Al·lanita-(La)
L'al·lanita-(La) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'al·lanita. Va rebre el seu nom l'any in 1810 per Thomas Thomson en honor de Thomas Allan (1777-1833), mineralogista escocès qui primer va observar el mineral. Va rebre el sufix "-(La)" més tard per designar que aquesta espècie és la que té el lantani com a element dominant d'entre totes les al·lanites.
Al·lanita-(La) | |
---|---|
Fórmula química | {CaLa}{Al₂Fe2+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH) |
Epònim | al·lanita i lantani |
Localitat tipus | mina Buca della Vena, Ponte Stazzemese, Stazzema, Alps Apuans, Província de Lucca, Toscana, Itàlia |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BG.05b |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BG.05b |
Dana | 58.2.1a.2 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 8,914Å; b = 5,726Å; c = 10,132Å; β = 114,87° |
Grup puntual | 2/m - prismàtica |
Grup espacial | grup espacial P2₁/m |
Color | negre, amb reflexos marronosos |
Exfoliació | imperfecta al llarg de {001} |
Fractura | concoidal |
Tenacitat | fràgil |
Duresa (Mohs) | 6 |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | marró |
Diafanitat | transparent, translúcida |
Densitat | 3,93 g/cm³ (mesurada); 3,94 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1,755 nβ = 1,760 nγ = 1,765 |
Birefringència | δ = 0,010 |
Pleocroisme | fort |
Angle 2V | calculat: 90° |
Dispersió òptica | molt alta |
Fluorescència | no en té |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA2003-065 |
Símbol | Aln-La |
Referències | [1] |
Característiques
modificaL'al·lanita-(La) és un sorosilicat de fórmula química {CaLa}{Al₂Fe2+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2003. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6. És l'espècie anàloga a l'al·lanita-(Ce) però amb contingut de lantani que reemplaça el ceri.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'al·lanita-(La) pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyïta-(Fe2+), pumpel·lyïta-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).
Formació i jaciments
modificaEs sol trobar a filons de barita que tallen la roca calcària dolomítica metamorfosejada. Va ser descoberta a la mina Buca della Vena, a Ponte Stazzemese, Stazzema (província de Lucca, Toscana, Itàlia).
Referències
modifica- ↑ «Allanite-(La)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 juliol 2016].