Modernisme valencià

moviment artístic i literari associat amb el Modernisme al País Valencià

El Modernisme valencià és la denominació historiogràfica donada a un moviment artístic i literari associat amb el Modernisme al País Valencià.

La seua major forma d'expressió fou en l'arquitectura, però molts altres arts hi estigueren involucrats (pintura, escultura...), i especialment el disseny i les arts decoratives (ebenisteria, fusteria, ferreria, peces de ceràmica…), que foren particularment importants, especialment en el seu rol com a suport de l'arquitectura.

Malgrat que el Modernisme formà part d'una tendència general sorgida a Europa entre els segles XIX i XX, al País Valencià aquesta tendència aconseguí una personalitat única en el context de l'espectacular desenvolupament urbà i industrial. És a més, equivalent a altres moviments fin de siècle que va obtenir el nom d'Art Nouveau a França i Bèlgica, Jugendstil a Alemanya, Sezession a Àustria-Hongria, Liberty a Itàlia i Estil Glasgow a Escòcia.

El Modernisme Valencià estigué en actiu des del 1899 (Reforma Modernista al Parc de la Glorieta a Alcoi) fins al 1917. Aquest moviment és famós per les seues expressions arquitectòniques, especialment als treballs dels arquitectes Demetrio Ribes Marco i Francesc Mora i Berenguer a València o Vicent Pascual i Pastor i Timoteo Briet i Montaud a Alcoi. A les expressions de pintura destaquen els pintors Ferran Cabrera i Cantó, Francesc Laporta i Valor, Emili Sala i Francés, Adolf Morrió i Edmundo Jordà. Un escultor destacable propi de l'estil fou Lorenzo Ridaura i Gosálbez.

D'altra banda, hi han diverses poblacions valencianes que formen part de la ruta europea del Modernisme, una associació de governs locals i institucions no-governamentals per a la promoció internacional i la protecció del patrimoni modernista. És el cas d'Alcoi, Novelda i Sueca.

Arquitectura

modifica

L'arquitectura del País Valencià a principis del segle XX fou fortament influenciada pel Modernisme Europeu. El Modernisme Valencià té lloc en diverses ciutats o àrees, dins del context del gran desenvolupament industrial, econòmic i urbà: Alcoi i València, pel nombre de treballs, són les principals ciutats valencianes on una gran part fou desenvolupat amb l'arquitectura modernista. Novelda, Alacant, Borriana, Castelló de la Plana o Sueca són altres ciutats amb exemples importants de l'arquitectura modernista valenciana.

Els arquitectes locals valencians, tots ells formats a Barcelona o Madrid i influenciats pel Modernisme català i el madrileny, exerciren la major part de la seua carrera al País Valencià, el modernisme valencià rebrà una gran rellevància a les diferents ciutats valencianes.

El Mercat Central de València, un dels més grans d'Europa, ocupa més de 8.000 metres quadrats de dos altures i amb un estil predominant del modernisme valencià. La seua teulada excepcional compta amb cúpules originals i seccions inclinades a diferents altures, mentre que l'interior sembla estar fet d'una gran varietat de materials com el ferro, la fusta o la ceràmica. La bellesa de l'edifici brilla especialment perla llum que entra a través de diversos punts de la teulada i els panells acolorits de les finestres.

L'Estació del Nord és la principal estació de ferrocarril de València, localitzada al centre de la ciutat i al costat de la Plaça de Bous. Fou declarada Bé d'Interés Cultural l'any 1987.

El Mercat de Colom és un mercat públic localitzat a l'Eixample de la ciutat de València. L'edifici fou dissenyat per l'arquitecte valencià Francesc Mora i Berenguer entre el 1914 i el 1916. Aquest és un clar exemple de modernisme valencià de principis de segle. Fou declarat monument nacional i impressiona la seua excepcional façana amb els seus ornaments.

Edificis principals del Modernisme Valencià

modifica

Entre les obres del modernisme valencià destaquen:

Alcoi (Per districtes)

modifica

Centre de la ciutat

  • Casa del Pavo
  • Casa d'Escaló
  • Cercle Industrial d'Alcoi
  • Casa Laporta
  • Campus d'Alcoi de la Universitat Politècinca de Valencia
  • Casa Vilaplana
  • Casa Briet
  • Viaducte de Canalejas
  • Mont de Pietat i Caixa d'Estalvis d'Alcoi
  • Casa Mataix
  • Edifici al carrer Sant Llorenç, 3
  • Edifici al carrer Sant Llorenç, 5
  • Edifici al carrer Sant Llorenç, 27
  • Edifici al carrer Sant Nicolau, 4
  • Edifici al carrer Sant Nicolau, 29
  • Edifici al carrer Sant Nicolau, 35
  • Cotxeres a la plaça Emili Sala, 12
  • Edifici a l'avinguda País Valencià, 30
  • Edifici al carrer Capellà Belloch, 9
  • Edifici al carrer Sant Josep, 26
  • Edificis al carrer Pintor Casanova, 16, 18 i 20
  • Edifici al carrer Bartolomé José Gallardo, 1, 3 i 5
  • La Glorieta d'Alcoi
  • Fàbriques al carrer Sant Joan, 43 i 45
  • Edifici del Parc de Bombers
  • Quiosc d'estil modernista a la Plaça de la Constitució

Eixample-Santa Rosa

  • Subestació Hidroelèctrica d'Alcoi
  • Taller de carruatges al carrer Agres, 5
  • Fàbrica al carrer Agres, 8
  • Fàbrica al carrer Alcoleja, 4
  • Escorxador d'Alcoi

El Camí-Zona Alta

  • Casa El Camí, 1
  • Fàbrica d'"El Rosendo"
  • Fàbrica al carrer Sant Vicent Ferrer, 12

Afores

  • Mercat central d'Alacant
  • Llotja de Peix
  • Casa Lamaignere
  • Casa Carbonell
  • Casa de l'Ascensor
  • Edifici Torrent
  • Casa Campos Carrera
  • Casa de les Bruixes

Novelda:

  • Casa-Museu Modernista
  • Centre cultural Gómez-Tortosa
  • Societat cultural Casino de Novelda
  • Casa Mira

Oriola:

  • Casa Villaescusa
  • Teatre Circ
  • Llotja d'Oriola

Torrevella:

  • Casino de Torrevella

Villena:

  • Teatre Chapí

Les Alqueries:

  • Xalet de Safont

Benicarló:

  • Casa Bosch

Benicàssim:

  • Vil·la Victòria

Borriana:

  • Edifici de Correus de Castelló
  • Casa de les Cigonyes
  • Casa Dàvalos
  • Casa Alcon
  • Edifici Acadèmia la Puríssima
  • Transformador de Viuda d'Estela
  • Quiosc modernista de la plaça de la Pau

Vila-Real:

  • Magatzem de Cabrera

Vinaròs:

  • Casa Giner
  • Casa Sendra

Alfafar:

  • Sindicat Arrosser d'Alfafar

Alginet:

Almàssera:

  • Casa Llòpis

Alzira:

  • Magatzem dels germans Peris Puig
  • Cercle d'Alzira

Bocairent:

  • Hotel l'Àgora

Carcaixent:

  • Casa Vernich

Catadau:

  • Centre Catòlic Social

Cullera:

  • Mercat de Cullera

Foios:

  • Escoles Municipals de Foios

Gandia:

  • Palau de París
  • Teatre Serrano

Ontinyent:

  • Hotel Kazar

Requena:

  • Finca Casa Nova

Sueca:

  • Asil d'ancians de Sueca
  • Ateneu Suecà dels Socors
  • Casa de Pasqual Fos
  • Escoles Jardí de l'Ateneu
  • Cases d'Ignàcia Cardona
  • Escorxador de Sueca

València (per districtes)

modifica

Ciutat Vella-Centre de ciutat

  • Estació del nord
  • Mercat Central de Valencia
  • Casa Ordeig
  • Edifici de Correus
  • Edifici Suay
  • Casa Noguera
  • Casa Ernest Ferrer
  • Casa Boldun
  • Casa Bigné
  • Hotel Reina Victòria
  • Edifici Aznar
  • Casa Tarín
  • Edifici Lucini
  • Casa del Punt de Ganxo
  • Palau de Castellfort
  • Casa Peris
  • Edifici Montfort
  • Edifici Sánchez de León
  • Casa Sancho
  • Edifici Grau
  • Edifici Gómez I
  • Edifici Gómez II
  • Hotel Palace
  • Edifici Bolinches
  • Edifici Olympia
  • Cinematògrafs Caro

L'Eixample

  • Mercat de Colom
  • Edifici Ferrer
  • Edifici Cortina I
  • Edifici Francisco Sancho
  • Casa Ortega
  • Casa dels Teuladins
  • Casa dels Dracs
  • Edifici Xapa
  • Edifici Cortina Pérez
  • Casa de Salvador Llop
  • Casa Manuel Peris
  • Edifici Peris

Exposició-Mestalla

Poblats Marítims-El Cabanyal

  • Tinglados del Port de València
  • Edifici del Rellotge
  • Casa Calabuig
  • Hospital asil de Sant Joan de Déu
  • Llotja del Cabanyal
  • El Casinet
  • Casa Ribes
  • Casa-Museu Blasco Ibáñez

Aiora

  • Palau d'Aiora

L'Olivereta-Nou Mols

  • Convent de Santa Clara
  • Central Elèctrica de Nou Mols

Castelló (la Ribera Alta):

Xàtiva:

  • Edifici Botella

Bibliografia

modifica

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica