Copríncep d'Andorra
Els coprínceps d'Andorra són, conjuntament i indivisa, el cap d'Estat del Principat d'Andorra, tal com estableix el Títol III de la seva Constitució, promulgada el 1993. Aquesta representació es comparteix en igualtat i a títol personal entre el bisbe d'Urgell i el president de la República Francesa. El tractament envers els coprínceps és de Sa Excel·lència.
.jpg) | |
| Titular | Joan-Enric Vives i Sicília des del 12 de maig de 2003 |
|---|---|
| Tractament | Sa Excel·lència |
| Residència | Palau Episcopal de la Seu d'Urgell |
| Designat per | Papa |
| Jurisdicció | Andorra  |
| Institució | el Principat d'Andorra |
| Estat | Andorra |
| Creació | 1278 |
| Primer titular | Pere d'Urtx |
| Precedit per | Joan Martí Alanis |
| Llista | Llista de coprínceps d'Andorra |
| Lloc web | http://www.bisbaturgell.org/ |
 | |
| Titular | Emmanuel Macron des del 14 de maig de 2017 |
|---|---|
| Tractament | Sa Excel·lència |
| Residència | Palau de l'Elisi |
| Designat per | República Francesa |
| Jurisdicció | Andorra |
| Institució | el Principat d'Andorra |
| Estat | Andorra |
| Creació | 1278 |
| Primer titular | Roger Bernat III de Foix |
| Precedit per | François Hollande |
| Llista | Llista de coprínceps d'Andorra |
| Lloc web | http://www.coprince-fr.ad/ca/ |
Actualment, els dos coprínceps d'Andorra són S.E. Mons. Joan-Enric Vives i Sicília (representat per Josep Maria Mauri i Prior) i S.E. M. Emmanuel Macron (representat per Patrick Strzoda). La disposició única d'aquesta diarquia ha persistit des del segle XI (pareatge d'Andorra) fins als temps actuals.
HistòriaModifica
El senyor feudal del territori andorrà al segle X era Borrell II fins al moment que, el 988, intercanvià Andorra per terres de la Cerdanya amb la diòcesi d'Urgell; des de llavors, el bisbe d'Urgell ha governat Andorra. L'origen de la figura dels coprínceps es remunta al segle xi, quan es va establir un principi de repartiment feudatari d'Andorra (cosobirania) entre dos vassalls del comte d'Urgell: el mateix bisbe d'Urgell i el comte de Caboet. Quan aquest darrer va passar a ser possessió del vescomte de Castellbó, el repartiment es va transmetre en les mateixes condicions el 1186. Posteriorment, els dominis de Castellbó es van integrar al comtat de Foix, donant continuïtat a una nova transmissió el 1226. El 1278, un primer pareatge[nota 1] entre el bisbe d'Urgell i el comte de Foix (concretament entre el bisbe Pere d'Urtx i el comte Roger Bernat III de Foix), mediat per la Corona d'Aragó, posà fi a un període de disputes i confirmà les prerrogatives d'ambdós senyorius.
El bisbat d'Urgell va romandre sota tutela del comtat de Barcelona i la Corona d'Aragó, més tard integrada en la corona unificada espanyola, mentre que el 1479 el comtat de Foix va passar a ser possessió dels territoris bearnesos del Regne de Navarra, també anomenats de Baixa Navarra, donant origen a una sèrie de transmissions del títol dins de l'àmbit francès.
La Baixa Navarra es va integrar al Regne de França el 1589 amb l'arribada al tron d'Enric IV, moment a partir del qual els reis successius també es van titular de France et de Navarre. Lluís XIII va decidir el 1620 unir el títol de rei de Navarra i els seus drets transmesos del coprincipat d'Andorra a la corona francesa. Després de la Revolució francesa de 1789, la I República va renunciar al coprincipat fins que el 1806 l'emperador Napoleó Bonaparte va tornar a exercir de copríncep, considerant que el Reial Decret de 1620 havia transmès la part de sobirania francesa d'Andorra a l'estat francès, independentment de quina fos la seva forma de règim. Seguint aquest principi, els actuals presidents de la República Francesa són coprínceps d'Andorra.
La Constitució d'Andorra de 1993 va adoptar aquesta forma tradicional de representació.
Els coprínceps a la Constitució de 1993Modifica
Els coprínceps, d'acord amb el Títol III de la Constitució de 1993[1] i la tradició institucional andorrana, són els Caps d'Estat del Principat d'Andorra, càrrec que exerceixen de forma conjunta i indivisa (art. 43.1 de la Constitució). Com a institució sorgida dels pareatges i de la seva evolució històrica, els coprínceps són, a títol personal i exclusiu, el Bisbe d'Urgell i el President de la República Francesa (art. 43.2). Esdevenen símbol i garantia de la permanència i la continuïtat d'Andorra, així com de la seva independència i del manteniment de l'esperit paritari en les relacions amb els estats veïns, el Regne d'Espanya i la República Francesa (art. 44.1). Alhora, arbitren i moderen el funcionament dels poders públics i de les institucions (art. 44.2).
Els mecanismes d'elecció dels Caps d'Estat són, per part del copríncep Episcopal, el nomenament canònic del Bisbe d'Urgell efectuat pel Summe Pontífex,[2][3][4] i per part del copríncep Francès, l'elecció mitjançant sufragi universal directe del poble francès al President de la República Francesa.[5] En cas de vacança d'un dels coprínceps, la Constitució reconeix la validesa dels mecanismes de substitució previstos en els ordenaments respectius, a fi de què no s'interrompi el normal funcionament de les institucions del país (art. 49).
En el moment en què són designats pels càrrecs anteriorment esmentats esdevenen ex officio Coprínceps d'Andorra i han de jurar o prometre exercir les seves funcions d'acord amb la Constitució (art. 43.2). Tot i que la norma fonamental no ho especifica, el jurament s'ha vingut efectuant en sessió del Consell General, ja que la cambra expressa la representació mixta i paritària de la població nacional i de les set Parròquies i representa el poble andorrà (art. 50). S.E. Mons. Joan - Enric Vives, actual Copríncep Episcopal,[6] va prestar el jurament personalment en sessió extraordinària celebrada el 10 de juliol del 2003.[7] S.E. M. Emmanuel Macron, actual Copríncep Francès,[8] tal com ho havien fet els seus predecessors, va jurar a través del seu Representant Personal al Principat, el M.I. Sr. Patrick Strzoda, que va donar lectura a la declaració en sessió ordinària celebrada el 15 de juny del 2017.[9][10]
Els poders d'ambdós Coprínceps són iguals i deriven de la Constitució i de les lleis (art. 43.2). Llevat dels casos previstos en la norma fonamental, els coprínceps no estan subjectes a responsabilitat. De les seves accions se'n fan responsables els qui les contrasignen. Són el Cap de Govern, el Síndic General i els Ministres competents els que referenden els actes establerts en l'article 45.1 de la Constitució (art. 75).[11]
Com a Caps d'Estat assumeixen la més alta representació del Principat (art. 43.1) en les relacions amb la comunitat internacional, especialment amb els estats veïns. Aquesta funció s'ha exercit de diverses formes. N'és un exemple l'assistència de S.E. el Copríncep Episcopal, el 2 de juny de 2011, a les celebracions organitzades a Roma amb motiu del 150è aniversari de la unificació d'Itàlia,[12] o la seva presència, el 19 de març de 2013, a la Santa Missa d'inici del ministeri petrí del Bisbe de Roma Francesc.[13] A l'interior de les fronteres del Principat, destaca el sopar de gala ofert per S.E. el Copríncep Episcopal i el M.I. Representant Personal del copríncep Francès al President de la República Portuguesa, Excm. Sr. Marcelo Rebelo de Sousa, en la visita oficial que va realitzar els dies 7 i 8 de setembre de 2017.[14] Mons. Vives també va rebre en audiència, el 10 de març de 2011, als Prínceps Hereus de Liechtenstein, Alois i Sophie,[15] i va presidir, juntament amb el Director de Gabinet de la Representació de S.E. el copríncep Francès, el 2 d'abril de 2013, un sopar oficial en honor de l'Excm. Sr. Ban Ki-moon, Secretari General de les Nacions Unides.[16]
Més enllà d'aquests esdeveniments, la màxima representació del país a l'exterior es porta a terme, en primer lloc, en la manifestació del consentiment de l'Estat per a obligar-se internacionalment (art. 44.1), en especial per mitjà dels tractats (art. 45.1.h). Aquesta atribució constitucional es va exercir per primera vegada amb el Tractat de bon veïnatge, d'amistat i de cooperació entre el Principat d'Andorra, la República Francesa i el Regne d'Espanya[17] i el Instrument d'acceptació de les obligacions de la Carta de les Nacions Unides,[18] ambdós de 4 de novembre de 1993.
Altrament, en relació als Tractats Internacionals, els coprínceps són informats de la seva conclusió (art. 64.2) i poden participar en la negociació dels que afectin les relacions amb els Estats veïns (art. 66.1).[19] En aquest supòsit, la representació andorrana que tingui per missió negociar els tractats comprendrà, a més dels membres nomenats pel Govern, a un membre nomenat per cada copríncep (art. 66.2) i per l'adopció del text caldrà l'aprovació de tots els membres negociadors (art. 66.3). També són informats dels altres projectes de tractats i d'acords internacionals i, a petició del Govern, poden ésser associats a la negociació si així ho exigeix el interès nacional d'Andorra, abans de la seva aprovació en seu parlamentària (art. 67).
En segon lloc, i amb una periodicitat de dos cops l'any, els coprínceps reben les Cartes Credencials dels Ambaixadors que representen als seus respectius Estats al Principat (art. 45.1.e). Cada nou Ambaixador ha de presentar les seves credencials a un i altre Cap d'Estat en dues cerimònies que es celebren a la Seu d'Urgell[20] i a París.[21] els coprínceps, a més, ofereixen alternativament una Recepció al Cos Diplomàtic, on es dirigeixen als presents amb un discurs. Els anys parells la presideix el copríncep Episcopal[22] i els imparells el copríncep Francès.[23] També acrediten els representants diplomàtics d'Andorra a l'estranger.
En assumptes interns, els coprínceps, segons la norma fonamental, els hi corresponen atribucions en cadascun dels tres poders de l'Estat, el legislatiu, l'executiu i el judicial.
En el poder legislatiu, les principals funcions són la convocatòria d'eleccions generals d'acord amb la carta magna (art. 45.1.a i 71), la convocatòria d'un referèndum d'acord amb els articles 76 i 100 de la Constitució (art. 45.1.b), la signatura del decret de dissolució del Consell General que estableix l'article 71 (art. 45.1.d) i la sanció i promulgació de les lleis entre els 8 i 15 dies posteriors a la seva aprovació per part del Consell General i l'ordre de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat (art. 45.1.g i 63). La sanció representa la signatura del instrument legal per la qual els Caps d'Estats assenteixen la Llei. La promulgació consisteix a definir que la norma s'ha perfeccionat i ha de ser acatada. D'aquesta manera, s'autentifica la llei aprovada i es formalitza la seva incorporació de forma definitiva a l'ordenament jurídic.[24]
No obstant, en el període que establert per la sanció, els coprínceps, conjunta o separadament, poden adreçar-se al Tribunal Constitucional amb missatge raonat a fi que aquest es pronunciï sobre la seva constitucionalitat. Si la resolució fos positiva, la norma pot ésser sancionada amb la signatura d'un sol Copríncep (art. 45.2). Aquesta circumstància es repeteix quan concorren circumstàncies que impedeixin per part d'un dels coprínceps la formalització dels actes establerts a l'article 45.1. Dins del termini constitucionalment previst, el seu representant ho ha de notificar al Síndic General o al Cap de Govern. Així, els actes, normes o decisions en qüestió entraran en vigor transcorreguts els dits terminis amb la signatura de l'altre Copríncep (art. 45.3). Un exemple de legislació sancionada per un únic Cap d'Estat és la Llei Qualificada del Matrimoni, de 30 de juny de 1995.[25]
Pel que fa al poder executiu, la principal atribució dels coprínceps és el nomenament del Cap de Govern un cop hagi estat escollit pel Consell General (art. 45.1.c i 73). Després de cada renovació de l'òrgan legislatiu, en la primera sessió, que es celebrarà en el termini de vuit dies després de la sessió constitutiva, es procedeix a l'elecció del Cap de Govern. Els candidats han d'ésser presentats per una cinquena part dels membres del Consell. Els candidats han de presentar el seu programa i resultarà elegit aquell que, després d'un debat, en una primera votació pública i oral obtingui la majoria absoluta, és a dir, 15 o més consellers. En el cas que fos necessària una segona votació, tan sols poden presentar-se els dos candidats que hagin obtingut els millors resultats en la primera votació. Serà proclamat com a Cap de Govern el candidat que obtingui més vots. El Síndic General comunicarà als Coprínceps el resultat de la votació perquè nomenin l'escollit, i en contrasignarà el decret (art. 68).
En desenvolupament de la funció d'arbitri i moderació del funcionament de les institucions, els coprínceps, a iniciativa de cadascú d'ells, del Síndic General o del Cap de Govern, són informats regularment dels afers d'Estat (art. 44.2). Això es materialitza en la visita que va fer el Cap de Govern al Copríncep Episcopal el 27 d'abril de 2017[26] i la que va fer, juntament amb el Síndic, al Copríncep Francès el 18 de juliol del mateix any.[27] També es poden emmarcar en aquest apartat les audiències que els Caps d'Estat mantenen amb els presidents dels grups polítics amb representació parlamentària,[28] amb els Ministres del Govern[29] o amb els Cònsols majors i menors de les set parròquies després de les eleccions comunals.[30]
Probablement és en el poder judicial on els coprínceps tenen més llibertat d'acció i conserven algunes de les prerrogatives anteriors a la Constitució. Cadascú d'ells, com a acte de lliure decisió, designen un dels cinc membres del Consell Superior de la Justícia (art. 46.1.c),[31] òrgan de representació, govern i administració de l'organització judicial, que vetlla per la independència i el bon funcionament de la Justícia (art. 89.1); i un dels quatre Magistrats del Tribunal Constitucional (art. 46.1.d),[32] institució intèrpret suprema de la Carta Magna, alhora que signen el decret de nomenament de la resta dels Magistrats.[33]
Als coprínceps també els correspon com a acte de lliure decisió l'exercici conjunt de la prerrogativa de gràcia (art. 46.1.a). Tradicionalment, la concessió d'un indult s'ha decretat amb motiu de la trobada dels dos Caps d'Estat en sòl andorrà, coincidint amb la visita de S.E. el copríncep Francès al Principat. L'últim decret d'aquestes característiques es va expedir l'1 d'agost de 2014,[34][35] acomplint un acord adoptat en la trobada entre SS.EE. Mons. Joan - Enric Vives i M. François Hollande a Casa de la Vall el dia 12 de juny de 2014. Es va atorgar un indult de sis mesos per a les penes de presó, amb exclusió de qualsevol altra pena imposada o que pugui imposar-se pels tribunals penals andorrans, per raó de delictes o de contravencions penals comesos en data anterior al dia 12 de juny de 2014 (art. 1 de la Disposició de Gràcia del 1 d'agost del 2014).
Entre les disposicions de lliure decisió dels coprínceps també es troben el requeriment de dictamen previ d'inconstitucionalitat de les lleis (art. 46.1.e), el requeriment del dictamen sobre la inconstitucionalitat dels tractats internacionals, previ a la seva ratificació (art. 45.1.f.), la interposició de conflicte davant del Tribunal Constitucional per raó d'afectació de llurs funcions institucionals (art. 46.1.g) i l'atorgament de l'acord per a l'adopció d'un text d'un tractat internacional abans de la seva aprovació en seu parlamentària (art. 46.1.h). Cal destacar que totes les atribucions dels coprínceps establertes en els articles 45 i 46 de la Constitució han d'ésser exercides personalment pels Caps d'Estat, llevat les anteriorment mencionades que poden ésser realitzades per delegació expressa (art 46.2).
En darrera instància, cal mencionar el que disposa el Títol IX de la norma fonamental, corresponent a la seva modificació. La iniciativa de reforma de la Constitució correspondrà als Coprínceps conjuntament o a una tercera part dels membres del Consell General (art. 105). La reforma requerirà l'aprovació del Consell General per una majoria de dues terceres parts dels seus membres. Immediatament després la proposta serà sotmesa a referèndum de ratificació (art. 106). Superats els tràmits esmentats, els coprínceps sancionaran el nou text constitucional per a la seva promulgació i entrada en vigor (art. 107).
Per al correcte desenvolupament de les seves funcions constitucionals i institucionals com a Caps d'Estat, els coprínceps tenen la potestat de crear i estructurar els serveis que considerin necessaris, nomenar els seus titulars i acreditar-los a tots els efectes (art. 46.1.b.).[36][37] En concret, el S.E. el copríncep Episcopal va reestructurar els seus serveis per Decret de 31 de juliol de 1993.[38] Aquest defineix els serveis com l'organisme, del qual el mateix Copríncep es serveix per a la realització de les seves funcions de Cap de l'Estat. Estan constituïts pel Representant Personal, que exerceix, en virtut de delegació permanent, tots els poders del copríncep, llevat que la Constitució els reservi expressament a l'exercici personal; el Secretari General, que presta el seu suport administratiu a les Autoritats i al Consell de la Mitra, de les quals és, ensems, òrgan de relació pública, sobretot amb els mitjans de comunicació; i el Consell de la Mitra, òrgan consultiu en tots aquells assumptes que el copríncep o el seu representant sotmetin a la seva deliberació, format pel Representant Personal, el Secretari General i les persones, fins a un màxim de 9, elegides pel copríncep per un termini de quatre anys.
La Constitució ja preveu el fet que els coprínceps tenen altres responsabilitats al Bisbat d'Urgell i a la República Francesa i no resideixen al Principat i els hi permet nomenar un Representant Personal a Andorra (art. 48). Els poders conferits al Copríncep per la Constitució que no estiguin estrictament reservats per al seu exercici personal, poden ser delegats al Representant. Així mateix, en el marc de la negociació dels tractats previstos a l'article 66.1 de la Constitució, el Representant Personal és designat com a membre de la delegació andorrana que negociarà el tractat. Actualment, el Representant del copríncep Episcopal és el M.I. Mons. Josep Maria Mauri i Prior (2012-...),[39] i el Representant del copríncep Francès el M.I. M. Patrick Strzoda (2017-...).[40]
Finalment, esmentar que per al sosteniment econòmic de llurs serveis, el Pressupost General del Principat ha d'assignar una quantitat igual a cada copríncep, la qual poden disposar lliurement (art 47). Al llarg de tota l'etapa constitucional l'assignació econòmica als Caps d'Estat ha sofert lleugeres modificacions. El Pressupost General corresponent a l'exercici del 2020 l'estableix en 707.499,60 €, el que suposa una quantitat de 353.749,80 € per a cada copríncep.[41]
Llista de coprínceps d'AndorraModifica
A partir de Pere d'Urtx esdevenen bisbes i coprínceps d'Andorra. Per veure la llista completa de bisbes d'Urgell, vegeu la Llista de bisbes d'Urgell
.svg){kind=small}
NotesModifica
ReferènciesModifica
- ↑ Font: http://tribunalconstitucional.ad/docs/legislacio/constitucio.pdf
- ↑ Cànon 377 § 1 del Codi de Dret Canònic: El Summe Pontífex nomena lliurement als Bisbes, o confirma als quals han estat legítimament elegits.
- ↑ Primera part, del Bisbe d'Urgell, de l'Acord entre el Principat d'Andorra i la Santa Seu, del 15-5-2008: D'acord amb la tradició del Principat d'Andorra i la seva Constitució, el Bisbe d'Urgell és Copríncep del Principat d'Andorra. El nomenament del Bisbe d'Urgell és de la competència exclusiva de la Santa Seu. Abans de nomenar-lo, la Santa Seu notificarà el nom del designat al Govern andorrà. L'anunci del nomenament es farà simultàniament al Vaticà i a Andorra la Vella.
- ↑ «Acord entre el Principat d'Andorra i el Regne d'Espanya relatiu a l'Estatut del copríncep Episcopal, del 6-12-94.». [Consulta: 4 agost 2017].
- ↑ Articles 6è i 7è de la Constitució Francesa: El President de la República serà elegit per un període de cinc anys per sufragi universal directe. [...] serà elegit per majoria absoluta de vots emesos. Si no s'obté aquesta majoria en primera volta, es procedirà, el catorzè dia següent, a una segona volta. Només podran presentar-se a aquesta els dos candidats que hagin obtingut la major suma de vots en la primera volta, després de la retirada si és el cas de candidats més afavorits.
- ↑ «Anunci del nomenament de S.E. Mons. Joan Enric Vives com a Bisbe d'Urgell.». [Consulta: 4 agost 2017].
- ↑ Diari de sessions del Consell General: http://www.consellgeneral.ad/ca/arxiu/diari-oficial-del-consell-general-1/any-2013/dcg-11-2003. el copríncep Episcopal va emprar la següent formula: “Jo, Joan Enric Vives i Sicília, Bisbe d'Urgell per la gràcia de Déu i de la Seu Apostòlica juro exercir les funcions de Copríncep d'Andorra d'acord amb la Constitució del Principat. Que Déu m'hi ajudi!”.
- ↑ «Decisió 2017-171 del Consell Constitucional, del 10 de maig, de proclamació dels resultats de l'elecció a la Presidència de la República Francesa.». [Consulta: 4 agost 2017].
- ↑ Diari de sessions del Consell General: http://www.consellgeneral.ad/ca/arxiu/diari-oficial-del-consell-general-1/any-2017/dcg-13-2017 el copríncep Francés va emprar la següent formula: "Monsieur les Syndic Général, par le présent message lu par mon représentant personnel devant le Conseil Général, je promets solennellement devant vous d'exercer les fonctions de coprince d'Andorre conformément à la Constitution de la Principauté".
- ↑ «Vídeo de la sessió del Consell General de 15 de juny de 2017.». [Consulta: 28 juliol 2017].
- ↑ Aquests són la convocatòria d'eleccions generals, la convocatòria de referèndum, el nomenament del Cap de Govern, la dissolució del Consell General, l'acreditació de representants diplomàtics, el nomenament de les institucions de l'Estat, la sanció i promulgació de les lleis, el consentiment de l'estat per obligar-se internacionalment i altres actes que expressament els atribueix la Constitució.
- ↑ «el copríncep Episcopal representa Andorra a les celebracions del 150è aniversari de la unificació d'Itàlia». [Consulta: 2 gener 2017].
- ↑ Font: http://forum.ad/wp-content/uploads/wp-post-to-pdf-cache/1/vives-assisteix-a-la-missa-dinici-del-pontificat-del-nou-papa.pdf.
- ↑ «Recepció del copríncep Episcopal al President de la República Portuguesa.». [Consulta: 16 setembre 2017].
- ↑ «Els Prínceps Hereus de Liechtenstein, Alois i Sofia, es van reunir amb el copríncep Episcopal». [Consulta: 2 gener 2017].
- ↑ «el copríncep Episcopal presideix el sopar en honor del Secretari General de l'ONU en la seva visita a Andorra». [Consulta: 2 gener 2017].
- ↑ Text del Tractat de bon veïnatge, d'amistat i de cooperació entre el Principat d'Andorra, la República Francesa i el Regne d'Espanya: http://www.consellgeneral.ad/fitxers/documents/tractats-i-acords/any-1993/tractat-de-bon-veinatge-damistat-i-de-cooperacio-entre-el-principat-dandorra-la-republica-francesa-i-el-regne-despanya.
- ↑ Text del Instrument d'acceptació de les obligacions de la Carta de les Nacions Unides: http://www.consellgeneral.ad/fitxers/documents/tractats-i-acords/any-1993/instrument-dacceptacio-de-les-obligacions-de-la-carta-de-les-nacions-unides-de-4-11-93.
- ↑ Aquests són els Tractats relatius a la seguretat interior i a la defensa, els Tractats relatius al territori d'Andorra i els Tractats que versin sobre representació diplomàtica o funcions consulars, sobre cooperació judicial o penitenciària.
- ↑ «Informació referida a la presentació de Cartes Credencials a S.E. el copríncep Episcopal del passat 5 de maig de 2017.».
- ↑ «Informació referida a la presentació de Cartes Credencials a S.E. el copríncep Francès del passat 3 de març de 2017.».
- ↑ «Informació referida a la Recepció oferta per S.E. el copríncep Episcopal al Cos Diplomàtic el passat 4 de novembre de 2016.». [Consulta: 2 gener 2017].
- ↑ «Informació referida a la Recepció oferta per S.E. el copríncep Francès al Cos Diplomàtic el 3 de març de 2017.». [Consulta: 4 març 2017].
- ↑ Font: http://www.derechoconstitucional.es/2012/02/mecanismos-que-dan-forma-la-ley.html.
- ↑ Text de la Llei Qualificada del Matrimoni de 30 de juny de 1995: https://www.bopa.ad/bopa/007042/Pagines/C9DE.aspx.
- ↑ «Visita del Cap de Govern d'Andorra.».
- ↑ «Martí i Mateu expliquen el procés de reformes econòmiques i socials al copríncep Macron que visitarà Andorra el 2018.».
- ↑ «el copríncep episcopal inicia una roda de trobades amb els Grups Parlamentaris del Consell General.». [Consulta: 2 gener 2017].
- ↑ «Visita de la Ministra de Funció Pública i Reforma de l'Administració, M.I. Sra. Eva Descarrega.».
- ↑ «Recepció del copríncep Episcopal als Cònsols de les set Parròquies.».
- ↑ El Consell Superior de la Justícia es compon de cinc membres, un designat per cada copríncep, un pel Síndic General, un pel Cap de Govern i un pels Magistrats i Batlles (Art 89.2).
- ↑ El Tribunal Constitucional es compon de quatre Magistrats, un designat per cada copríncep i dos pel Consell General.
- ↑ Article 10.4 de la Llei Qualificada del Tribunal Constitucional de 3 de setembre de 1993: El nomenament dels magistrats constitucionals s'efectua pels coprínceps i es publica en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
- ↑ Text de la Disposició de Gràcia del 1 d'agost del 2014: https://www.bopa.ad/bopa/026048/Pagines/pr26048001.aspx.
- ↑ «els coprínceps signen la mesura de gràcia acordada en la seva trobada al Principat.». [Consulta: 2 gener 2017].
- ↑ «Serveis de S.E. el copríncep Episcopal». [Consulta: 2 gener 2017].
- ↑ «Serveis de S.E. el copríncep Francès». [Consulta: 2 gener 2017].
- ↑ Text del Decret de 31 de juliol de 1993 relatiu a la reestructuració dels serveis de S.E. el copríncep Episcopal: https://www.bopa.ad/bopa/005040/Pagines/E3B2.aspx.
- ↑ Text del Decret del 20 de juliol de 2012 pel qual es nomena al M.I. Mons. Josep Maria Mauri Prior, per al càrrec de Representant Personal del copríncep Episcopal: https://www.bopa.ad/bopa/024034/Pagines/7843E.aspx.
- ↑ «Text del Decret del 15 de maig de 2017 pel qual es nomena al M.I. Sr. Patrick Strzoda per al càrrec de Representant Personal del copríncep Francès.». [Consulta: 12 juny 2017].
- ↑ «Pressupost General del Principat d'Andorra per a l'exercici del 2020». [Consulta: 12 juliol 2020].
- ↑ El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de nova planta: XVII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó. Edicions Universitat Barcelona, 2003, p. 304. ISBN 8447527417.
Vegeu tambéModifica
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Copríncep d'Andorra |