Calomelans
Els calomelans[2] o calomelana[3] és un mineral de mercuri i clor. El nom prové dels mots grecs καλός, kalos, bell, i μέλας, melas, negre, perquè es torna negre quan entra en contacte amb l'amoníac. Aquesta reacció, que ja era conegut pels alquimistes fa segles i s'utilitzava com una prova per al mercuri (I). Forma una sèrie de solució sòlida amb la kuzminita.[4] Forma part del grup de la calomelana, al qual dona nom.[1]
 Calomelans | |
|---|---|
 Calomelana de la mina Mariposa, Districte de Terlingua, Texas, Estats Units  | |
| Fórmula química | Hg₂Cl₂ |
| Epònim | negre i bellesa |
| Descobridor | Théodore Turquet de Mayerne |
| Localitat tipus | Landsberg, Obermoschel, Alsenz-Obermoschel, Donnersbergkreis, Renània-Palatinat, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.AA.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.AA.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/A.05 |
| Dana | 9.1.8.1 |
| Heys | 8.5.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 4,4795(5) Å; c = 10,9054(9) Å; |
| Grup puntual | 4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal |
| Grup espacial | i4/mmm |
| Color | incolor, blanc, grisenc, blanc groguenc, gris groguenc a gris cendra, marró; s'enfosqueix en ser exposada a la llum |
| Macles | en {112}. Com a macles de contacte o interprenetrants, sovint repetides i amb els límits irregulars. |
| Exfoliació | bona a {100} i imperfecta a {011} |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | sèctil |
| Duresa | 1,5 a 2 |
| Lluïssor | adamantina |
| Color de la ratlla | blanca grogosa pàl·lida |
| Diafanitat | transparent a translúcida |
| Densitat | 7,15-7,23 g/cm³ |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,973 nε = 2,656 |
| Birefringència | δ = 0,683 |
| Pleocroisme | feble |
| Fluorescència | vermell maó |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Clo |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
Químicament, la calomelana és el clorur de mercuri (I), de fórmula Hg₂Cl₂,[5] La seva duresa és baixa, 1,5 a l'escala de Mohs, i la seva densitat és de 7,15-7,23 g/cm³. Cristal·litza en el sistema tetragonal. Presenta fluorescència sota llum ultraviolada, emetent llum de color vermell maó.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, el calomelans pertany a «03.AA - Halurs simples, sense H₂O, amb proporció M:X = 1:1, 2:3, 3:5, etc.» juntament amb els següents minerals: marshita, miersita, nantokita, iodargirita, tocornalita, bromargirita, clorargirita, carobbiïta, griceïta, halita, silvina, vil·liaumita, salmiac, lafossaïta, kuzminita, moschelita, neighborita, clorocalcita, kolarita, radhakrishnaïta, callacolloïta i hephaistosita.
Formació i jaciments modifica
La calomelana és un mineral poc comú que es produeix en les zones de meteorització secundàries de jaciments de mercuri. A Espanya n'hi ha a les mines d'Almadén, Província de Ciudad Real.[6] Acostuma a trobar-se associada a: terlinguaita, montroydita, mercuri, limonita, eglestonita, cinabri i calcita.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calomelans |
- ↑ 1,0 1,1 «Calomel» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 abril 2014].
- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 4 abril 2012].
- ↑ Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374 [Consulta: 22 abril 2014].
- ↑ «Calomel-Kuzminite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 abril 2014].
- ↑ La fórmula no simplificada indica l'existència de cations Hg₂2+ on ambdós mercuris es troben enllaçats.
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W.. «Calomel». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 4 abril 2012].