Llista de professors de la Universitat de Barcelona

article de llista de Wikimedia

Van ensenyar en la universitat antiga algunes figures importants, entre les quals Tomàs Alaix (teòleg del segle xvi), Francesc Calça (historiador, poeta i rector de l'entitat al segle xvi), Francesc Escobar (preceptista i hel·lenista del segle xvi), Miquel de Calderó (jurista i teòleg del segle XVII), Domènec d'Aguirre (historiador, jurista i polític del segle XVII-XVIII).

En la universitat restaurada de mitjan segle xix destacaren com a professors: Antoni Bergnes de las Casas (filòleg, hel·lenista i editor), Joan Cortada Sala (novel·lista i periodista), Manuel Duran i Bas (jurista i polític) i periodista.

La primera meitat del segle xx van comptar amb personalitats com Ignasi Barraquer i Barraquer (metge oftalmòleg, fundador de l'Institut Barraquer), Pere Bosch i Gimpera (prehistoriador i arqueòleg, pioner de l'arqueologia preromana a Espanya), Américo Castro (historiador), Ramon d'Alòs-Moner i de Dou (especialitzat en la literatura italiana), Pompeu Fabra i Poch (lingüista, gramàtic i lexicògraf), Joaquim Carreras i Artau (filòsof i historiador de la filosofia) i Tomàs Carreras i Artau (filòsof, advocat i etnòleg).

Durant la segona meitat del segle xx hi destacat personalitats com els científics Manuel Ballester i Boix (químic, professor a Harvard, Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica en 1982), Enric Casassas i Simó (químic, president de l'Institut d'Estudis Catalans), Oriol de Bolòs i Capdevila (botànic), Creu Casas i Sicart (botànica i farmacèutica), Margarida Comas i Camps (biòloga) o Josep Cuatrecasas i Arumí (especialista en botànica tropical). En la geografia cal citar Pierre Deffontaines (geògraf, director de l'Institut Francès de Barcelona) i Lluís Casassas i Simó. L'economia i l'empresa han estat ensenyades per Fabián Estapé (impulsor dels plans d'estabilització econòmica durant el franquisme, degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i rector de la UB en dues ocasions (1969-1971 i 1974-1976)).En la història han destacat Martín Almagro Basch (arqueologia i història clàssica), Miquel Coll i Alentorn (medievalista i polític), Jordi Casassas i Ymbert (història contemporània). En història de l'art cal esmentar: Santiago Alcolea i Gil (especialitzat als segles XVI-XIX), Alexandre Cirici i Pellicer (també reconegut crític d'art), Victòria Combalia i Dexeus, el musicòleg Roger Alier o, en el camp de la filologia, el poeta Dámaso Alonso i José Manuel Blecua Teijeiro, en filologia i literatura espanyoles, Nora Catelli (teòrica de la literatura), Ramon Aramon i Serra, Joan Coromines i Vigneaux o Antoni Badia i Margarit, tots en filologia catalana, Pere Bohigas i Balaguer (historiador del llibre i la literatura), Antoni Comas i Pujol i Eulàlia Duran i Grau, historiadors de la literatura catalana, els sociolingüistes Lluís Vicent Aracil i Boned i Albert Bastardas i Boada, la terminòloga Maria Teresa Cabré, Ramon Carnicer Blanco (fundador del curs d'Estudis Hispànics i de l'Escola d'Idiomes Moderns de la UB), o Jaume Berenguer i Amenós, hel·lenista, i Joaquim Balcells i Pinto, llatinista.

Mentre la carrera d'Arquitectura es cursà en el si de la UB, hi foren professors alguns dels més prestigiosos arquitectes catalans: Josep Domènech i Estapà (també destacat matemàtic), Lluís Domènech i Montaner (també historiador i polític) o Federico Correa Ruiz