Xufa
La xufa o xufla (Cyperus esculentus) és el tubercle de la xufera o xuflera, una planta vivaç de la família Cyperaceae, de la qual s'obté l'orxata de xufa a partir dels seus tubercles de naturalesa dolça.[1]
Cyperus esculentus  | |
|---|---|
,_white_background.jpg) | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 164083 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Poales |
| Família | Cyperaceae |
| Tribu | Cypereae |
| Gènere | Cyperus |
| Espècie | Cyperus esculentus L., 1753 |
.jpg)
Descripció Modifica
És una planta geòfita rizomatosa de 40 a 50 cm d'alçada amb estolons subterranis esquamosos, de vegades inflats en un tubercle ovoide a l'estrem. Fulles de 10-30 x 0,2-1 cm;2-9 bràctees;4-10 radis desiguals, de 0-10 cm; espiguetes de 6-22 flors; glumes a penes carenades, de 2-3 x 2 mm, més o menys obtuses. Floreix d'agost a novembre.[2]
Presenta dues varietats: var. esculentum (silvestre) amb tubercles petits i amargants i var. sativus (cultivada) amb tubercles més grossos i dolços.[2]
La xufa de València té denominació d'origen protegida des del 1995.
Es pot diferenciar la xufa cultivada a la Comunitat Valenciana de la cultivada a Àfrica pels lípids trobats a la superfície de la membrana de les xufes a causa de la diferència d'estrès hídric i tèrmic que experimenta la planta.[3]
Hàbitat Modifica
Probablement és originària de l'Àfrica occidental; és de distribució pantropical. Viu en herbassars humits, terres cultivades, sovint en sòls arenosos a la terra baixa.
Composició nutritiva Modifica
Composició de la xufa seca: aigua 0% substàncies nitrogenades 7,55%, sucre 21,5%, midó 24,54% pentosana 6,03%, fibra bruta 8,56%, extracte eteri 29,58%, cendres 1,71%.
Destaca la seua riquesa en fibra.[4]
Cultiu Modifica
Segons Teofrast els antics egipcis consumien els tubercles com a postres. És típic de l'Horta de València (introduït pels àrabs). Per al conreu necessita terrenys solts (sorrencs), ja que així els tubercles queden arrodonits, i com a mínim la calor de l'estiu mediterrani. A l'Horta de València es cultiva comunament dins una rotació de cultius. Per exemple, seguint les patates primerenques, les cebes bavoses o les carxoferes.
Es fa a solcs separats uns 50 cm. Es planten els tubercles tradicionalment a la primera quinzena de maig però també es pot fer a l'abril. La plantació es fa distanciant les plantes 15 cm a cada posició amb 2-4 tubercles. S'esmercen uns 160 kg de tubercles per hectàrea. Antigament es feia una plantació manual, però actualment està mecanitzada. És un conreu que habitualment no s'adoba, ja que fàcilment s'ajau si té massa nitrogen.
La collita es fa entre mitjans d'octubre i mitjans de desembre, i per a fer-la se'n cremen les fulles controladament.
En la postcollita cal el rentat per treure'n la terra i l'assecat, ja que collida té un 22% d'humitat i ha de passar al 7%. El rendiment de la collita es troba entre els 10.000 i els 18.000 kg/ha. Competeix malament al principi amb males herbes com les dels gèneres Portulaca, Raphanus o Cladium.
Les malalties que afecten la xuflera són fongs dels gèneres Fusarium i Rhizoctonia i, sobretot, lepidòpters barrinadors tortrícids com Bactra lanceolata i Bactra furfurana.[5]
Els punts de cultiu principals d'avui en dia són la província de València, Burkina Faso i el Níger.[6]
Usos Modifica
Ús alimentari Modifica
Es pot consumir crua, torrada i el seu suc s'ha utilitzat per a fer begudes.[7] També se'n fa farina de xufa[8] i oli de xufa.[9] Si s'assequen, al mullar-les durant quatre hores en aigua es tornen blanetes i saboroses.[8] Per les seues característiques nutricionals és considerada un superaliment.[10]
Altres usos Modifica
L'oli de xufa té usos cosmètics,[10] farmacèutics i com a impermeabilitzant de fibres tèxtils[11] La xufa s'utilitza també com a esquer.[11]
Referències Modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xufa |
- ↑ Adejuyitan, 2011, p. 197-198.
- ↑ 2,0 2,1 Bolòs i Vigo Flora dels Països Catalans Barcelona 2001
- ↑ Casas, Andrea «Descobrint l'orxata». Mètode, 10-07-2017 [Consulta: 3 agost 2017].
- ↑ Adejuyitan, 2011, p. 199.
- ↑ J.V. Maroto Horticultura herbácea espècial Ediciones Mundiprensa 1983
- ↑ «La mayor comercializadora de chufa pide la censura de un documental». El Salto, 07-05-2018 [Consulta: 9 maig 2018].
- ↑ Adejuyitan, 2011, p. 197.
- ↑ 8,0 8,1 Muñoz Marín, 2013, p. 15.
- ↑ Muñoz Marín, 2013, p. 16.
- ↑ 10,0 10,1 «Aceite para cosméticos o base para chocolate, nuevos usos de la chufa que triunfan en el mundo». Levante-EMV, 27-03-2017 [Consulta: 9 maig 2018].
- ↑ 11,0 11,1 Muñoz Marín, 2013, p. 17.
Bibliografia Modifica
- Muñoz Marín, Carmen María. Utilización de los subproductos de la horchata de chufa en la industria cárnica (Treball de fi de grau), 2013.
- Adejuyitan, J.A. «Tigernut Processing: Its Food uses and Health Benefits». American Journal of Food Technology, 6, 3, 2011, pàg. 197–201. DOI: 10.3923/ajft.2011.197.201.