Uigur
L'uigur és una llengua turquesa de la família altaica parlada pels uigurs, la història dels quals comença als primers segles de l'era comuna. Cap al segle VIII dC, van establir un poderós estat al Turquestan oriental i, en ser enderrocat cent anys més tard, van establir un nou regne a la Xina occidental, que va sobreviure fins a la conquesta dels mongols.
| ئۇيغۇرچە Uyƣurqə уйғурчә | |
|---|---|
  | |
| Tipus | llengua natural i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants | 10 milions |
| Parlants nadius | 10.400.000 (2019 ) |
| Oficial a | Regió Autònoma Xinjiang Uigur |
| Autòcton de | Turquestan |
| Estat | república Popular de la Xina, Kazakhstan |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengües turqueses llengües turqueses comunes llengües karluk llengües karluk orientals | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | escriptura àrab, alfabet ciríl·lic i alfabet llatí |
| Institució de normalització | Comité de Treball de Llengües Ètniques de Xinjiang |
| Codis | |
| ISO 639-1 | ug |
| ISO 639-2 | uig |
| ISO 639-3 | uig |
| SIL | uig |
| Glottolog | uigh1240 |
| Ethnologue | uig |
| ASCL | 4305 |
| IETF | ug |
L'uigur és parlat per uns 7.300.000 de persones, incloent-n'hi uns 6.000.000 a la regió autònoma de Xinjiang (Xina) i 300.000 al Kazakhstan. També és parlat a l'Uzbekistan, Tadjikistan, Kirguizstan i Mongòlia.
L'uigur s'escriu en caràcters ciríl·lics o àrabs, tot i que existeixen projectes de conversió a l'alfabet llatí. Al segle viii, l'uigur va tenir un alfabet propi, descendent de l'arameu, que va ser usat durant set o vuit segles.
Dialectes
modificaL'uigur es divideix en tres dialectes:
Característiques
modificaL'uigur té vuit vocals amb valor de fonema i no poden combinar-se per a formar diftongs. Conté sons oclusius, fricatius, nasals, vibrants i aproximants i alguns d'aquests s'aspiren a l'inici de paraula.[1] Gairebé no hi ha restriccions quant a les consonants que poden aparèixer en posició inicial o de coda sil·làbica.
És una llengua SOV, ja que tendeix a col·locar el verb al final de l'oració. Els noms no varien en gènere, però sí en nombre i cas (nominatiu, acusatiu, datiu, locatiu, ablatiu i genitiu).
Text d'exemple
modificaExemple d'uigur amb traducció al català:
"Pêr l'änguz(a) ishke war nimi-dro. Pêr mla, pêr qïz war nimi-dro"
- Hi havia un marit i una muller. Hi havia un noi i una noia.
Estatus legal
modificaA la República Popular de la Xina és l'únic estat on ha estat reconeguda la llengua uigur. És oficial a la regió autònoma de Xingjiang, juntament amb llengües minoritàries també presents a la regió com el kazak, kirgis, mongol i el xibe. Té presència i reconeixement en diversos sectors, inclosos el poder judicial, l'administració, l'educació, la premsa i l'edició, la ràdio i la televisió i Internet.
Les escoles primàries i secundàries de Xinjiang ofereixen cursos en llengües com el uigur o les altres llengües de minories ètniques, a més de xinès mandarí. L'estació de difusió popular de Xinjiang ofereix 12 canals de ràdio en cinc idiomes: mandarí, uigur, kazak, mongol i kirgiz. Els bitllets RMB xinesos tenen cinc idiomes: entre ells l'uigur.
La constitució de la República Popular reconeix el caràcter multiètnic del país i el dret de totes les ètnies "a utilitzar i desenvolupar els seus propis idiomes parlats i escrits".
L'uigur no té el mateix reconeixement en els altres estats on es parla.
Referències i bibliografia
modificaReferències
modifica- ↑ Hahn, Reinhard F. (1991), Spoken Uyghur, London and Seattle: University of Washington Press, ISBN 978-0-295-98651-7
Bibliografia
modifica- Abdurehim, Esmael (2014), The Lopnor dialect of Uyghur - A descriptive analysis (PDF), Publications of the Institute for Asian and African Studies 17, Helsinki: Unigrafia, ISBN 978-951-51-0384-0
- Duval, Jean Rahman; Janbaz, Waris Abdukerim [2014-01-14]. An Introduction to Latin-Script Uyghur. Salt Lake City: University of Utah, 2006. ()
- Dwyer, Arienne. «Uyghur». A: Facts About the World's Languages. H. W. Wilson, 2001, p. 786–790. ISBN 978-0-8242-0970-4.
- Engesæth, Tarjei; Yakup, Mahire; Dwyer, Arienne [2014-01-14]. Greetings from the Teklimakan: A Handbook of Modern Uyghur, Volume 1. Lawrence: University of Kansas Scholarworks, 2009. ISBN 978-1-936153-03-9. ()
- Hahn, Reinhard F. Spoken Uyghur. Londres and Seattle: University of Washington Press, 1991. ISBN 978-0-295-98651-7.
- Hahn, Reinhard F. «Uyghur». A: The Turkic Languages. Routledge, 1998, p. 379–396. ISBN 978-0-415-08200-6.
- Johanson, Lars. «History of Turkic». A: The Turkic Languages. Routledge, p. 81–125. ISBN 978-0-415-08200-6.
- Vaux, Bert [8 febrer 2006]. Disharmony and Derived Transparency in Uyghur Vowel Harmony. Cambridge: Harvard University, 2001. ()
- Tömür, Hamüt. Modern Uyghur Grammar (Morphology). Istanbul: Yıldız, 2003. ISBN 975-7981-20-6.
- Yakup, Abdurishid. The Turfan Dialect of Uyghur. 63. Wiesbaden: Harrassowitz Verlag, 2005. ISBN 3-447-05233-3.
Vegeu també
modifica
| Turquès occidental | |||
| Ogur | Bólgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix | ||
| Oguz | Afxar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qaixqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹ | ||
| Karluk | Aini² | Turc d'Ili | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek | ||
| Kiptxak | Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krimtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹ | ||
| Turquès oriental | |||
| Kirguís-Kiptxak | Altai | Kirguís | ||
| Argu | Khalaj | ||
| Siberià | Altai septentrional | Txulim | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakhà / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Iugur occidental | ||
| Turc antic† | |||
| Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida | |||
