Piemontita-(Sr)
La piemontita-(Sr) és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la clinozoïsita. Originalment anomenada estronciopiemontita l'any 1990, va ser reanomenada l'any 2006 pel subcomitè d'epidota de la CNMMN. El sou nom honora la regió italiana del Piemont. El sufix "-(Sr)" fa referència al fet que és l'anàleg mineral amb estronci de la piemontita.[1]
 Piemontita-(Sr) | |
|---|---|
.jpg)  | |
| Fórmula química | CaSr(Al₂Mn3+)[Si₂O₇][SiO₄]O(OH) |
| Epònim | piemontita i estronci |
| Localitat tipus |
|
| Classificació | |
| Categoria | silicats > sorosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BG.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BG.05a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.23 |
| Dana | 58.2.1a.12 |
| Heys | 16.16.25 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,86Å; b = 5,68Å; c = 10,19Å; β = 114,7° |
| Grup espacial | grup espacial P2₁/m |
| Color | vermell fosc |
| Duresa | 6 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | marró porpra |
| Diafanitat | transparent |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Dispersió òptica | molt forta |
| Impureses comunes | Fe, Ti, Mg, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i aprovat |
| Codi IMA | IMA1989-031 |
| Any d'aprovació | 1989 |
| Símbol | Pmt-Sr |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La piemontita-(Sr) és un sorosilicat de fórmula química CaSr(Al₂Mn3+)[Si₂O₇][SiO₄]O(OH). Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la piemontita-(Sr) pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyïta-(Fe2+), pumpel·lyïta-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).
Jaciments modifica
La piemontita-(Sr) va ser descoberta a partir de mostres trobades a dues mines diferents de Ne (Ligúria, Itàlia): la mina Cassagna i la mina Molinello. També ha estat descrita a la Vall d'Aosta (Itàlia), el Japó, Sud-àfrica i el Regne Unit.[1]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Piemontita-(Sr) |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Piemontite-(Sr)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].