Canvis en la toponímia municipal de Catalunya durant la Guerra Civil espanyola

L'esclat revolucionari que seguí a la insurrecció militar de juliol de 1936 i a l'inici de la Guerra Civil espanyola –període extraordinàriament convuls– va comportar en certs casos, tant a Catalunya com a la resta de l'Estat, uns efectes sobre la toponímia municipal que tingueren un ample ressò a escala local i comarcal. Els canvis produïts en els pobles catalans reberen reconeixement oficial per part de la Generalitat republicana[1] però foren declarats nuls en finalitzar el conflicte amb la victòria del bàndol feixista.

Infotaula d'esdevenimentCanvis en la toponímia municipal de Catalunya durant la Guerra Civil espanyola
Període1936-1938
LocalitzacióCatalunya
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata

OrigenModifica

 
Paper moneda emès per l'Ajuntament de Farners de la Selva (1937).

Amb la proclamació de la Segona República Espanyola i el restabliment de la Generalitat, aquesta havia iniciat ja l'any 1931 un procés per adoptar una nova divisió territorial de Catalunya, dins el qual s'havien proposat i adoptat nombrosos canvis en la toponímia oficial amb l'aplicació de les normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i la creació d'un nomenclàtor oficial amb el Decret de 13 de novembre de 1933.[2]

A partir de l'esclat de la Guerra Civil, el nou escenari bèl·lic accentuà les tendències revolucionàries que aviat es traduïren en protestes i accions de caràcter anticlerical.[3] A molts pobles i viles del país, el buit de poder institucional produït arran de la situació de guerra i revolució fou ocupat amb l'emergència de certs poders locals –els autodenominats "comitès populars" i les milícies antifeixistes– que van actuar durant els primers mesos del conflicte al marge del control governamental i, sovint, també de la legalitat republicana.[3] Les noves autoritats locals es proposaren de revisar els noms de les places i carrers per esborrar-ne qualsevol rastre d'ideologies conservadores, reaccionàries i religioses, i aquesta voluntat s'estengué també a les denominacions dels mateixos municipis, que en certa manera són un reflex del domini i les relacions de poder que han exercit històricament els estaments eclesiàstic i nobiliari sobre el territori.

Els canvis de nom es van dur a terme, majoritàriament, amb la intenció de substituir la denominació tradicional per un topònim que reflectís les inquietuds reformadores i revolucionàries del moment, d'arrel fonamentalment anarcosindicalista i comunista. Consegüentment, els canvis van afectar sobretot les denominacions de caràcter hagiogràfic –és a dir, els noms al·lusius al santoral– així com, en menor grau, els noms relatius als antics dominis senyorials, eclesiàstics o de la reialesa, els quals foren simplificats retirant l'apel·latiu Sant/Santa o substituïts, en molts casos, per elements naturals o geogràfics de l'entorn immediat, tals com l'orografia (Pla de Cadí, Puigsacalm), la hidrografia (Molins de Llobregat, Gramenet de Besòs) o la vegetació local (El Cirerer de Llobregat, Pins del Vallès).[4]

En altres ocasions s'apostà per recuperar denominacions històriques que havien caigut en desús temps ençà, fins i tot de segles enrere (la Força, Empori), o per la tria de noms nous d'inspiració revolucionària o seglar (Aurora de Lluçanès, Vilaboi).[4] Un cas ben il·lustratiu d'aquesta darrera opció és el topònim de nou encuny Glevinyol de Ter, que uneix de forma creativa els noms de la Gleva i de Vinyoles d'Orís, els dos nuclis habitats més importants del municipi fins llavors anomenat les Masies de Sant Hipòlit (avui les Masies de Voltregà). D'altra banda, un dels canvis més enigmàtics fou l'adopció del nom d'Olèstria per part del municipi de Sidamon, l'origen i el motiu del qual són desconeguts.[5]

En darrer terme, coincidint amb les modificacions de tipus més ideològic, també n'hi hagué d'altres de menys evidents o que senzillament pretenien ajustar els topònims vigents a l'ús real, com en els casos de Bellaguarda, els Hostalets de Pierola, Montellà i Martinet i Navàs, o eliminar les referències a d'altres municipis com en els casos de Vilanova del Vallès (abans de la Roca) i Cabrera del Maresme (abans de Mataró i actualment Cabrera de Mar). Les poques denominacions fruit d'aquest període que han sobreviscut fins a l'actualitat són, gairebé totes, d'aquest darrer grup.

El marc legal i els decrets de la GeneralitatModifica

A les darreries de 1936 la Generalitat començà a provar de controlar la situació amb l'establiment d'algunes mesures excepcionals per tal de «canalitzar els impulsos del nou ordre revolucionari».[6] Així, el Decret de Seguretat Interior de 9 d'octubre de 1936 disposa en l'article 6 que «Per a canviar el nom d'un poble caldrà que ho acordi l'Ajuntament, sometent l'acord a l'aprovació del Consell de la Generalitat».[6]

Després de l'establiment d'aquesta norma es produïren un gran nombre d'acords municipals referents al canvi de nom, que posteriorment el Govern va ratificar amb diversos decrets publicats al DOGC. Durant els primers nou mesos de 1937 el Departament de Seguretat Interior va aprovar fins a onze decrets de ratificació que van afectar un total de cent vint-i-tres municipis.

Amb la intenció de frenar l'onada de canvis i de minimitzar l'arbitrarietat detectada en algunes de les propostes, l'ara rebatejat Departament de Governació i Assistència Social aprovà, primer, el Decret de 8 d'octubre de 1937 que restablia la major part de la Llei Municipal de Catalunya de 1935, que ja disposava d'un procediment específic per als canvis de nom dels municipis, però que a l'inici del conflicte havia estat ignorada i havia esdevingut paper mullat a conseqüència de l'esclat revolucionari. Uns mesos més tard, el 10 de febrer de 1938, un nou decret afirmava que «Els noms adoptats per alguns municipis catalans catalans després del 19 de juliol del 1936 no sempre s'han inspirat en un criteri concordant amb la naturalesa del lloc i amb l'autèntica nissaga catalana», argumentant que «actualment res no pot justificar la supervivència d'una nomenclatura que, en molts casos, no ha arrelat en l'opinió pública, segurament perquè no sempre respon a les característiques locals que l'han de fer popular». En conseqüència, encarregava a una ponència presidida per un representant de l'IEC un estudi objectiu encarregat de «proposar una rectificació adequada en els casos que els noms adoptats es contradiguin amb la tradició popular».[7]

D'ençà de la publicació d'aquests decrets i fins a l'acabament de la Guerra Civil només una població va canviar oficialment de nom: Cabrera de Mataró (actualment Cabrera de Mar), que passà a dir-se Cabrera del Maresme l'agost de 1938.

Paral·lelament als decrets de canvis en la toponímia, la Generalitat republicana també aprovà durant els anys de la Guerra Civil la creació de nous municipis a partir de la segregació de termes precedents tals com l'Ampolla (segregat del Perelló), Gerb (d'Os de Balaguer), la Palma de Cervelló (de Cervelló) i Riells del Fai (de Bigues).[1]

Noms de municipi canviats oficialmentModifica

Abans de juliol de 1936, a Catalunya hi havia un total de 1.068 entitats municipals.[4] Hi ha constància d'almenys cent trenta-set canvis de nom oficialitzats per la Generalitat durant la Guerra Civil, nombre que representa a l'entorn d'un 13% del total de municipis de l'època, però potser n'hi va haver més que no arribaren a aprovar-se per decret. L'enorme majoria contenien algun element de caràcter religiós dins del topònim.

Això no obstant, van romandre sense alteració al voltant d'una trentena de denominacions hagionímiques (amb l'element Sant o Santa en el nom), a més d'altres topònims amb arrel religiosa evident, com per exemple la Bisbal d'Empordà, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Cebrià de Vallalta, Santa Margarida i els Monjos, Sant Pol de Mar, la Seu d'Urgell, Vallbona de les Monges, Verges o Vila-sacra, entre d'altres.

Nom actual Nom anterior a 1936 Nom de nova adopció [1][4][8] Comentaris
Aguilar de Segarra Aguilar de Boixadors Aguilar de Segarra
Bellaguarda la Pobla de la Granadella Bellaguarda
Cabrera de Mar Cabrera de Mataró Cabrera del Maresme
Caldes d'Estrac Caldetes Caldes d'Estrac
Calldetenes Sant Martí de Riudeperes Calldetenes El poble conserva el nom, però el municipi ha canviat.
Calonge Calonge de les Gavarres Calonge de la Costa Brava
Castellbisbal = Fruiters
Cerc = Cerc-ortedó[1] / Cerc-Artedó[8] Actualment agregat a Alàs i Cerc
Cladells Sant Miquel de Cladells Cladells de Vallors Actualment agregat a Santa Coloma de Farners
el Pla de Sant Tirs = Pla de Cadí Actualment agregat a Ribera d'Urgellet
el Pla de Santa Maria = el Pla de Cabra
el Pont de Vilomara i Rocafort Rocafort i el Pont de Vilomara Rocafort de Bages
els Hostalets de Pierola Pierola els Hostalets de Pierola
els Prats de Rei = els Prats d'Anoia
Fígols d'Organyà = Fígols de Segre Actualment agregat a Fígols i Alinyà
Font-rubí = Guardiola del Penedès
Horta de Sant Joan = Horta de Terra Alta
Juncosa = Juncosa de les Garrigues
la Parròquia de Ripoll la Parròquia de Ripoll Fontfreda de Ter Actualment agregat a Ripoll
les Masies de Voltregà les Masies de Sant Hipòlit Glevinyol de Ter
Malla = Malla i Miramberc
Molins de Rei = Molins de Llobregat
Monistrol de Calders = Monistrol de Bages
Montellà i Martinet Montellà de Cadí Montellà i Martinet
Navàs Castelladral Navàs El poble conserva el nom, però el municipi ha canviat.
Palau de Santa Eulàlia = Puigflorit de Fluvià
Pedret i Marzà = Marçà[1] / Marçà d'Empordà[8]
Pontils Santa Perpètua de Gaià Perpètua de Gaià El poble conserva el nom, però el municipi ha canviat.
Premià de Dalt = Premià
Riudaura Ridaura Riudaura
Sant Adrià de Besòs = el Pla de Besòs
Sant Andreu de la Barca = Aigüestoses de Llobregat
Sant Andreu de Llavaneres = Llavaneres
Sant Andreu de Palomar = Palomar de Besòs Actualment agregat a Barcelona
Sant Andreu Salou = Salou de la Selva
Sant Aniol de Finestres = Finestres
Sant Antolí i Vilanova = Vilanova de Segarra Actualment agregat a Ribera d'Ondara
Sant Antoni de Calonge Sant Antoni de Mar Llevantí de Mar Actualment agregat a Calonge i Sant Antoni
Sant Antoni de Vilamajor = Vilamajor
Sant Bartomeu del Grau = Serra del Grau
Sant Boi de Llobregat = Vilaboi
Sant Boi de Lluçanès = Aurora de Lluçanès
Sant Carles de la Ràpita = la Ràpita dels Alfacs
Sant Celoni = Baix Montseny
Sant Climent de Llobregat = el Cirerer de Llobregat
Sant Climent Sescebes = Sescebes d'Empordà
Sant Cugat del Vallès = Pins del Vallès
Sant Cugat Sesgarrigues = Sesgarrigues[1] / Sesgarrigues del Penedès[8]
Sant Daniel = la Vall de Gallegans Actualment agregat a Girona
Sant Esteve de Palautordera = Vallflorida
Sant Esteve Sesrovires = Sesrovires
Sant Feliu de Buixalleu = Buixalleu de la Selva
Sant Feliu de Codines = Codines del Vallès
Sant Feliu de Guíxols = Guíxols
Sant Feliu de Llobregat = Roses de Llobregat
Sant Feliu de Pallerols = Hostoles
Sant Feliu Sasserra = Sasserra de Bages
Sant Fost de Campsentelles = Alba del Vallès
Sant Fruitós de Bages = Riudor de Bages
Sant Gregori = Tudela de Ter
Sant Guim de Freixenet Freixenet de Segarra Pineda de Segarra El poble conserva el nom, però el municipi ha canviat.
Sant Hilari Sacalm = Fonts de Sacalm
Sant Hipòlit de Voltregà = Voltregà
Sant Iscle de Vallalta = Vallalta del Maresme
Sant Jaume de Frontanyà = Frontanyà de Roca
Sant Jaume de Llierca = Poble del Llierca
Sant Jaume dels Domenys = Domenys del Penedès
Sant Joan de les Abadesses = Puig-alt de Ter
Sant Joan de Mollet = Mollet de Ter
Sant Joan de Palamós = Vilarromà Actualment agregat a Palamós
Sant Joan de Vilatorrada = Vilatorrada de Cardener
Sant Joan Despí = el Pi de Llobregat
Sant Joan les Fonts Begudà les Fonts de Begudà El poble conserva el nom, però el municipi ha canviat.
Sant Jordi Desvalls = Desvalls
Sant Julià de Ramis = Costa-roja del Terri
Sant Just Desvern = Just Desvern
Sant Llorenç d'Hortons = Llorenç d'Hortons
Sant Llorenç de Morunys = Morunys (15/10/1936)

Llorenç de Morunys (15/07/1937)[8]

Sant Llorenç Savall = Ripoll del Vallès
Sant Martí de Maldà = Plana de Riucorb Actualment agregat a Sant Martí de Riucorb
Sant Martí de Tous = Tous d'Anoia
Sant Martí Sarroca = Castellsarroca
Sant Martí Sesgueioles = Sesgueioles
Sant Martí Vell = Vellmartí
Sant Mateu de Bages = Bages d'en Selves
Sant Miquel de Fluvià = Fluvià d'Empordà
Sant Miquel de la Vall = la Vall del Montsec Actualment agregat a Gavet de la Conca
Sant Mori = el Puig
Sant Pau de Segúries = Segúries de Ter
Sant Pere de Ribes = Ribes del Penedès
Sant Pere de Riudebitlles = Riudebitlles
Sant Pere de Torelló = Bellserrat
Sant Pere de Vilamajor = la Força
Sant Pere Pescador = Empori
Sant Pere Sallavinera = Sallavinera d'Anoia
Sant Privat d'En Bas = Puigsacalm
Sant Quintí de Mediona = Aigüesbones
Sant Quirze de Besora = Bisaura de Ter
Sant Quirze del Vallès Sant Quirze de la Serra Quirze de la Serra
Sant Quirze Safaja = Quirze Safaja
Sant Sadurní d'Anoia = Sadurní d'Anoia
Sant Sadurní d'Osormort = Osormort
Sant Sadurní de l'Heura = Sadurní de l'Heura Actualment agregat a Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura
Sant Salvador de Bianya = els Hostalets de Capsacosta
Sant Salvador de Guardiola = Guardiola de Bages
Sant Salvador de Toló = Vila de Toló[1] / Toló[8] Actualment agregat a Gavet de la Conca
Sant Vicenç de Calders = Calders del Baix Penedès Actualment agregat al Vendrell
Sant Vicenç de Castellet = Castellet de Llobregat
Sant Vicenç de Montalt = Llavaneres de Montalt
Sant Vicenç de Torelló = Lloriana de Ter
Sant Vicenç dels Horts = els Horts de Llobregat
Santa Bàrbara = Plana de Montsià[1] / Planes de Montsià[8]
Santa Cecília de Voltregà = Cecília de Voltregà
Santa Coloma de Cervelló = Pinedes de Llobregat
Santa Coloma de Farners = Farners de la Selva
Santa Coloma de Gramenet = Gramenet de Besòs
Santa Coloma de Queralt = Segarrà de Gaià
Santa Cristina d'Aro = Ridaura d'Aro
Santa Eugènia de Berga = Berga del Castell
Santa Eugènia de Ter = el Pla de Ter Actualment agregat a Girona
Santa Eulàlia de Riuprimer = Riuprimer
Santa Eulàlia de Ronçana = Ronçana del Vallès
Santa Fe del Penedès = la Torre del Penedès
Santa Margarida de Montbui = Aigüesbones de Montbui
Santa Maria de Merlès = Merlès
Santa Maria d'Oló = Oló
Santa Maria de Palautordera = Palautordera
Santa Oliva = Oliva del Penedès
Santa Pau = Pau de Sert
Santa Perpètua de Mogoda = Perpètua de Moguda
Santa Susanna = Montagut de Mar
Santpedor = Graner de Bages
Sidamon = Olèstria
Sobremunt Sant Martí de Sobremunt les Roques d'Osona
Toses = Toses de la Muntanya
Vilanova del Vallès Vilanova de la Roca Vilanova del Vallès
Vilassar de Dalt Sant Genís de Vilassar Vilassar de Dalt

Franquisme i etapa democràticaModifica

Després de la finalització de la guerra, les normes i disposicions legislatives del Govern de la Segona República Espanyola i de la Generalitat republicana esdevingueren en el seu conjunt il·legals, i amb elles tots els canvis de nom que es produïren oficialment en els municipis catalans. La dictadura franquista obligà a retornar la toponímia a la situació anterior, a més d'anul·lar també la tasca de correcció i normalització lingüística realitzada per l'Institut d'Estudis Catalans i promovent un retrocés a l'ortografia prefabriana (Vich, Caldas de Estrach, Bellvey, Bañolas, Esplugas, etc.) i la castellanització de molts topònims (Villanueva y Geltrú, San Saturnino de Noya, Villafranca del Panadés, etc.).[9]

Actualment, la gran majoria de poblacions que modificaren el seu nom durant els anys 1936-1938 conserven la denominació anterior a la guerra, que amb el retorn de la democràcia pogué tornar a escriure's d'acord amb l'ortografia normativa catalana.[10] De les denominacions aprovades durant la Guerra Civil només sobreviuen alguns casos concrets com els de Bellaguarda, Calldetenes, Hostalets de Pierola, Montellà i Martinet, Navàs, Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt, que acabaren essent reconeguts oficialment –alguns ja durant el franquisme– perquè aproximaven la realitat administrativa als costums i les pautes d'ús real.[4]

Tanmateix, en algunes de les localitats de la llista hi ha encara avui associacions cíviques, entitats culturals i partits polítics que mantenen viu el nom adoptat en aquell període, com és el cas, per exemple, de la denominació Farners de la Selva reivindicada per alguns sectors de Santa Coloma de Farners com la Candidatura d'Unitat Popular (CUP)[11] i altres organitzacions locals.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 GENERALITAT DE CATALUNYA. Conselleria d'Economia.. «Apèndix: Canvis de nom de municipis / Addenda». A: La divisió territorial de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1937, p. 110-123. 
  2. «DECRET aprovant amb caràcter provisional i solament als efectes d'informació la Llista dels noms dels Municipis de Catalunya i publicant una relació comprensiva dels Municipis els noms o la grafia dels quals ha sofert modificació.». Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya, 14-11-1933, pàg. 990-995.
  3. 3,0 3,1 PAGÈS, Pelai. «Els catalans i la guerra civil». A: SALVAT, J. i SALRACH, J. M. (dirs.). Història de Catalunya. Volum IV. Barcelona: Salvat Editores, 1978, p. 192-195. ISBN 84-345-3915-2. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 TORT, Joan «Los cambios de nombre de los municipios durante la revolución y la guerra civil españolas (1936-1939). El caso de Cataluña» (en castellà). Scripta Nova. Universitat de Barcelona, Vol. VII, 133, 15-01-2003. ISSN: 1138-9788 [Consulta: 8 març 2020].
  5. GURRI I SERRA, Francesc «De quan els municipis catalans deixaren de ser sants». Muntanya. Centre Excursionista de Catalunya, 821, 02-1999, pàg. 6-9.
  6. 6,0 6,1 «DECRET dictant normes per a la constitució i funcionament dels Ajuntaments de Catalunya d'acord amb les exigències del moment actual.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 11-10-1936, pàg. 140-141.
  7. «DECRET que encomana a una Ponència presidida per un representant de l'Institut d'Estudis Catalans l'estudi de les modificacions que calgui introduir en els noms de les ciutats viles i pobles de Catalunya.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 45, 14-02-1938, pàg. 625.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 TURRÓ I MARTÍNEZ, Antoni, Barcelona. «Relació dels canvis de nom dels ajuntaments de Catalunya aprovats pel Govern de la Generalitat durant la guerra (per ordre alfabètic dels noms antics)». A: Les Emissions monetàries oficials de la Guerra Civil (1936-1939). Volum I: Andorra, Illes Balears i Catalunya (Generalitat i Locals). Institut d'Estudis Catalans, 2007, p. 915-918. ISBN 978-84-7283-908-3. 
  9. RAFANELL, August «Breu relació de la destrucció del català sota el franquisme». Lengas, 66, 2009, pàg. 7-30.
  10. «Canvis de nom». GENERALITAT DE CATALUNYA. MUNICAT. [Consulta: 8 març 2020].
  11. «CUP Farners de la Selva». [Consulta: 8 març 2020].