Usuari:Jordiff/Monument (ciclisme)
En ciclisme, monument és el nom que reben les cinc curses clàssiques de major història i prestigi en el calendari internacional.[1]
Les cinc curses van ser estrenades abans de la primera guerra mundial i per el seu ordre de disputa durant la temporada són: la Milà-Sanremo (Itàlia), Tour de Flandes (Bèlgica), París-Roubaix (França), Lieja-Bastogne-Lieja (Bèlgica) i el Volta a Llombardia (Itàlia). Les quatre primeres es corren a la primavera, mentre que la darerra es fa a la tardor.
A més de ser curses molt longeves, tenen la característica de ser les clàssiques més dures del calendari, no sols pel seu quilometratge que és superior als 200 kilòmetres, sinó també pel seu recorregut.
Llista de monuments
modificaCadascuna d'elles té una característica diferent:
- Milà-Sanremo: anomenada "la Classicissima" o "la Primavera", és la més llarga de totes amb gairebé 300 km. El perfil inclou diversos ascensos prop del final de la carrera encara que sovint es decideix en favor d'un velocista.
- Tour de Flandes: és el "més jove" dels monuments. Amb una mica més de 250 km de recorregut es caracteritza per les pujades curtes i amb pendent sobre llambordes com el Koppenberg, el Kapelmuur i el Paterberg.
- París-Roubaix: anomenada "L'Infern del Nord" o "La Clàssica de les Clàssiques", és l'únic monument francès. Completament plana, té gairebé 260 quilòmetres de recorregut i la seva dificultat està en els gairebé 30 sectors de pavès que sumen 50 quilòmetres sobre aquesta superfície i sovint amb mal temps. Entre aquests sectors destaquen la Trouée d'Arenberg, el Mons-en-Pévèle i el Carrefour de l'Arbre catalogats de 5 estrelles.
- Lieja-Bastogne-Lieja: anomenada "La Degana" per ser el monument més antic, té al voltant de 260 km i recorre les Ardenes amb diverses costes empinades en els últims 100 quilòmetres. Aquestes cotes en general són entre 10 i 12, i tenen entre 1 i 3 quilòmetres de longitud encara que algunes com la Cota de la Haute-Levée té 3,6 i la de Rosier 4,4.
- Volta a Llombardia: anomenada "La Clàssica de les fulles mortes", en general té 240 o 250 quilòmetres de recorregut. És el monument que més ha variat, tant el punt de partida com el recorregut i el punt d'arribada. Té un perfil més muntanyenc que els altres monuments, amb algunes pujades de fins a 10 quilòmetres com el tradicional ascens a Madonna del Ghisallo.
Palmarès
modificaEstadístiques
modificaCursa | Primera edició | Guanyador en més ocasions | Nº de victòries | Data |
---|---|---|---|---|
Milan-San Remo | 1907 | Eddy Merckx | 7 | Mitjans de març |
Tour de Flandes | 1912 | Achiel Buysse | 3 | Primer diumenge d'abril |
Paris-Roubaix | 1896 | Roger De Vlaeminck | 4 | Segon diumenge d'abril |
Lieja-Bastogne-Lieja | 1892 | Eddy Merckx | 5 | Finals d'abril |
Volta a Llombardia | 1905 | Fausto Coppi | 5 | Inicis d'octubre |
Més victòries
modificaEls únics ciclistes que han aconseguit guanyar els cinc "monuments" al llarg de la seva trajectòria esportiva han estat els belgues Eddy Merckx, Roger De Vlaeminck i Rik Van Looy i només Merckx els ha vençut tots en més d'una ocasió.
Sis corredors han guanyat quatre monuments diferents. El que més s'ha apropat d'aconseguir el repòquer de victòries ha estat Sean Kelly ja que va quedar segon al Tour de Flandes en tres ocasions (1984, 1986 i 1987). El ciclista holandès Hennie Kuiper va guanyar tots els monuments excepte Lieja-Bastogne-Lieja, en què va quedar segon el 1980. El francès Louison Bobet també va guanyar tots menys Lieja-Bastogne-Lieja. El belga Fred De Bruyne també s'hi va acostar, acabant segon a la Volta a Llombardia el 1955. Germain Derycke també en va guanyar quatre, tots menys el monument de Llomardia. Philippe Gilbert és el corredor més actual que ha guanyat quatre monuments diferents, tots excepte Milà-San Remo, en què va acabar tercer dues vegades. 21 ciclistes han guanyat com a mínim cinc monuments en la seva carrera.
A continuació, els ciclistes vencedors de com a mínim 3 victòries en monuments, classificats per nombre de victòries i després per ordre cronològic.
Ciclistes | Primera
victòria |
Darrera
victòria |
M-SR | TdF | P-R | L-B-L | VAL | Total | Monuments
diferents |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Bèlgica Eddy Merckx | 1966 | 1976 | 7 | 2 | 3 | 5 | 2 | 19 | 5 |
Bèlgica Roger De Vlaeminck | 1970 | 1979 | 3 | 1 | 4 | 1 | 2 | 11 | 5 |
Costante Girardengo | 1918 | 1928 | 6 | 3 | 9 | 2 | |||
Itàlia Fausto Coppi | 1946 | 1954 | 3 | 1 | 5 | 9 | 3 | ||
Irlanda Seán Kelly | 1983 | 1992 | 2 | 2 | 2 | 3 | 9 | 4 | |
Bèlgica Rik Van Looy | 1958 | 1965 | 1 | 2 | 3 | 1 | 1 | 8 | 5 |
Itàlia Gino Bartali | 1939 | 1950 | 4 | 3 | 7 | 2 | |||
Bèlgica Tom Boonen | 2005 | 2012 | 3 | 4 | 7 | 2 | |||
Suïssa Fabian Cancellara | 2006 | 2014 | 1 | 3 | 3 | 7 | 3 | ||
França Henri Pélissier | 1911 | 1921 | 1 | 2 | 3 | 6 | 3 | ||
Alfredo Binda | 1925 | 1931 | 2 | 4 | 6 | 2 | |||
Bèlgica Alfred De Bruyne | 1956 | 1959 | 1 | 1 | 1 | 3 | 6 | 4 | |
Itàlia Francesco Moser | 1975 | 1984 | 1 | 3 | 2 | 6 | 3 | ||
Itàlia Moreno Argentin | 1985 | 1991 | 1 | 4 | 1 | 6 | 3 | ||
Bèlgica Johan Museeuw | 1993 | 2002 | 3 | 3 | 6 | 2 | |||
Gaetano Belloni | 1915 | 1928 | 2 | 3 | 5 | 2 | |||
Bèlgica Rik Van Steenbergen | 1944 | 1954 | 1 | 2 | 2 | 5 | 3 | ||
França Bernard Hinault | 1977 | 1984 | 1 | 2 | 2 | 5 | 3 | ||
Itàlia Michele Bartoli | 1996 | 2003 | 1 | 2 | 2 | 5 | 3 | ||
Itàlia Paolo Bettini | 2000 | 2006 | 1 | 2 | 2 | 5 | 3 | ||
Bèlgica Philippe Gilbert | 2009 | 2019 | 1 | 1 | 1 | 2 | 5 | 4 | |
Bèlgica Gaston Rebry | 1931 | 1935 | 1 | 3 | 4 | 2 | |||
Bèlgica Alfons Schepers | 1929 | 1935 | 1 | 3 | 4 | 2 | |||
França Louison Bobet | 1951 | 1956 | 1 | 1 | 1 | 1 | 4 | 4 | |
Bèlgica Germain Derycke | 1953 | 1958 | 1 | 1 | 1 | 1 | 4 | 4 | |
Itàlia Felice Gimondi | 1966 | 1974 | 1 | 1 | 2 | 4 | 3 | ||
Bèlgica Walter Godefroot | 1967 | 1978 | 2 | 1 | 1 | 4 | 3 | ||
Països Baixos Jan Raas | 1977 | 1983 | 1 | 2 | 1 | 4 | 3 | ||
Països Baixos Hennie Kuiper | 1981 | 1985 | 1 | 1 | 1 | 1 | 4 | 4 | |
Alemanya Erik Zabel | 1997 | 2001 | 4 | 4 | 1 | ||||
Alejandro Valverde | 2006 | 2017 | 4 | 4 | 1 | ||||
Bèlgica Léon Houa | 1892 | 1894 | 3 | 3 | 1 | ||||
França Octave Lapize | 1909 | 1911 | 3 | 3 | 1 | ||||
Bèlgica René Vermandel | 1921 | 1924 | 1 | 2 | 3 | 2 | |||
Giovanni Brunero | 1922 | 1924 | 1 | 2 | 3 | 2 | |||
Bèlgica Romain Gijssels | 1931 | 1932 | 2 | 1 | 3 | 2 | |||
Bèlgica Achiel Buysse | 1940 | 1943 | 3 | 3 | 1 | ||||
Itàlia Fiorenzo Magni | 1949 | 1951 | 3 | 3 | 1 | ||||
Països Baixos Jo de Roo | 1962 | 1965 | 1 | 2 | 3 | 2 | |||
Bèlgica Émile Daems | 1960 | 1963 | 1 | 1 | 1 | 3 | 3 | ||
Regne Unit Tom Simpson | 1961 | 1965 | 1 | 1 | 1 | 3 | 3 | ||
Bèlgica Eric Leman | 1970 | 1973 | 3 | 3 | 1 | ||||
Bèlgica Andreï Tchmil | 1994 | 2000 | 1 | 1 | 1 | 3 | 3 | ||
Itàlia Andrea Tafi | 1996 | 2002 | 1 | 1 | 1 | 3 | 3 | ||
Bèlgica Peter Van Petegem | 1999 | 2003 | 2 | 1 | 3 | 2 | |||
Itàlia Damiano Cunego | 2004 | 2008 | 3 | 3 | 1 | ||||
Espanya Óscar Freire | 2004 | 2010 | 3 | 3 | 1 | ||||
Itàlia Vincenzo Nibali | 2015 | 2018 | 1 | 2 | 3 | 2 |
Guanyadors de 3 monuments el mateix any
modificaNomés Eddy Merckx al 1969, 1971, 1972 i 1975 va aconseguir guanyar, com a mínim, 3 monuments el mateix any.
|
|
Guanyadors de 2 monuments el mateix any
modifica24 corredors diferents (inclòs Eddy Merckx) han aconseguit guanyar dos monuments el mateix any. El "doble" més habitual està format per les dues clàssiques empedrades (Tour de Flandes i París-Roubaix), que ha guanyat el mateix ciclista el mateix any en 12 ocasions. El "doble" italià (Milà-Sanremo i Volta a Llombardia) s'ha aconseguit 10 vegades (incloent Merckx el 1971 i el 1972). Només Merckx ha guanyat les combinacions Milà – San Remo / Tour de Flandes i Volta a Flandes / Lieja-Bastogne-Lieja quan va guanyar els tres monuments el 1969 i el 1975.
|
|
|
Palmarès per països
Nombre de victòries per nacionalitats
modificaDesprés Volta a Llombardia 2021
# | País | Total de victòries | M-SR | TdF | P-R | L-B-L | VAL |
---|---|---|---|---|---|---|---|
1. | Bèlgica | 219 | 22 | 69 | 57 | 59 | 12 |
2. | Itàlia | 157 | 51 | 11 | 14 | 12 | 69 |
3. | França | 62 | 14 | 3 | 28 | 5 | 12 |
4. | Països Baixos | 28 | 3 | 11 | 6 | 4 | 4 |
5. | Suïssa | 21 | 2 | 4 | 4 | 6 | 5 |
6. | Alemanya | 13 | 7 | 2 | 2 | 2 | |
7. | Espanya | 11 | 5 | 4 | 2 | ||
Irlanda | 11 | 2 | 2 | 3 | 4 | ||
9. | Austràlia | 5 | 2 | 2 | 1 | ||
Luxemburg | 5 | 1 | 3 | 1 | |||
Dinamarca | 5 | 2 | 2 | 1 | |||
12. | Regne Unit | 4 | 2 | 1 | 1 | ||
13. | Kazakhstan | 3 | 3 | ||||
Eslovènia | 3 | 2 | 1 | ||||
14. | Noruega | 2 | 1 | 1 | |||
Rússia | 2 | 1 | 1 | ||||
Plantilla:Eslovàquia | 2 | 1 | 1 | ||||
18. | Colòmbia | 1 | 1 | ||||
Estats Units | 1 | 1 | |||||
Lituània | 1 | 1 | |||||
Moldàvia | 1 | 1 | |||||
Polònia | 1 | 1 | |||||
Suècia | 1 | 1 |
Només 23 nacions han aconseguit guanyar un o més monuments i d'aquestes, només 5 països han completat victòries en els 5 monuments:
- Bèlgica després de la victòria de Philippe Thys en el Volta a Llombardia 1917
- França després de la victòria de Louison Bobet en el Tour de Flandes 1955
- Països Baixos després de la victòria de Arie donin Hartog a la Milà-Sanremo 1965
- Itàlia després de la victòria de Carmine Preziosi a la Lieja-Bastogne-Lieja 1965
- Suïssa després de la victòria de Tony Rominger en el Volta a Llombardia 1989
L'única nació que ha aconseguit guanyar tots els monuments en un mateix any és Bèlgica i aquesta fita l'ha realitzat 3 vegades: 1969, 1972 i 1976. A l'edició del 1976 ho van aconseguir amb 5 corredors diferents.
Vuit vegades, els guanyadors dels cinc monuments del ciclisme van ser de cinc nacionalitats diferents: els anys 1964, 1979, 1985, 1993, 2014, 2016, 2018 i 2019, reflectint la creixent internacionalització del ciclisme.
Entre el Tour de Flandes 2015 i el Tour de Flandes 2017, els monuments del ciclisme van ser per a onze guanyadors consecutius de diferents nacionalitats.
Curses femenines
modificaTots dos monuments belgues (Tour de Flandes i Lieja-Bastogne-Lieja) organitzen esdeveniments femenins el mateix dia i en part el mateix recorregut que els esdeveniments masculins. Una versió femenina de Milà SanRemo, anomenada Primavera Rosa, es va iniciar l'any 1999, però es va cancel·lar després de 2005. El 2020 es va programar la primera edició de Paris-Roubaix Femmes per a dones, però més tard es va cancel·lar a causa del COVID-19. La primera edició del Paris-Roubaix per a dones va tenir lloc l'octubre de 2021 i va ser guanyada per Lizzie Deignan. Deignan es va convertir en la primera corredora femenina a guanyar una triple corona clàssica dels tres monuments existents, després d'haver guanyat Tour de Flandes el 2016 i Lieja-Bastogne-Lieja el 2020.
Palmarès
modificaMés victòries
modificaDesprés Paris-Roubaix Femmes 2021
Rank | Cyclist | Nationality | M-S | TdF | [[Paris-Roubaix Femmes|P-R]] | L-B-L | [[Volta a Llombardia|VaL]] | Total |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1 | Zoulfia Zabirova | Rússia | 2 | 1 | 0 | 0 | 0 | 3 |
Mirjam Melchers-van Poppel | Països Baixos | 1 | 2 | 0 | 0 | 0 | 3 | |
Anna van der Breggen | Països Baixos | 0 | 1 | 0 | 2 | 0 | 3 | |
Annemiek van Vleuten | Països Baixos | 0 | 2 | 0 | 1 | 0 | 3 | |
Lizzie Deignan | Regne Unit | 0 | 1 | 1 | 1 | 0 | 3 | |
6 | Judith Arndt | Alemanya | 0 | 2 | 0 | 0 | 0 | 2 |
Nombre de victòries per nacionalitats
modificaDesprés Paris-Roubaix Femmes 2021
Rank | Nationality | M-S | TdF | [[Paris-Roubaix Femmes|P-R]] | L-B-L | [[Volta a Llombardia|VaL]] | Total |
---|---|---|---|---|---|---|---|
1 | Països Baixos | 1 | 8 | 0 | 4 | 0 | 13 |
2 | Alemanya | 1 | 3 | 0 | 0 | 0 | 4 |
Regne Unit | 0 | 2 | 1 | 1 | 0 | 4 | |
4 | Itàlia | 1 | 2 | 0 | 0 | 0 | 3 |
Rússia | 2 | 1 | 0 | 0 | 0 | 3 | |
6 | Bèlgica | 0 | 1 | 0 | 0 | 0 | 1 |
Lituània | 1 | 0 | 0 | 0 | 0 | 1 | |
Suècia | 1 | 0 | 0 | 0 | 0 | 1 | |
Estats Units | 0 | 1 | 0 | 0 | 0 | 1 |
Notes
modificaVegeu també
modifica- Clàssiques (ciclisme)
- Milà-Sanremo
- Tour de Flandes
- París-Roubaix
- Lieja-Bastogne-Lieja
- Volta a Llombardia
- Clàssiques de les Ardenes
- Clàssiques de Flandes
Referències
modifica- ↑ LOS CINCO MONUMENTOS del calendario ciclista mural.uv.es/