Västmanlandita-(Ce)

mineral sorosilicat

La västmanlandita-(Ce) és un mineral de la classe dels silicats. Va ser anomenada en honor de la regió on va ser descoberta: Västmanland (Suècia).[1]

Infotaula de mineralVästmanlandita-(Ce)
Fórmula químicaCe3CaMg2Al2Si5O19(OH)2F
Epònimcomtat de Västmanland modifica
Localitat tipusmina Malmkärra, Norberg, Västmanland, Suècia
Classificació
Categoriasilicats > sorosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BG.55
Nickel-Strunz 9a ed.9.BG.55 modifica
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/C.24 modifica
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 8,939Å; b = 5,706Å; c = 15,855Å; β = 94,58°
Simetria2/m - prismàtica
Grup espacialspace group 11 (en) Tradueix modifica
Colormarró fosc
Exfoliaciódistingible/bona - paral·lela a (100)
Fracturairregular, desigual, concoidal
Tenacitatfràgil
Duresa6
Lluïssorvítria
Color de la ratllagris groguenc
Diafanitattranslúcida
Densitat4,51 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Impureses comunesREE, Fe, Ti, P
Més informació
Estatus IMAaprovat modifica
Codi IMAIMA2002-025
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La västmanlandita-(Ce) és un sorosilicat de fórmula química Ce3CaMg2Al2Si5O19(OH)2F. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la västmanlandita-(Ce) pertany a "09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO4 i Si2O7; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació" juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dollaseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfallita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpellyita-(Fe2+), pumpellyita-(Fe3+), pumpellyita-(Mg), pumpellyita-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpellyita-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), dellaïta i gatelita-(Ce).

JacimentsModifica

La västmanlandita-(Ce) va ser descoberta a la mina Malmkärra, a Norberg (Västmanland, Suècia). Solament ha estat descrita en altres indrets de Norberg i la localitat propera de Nora.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Västmanlandite-(Ce)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].