Viquipèdia

Temporades de Marc Márquez al Mundial de motociclisme

Les temporades de Marc Márquez al Mundial de motociclisme s'iniciaren el 2008, any en què debutà a la categoria de 125cc amb l'equip Repsol-KTM a l'edat de 15 anys. Aquella primera temporada ja obtingué una plaça de podi, esdevenint el català més jove de tots els temps a aconseguir-ho. De cara a la temporada de 2010 fitxà per l'escuderia Red Bull Ajo Motorsport, i amb la Derbi guanyà el Campionat del Món.

Marc Márquez amb la Suter al circuit de Brno durant la temporada de 2011

Les temporades 2011 i 2012, Márquez competí a la categoria Moto2 amb la Suter de l'equip CatalunyaCaixa Repsol, havent estat a punt de guanyar el títol ja al seu primer any en aquesta categoria i obtenint-lo finalment al segon.

La temporada 2013 debutà amb l'equip Repsol Honda a MotoGP, substituint-hi Casey Stoner com a company de Dani Pedrosa.[1] Tot i ser la seva primera temporada en la categoria reina, guanyà el títol i establí diversos rècords, entre ells el de campió del món de la màxima categoria més jove de la història.

A 1 de gener de 2015. S'han considerat tots els resultats de la temporada 2014.

125cc modifica

A la fi de la temporada de 2007 es confirmà que Márquez participaria en el campionat mundial de velocitat de 125cc amb una moto oficial de fàbrica, formant part de l'estructura del Team Repsol-KTM com a company d'Esteve "Tito" Rabat, tots dos dirigits per Albert Puig; tot i així, Emili Alzamora seguiria essent el tutor esportiu de Marc.[2]

Temporada 2008 modifica

Vegeu també: Campionat del Món de motociclisme de 2008

El 24 de gener inicià al Circuit de Jerez els seus entrenaments per participar per primera vegada en el campionat mundial del vuitè de litre, amb l'equip Team Repsol KTM 125 cc. A l'espera de rebre la nova moto seguí utilitzant la de la temporada anterior.[3] Per tal d'evitar, o almenys minvar, el llast que havia de portar a causa del seu escàs pes, inicià un règim especial de menjars per guanyar massa corporal.[4]

El 28 de gener, al Circuit Ricardo Tormo de Xest va començar a entrenar ja amb la nova moto, una KTM FRR 2T monocilíndrica. El 14 de febrer, a la Cambra de Comerç de Saragossa (ciutat triada per ser la seu de l'Exposició Internacional de 2008), els pilots Repsol Dani Pedrosa, Nicky Hayden, Julián Simón, Tito Rabat i Marc Márquez van fer la seva presentació oficial.

El 20 de febrer, durant els entrenaments del test IRTA al circuit de Jerez, es fractura el cúbit i radi del terç mitjà de l'avantbraç dret, víctima d'una caiguda al tercer revolt de la primera volta de les sessions de la tarda, sobre pista mullada. La moto li va fer un buit, reaccionant de cop i provocant el contratemps. Operat amb èxit l'endemà a l'Institut Universitari Dexeus de Barcelona pel doctor Xavier Mir –que després de reduir la fractura, la va fixar amb plaques de titani especials adequades a la seva edat i mida, amb cura de no envair el cartílag de creixement–, s'estimà un període de recuperació d'entre quatre i sis setmanes, mantenint l'avantbraç immobilitzat durant uns set dies.

No va poder participar en les dues primeres proves del Campionat Mundial celebrades a Qatar i a Xerès per estar encara en període de recuperació. Ho va intentar en el Circuit de Jerez, però el dolor a la mà dreta no ho feu possible. Finalment va poder debutar a la tercera prova celebrada el 13 d'abril al Circuit d'Estoril a Portugal, on va aconseguir arribar a la posició divuit havent sortit des de la vint-i-sisena.

En el Gran Premi de la Xina, el 4 de maig, l'última prova que es realitzà al Circuit de Xangai, Marc aconseguí els seus primers quatre punts en un mundial; era la seva segona participació, i va arribar a la dotzena posició en una cursa amb pluja. La seva posició de partida havia estat la vint, una menys que l'aconseguida en les sessions de classificació, a causa de la retirada de Pablo Nieto, per trencament de la clavícula.

No va poder acabar la cinquena cursa celebrada el 18 de maig al Circuit de Bugatti, Le Mans, per una caiguda provocada per un toc amb Scott Redding en la sisena volta. Malgrat sortir des de la vintena posició de la graella, havia quedat desè al "warm-up" matiner i va arribar a anar sisè en els primers compassos de la cursa gràcies a una gran sortida. Sí que va acabar la sisena cursa celebrada al Circuit de Mugello, a Scarperia, Itàlia, l'1 de juny. Va aconseguir la dinovena posició millorant en quatre llocs la seva posició de sortida.

Aconseguí el seu primer "Top Ten" a la setena cursa, disputada el 8 de juny al Circuit de Catalunya, a Montmeló. Després de sortir en el catorzè lloc de la graella, estrenant xassís nou, gràcies a una excel·lent cursa, va aconseguir arribar en la desena posició.

El 22 de juny és una data històrica en el motociclisme català. A Donington Park, on se celebrà el Gran Premi de Gran Bretanya, la vuitena cursa d'aquesta temporada, Marc Márquez es convertí en el pilot català més jove de tots els temps a aconseguir una plaça de podi en una prova del campionat mundial.[5] El seu tercer lloc bat la marca anterior que tenia Dani Pedrosa, que havia aconseguit un tercer lloc a Xest, el 23 de setembre de 2001, als 15 anys i 359 dies, i l'estableix en 15 anys i 126 dies. És, al seu torn, el segon pilot més jove a nivell mundial a aconseguir aquesta fita, superat tan sols per Ivan Palazzese, que el 20 de març de 1977 l'aconseguí als 15 anys i 77 dies en el Gran Premi de Veneçuela, per darrere d'Ángel Nieto i Anton Mang.

Aconseguí el vuitè lloc a la graella, tot i que finalment sortí des de la setena posició a causa de la retirada de Pol Espargaró, cinquè, per lesió. Una gran sortida el situà en els primers llocs de la cursa. S'establí una lluita carenat amb carenat per no perdre posicions. Marc, que encara portava un llast de 10 quilograms, donà la cara en tot moment, tot i els continus frecs amb les motos dels seus rivals. A poc a poc es van anar despenjant pilots fins a quedar Andrea Iannone i Scott Redding com a destacats, lluitant per la tercera plaça Mike Di Meglio, Sergio Gadea i Marc. La caiguda d'Andrea deixà tres corredors lluitant per dos llocs de podi. Sergio no pot resistir el ritme imposat pels seus acompanyants, i malgrat que Marc superà a vegades a Mike, acaba la cursa en tercer lloc.[5]

En la novena prova, celebrada al Circuit d'Assen, Països Baixos, el dissabte 28 de juny, no va poder acabar la prova. Sortint des de la posició divuit, aviat recupera llocs. La pluja fa la seva aparició i condicionà la prova. Quan ho fa la segona vegada, en la desena volta la direcció va treure la bandera vermella. Marc va caure precisament en aquesta volta, quan havia passat per línia de meta en sisena posició. Encara que hagués caigut, si aconseguia portar la moto per si mateix al pit lane, podria tornar a sortir des de la sisena posició a la nova cursa, que era de cinc voltes, tal com va passar a França. Però no va ser possible perquè el tub d'escapament de la moto s'havia doblegat i va haver d'abandonar.

La desena cursa va tenir lloc el 13 de juliol al circuit de Sachsenring, Alemanya. Marc va aconseguir arribar desè per segona vegada aquest any, havent sortit des del lloc dinou. En un comunicat de la Federació Internacional de Motociclisme (FIM) del 14 d'agost, el seu company d'equip, Tito Rabat va quedar desqualificat per irregularitats en el combustible utilitzat en la cursa. La contraanàlisi demanada amb la prova B va confirmar els resultats. En no presentar cap apel·lació perdé el novè lloc a favor d'en Marc.

A Kyvalka, a 16 km de Brno, a la República Txeca, el 17 d'agost es va celebrar l'onzena cursa de l'any, que no va poder acabar per caiguda en la setena volta. La seva posició a la graella de sortida havia estat la dotzena. Seguint la seva extraordinària progressió arribà quart al Gran Premi de San Marino, celebrat el 31 d'agost a la ciutat de Misano, a 25 km de Rímini, Itàlia. En aquesta dotzena prova de l'any partia des de la vuitena posició en la sortida i ja presagiava una bona cursa a aconseguir un sisè lloc al warm up del matí.

En l'estrena, en un campionat mundial de MotoGP, de la pista d'Indianapolis, als Estats Units, el 14 de setembre, Marc aconseguí una sisena plaça en una cursa que va haver de ser suspesa per la pluja després de completar setze voltes. Havia sortit en el lloc tretze de la graella de sortida.[6] Una caiguda en la primera volta al circuit de Motegi, Japó, el 28 de setembre, el va obligar a l'abandó quan havia sortit des del lloc 13.[7]

A la cursa australiana de Phillip Island, el 5 d'octubre, Marc va quedar en novena posició després de ser penalitzat amb 1 segon per un incident en l'últim revolt amb Simone Corsi. El fet d'aixecar el colze dret com a protecció de la maneta de fre, recordant la caiguda d'Héctor Barberà per l'acció de Marco Simoncelli en la categoria de 250 cc, a Mugello, li va fer perdre el vuitè lloc amb què va acabar la cursa. En aquesta quinzena prova havia sortit des del lloc dotze.

El divendres 17 d'octubre, al final dels primers entrenaments lliures del Gran Premi de Malàisia, que se celebra al Circuit Internacional de Sepang, situat a uns 60 km de Kuala Lumpur, a Malàisia, en sortir d'un revolt, i en ser tocat per darrere pel pilot Cyril Carrillo, va anar a terra. La seva granota de pilotatge es va quedar enganxada a la moto, amb la qual cosa les cames li queden empresonades entre el basculant i la roda del darrere de la seva KTM. Va costar més de deu minuts d'alliberar Marc, sobretot la seva cama dreta, ja que va caldre desinflar el pneumàtic per poder retirar-lo. Portat en llitera, conscient, a la Clínica Mòbil va ser atès pel Doctor Macchiagodena, que després de diverses radiografies va descartar possibles fractures, diagnosticant en un principi una distensió o dislocació del cartílag de creixement inferior de la cama dreta, de menys gravetat que l'esperada. Es descartà la seva participació en aquesta setzena cursa i es dubtà que pogués participar en el Gran Premi de Xest, últim de la temporada.

El dissabte al matí ingressà a la Clínica Dexeus de Barcelona on el Doctor Xavier Mir, després de realitzar una ressonància nuclear magnètica i una tomografia axial computeritzada, va confirmar la fractura del cartílag de creixement de la tíbia dreta i a més va trobar una fractura de l'os calcani al turmell de la mateixa cama, a més de contusions i erosions diverses. Després de 24 hores de repòs tractat amb antiinflamatoris i un cop baixada la inflamació se li va aplicar una immobilització rígida, que va mantenir dues setmanes. Va rebre l'alta el diumenge 19 al matí. Es descartà, per tant, la seva participació en l'últim Gran Premi de la temporada.

Temporada 2009 modifica

Vegeu també: Campionat del Món de motociclisme de 2009

Un cop recuperat de la lesió per la qual no va poder córrer les últimes curses de l'any anterior, el 26 de gener començà els entrenaments d'aquest a Jerez. Corria aquesta temporada amb una KTM de fàbrica, comptant amb Red Bull com a nou patrocinador. La moto tenia una potència de 60 CV, amb motor de làmines, carburador i injecció, i portava xassís de doble biga d'alumini. Utilitzà suspensions Öhlins i pneumàtics Dunlop. El seu pes era de 136 kg. El 31 de gener i l'1 de febrer continuà els entrenaments a València. La incorporació del sistema KERS a la seva moto va ser la gran novetat d'aquella temporada.[8] Inicialment portà un llast de només 5 kg.

El 12 d'abril a Losail (Qatar) no va començar bé el campionat. Van caure les primeres gotes de pluja a la quarta volta i en passar pel revolt 12, un de ràpid a dretes, trepitjà el voral i sortí disparat, tot i que sense conseqüències físiques. Més tard, la prova va ser suspesa i valien les passades per meta al final del quart gir. Marc aconseguí portar la moto a meta per si la cursa es reprenia però no va ser així, arribant el vint, quan havia sortit des de la novena posició a la graella.

La segona cursa celebrada a Motegi, (Japó), el 26 d'abril, va tenir com a protagonista el canvi de temps atmosfèric. Un matí plujós va deixar la pista humida. Però el cessament de les precipitacions i el començament d'una mica de vent feia preveure l'assecat de l'asfalt al llarg de la prova. L'estratègia a seguir respecte als desenvolupaments i sobretot l'elecció dels pneumàtics va ser determinant. La tàctica emprada per Marc va ser utilitzar slicks darrere i mitjans davant, és a dir slicks ratllats o tallats. Això va fer que partint de la desena posició quedés una mica endarrerit d'inici, per anar recuperant al llarg de la cursa encara que al final li manqués una mica de tracció. Va acabar en cinquè lloc. Cal destacar que en els segons entrenaments lliures amb pluja havia aconseguit el segon lloc, i com que es van suspendre els de classificació, van valer els resultats dels primers lliures, amb millor temps.

El 3 de maig, se celebrà a Jerez la tercera cursa en la qual Marc sortí per primera vegada en un campionat mundial en la primera línia de graella, des del quart lloc. Aconseguí arribar en tercer lloc, superat en última instància per Sergio Gadea, cosa que significa el seu primer podi de la temporada i segon de la seva carrera al mundial.

El 16 de maig, un dia abans de la quarta cursa a celebrar al Circuit de Le Mans, Marc aconseguí una nova fita històrica per al motociclisme català en esdevenir el pilot més jove a aconseguir una pole,[9] amb 16 anys i 68 dies, batent l'anterior marca aconseguida per Jorge Lorenzo[9] l'11 d'octubre de 2003 a Malàisia amb 16 anys i 160 dies. A nivell mundial només ha estat superat per Marco Melandri que la va assolir el 18 de juliol de 1998, a Sachsenring, en el primer Gran Premi celebrat en aquest circuit, amb una marca de 15 anys i 345 dies. Ja en cursa, amb temps una mica plujós aconseguí anar tercer darrere de Joan Olivé, però una caiguda d'aquest en la setena volta no va poder ser esquivada per Marc, que també va caure a terra.[10] Va tornar a entrar a pista en el lloc 16 amb el semimanillar esquerre una mica tancat. Va intentar la remuntada, però va tornar a caure en la novena i es va haver de retirar.

A la cinquena cursa, a Mugello, Itàlia, el 31 de maig, va ser cinquè a la sortida i cinquè a l'arribada, després d'una forta lluita amb uns altres quatre pilots per aconseguir la quarta plaça a la meta, ja que tres pilots van arribar destacats.

Una sortida de pista amb caiguda inclosa en els entrenaments de classificació del Gran Premi de Catalunya, va fer que partís des del lloc dotzè. Ja en cursa, el 14 de juny, es va mantenir en el grup que lluitava pel tercer lloc. Malgrat un error en la volta dinou en què es va sortir de la pista, va poder tornar al grup i acabar en cinquena posició. En la volta setena, amb un temps d'1'51" i 175 mil·lèsimes aconseguí la volta ràpida de la cursa.

La setena cursa se celebrà a Assen (Països Baixos), el dissabte 27 de juny, en la qual Marc sortí des del lloc desè, el mateix en què acabà. Fou una cursa amb algun toc amb altres pilots i una sortida de pista al final que li impedí millorar la posició final.

El 19 de juliol la vuitena prova es disputà a Sachsenring, Alemanya. Va obtenir un bon tercer lloc en la graella després d'uns entrenaments de qualificació sota la pluja. Obtingué el primer lloc en el warm-up en sec. En cursa, va lluitar per aconseguir la quarta plaça i després la tercera en avançar a Nico Terol. Després del penúltim revolt de l'última volta, un toc amb Joan Olivé li espatllà la maneta del fre anterior. Després d'entrar en l'últim revolt, no podent frenar bé, baixà les marxes i en intentar frenar amb el cul, la moto el llençà. Retornà a pista, però acabà en el lloc setzè.

Tornà a ser víctima de la desgràcia en la novena prova celebrada el 26 de juliol a Donington Park, al Regne Unit. Sortí des de la segona plaça en la graella i es mantingué sempre en els llocs del davant, però la pluja va fer la seva aparició en la volta catorze i la cursa s'aturà a la volta següent quan en l'anterior havia passat tercer per meta. En una nova cursa de només cinc voltes aconseguí el lideratge a la segona. En una dura lluita amb Simone Corsi, que l'avançà en la tercera volta, Marc recuperà el primer lloc en la següent acció. Ja en la quarta volta, en frenar a la xicana, deixà anar l'embragatge i la moto patinà de darrere i en clavar la roda caigué a terra. Aconseguí aixecar-se finalment i tornar a pista per acabar en el lloc quinzè.

En la desena prova a Brno, a la República Txeca, realitzà un bon començament en els entrenaments lliures de divendres, aconseguint-hi el segon lloc. En els segons lliures, el dissabte al matí, una aparatosa caiguda al principi dels mateixos a causa d'una fallada mecànica, sense conseqüències físiques, li impedí de continuar. A la meitat dels de classificació, a la tarda, una nova caiguda, també sense conseqüències, només li va permetre aconseguir el lloc vintè a la cursa. Diumenge, 16 d'agost, aconseguí entrar en el grup del set pilots que perseguien els quatre escapats. Després de mantenir-se gairebé sempre al final del septet, aconseguí acabar vuitè en la prova.

En l'onzena prova celebrada el 30 d'agost a Indianapolis, Estats Units, patí una nova caiguda en els segons entrenaments lliures per un enganxament del motor per excés de temperatura, tornant a caure durant les voltes de classificació. Aconseguí al final el novè lloc per a la sortida. Ja en la cursa, obtingué finalment el sisè lloc, al capdavant del grup perseguidor del quintet escapat.

En la dotzena cursa, en el Gran Premi de San Marino, celebrat al Circuit de Misano, el 6 de setembre, partí del setè lloc a la sortida i en una gran cursa, integrat en el segon grup, arribà finalment en quart lloc.

En el Gran Premi de Portugal a Estoril, en la tretzena prova a celebrar el 4 d'octubre, realitzà uns bons entrenaments i sortí en la quarta posició. Ja en cursa, aconseguí anar al capdavant en diversos moments. Quan a mitjan prova anava en segon lloc, darrere de Julián Simón, caigué i no pogué continuar.

En la catorzena cursa, a Phillip Island, Austràlia, celebrada el 18 d'octubre, obtingué un sisè lloc en els entrenaments oficials. Ja en cursa, després mantenir-se en el segon grup va acabar en vuitena posició.

En la quinzena cursa, a Sepang (Malàisia), celebrada el 25 d'octubre, després de quedar segon en els dos entrenaments lliures aconseguí la seva segona pole. Una bona sortida li va permetre mantenir-se davant a les primeres voltes. Quan anava en un segon grup en lluita pel tercer lloc, un trencament del motor a falta de set voltes per acabar el deixà fora de la cursa.

En la setzena i última prova de la temporada, disputada a Xest, Marc sortí des de la quarta posició i lluitava per aquesta plaça però una topada amb Joan Olivé en l'última volta el relegà al lloc disset.

Temporada 2010 modifica

Vegeu també: Campionat del Món de motociclisme de 2010

Després de l'abandonament definitiu de KTM del campionat mundial de velocitat, Marc va fitxar just en acabar el Gran Premi de la Comunitat Valenciana de l'any passat, per l'escuderia finlandesa Red Bull Ajo Motorsport,[11] (que va quedar campiona del món en 125 cc amb el pilot Mike Di Meglio), on conduiria una Derbi RSA 125. Encara que el seu nou director seria Aki Ajo, el cap d'equip esportiu seguiria essent Emili Alzamora.[11]

Després d'una bona pretemporada, que inclogué esquiar per terres nòrdiques, aconseguí grans temps i millors marques, tant en els tres entrenament privats a Jerez com en alguns dels circuits oficials d'entrenament. Les expectatives creades eren enormes i un dels objectius era aconseguir que Derbi millorés les "93" victòries de la marca catalana en grans premis i anar a l'assalt del que seria el vintè títol mundial d'aquesta marca.

Aquest any, després de créixer uns centímetres a l'hivern, arribà als 57 kg de pes, aconseguint amb granota i casc els 65 kg. Això feia que amb moto inclosa el pes total fos d'uns 140 kg, de manera que no necessità, per primera vegada des de feia anys, portar llast.

Curses modifica

Márquez el 2010
 
Amb la Derbi al circuit d'Assen
 
Al Gran Premi de Catalunya
 
Al podi de Phillip Island
  1. A la primera cursa de l'any, a Qatar, l'11 d'abril, aconsegueix un nou podi en quedar tercer després d'una forta lluita amb Nico Terol, Efrén Vázquez, tots dos davant d'ell, i Pol Espargaró, just darrere. També va aconseguir la pole, la tercera de la seva etapa al mundial.
  2. El Gran Premi del Japó, que hauria de celebrar el 25 d'abril a Motegi, es va disputar el 3 d'octubre a causa del núvol de cendra emesa pel volcà Eyjafjalla, (Islàndia), que no va permetre realitzar els vols per al transport del material necessari per a les curses, de manera que el Gran Premi d'Espanya va ser la segona cursa d'aquesta temporada, celebrada a Jerez el 2 de maig. Marc va aconseguir la seva segona pole consecutiva, quarta de la seva etapa al mundial. Però ja en cursa un tub d'escapament defectuós saltà pels aires i provocà la caiguda de Marc a la primera volta, en el viratge Ferrari, tercer dels ràpids, en el tram final del circuit. A la Clínica Mòbil se li va observar una sortida de l'espatlla dreta, que va ser recol·locada, i algunes cremades al maluc esquerre sense conseqüències. L'endemà, el doctor Xavier Mir, li diagnosticà una luxació escapulohumeral. L'escàner de tres dimensions i una ecografia dinàmica van confirmar la inexistència de lesió òssia i que no hi havia desinserció en la lesió lligamentosa. Practicà repòs absolut durant una setmana, i en vuit dies inicià la recuperació funcional a mans del doctor Turmo del CAR de Sant Cugat i la supervisió de Fermín Oliete, mitjançant treballs isocinètics en els rotadors de l'espatlla, i exercicis pliomètrics amb els quals va millorar la reacció explosiva i resposta ràpida dels músculs afectats en la lesió.
  3. Recuperat en un 80 per cent, amb poc de dolor però amb cansament a l'espatlla lesionada, disputà la tercera prova a Le Mans, el 23 de maig. Com a precaució després de l'incident de Jerez canvià de marca de tub d'escapament de Yasuni a Ghost. Sortí quart a la graella, mantenint una dura lluita pel tercer lloc amb Sandro Cortese, Efrén Vázquez i Bradley Smith. En la darrera volta, en un avançament, lluitant cos a cos amb Bradley Smith, amb topades de carenats inclosa, aconseguí finalment la tercera plaça i un podi. En la volta 23 aconseguí la volta ràpida de la cursa amb un temps de 1:43.787, a una velocitat de 145,162 km/h.
  4. En la quarta prova celebrada el 6 de juny al circuit de Mugello, Itàlia, aconseguí la primera victòria en un campionat mundial de motociclisme.[12] Sortí sisè i, portant a roda a Bradley Smith, durant les primeres voltes perseguí els dos escapats, Nico Terol i Pol Espargaró, i després d'una sèrie de voltes ràpides consecutives formaren un grup de quatre pilots lluitant per la victòria, amb una lluita cos a cos i intercanviant posicions. Marc passà al davant en l'última volta i no la deixa fins al final de la cursa.
  5. Segona victòria i, a més, de forma consecutiva, al circuit de Silverstone, Gran Bretanya, el 20 de juny,[13] en el qual no es corria des de 1986 –encara que modificat el 2009–, essent el català més jove a aconseguir i el segon del món darrere de Marco Melandri. Nova pole que li va permetre escapar-se, només acompanyat per Pol Espargaró, des de les primeres voltes. Al final, en les dues últimes voltes, després d'una lluita amb Pol, aquest sortí de pista al penúltim viratge de l'última volta.
  6. A la sisena cursa celebrada al circuit d'Assen, el 26 de juny, obtingué la tercera victòria consecutiva. Sortí des de la pole i domina des del principi.[14]
  7. Quarta victòria consecutiva, al circuit de Catalunya, a la setena cursa disputada el 4 de juliol. També sortí des de la pole i la liderà de principi a fi. Amb 17 anys i 137 dies, es va convertir en el pilot més jove de la història a aconseguir tres poles consecutives i quatre victòries seguides en un mundial de motociclisme, desbancant en ambdós casos a Valentino Rossi.[15]
  8. En la vuitena prova disputada a Sachsenring, Alemanya, el 18 de juliol, aconseguí la cinquena victòria consecutiva també sortint de la pole, (que fou la quarta consecutiva, sisena de l'any i vuitena de la seva carrera al mundial).[16] Després d'uns inicis dubitatius pel fet que la pista estava mullada per les pluges caigudes anteriorment, s'escapa amb Pol Espargaró, amb el qual comandà la cursa durant moltes voltes fins que, a l'antepenúltima, la caiguda de Pol va fer possible que guanyés en solitari. Aconseguí la volta ràpida en el gir quinze amb 1′ 28,702. A més, fou la victòria número 100 de Derbi en un Mundial.
  9. Novena cursa celebrada a l'Autòdrom de Brno, República Txeca, el 15 d'agost. Una caiguda al viratge tres poc abans d'acabar els primers entrenaments lliures del divendres li suposa una luxació cap endavant de l'espatlla esquerra. No sortí per precaució en els segons lliures el dissabte i en els de classificació aconseguí la quarta plaça. Abans de la prova, un conat de pluja n'endarrerí la sortida per a declarar-se en mullat, la qual cosa va obligar a canvis de pneumàtics, tot i que no tornà a ploure. Ja en cursa, amb una infiltració a l'espatlla, va anar perdent posicions fins a acabar en setena posició. El dimarts següent el Doctor Mir, li va diagnosticar una luxació escapulohumeral esquerra, amb desinserció del rodet glenoïdal anteroinferior.
  10. Desena cursa a Indianapolis, Estats Units, el 29 d'agost. Sortí des de la pole on aconseguí batre el rècord anterior, deixant-lo en 1'48 124. Aviat es posà al capdavant, aconseguint la volta ràpida en el setè gir amb 1'48, 672. A principis de la novena volta va caure sense conseqüències, però ja en la catorzena posició. Una gran remuntada el portà a falta de tres voltes al vuitè lloc. A la penúltima volta encalçà al tercet que lluitava per la cinquena plaça però gairebé caigué. Aconseguí salvar la situació, però sortí de la pista al revolt dos i tornà al quatre sense guanyar posicions. En l'última volta aconseguí avançaments i acabà cinquè. Però la direcció de cursa considera il·legal la situació i el penalitza amb 20 segons, cosa que el relega a la desena posició. Aquell dia, a Indianapolis, es produí la mort en una altra competició del pilot nord-americà de 13 anys Peter Lenz.
  11. Al circuit de Misano, al Gran Premi de San Marino, es va celebrar l'onzena cursa el 5 de setembre. Sortí segon a la graella i liderà la cursa fins que l'avançà Nico Terol. El seguí a roda i el tornà a avançar a falta d'unes set voltes i aconseguí la victòria,[17] la volta ràpida i el rècord del circuit en el gir 19 amb un temps de 1:43.195. Aquell dia, com a conseqüència d'un accident durant una altra cursa va perdre la vida el pilot de 19 anys Shoya Tomizawa.[18]
  12. El 19 de setembre se celebrà la dotzena cursa al nou circuit de Motorland (Alcanyís, Aragó). Després d'aconseguir la pole, en arribar al primer revolt, un error de Randy Krummenacher el fa caure i arrossegà a Marc, que ja fora de la pista va haver d'abandonar.
  13. Tretzena cursa celebrada a Motegi, Japó, el 3 d'octubre. Nova pole de Marc i en cursa, darrere de Nico Terol, tots dos escapats, Marc el passà a la setena volta i aconseguí un avantatge de més de dos segons a la meta.[19]
  14. A Sepang, Malàisia, Marc tornà a aconseguir una nova pole, la desena de l'any i el rècord absolut en la cilindrada en una temporada. L'endemà, 10 d'octubre, en la catorzena cursa, escaparen en les primeres voltes Pol Espargaró, Nico Terol i ell. Marc s'escapà, va fer la volta ràpida en la volta tretzena amb un temps de 2.13 '773, i aconseguí el seu vuitè triomf de la temporada.[20]
  15. La quinzena cursa celebrada a Phillip Island, Austràlia, el 17 d'octubre, significà una nova pole, nova volta ràpida, la novena, amb un temps de 1:38.305 i una nova victòria,[21] la novena, amb la qual iguala el rècord estatal de victòries en una temporada en la categoria de 125 cc, que fins ara comparteix amb Jorge Martínez, "Aspar".
  16. La setzena cursa celebrada a Estoril, Portugal, el 31 d'octubre, va significar una sonada victòria de Marc.[22] A causa de la pluja no van poder-se celebrar els entrenaments de classificació,[22] i els temps dels lliures serviren per formar la graella de sortida, en la qual va ocupar el lloc onze, ja que havia caigut en els primers entrenaments. Una bona sortida el situà entre els primers i aviat es troba darrere el cap de cursa, Nico Terol. Començà a ploure i s'aturà la prova[23] abans de disputar-se els dos terços de les voltes, de manera que calia fer una segona cursa. En les voltes d'escalfament en Marc cau,[23] però aconsegueix arribar a boxes on en un temps rècord li adoben la moto, tot i que ha de sortir l'últim de la graella, en el lloc dissetè. Una altra gran sortida el situa en el tercer lloc abans de completar la primera volta, darrere Nico Terol i Bradley Smith (tots dos formant part del mateix equip). Lluità primer amb Smith i després, en una última volta antològica, amb Terol,[22] a qui va avançar fins a tres vegades per aconseguir la seva desena victòria de la temporada[23] i, alhora, el podi número mil del motociclisme estatal.

Moto2 modifica

Marc Márquez debutà el 2011 a la categoria de Moto2 dins el Team CatalunyaCaixa Repsol,[24] equip format per ell mateix amb els patrocinadors d'Estrella Galicia, CatalunyaCaixa, Repsol, Motocard, etc. Va pujar-hi des de la categoria de 125cc després de guanyar el campionat l'any 2010.

Temporada 2011 modifica

Vegeu també: Campionat del Món de motociclisme de 2011

El 15 de maig aconsegueix la seva primera victòria al circuit francès de Le Mans en aquesta categoria aconseguint el rècord de precocitat en guanyar una cursa a Moto2.[25] Aconsegueix la victòria després de patir 3 caigudes en les 3 primeres curses (tot i que l'última després de caure va poder continuar i va acabar a la posició número 21) a Qatar,[26] Jerez[27] i Portugal.[28]

 
Márquez celebrant la victòria al GP d'Aragó del 2011

El 25 de juny, al Gran Premi dels Països Baixos (el clàssic Dutch TT d'Assen, circuit conegut com a Catedral de motociclisme), aconseguí la seva segona victòria,[29] que el situava en segon lloc a la classificació provisional del Campionat. N'aconseguí una altra de consecutiva al següent Gran Premi (el GP d'Itàlia, celebrat al circuit de Mugello el 3 de juliol) després d'haver dominat la cursa des de la sortida.[30] Marc seguí dominant la temporada des d'aleshores, aconseguint quatre victòries més (als Grans Premis d'Alemanya,[31] Indianapolis,[32] San Marino[33] i Aragó[34]), que combinades amb sengles segons llocs a la República Txeca[35] i el Japó[36] li permeteren de superar l'alemany Stefan Bradl -per un punt de diferència- al capdavant de la classificació provisional del Campionat[36] després d'aquest darrer Gran Premi, celebrat a Motegi el 2 d'octubre, a manca de tres Grans Premis per acabar la temporada.[36]

Al següent Gran Premi, celebrat el 16 d'octubre a Austràlia, hagué de sortir des de la darrera posició de la graella a causa de la sanció que rebé en no haver abaixat el ritme amb les banderes de quadres en pista durant els entrenaments.[37] Tot i així, durant la cursa emprengué un ritme frenètic que el dugué a avançar gairebé tots els pilots que el precedien, aconseguint acabar en tercer lloc.[38] Amb aquest resultat passava a la segona posició provisional del campionat, però a només tres punts de Bradl.

La setmana següent, al Gran Premi de Malàisia (tenyit de desgràcia per la mort de Marco Simoncelli en la cursa de MotoGP), Márquez perdé pràcticament totes les seves aspiracions al títol de la temporada: una caiguda als entrenaments de divendres li ocasionà forts dolors a les cervicals, impedint-li de disputar la cursa.[39] Atès que Bradl quedà segon, la diferència de punts en favor de l'alemany augmentà fins a 23 a l'espera del darrer Gran Premi de la temporada, que es disputaria el 6 de novembre al Circuit Ricardo Tormo de Xest.[40] Finalment, Márquez renuncià a participar-hi degut als problemes de visió que li ocasionà el seu accident a Malàisia,[41] amb la qual cosa el títol se l'adjudicà matemàticament Stefan Bradl, abans i tot de disputar aquest darrer Gran Premi.

Temporada 2012 modifica

Vegeu també: Campionat del Món de motociclisme de 2012
 
Márquez al GP d'Austràlia de 2012

La temporada 2012 seguí pilotant la Suter a Moto2, dins l'equip de la temporada anterior, CatalunyaCaixa Repsol. A la primera cursa de la temporada, Qatar, obtingué la victòria després de sortir des de la segona posició a la graella de sortida. Fou segon a Espanya i primer a Portugal, havent començat en tots dos Grans Premis des de la pole position. A França i a Catalunya aconseguí la pole position, acabant tercer a Catalunya i al Regne Unit. Als Països Baixos i Alemanya guanyà després de sortir des de la pole position. Guanyà també a Indianapolis, la República Txeca i el Gran Premi de San Marino (també havent sortit des de la pole position). A Aragó fou segon i guanyà al Japó. Al Gran Premi d'Austràlia, penúltim de la temporada, fou tercer i es proclamà campió del món de Moto2, el seu segon títol mundial. Rematà la temporada amb una sonada victòria a Xest després de sortir des de la darrera posició a causa d'una penalització, concloent així la seva darrera temporada a Moto2 amb un resultat espectacular.

En total, durant la temporada aconseguí 9 victòries, 14 podis, 7 poles i 5 voltes ràpides.

MotoGP modifica

El 12 de juliol de 2012, l'equip Repsol Honda Team anuncià que Marc Márquez seria pilot oficial de l'escuderia la temporada de 2013, al costat de Dani Pedrosa.[42]

Temporada 2013 modifica

Vegeu també: Campionat del Món de motociclisme de 2013

Al seu primer Gran Premi dins la categoria reina, acaba tercer darrere els dos pilots de Yamaha, Jorge Lorenzo i Valentino Rossi, amb la qual cosa esdevé el quart pilot més jove, a 20 anys i 49 dies, a assolir un podi (per darrere de Randy Mamola, Eduardo Salatino i Norick Abe).[43] Dues setmanes més tard, el 21 d'abril de 2013, esdevé el pilot més jove, a 20 anys i 63 dies, a guanyar un Gran Premi dins la categoria reina, en ocasió del segon Gran Premi de la temporada, durant la primera cursa disputada al circuit de les Amèriques a Austin (Texas), tot batent així el rècord de Freddie Spencer.[43] Durant el mateix cap de setmana establí un nou rècord de precocitat en esdevenir el pilot més jove a obtenir una pole position, sempre davant Spencer.[43]

 
Márquez davant de Valentino Rossi als entrenaments del GP de Gran Bretanya de 2013
 
L'Honda de MotoGP que pilotà el 2013

Ocupa el lideratge del campionat durant el Gran Premi següent, a Xerès, en acabar-hi segon darrere el seu company d'equip Dani Pedrosa i davant Jorge Lorenzo, al qual supera mercès a un avançament durant el darrer viratge, avançament on els dos pilots es toquen i Lorenzo surt de la pista sense, però, arribar a caure.[44] Durant el Gran Premi següent, disputat al circuit de Le Mans a França, obté la pole position i, sobre una pista mullada, acaba finalment a la tercera posició, amb Dani Pedrosa reprenent el lideratge de la classificació general per raó de la seva victòria.[45] Márquez retroba la primera posició del campionat al Gran Premi d'Alemanya on s'imposa mentre els seus dos principals rivals pel títol, Dani Pedrosa i Jorge Lorenzo, hi són absents per sengles lesions.[46] Assenta la seva posició al capdavant de la classificació en guanyar la cursa disputada una setmana més tard al circuit de Laguna Seca seguit, el 18 d'agost, pel seu quart Gran Premi de la temporada al circuit d'Indianapolis. En assolir un quart èxit consecutiu durant el Gran Premi de la República txeca esdevé el primer debutant dins la categoria reina a guanyar cinc curses.[47]

Al Gran Premi següent, disputat al circuit de Silverstone, cau durant el warmup, perdent dos punts sobre el seu «permís de circulació per punts» per no haver afluixat la velocitat a la vista de les banderes grogues que assenyalaven la caiguda de Cal Crutchlow al mateix indret.[48] Malgrat una espatlla dislocada, pren la sortida de la cursa, acabant finalment segon darrere Jorge Lorenzo, tot havent pres la primera posició a tres coltes del final abans d'ésser avançat pel pilot de Yamaha.[49] Després d'una segona posició a San Marino darrere Lorenzo, s'imposa durant el Gran Premi de l'Aragó davant Lorenzo després d'haver estat la causa de la caiguda del seu company d'equip a Honda Dani Pedrosa.[50] Augmenta el seu avantatge al campionat en acabar segon de la cursa següent a Sepang en avançar Lorenzo i essent guanyada la cursa per Pedrosa. Aquest avantatge es veu considerablement reduït durant la cursa següent a Austràlia, guanyada per Lorenzo: Márquez és desqualificat per no haver-se aturat segons el reglament com a màxim a la desena volta, normativa dictada per tal de respectar les recomanacions del proveïdor de pneumàtics qui ne podia garantir-ne la fiabilitat fins al final de la cursa.[51] Lorenzo esgarrapa encara una oportunitat de reeixir en guanyar el Gran Premi del Japó davant Márquez.

El 10 de novembre de 2013 al Gran Premi del País Valencià, Marc Márquez acaba en tercera posició darrere Lorenzo i Pedrosa i esdevé el campió del món més jove de MotoGP de la història, a 20 anys i 266 dies destronant Freddie Spencer.[52] Márquez és el segon pilot de la història a ésser Campió del Món de la categoria reina a la seva primera temporada després de Kenny Roberts al 1978.[53]

Temporada 2014 modifica

Vegeu també: Campionat del Món de motociclisme de 2014

L'inici de la temporada de 2014 fou un èxit i, després de les seves dues victòries inicials als Grans Premis de Qatar de les Amèriques, Márquez anà encadenant un seguit de rècords. :

 
Márquez i Pedrosa, primer i segon al GP de les Amèriques (13/4/2014)
  • 27 d'abril: Al Gran Premi de l'Argentina aconsegueix la seva tercera pole position seguida de victòria consecutiva, igualant així la gesta establerta per Giacomo Agostini el 1971, quan pilotava la MV Agusta. Ningú no havia encadenat tres victòries consecutives al costat de tres millors classificacions d'entrenaments fins ara (només Valentino Rossi havia sumat tres triomfs seguits al principi de la temporada 2001).[54]
  • 4 de maig: Al Gran Premi d'Espanya, celebrat al Circuit de Jerez, aconsegueix la seva quarta pole position seguida de victòria consecutiva, igualant així el rècord establert per Mick Doohan el 1992, quan començà la temporada de 500cc amb quatre victòries seguides.[55]
  • 18 de maig: Al Gran Premi de França, celebrat al Circuit de Le Mans, aconsegueix la seva cinquena pole position seguida de victòria consecutiva, igualant així el rècord establert per Mick Doohan el 1997.[56]
  • 1 de juny: Al Gran Premi d'Itàlia, celebrat al Circuit de Mugello, aconsegueix la seva sisena pole position seguida de victòria consecutiva, igualant així el rècord de victòries seguides establert per Valentino Rossi el 2002.[57]
  • 15 de juny: Al Gran Premi de Catalunya, celebrat a Montmeló, aconsegueix la seva setena victòria consecutiva, igualant així el rècord establert per Valentino Rossi el 2002.[58]
  • 28 de juny: Al Gran Premi dels Països Baixos, celebrat a Assen, aconsegueix la seva vuitena victòria consecutiva, igualant així el rècord establert per Giacomo Agostini el 1971.[59]
  • 13 de juliol: Al Gran Premi d'Alemanya, celebrat a Sachsenring, aconsegueix la seva novena victòria consecutiva, igualant així el rècord establert per Giacomo Agostini el 1970.[60]
  • 10 d'agost: Al Gran Premi d'Indianapolis aconsegueix la seva desena victòria consecutiva, igualant així el rècord establert per Mick Doohan el 1997 en la categoria de 500cc.[61]

Després d'Indianapolis, Márquez fou quart al Gran Premi de la República Txeca i tornà a guanyar el següent, el de Gran Bretanya. Seguidament, dues caigudes consecutives als Grans Premis de San Marino i Aragó (en aquest darrer, per culpa de la pluja i una mala elecció del moment del canvi de moto) varen fer que agafés pocs punts i endarreriren, per tant, el moment de la seva proclamació com a campió del món. Aquest moment arribà al Gran Premi del Japó, disputat el 12 d'octubre, en què el seu segon lloc darrere Jorge Lorenzo li va donar matemàticament el títol de campió, tres curses abans del final del campionat.[62]

El 26 d'octubre, guanyà el Gran Premi de Malàisia i igualà el rècord de 12 victòries en una temporada establert per Mick Doohan el 1997. Aquest rècord el va batre al darrer Gran Premi de la temporada, el de la Comunitat Valenciana celebrat el 9 de novembre, en guanyar la seva tretzena cursa en una sola temporada.[63]

Referències modifica

  1. ↑ «Dani Pedrosa and Marc Márquez to race together in Repsol Honda Team» (en anglès). MotoGP.com. Dorna Sports, 12-07-2012 [Consulta: 13 juliol 2012]. Arxivat 2014-10-25 a Wayback Machine.
  2. ↑ «La lista de espera de KTM» (en castellà). tvemotogp.es. [Consulta: 11 juny 2009].
  3. ↑ «Márquez se estrena en Jerez con la elite del Mundial» (en castellà). lamanyana.es. La Mañana, 25-01-2008. [Consulta: 11 juny 2009].[Enllaç no actiu]
  4. ↑ «Márquez se pone a dieta para engordar» (en castellà). as.com, 30-01-2008. [Consulta: 11 juny 2009].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Stoner repeteix triomf per segon any consecutiu a Donington i Pedrosa acaba tercer». esport3.cat. Esport3, 22-06-2008. [Consulta: 2 octubre 2011].
  6. ↑ «Rossi dona una altra exhibició sota la pluja i el vent a Indianapolis i acaricia el Mundial». esport3.cat. Esport3, 15-09-2008. [Consulta: 2 octubre 2011].
  7. ↑ «Rossi guanya el seu vuitè Mundial després d'imposar-se al Gran Premi del Japó». esport3.cat. Esport3, 28-09-2008. [Consulta: 2 octubre 2011].
  8. ↑ «KTM incorpora el KERS en MotoGP» (en castellà). motociclismo.es, 05-02-2009. Arxivat de l'original el 18 de març 2009. [Consulta: 11 juny 2009].
  9. ↑ 9,0 9,1 «Marc Márquez fa història als 125 i Dani Pedrosa obté la "pole position" a Moto GP». esport3.cat. Esport3, 16-05-2009. [Consulta: 2 octubre 2011].
  10. ↑ «Jorge Lorenzo és el més llest a Le Mans i guanya una cursa de Moto GP que el deixa com a nou líder del Mundial». esport3.cat. Esport3, 16-09-2008. [Consulta: 2 octubre 2011].
  11. ↑ 11,0 11,1 Pérez de Rozas, Emilio «Marc Márquez. El Puzle perfecte». DOM (Dominical d'El Periódico). PROGRESA [Barcelona], núm. 455, 05-06-2011, p. 32-38. ISSN: 1695-162X.
  12. ↑ «La primera d'en Marc». esport3.cat. Esport3, 09-06-2010. [Consulta: 2 octubre 2011].
  13. ↑ «Marc Márquez guanya el GP de la Gran Bretanya de 125 cc amb Espargaró segon i Smith tercer». esport3.cat. Esport3, 20-06-2010. [Consulta: 2 octubre 2011].
  14. ↑ «Marc Márquez guanya a Assen el tercer Gran Premi consecutiu per davant de Terol i Espargaró». esport3.cat, 26-06-2010. [Consulta: 27 juny 2010].
  15. ↑ «Márquez i Lorenzo s'exhibeixen en el GP de Catalunya i lideren els mundials de 125 cc i MotoGP». esport3.cat. Esport3, 05-07-2010. [Consulta: 2 octubre 2011].
  16. ↑ «Elias i Márquez sumen a Alemanya dos triomfs que reforcen els seus lideratges en Moto2 i 125 cc». esport3.cat. Esport3, 19-07-2010. [Consulta: 2 octubre 2011].
  17. ↑ «Dani Pedrosa a Moto GP, Toni Elias a Moto2 i Marc Márquez a 125 cc guanyen al GP de San Marino». esport3.cat. Esport3, 07-09-2010. [Consulta: 2 octubre 2011].
  18. ↑ «Un pilot japonès de 19 anys mor en un accident al GP de San Marino». Avui+El Punt, 05-09-2010. [Consulta: 6 setembre 2010].
  19. ↑ «Casey Stoner, Toni Elias i Marc Márquez, grans triomfadors del Gran Premi del Japó». esport3.cat. Esport3, 03-10-2010. [Consulta: 2 octubre 2011].
  20. ↑ «Toni Elias es proclama campió del món de Moto2 al circuit de Sepang al Gran Premi de Malàisia». esport3.cat. Esport3, 11-10-2010. [Consulta: 2 octubre 2011].
  21. ↑ «Marc Márquez guanya la seva novena cursa de 125 cc al Gran Premi d'Austràlia i s'acosta al títol mundial». esport3.cat. Esport3, 17-10-2010. [Consulta: 2 octubre 2011].
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 «Dramatic tenth victory of season for Márquez in Portugal» (en anglès). motogp.com, 31-10-2010. Arxivat de l'original el 10 de novembre 2013. [Consulta: 1r novembre 2010].
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 «Marc Márquez acaricia el títol de 125 cc després d'una exhibició memorable a Estoril». esport3.cat. Esport3, 31-10-2010. [Consulta: 2 octubre 2011].
  24. ↑ «L'estrena de Márquez». esport3.cat. Esport3, 03-03-2011. [Consulta: 2 octubre 2011].
  25. ↑ «Marc Márquez guanya la seva primera cursa de Moto2 a Le Mans davant de Takahashi i Bradl». esport3.cat. Esport3, 16-05-2011. [Consulta: 2 octubre 2011].
  26. ↑ «Stoner s'imposa amb autoritat en la cursa inaugural de MotoGP al Gran Premi de Qatar». esport3.cat. Esport3, 20-03-2011. [Consulta: 2 octubre 2011].
  27. ↑ «Lorenzo s'imposa a Jerez per davant de Pedrosa i Hayden, i ja lidera el Mundial de MotoGP». esport3.cat. Esport3, 03-04-2011. [Consulta: 2 octubre 2011].
  28. ↑ «Pedrosa supera Lorenzo i Stoner en un gran final i s'imposa en el GP de Portugal de MotoGP». esport3.cat. Esport3, 01-05-2011. [Consulta: 2 octubre 2011].
  29. ↑ «Doblet català a Assen». lamalla.cat, 25-06-2011. [Consulta: 26 juny 2011].[Enllaç no actiu]
  30. ↑ «Marc Márquez s'imposa a Bradl i a Smith al GP d'Itàlia de Moto2 i encadena dues victòries seguides». esport3.cat. Esport3, 04-07-2011. [Consulta: 2 octubre 2011].
  31. ↑ «Marc Márquez s'imposa amb autoritat a la cursa de Moto2 del Gran Premi d'Alemanya». esport3.cat. Esport3, 18-07-2011. [Consulta: 2 octubre 2011].
  32. ↑ «Márquez guanya a Moto2, i Pol Espargaró i Rabat completen un històric podi català». esport3.cat. Esport3, 28-08-2011. [Consulta: 2 octubre 2011].
  33. ↑ «Marc Márquez torna a guanyar a San Marino i retalla distàncies amb Bradl de cara al títol mundial de Moto2». esport3.cat. Esport3, 05-09-2011. [Consulta: 2 octubre 2011].
  34. ↑ «Marc Márquez guanya la cursa de Moto2 al circuit de Motorland i s'acosta a 6 punts del liderat». esport3.cat. Esport3, 18-09-2011. [Consulta: 2 octubre 2011].
  35. ↑ «Stoner venç i Pedrosa cau al GP de la República Txeca de MotoGP i Marc Márquez acaba segon a Moto2». esport3.cat. Esport3, 14-08-2011. [Consulta: 2 octubre 2011].
  36. ↑ 36,0 36,1 36,2 «Marc Márquez acaba segon a Motegi i és el nou líder de Moto2, i Dani Pedrosa guanya a MotoGP». esport3.cat. Esport3, 02-09-2011. [Consulta: 2 octubre 2011].
  37. ↑ «Márquez és sancionat per la direcció de la cursa i sortirà l'últim al Gran Premi d'Austràlia». esport3.cat. Esport3, 16-10-2011. [Consulta: 17 octubre 2011].
  38. ↑ «Marc Márquez acaba tercer a Moto2 darrere de De Angelis i Bradl després d'una gran remuntada». esport3.cat. Esport3, 17-10-2011. [Consulta: 17 octubre 2011].
  39. ↑ «Marc Márquez no corre a Malàisia i haurà de remuntar 23 punts si vol ser campió del món». esport3.cat. Esport3, 23-10-2011. [Consulta: 23 octubre 2011].
  40. ↑ «Marc Márquez no té cap lesió greu i podrà disputar l'últim i decisiu Gran Premi de la temporada». esport3.cat. Esport3, 24-10-2011. [Consulta: 24 octubre 2011].
  41. ↑ «Marc Márquez renuncia a participar en la cursa de Moto2 de Xest i Stefan Bradl és el nou campió de la categoria». esport3.cat. Esport3, 05-11-2011. [Consulta: 5 novembre 2011].
  42. ↑ Debarle, Philippe. «Officiel : Marquez et Pedrosa officiels Honda en 2013 et 2014» (en francès). sport-bikes.fr, 12-07-2012. Arxivat de l'original el 17 de desembre 2013. [Consulta: 12 desembre 2013].
  43. ↑ 43,0 43,1 43,2 «CotA, des chiffres et des stats: Marquez-Spencer, que de similitudes !» (en francès). eurosport.fr, 22-04-2013. [Consulta: 12 desembre 2013].
  44. ↑ «Pedrosa revient dans la course» (en francès). lequipe.fr, 06-05-2013. [Consulta: 12 desembre 2013].
  45. ↑ «Pedrosa entre les gouttes» (en francès). lequipe.fr, 19-05-2013. [Consulta: 12 desembre 2013].
  46. ↑ «Tout bon pour Marquez» (en francès). lequipe.fr, 14-07-2013. [Consulta: 12 desembre 2013].
  47. ↑ Alexis Delisse. «GP Brno : Marquez toujours plus haut» (en francès). motorevue.com, 25-08-2013. Arxivat de l'original el 17 de desembre 2013. [Consulta: 12 desembre 2013].
  48. ↑ Gregory Hellinx. «Deux points de sanction pour Marc Marquez. Un peu léger ?» (en francès). eurosport.fr, 02-09-2013. [Consulta: 12 desembre 2013].
  49. ↑ «GP de Grande-Bretagne 2013 : victoire de Jorge Lorenzo (Yamaha) devant Marc Marquez (Honda)» (en francès). eurosport.fr, 02-09-2013. [Consulta: 12 desembre 2013].
  50. ↑ «Grand Prix d'Aragon 2013 : Victoire de Marc Marquez (Honda) devant Jorge Lorenzo (Yamaha)» (en francès). eurosport.fr, 29-09-2013. [Consulta: 12 desembre 2013].
  51. ↑ «Moto : l'Espagnol Jorge Lorenzo remporte le Grand Prix d'Australie» (en francès). eurosport.fr, 20-10-2013. [Consulta: 12 desembre 2013].
  52. ↑ «Marquez dans l'histoire» (en francès). lequipe.fr, 10-11-2013. [Consulta: 12 desembre 2013].
  53. ↑ «MotoGP 21013 - Marc Marquez (Honda) champion à 20 ans et 266 jours : une saison de records» (en francès). eurosport.fr, 10-11-2013. [Consulta: 12 desembre 2013].
  54. ↑ «Marc Márquez segueix embalat». diaridegirona.cat. Diari de Girona, 28-04-2014. [Consulta: 28 abril 2014].
  55. ↑ «Márquez completa un nou monòleg a Jerez i encadena la quarta victòria consecutiva a MotoGP». esport3.cat, 04-05-2014. [Consulta: 4 maig 2014].
  56. ↑ «Le Mans MotoGP: Marc Marquez comes back from 10th place to win» (en anglès). autosport.com, 18-05-2014. [Consulta: 18 maig 2014].
  57. ↑ Fern, Dave. «Marc Marquez wins at Mugello to stretch unbeaten MotoGP run to six» (en anglès). express.co.uk. Daily Express, 02-06-2014. [Consulta: 2 juny 2014].
  58. ↑ Fern, Dave. «Marc Marquez makes it seven straight Moto GP wins in Catalunya in front of home crowd» (en anglès). express.co.uk. Daily Express, 15-06-2014. [Consulta: 15 juny 2014].
  59. ↑ «Dutch MotoGP: Marc Marquez cruises to eighth win in eight races» (en anglès). bbc.com. BBC, 28-06-2014. [Consulta: 28 juny 2014].
  60. ↑ «German MotoGP: Marc Marquez makes it nine wins out of nine» (en anglès). bbc.com. BBC, 13-07-2014. [Consulta: 13 juliol 2014].
  61. ↑ «Marc Márquez iguala a Indianapolis la marca de Dohan en guanyar 10 curses seguides del Mundial de MotoGP». esport3.cat, 04-05-2014. [Consulta: 10 agost 2014].
  62. ↑ «Marc Márquez, bicampió del món de Moto GP». elpuntavui.cat. El Punt Avui, 12-10-2014. [Consulta: 12 octubre 2014].
  63. ↑ «Marc Márquez supera Doohan a Xest amb 13 victòries en una mateixa temporada». esport3.cat, 09-11-2014. [Consulta: 9 novembre 2014].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Temporades de Marc Márquez al Mundial de motociclisme
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Temporades_de_Marc_Márquez_al_Mundial_de_motociclisme&oldid=33280811»