Pere el Conestable de Portugal

(S'ha redirigit des de: Pere IV de Catalunya)

Pere V d'Aragó, IV de Barcelona, III de València, dit el Conestable de Portugal (1429 - Granollers, 1466), fou proclamat rei d'Aragó i comte de Barcelona (1464-1466) per la Generalitat durant la Guerra Civil catalana contra el rei Joan II, després d'haver-l'hi ofert a Enric IV de Castella.

Infotaula de personaPere el Conestable de Portugal
Pere IV de Barcelona
Pere V d'Aragó
Pere III de València
Huguet-RetauleCondestable-7244 (cropped).jpg
Pretès retrat del Rei Pere IV de Catalunya a la taula central del Retaule del Conestable, de Jaume Huguet Modifica el valor a Wikidata
Nom original(pt) Pedro de Portugal Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(pt) Pedro de Coimbra Modifica el valor a Wikidata
c. 1429 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Portugal (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 juny 1466 Modifica el valor a Wikidata (36/37 anys)
Granollers Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Tuberculosi Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentSanta Maria del Mar 
Arms of Aragonese Monarchs (13th-15 centuries).svg  Rei d'Aragó
Royal arms of Aragon.svg  Comte de Barcelona
Escut Avis.png  Gran Mestre de l'Orde d'Avís
1444 – 1466
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític, escriptor i militar Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte de Barcelona (1464–1466) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Avís Modifica el valor a Wikidata
ParesPere de Portugal i Elisabet d'Urgell i d'Aragó
GermansIsabel de Coïmbra i d'Urgell, Beatriu de Coïmbra i d'Urgell, Felipa de Coïmbra i d'Urgell, Joan de Coïmbra i d'Urgell i Jaume de Coïmbra i d'Urgell Modifica el valor a Wikidata

Brasão de armas do reino de Portugal (1385).svg Modifica el valor a Wikidata

Antecedents familiarsModifica

Fill de Pere de Portugal, duc de Coïmbra i regent de Portugal, i d'Elisabet d'Urgell i d'Aragó, filla de Jaume II d'Urgell, un dels pretendents al tron aragonès durant el Compromís de Casp. El seu nom de naixement, d'acord amb la línia dinàstica dels seus pares és Pere de Coïmbra i d'Urgell.

Conestable de PortugalModifica

El 1443, mentre el seu pare era regent, aquest el nomenà conestable de Portugal, convertint-se per tant en la màxima autoritat militar del regne després del rei. El 1444 fou nomenat també cavaller i Gran Mestre de l'Orde d'Avís, la més important de Portugal. El 1448, a l'arribar el rei Alfons V a la majoria d'edat, el seu pare va haver de deixar la regència.

El nou rei, influenciat per Alfons I de Bragança, enemic personal de Pere de Portugal, anul·là totes les lleis promulgades durant la regència d'aquest, i el 1449 Alfons V li va declarar la guerra i el derrotà a la batalla d'Alfarrobeira. Pere de Portugal va morir a la batalla i Pere el Conestable es va haver d'exiliar a Castella.

El 1454, Pere es reconcilià amb Alfons i tornà a Portugal on se li van retornar els seus béns i càrrecs. El 1458 va lluitar al costat del rei en la conquesta de la ciutat marroquina d'Al-Ksar es-Seghir i en la de Tànger el 1460.

Comte de BarcelonaModifica

Article principal: Guerra Civil catalana

El 1463, les institucions catalanes, que es trobaven en guerra civil amb el rei Joan II, van oferir-li la corona. El 1464, Pere fou proclamat comte de Barcelona i rei d'Aragó pel Consell del Principat. Regnà només a Catalunya tot i ser també rei d'Aragó, i creà una nova moneda d'or de 20 quirats: el pacífic.[1] No va regnar a València, on continuava regnant Joan II.

Pere IV anà perdent, una rere l'altra, places importants com Lleida el 5 de juliol, que fou assetjada i Vilafranca del Penedès el 25 d'agost de 1464, pel canvi de bándol de Joan de Beaumont,[2] i quan Joan ja havia establert el Setge de Cervera, Pere anà al seu encontre sent derrotat a la Batalla de Calaf per Joan Ramon Folc IV de Cardona, fet que va suposar a Pere deixar de gaudir de la confiança de les autoritats catalanes,[3] En resposta el 7 de juny de 1465, Pere va prendre La Bisbal, punt estratègic de les comunicacions entre Girona i la costa, defensat pel bisbe de Girona Joan Margarit i Pau i obligant el rei Joan i el seu hereu a refugiar-se a l'estol reial i a tornar a Tarragona per dirigir-se a aixecar el setge de Cervera mentre Pere avançava en el nord, prenent Camprodon, Berga, Bagà i Olot amb les tropes de Joan estancades en el setge d'Amposta.[4] Igualada va caure el 17 de juliol, Ulldecona el 20 de setembre[4] i Cervera el 14 d'agost de 1465.[3]

També les tropes del rei Pere tingueren algun èxit militar, com el suport rebut per mar des de Portugal quan Barcelona fou assetjada el juliol de 1465 per Alfons d'Aragó i d'Escobar,[4] però les negociacions de Joan van deixar Pere sense aliances, perdent el suport de Milà i Castella i restant-li només el suport d'Anglaterra i Borgonya, que no podien influir en la guerra.[2]

El 1464 encarregà a Jaume Huguet un nou retaule per a la capella de Santa Àgata del Palau Reial Major de Barcelona. És dedicat a l'Epifania i se'l coneix com el Retaule del Conestable. Es tracta d'una obra mestra de la pintura gòtica catalana. Es creu que el Conestable hi apareix representat en la figura d'un dels reis d'Orient. Home culte i refinat, tingué un cert sentit tràgic de la vida i de l'atzar de la fortuna dels homes, clarament manifest a la seva obra Sátira de felice e infelice vida, escrita originalmente en portuguès i traduïda al castellà per ell mateix, i que quedà reflectit en la divisa que l'identificà i que deixà gravada en nombrosos llocs: "paine pour joie".[5]

 
Lauda sepulcral de Pere de Portugal a Santa Maria del Mar.

MortModifica

Pere va morir de tisi a Granollers, el 29 de juny de 1466, en el palau de Joan de Montbui i de Tagament, envoltat d'un grup de fidels portuguesos i catalans, als 37 anys i fou enterrat a Santa Maria del Mar.[6]

Després de la seva mort, les institucions catalanes van oferir la corona a Renat I de Nàpols que el va succeir.

ReferènciesModifica

  1. Martínez Ferrando, Jesús Ernesto. Pere de Portugal, "rei dels catalans": vist a través dels registres de la seva Cancelleria. Institut d'Estudis Catalans, 1936, p. 77. 
  2. 2,0 2,1 Brian Tate, Robert. Joan Margarit i Pau (en anglès). Manchester University Press, 1986, p. 45. ISBN 0719012155. 
  3. 3,0 3,1 Indiano, Jordi «Introducció a la presència portuguesa en terres gironnes». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, XLVI, 2005.
  4. 4,0 4,1 4,2 Roig Vidal, Joan «Història abreujada d’Ulldecona en quatre etapes». Raïls, 26, 2010.
  5. La història de la divisa de Pere el Conestable de Portugal
  6. Enciclopèdia.cat

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere el Conestable de Portugal


Precedit per:
Enric IV
Rei d'Aragó
Comte de Barcelona
durant la Guerra Civil catalana

14641466
Succeït per:
Renat I