Bytownita
La bytownita és el membre ric en calci de la solució sòlida de la plagiòclasi; presenta una composició intermèdia entre l'anortita i la labradorita. Sol definir-se com un mineral que conté entre 70 i 90%An i es representa per la seva fórmula: (Ca0.7-0.9,Na0.3-0.1)[Al(Al,Si)Si₂O₈]). Tal com passa amb els altres membres de la sèrie, la bytownita forma cristalls triclínics grisos o blancs que sovint mostren el maclat típic de la plagiòclasi i les estries associades a aquest. Tot i que algunes classificacions citen la bytownita com a varietat de l'anortita, altres la classifiquen com un mineral independent.[1]
 Bytownita | |
|---|---|
| Varietat de: anortita | |
 Cristall al·luvial de bytownita procedent de la mina El Dorado (Mèxic) | |
| Fórmula química | (Ca,Na)[Al(Al,Si)Si₂O₈] |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > tectosilicats > feldespats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.FA.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.FA.35  |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/F.03c |
| Heys | 16.10.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Color | incolor, gris, blanc-verdós o blanc |
| Exfoliació | perfecta en [001]; bona en [010] |
| Fractura | en forma d'esglaó |
| Duresa | 6 - 6,5 |
| Lluïssor | subvítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Propietats òptiques | biaxial (+/-) |
| Índex de refracció | nα = 1.563 - 1.572 nβ = 1.568 - 1.578 nγ = 1.573 - 1.583 |
| Birefringència | δ = 0.010 - 0.011 |
| Angle 2V | mesurat: 86°, calculat: 80° a 88° |
| Dispersió òptica | r > v forta |
| Més informació | |
| Referències | [1] |
El mineral original, una substància blanca-verdosa, va trobar-se prop de Bytown (a l'actual Ottawa). Els espècimens originals són extremadament rars o directament no es troben en col·leccions. Moltes de les peces amb qualitat gemma d'alguns feldespats s'atribueixen falsament a la localitat tipus de la bytownita.[1]
Característiques
modificaLa bytownita és un mineral que cristal·litza al sistema triclínic; presenta unes coloracions que poden oscil·lar entre el blanc i el gris o fins i tot ser incolor. Presenta una duresa en l'escala de Mohs de'entre 6 i 6,5 i una ratlla blanca. La lluïssor és subvítria.[1][2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bytownita pertany a «09.FA - Tectosilicats sense H₂O zeolítica, sense anions addicionals no tetraèdrics» juntament amb els següents minerals: kaliofil·lita, kalsilita, nefelina, panunzita, trikalsilita, yoshiokaïta, megakalsilita, malinkoïta, virgilita, lisitsynita, adularia, buddingtonita, celsiana, hialofana, microclina, ortosa, sanidina, rubiclina, monalbita, albita, andesina, anorthita, anortoclasa, labradorita, oligoclasa, reedmergnerita, paracelsiana, svyatoslavita, kumdykolita, slawsonita, lisetita, banalsita, stronalsita, danburita, maleevita, pekovita, lingunita i kokchetavita.
Formació i jaciments
modificaLa bytownita és un mineral formador de roques, típicament roques màfiques intrusives com ara gabres o anortosites; també es troba en forma de fenocristalls en basalts. És rara en roques metamòrfiques. S'ha trobat associada a piroxens i olivina.[2]
La bytownita és un dels feldespats menys identificats, però malgrat això, segueix sent bastant freqüent. S'ha descrit al Canadà; a Escòcia; a Anglaterra; a Noruega; Groenlàndia; Sud-àfrica; els EUA i a Austràlia.[2]