Hancockita
La hancockita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'epidota. Va ser anomenada originalment el 1899 en honor d'Elwood P. Hancock (maig de 1835 – 5 de novembre de 1916), paisatgista. Hancock va començar la col·lecció de minerals cap al 1854 i la seva col·lecció va ser llegada a la Universitat Harvard el 1916. El nom va ser canviat per la Subcomissió Epidota de la CNMMN el 2006 a epidota-(Pb), sent restaurada a l'actual per l'IMA el 2015.
![]() | |
---|---|
![]() Hancockita (vermell maó) sobre axinita-(Mn) ![]() | |
Fórmula química | {CaPb}{Al₂Fe3+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH) |
Epònim | Elwood P. Hancock i epidota ![]() |
Localitat tipus | Franklin i Parker shaft (en) ![]() ![]() |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BG.05a ![]() |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BG.05a ![]() |
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/B.15a ![]() |
Dana | 58.2.1a.8 |
Heys | 16.14.16 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 9,03 Å; b = 5,62 Å; c = 10,29 Å; β = 115,93° |
Grup espacial | grup espacial P2₁/m ![]() |
Color | vermell-maó fosc, marró verdós, groc-marró |
Duresa (Mohs) | 6 a 7 |
Lluïssor | vítria, mat |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1,790 nβ = 1,810 nγ = 1,830 |
Birefringència | δ = 0,040 |
Angle 2V | mesurat: 50°, calculat: 88° |
Dispersió òptica | r > v perceptible |
Impureses comunes | Ca, Sr, Fe, Ti, Mn, Mg, Ba |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i mineral heretat (G) ![]() |
Codi IMA | IMA2006 s.p. ![]() |
Símbol | Hnc ![]() |
Referències | [1] |
Característiques
modificaLa hancockita és un sorosilicat de fórmula química {CaPb}{Al₂Fe3+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH). Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 7.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hancockita pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyïta-(Fe2+), pumpel·lyïta-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).
Formació i jaciments
modificaVa ser descrita a partir de mostres obtingudes a la mina Franklin, a la localitat homònima del comtat de Sussex (Nova Jersey, Estats Units). També ha estat descrita a Suècia, Noruega i Macedònia del Nord.
Referències
modifica- ↑ «Hancockite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 desembre 2019].