Pumpel·lyïta-(Mg)

La pumpel·lyïta-(Mg)[2] és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la pumpel·lyita. Fou anomenada per Charles Plache i Helen Vassar l'any 1925 en honor del geòleg nord-americà Raphael Pumpelly, professor de mines a la Universitat Harvard.

Infotaula de mineralPumpel·lyïta-(Mg)
Pumpellyite-(Mg)-Quartz-21371.jpg
Pumpel·lyïta-(Mg) (verd) i quars (blanc)
Fórmula químicaCa2MgAl2(Si2O7)(SiO4)(OH)2·H2O
EpònimRaphael Pumpelly, pumpel·lyita i magnesi Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusComtat de Keweenaw, Michigan, Estats Units
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BG.20
Nickel-Strunz 9a ed.9.BG.20 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/C.24 Modifica el valor a Wikidata
Dana58.2.2.7
Heys16.11.7
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Grup espacialgrup espacial A2/m Modifica el valor a Wikidata
Colorverd, blau, verd negrós, marró
Duresa5,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,674 a 1,748 nβ = 1,675 a 1,754 nγ = 1,688 a 1,764
Birefringènciaδ = 0,014 a 0,016
Angle 2Vmesurat: 70° a 90°, calculat: 32° a 76°
Dispersió òpticarelativament forta
Més informació
Estatus IMAmineral reanomenat (Rn) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1973 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolPmp-Mg Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La pumpel·lyïta-(Mg) és un silicat de fórmula química Ca2MgAl2(Si2O7)(SiO4)(OH)2·H2O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pumpel·lyïta-(Mg) pertany a "09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO4 i Si2O7; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació" juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyita-(Fe2+), pumpel·lyita-(Fe3+), pumpel·lyita-(Al), pumpel·lyita-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), clinozoisita, poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).

Formació i jacimentsModifica

S'ha trobat en diferents indrets com ara Austràlia, Àustria, Canadà, Xina, República Txeca, França, Alemanya, Itàlia, Japó, Mèxic, Noruega, Rússia, Eslovàquia, Regne Unit, EUA i Namíbia.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Pumpellyite-(Mg)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 desembre 2019].
  2. «Diccionari de gemmologia | TERMCAT». [Consulta: 7 juny 2020].