Hancockita

mineral sorosilicat

La hancockita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'epidota. Va ser anomenada originalment el 1899 en honor d'Elwood P. Hancock (maig de 1835 – 5 de novembre de 1916), paisatgista. Hancock va començar la col·lecció de minerals cap al 1854 i la seva col·lecció va ser llegada a la Universitat Harvard el 1916. El nom va ser canviat per la Subcomissió Epidota de la CNMMN el 2006 a epidota-(Pb), sent restaurada a l'actual per l'IMA el 2015.

Infotaula de mineralHancockita

Hancockita (vermell maó) sobre axinita-(Mn) Modifica el valor a Wikidata
Fórmula química{CaPb}{Al₂Fe3+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH)
EpònimElwood P. Hancock i epidota Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusFranklin i Parker shaft (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BG.05a Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.9.BG.05a Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/B.15a Modifica el valor a Wikidata
Dana58.2.1a.8
Heys16.14.16
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 9,03 Å; b = 5,62 Å; c = 10,29 Å; β = 115,93°
Grup espacialgrup espacial P2₁/m Modifica el valor a Wikidata
Colorvermell-maó fosc, marró verdós, groc-marró
Duresa6 a 7
Lluïssorvítria, mat
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,790 nβ = 1,810 nγ = 1,830
Birefringènciaδ = 0,040
Angle 2Vmesurat: 50°, calculat: 88°
Dispersió òpticar > v perceptible
Impureses comunesCa, Sr, Fe, Ti, Mn, Mg, Ba
Més informació
Estatus IMAmineral reanomenat (Rn) i mineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2006 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolHnc Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques

modifica

La hancockita és un sorosilicat de fórmula química {CaPb}{Al₂Fe3+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH). Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 7.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hancockita pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyïta-(Fe2+), pumpel·lyïta-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).

Formació i jaciments

modifica

Va ser descrita a partir de mostres obtingudes a la mina Franklin, a la localitat homònima del comtat de Sussex (Nova Jersey, Estats Units). També ha estat descrita a Suècia, Noruega i Macedònia del Nord.

Referències

modifica
  1. «Hancockite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 desembre 2019].