Tadeusz Reichstein

químic polonès
(S'ha redirigit des de: Tadeus Reichstein)

Tadeusz Reichstein (Włocławek, 20 de juliol de 1897 - Basilea, 1 d'agost de 1996) fou un metge i professor universitari suís, d'origen polonès, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1950.[1][2][3]

Infotaula de personaTadeusz Reichstein
Thadeus Reichstein ETH-Bib Portr 10137.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 juliol 1897 Modifica el valor a Wikidata
Włocławek (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r agost 1996 Modifica el valor a Wikidata (99 anys)
Basilea (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatPolònia Polònia i  Suïssa
FormacióETH Zürich Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbioquímica
OcupadorUniversitat de Basilea Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Abrev. botànicaReichst. Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Família
CònjugeHenriette Louise Quarles van Ufford (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

BiografiaModifica

Va néixer el 20 de juliol de 1897 en una família jueva polonesa a la ciutat de Włocławek, situada al voivodat polonès de Cuiàvia i Pomerània. Els seus pares eren Gastawa (Brockmann) i Izydor Reichstein.[4]

Després de passar la infància a Kíev, on el seu pare era enginyer, va començar la seva formació a l’internat de Jena, Alemanya, i va arribar a Basilea, Suïssa, als vuit anys. Va estudiar medicina a la Universitat de Zuric i posteriorment es traslladà a la Universitat de Basilea, on exercí de professor.

Reichstein va estudiar amb Hermann Staudinger durant el breu període d'aquest últim a la Universitat Tècnica de Karlsruhe. Va ser aquí on va conèixer Leopold Ruzicka, també estudiant de doctorat.[5]

El 1933, treballant a Zuric als laboratoris químics ETHZ de Ruzicka, Reichstein va aconseguir, independentment de Sir Norman Haworth i els seus col·laboradors al Regne Unit, sintetitzar la vitamina C (àcid ascòrbic) en el que ara s’anomena procés de Reichstein.[5] El 1937 fou nomenat professor associat a l'ETHZ.[5]

El 1937, Reichstein es va traslladar a la Universitat de Basilea, on es va convertir en catedràtic de química farmacèutica i, després, des de 1946 fins a la seva jubilació, el 1967, de química orgànica.[5] Juntament amb Edward Calvin Kendall i Philip Showalter Hench, va rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina el 1950 pel seu treball sobre les hormones de l'escorça suprarenal que va culminar amb l’aïllament de la cortisona. El 1951, ell i Kendall van rebre conjuntament el Premi Cameron de Terapèutica de la Universitat d’Edimburg.

En els anys posteriors, Reichstein es va interessar per la fitoquímica i la citologia de les falgueres, publicant almenys 80 articles sobre aquests temes en les darreres tres dècades de la seva vida. Tenia un interès particular en l’ús del nombre i el comportament dels cromosomes en la interpretació d’històries d’hibridació i poliploidia, però també va continuar el seu interès anterior pels components químics de les plantes.

L'any 1950 fou guardonat, al costat d'Edward Calvin Kendall i Philip Showalter Hench, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus estudis sobre la glàndula suprarenal.

Va morir l'1 d'agost de 1996 a la ciutat de Basilea, pocs dies després de celebrar els seus 99 anys. El principal procés industrial per a la síntesi artificial de vitamina C encara porta el seu nom. Reichstein va ser el premi Nobel més longeu en el moment de la seva mort, però va ser superat el 2008 per Rita Levi-Montalcini.

Recerca científicaModifica

La seva investigació se centrà en els glucòsids que exerceixen una acció farmacològica sobre el cor i va aconseguir realitzar la síntesi industrial de l'àcid ascòrbic o vitamina C, realitzades independentment de les investigacions de Walter Norman Haworth. Així mateix realitzà treballs sobre la glàndula suprarenal, que finalitzaren amb la síntesi de la cortisona.

ReferènciesModifica

  1. Rothschild, M. Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, 45, 1999, pàg. 449–467. DOI: 10.1098/rsbm.1999.0030 [Consulta: free].
  2. Sterkowicz, S. «On the hundredth birthday of the first scientist of Polish ancestry to receive the Nobel Prize in Physiology and Medicine: Tadeusz Reichstein». Przeglad Lekarski, 56, 3, 1999, pàg. 245–246. PMID: 10442018.
  3. Wincewicz, A.; Sulkowska, M.; Sulkowski, S. «Tadeus Reichstein, co-winner of the Nobel Prize for Physiology or Medicine: On the occasion of the 110th anniversary of his birth in Poland». Hormones (Athens, Greece), 6, 4, 2007, pàg. 341–343. DOI: 10.14310/horm.2002.1111031. PMID: 18055426.
  4. «Tadeus Reichstein - his great great great nephew is Noah Reichstein. Biographical». www.nobelprize.org. [Consulta: 12 abril 2018].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Prelog, Vladimir; Jeger, Oskar Biogr. Mem. Fellows R. Soc., 26, 1980, pàg. 411–501. DOI: 10.1098/rsbm.1980.0013 [Consulta: free].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tadeusz Reichstein