Miguel Moya Ojanguren
Miguel Moya Ojanguren (Madrid, 1856-Sant Sebastià, 1920) va ser un periodista i polític espanyol, director d'El Liberal i president, posteriorment, de la Societat Editorial d'Espanya, que va ser diverses vegades diputat, a més de senador, a les Corts de la Restauració.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 30 maig 1856 Madrid |
Mort | 19 agost 1920 (64 anys) Sant Sebastià (Guipúscoa) |
Sepultura | cementiri de San Justo 40° 24′ 14″ N, 3° 43′ 34″ O / 40.403789°N,3.726161°O |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
28 de desembre de 1889 – 5 de gener de 1893 | |
Circumscripció | Ponce |
2 d'abril de 1893 – 1 de juliol de 1895 | |
Circumscripció | L'Havana |
25 d'abril de 1899 – 30 de març de 1907 | |
Circumscripció | Fraga |
24 de juliol de 1907 – 2 d'octubre de 1920 | |
Circumscripció | Osca |
Senador per Osca | |
1896 – 1896 | |
Activitat | |
Ocupació | polític, periodista |
Membre de | |
Biografia
modificaVa néixer a Madrid el 30 de maig de 1856,[1] al carrer del Salitre.[2] Al llarg de la seva trajectòria professional va ocupar diferents càrrecs de diverses publicacions de premsa. Va ser director d'El Comercio Español entre 1877-1887, director de La Ilustración Hispano-Portuguesa el 1886, redactor de La Democracia i La América, entre 1879 i 1882,[3] i director d'El Liberal, des de 1890 fins 1906.
Va ocupar la presidència de la Societat Editorial d'Espanya el 1906, que agrupava El Liberal, El Imparcial i l'Heraldo de Madrid.[4] La Societat Editorial d'Espanya, també coneguda com «el Trust», va ser un important instrument de defensa de la premsa i dels periòdics agrupats.[5]
Al pla polític, després de ser diverses vegades diputat a circumscripcions de Cuba, Puerto Rico[6] i el districte de Fraga —en aquest últim a les eleccions de 1901, 1903 i 1905—,[7] «va heretar» el 1907 el districte d'Osca deixat pel cacic local Manuel Camo Nogués quan aquest va optar a una plaça al Senat[8] Va revalidar aquest escó a les eleccions de 1910, 1914, 1916, 1918 i 1919.[9]
Va ser el fundador i el primer president de l'Associació de la Premsa de Madrid, va càrrec que va ocupar des de 1895 fins a 1920. A la seva labor periodística s'uneix la de polític amb representació parlamentària al Congrés i Senat durant més de vint anys.
Va ser acadèmic de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i vicepresident de la Secció de Dret Polític d'aquesta institució. Casat amb Belén Gastón de Iriarte y Díaz de Arcaya, era sogre de Gregorio Marañón per matrimoni de la seva filla Dolores. Va morir el 19 d'agost de 1920 a Sant Sebastià.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Ha muerto el gran periodista D. Miguel Moya». ABC [Madrid], 5.496, 19-08-1920, pàg. 19.
- ↑ González Soriano, 2014, p. 24.
- ↑ González Soriano, 2014, p. 213-237.
- ↑ Andrés Gallego, 1983, p. 362.
- ↑ Andrés Gallego, 1983, p. 148.
- ↑ Márquez Padorno, 2012, p. 692.
- ↑ Varela Ortega, 2000, p. 677.
- ↑ Trisán Casals, 1983, p. 311-324.
- ↑ Varela Ortega, 2000, p. 678.
Bibliografia
modifica- Andrés Gallego, José. Historia general de España y América. Revolución y restauración (1868-1931). 16-I. Madrid: Ediciones Rialp, 1983. ISBN 84-321-2113-4.[Enllaç no actiu]
- González Soriano, José Miguel «Miguel Moya y la revista La América (1879-1882)». Anales de Literatura Española. Universidad de Alicante, 26, 2014, pàg. 213-237. ISSN: 0212-5889.
- Márquez Padorno, Margarita «El liberalismo en la prensa: Miguel Moya». Historia Contemporánea, 43, 2012. ISSN: 2340-0277.
- Trisán Casals, Miriam «El cacicato liberal estable: elecciones en Huesca desde 1898 a 1914». Argensola, 96, 1983, pàg. 311-324. ISSN: 2445-0561.
- Varela Ortega, José. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923). Marcial Pons Historia, 2001. ISBN 84-259-1152-4.