Estronalsita

L'estronalsita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup del feldespat. El seu nom prové de la seva composició química: estronci, sodi (en llatí natrium) i alumini. És un aluminosilicat. Forma solució sòlida amb la banalsita.

Estronalsita
Fórmula química	Na₂SrAl₄Si₄O₁₆
Epònim	silici, sodi, alumini, estronci i composició química
Localitat tipus	pedrera de la companyia minera Tanaka Olivine, Rendai, Kōchi, Prefectura de Kōchi, Shikoku, Japó
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.FA.60
Nickel-Strunz 9a ed.	9.FA.60
Dana	76.1.6.2
Heys	16.12.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 8,41Å; b = 9,9Å; c = 16,72Å;
Grup espacial	space group Iba2 (en)
Color	blanc
Exfoliació	no observada
Duresa	6,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,95 g/cm³ (mesurada); 2,95 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,563 nβ = 1,564 nγ = 1,574
Birefringència	δ = 0,011
Angle 2V	mesurat: 32°, calculat: 36°
Dispersió òptica	forta
Fluorescència	no
Impureses comunes	Ba, Ca, Sr
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1983-016
Any d'aprovació	1983
Símbol	Sns
Referències

Característiques

L'estronalsita és un silicat de fórmula química Na₂SrAl₄Si₄O₁₆. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'estronalsita pertany a «09.FA - Tectosilicats sense H₂O zeolítica, sense anions addicionals no tetraèdrics» juntament amb els següents minerals: kaliofil·lita, kalsilita, nefelina, panunzita, trikalsilita, yoshiokaïta, megakalsilita, malinkoïta, virgilita, lisitsynita, adularia, buddingtonita, celsiana, hialofana, microclina, ortosa, sanidina, rubiclina, monalbita, albita, andesina, anortita, bytownita, labradorita, oligoclasa, reedmergnerita, paracelsiana, svyatoslavita, kumdykolita, slawsonita, lisetita, banalsita, anortoclasa, danburita, maleevita, pekovita, lingunita i kokchetavita.

Formació i jaciments

Es forma com a mineral secundari d'alteració en vetes que tallen xenòlits de tufs metamorfitzats i màfics (Rendai, Japó) i en vetes i grans en agregats jadeítics amb serpentina (Mont Osha, Japó). Ha estat descrita associada a pectolita, slawsonita, albita, calcita, aragonita, natrolita, thomsonita, prehnita, atolita, resenhahnita i vuagnaïta.