Estronalsita

(S'ha redirigit des de: Stronalsita)

L'estronalsita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup dels feldespats. El seu nom prové de la seva composició química: estronci, sodi (en llatí natrium) i alumini. És un aluminosilicat. Forma solució sòlida amb la banalsita.

Infotaula de mineralEstronalsita
Fórmula químicaNa2SrAl4Si4O16
Epònimsilici, sodi, alumini, estronci i composició química modifica
Localitat tipusPedrera de la companyia minera Tanaka Olivine, Rendai, Kōchi, Prefectura de Kōchi, Shikoku,Japó
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.FA.60
Nickel-Strunz 9a ed.9.FA.60 modifica
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/J.07 modifica
Dana76.1.6.2
Heys16.12.1
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 8,41Å; b = 9,9Å; c = 16,72Å;
Grup espacialspace group 45 (en) Tradueix modifica
Colorblanc
Exfoliacióno observada
Duresa6,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc
Densitat2,95 g/cm3 (mesurada); 2,95 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,563 nβ = 1,564 nγ = 1,574
Birefringènciaδ = 0,011
Angle 2Vmesurat: 32°, calculat: 36°
Dispersió òpticaforta
Fluorescènciano
Impureses comunesBa, Ca, Sr
Més informació
Estatus IMAaprovat modifica
Codi IMAIMA1983-016
Any d'aprovació1983
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

L’estronalsita és un silicat de fórmula química Na2SrAl4Si4O16. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'estronalsita pertany a "09.FA - Tectosilicats sense H2O zeolítica, sense anions addicionals no tetraèdrics" juntament amb els següents minerals: kaliofil·lita, kalsilita, nefelina, panunzita, trikalsilita, yoshiokaïta, megakalsilita, malinkoïta, virgilita, lisitsynita, adularia, buddingtonita, celsiana, hialofana, microclina, ortosa, sanidina, rubiclina, monalbita, albita, andesina, anortita, bytownita, labradorita, oligoclasa, reedmergnerita, paracelsiana, svyatoslavita, kumdykolita, slawsonita, lisetita, banalsita, anortoclasa, danburita, maleevita, pekovita, lingunita i kokchetavita.

Formació i jacimentsModifica

Es forma com a mineral secundari d'alteració en vetes que tallen xenòlits de tufs metamorfitzats i màfics (Rendai, Japó) i en vetes i grans en agregats jadeítics amb serpentina (Mont Osha, Japó). Ha estat descrita associada a pectolita, slawsonita, albita, calcita, aragonita, natrolita, thomsonita, prehnita, atolita, resenhahnita i vuagnaïta.[2]

ReferènciesModifica

  1. «Stronalsite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. «Stronalsite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 26 desembre 2015].