65è Festival Internacional de Cinema de Canes

El 65è Festival Internacional de Cinema de Canes es va dur a terme del 16 al 27 de maig de 2012.[1] El director de cinema italià Nanni Moretti fou el president del jurat de la competició principal[2] i l'actor britànic Tim Roth fou el President del Jurat de la secció Un Certain Regard.[3] L'actriu francesa Bérénice Bejo va hostatjar les cerimònies d'apertura i de clausura.[4]

Plantilla:Infotaula esdeveniment65è Festival Internacional de Cinema de Canes
Imatge
Pòster oficial del 65è Festival de Canes, amb una foto de Marilyn Monroe
Map
 43° 33′ 09″ N, 7° 01′ 17″ E / 43.5525°N,7.0214°E / 43.5525; 7.0214
Tipusedició d'un festival de cinema Modifica el valor a Wikidata
Data2012 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició65 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCanes (França) Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfestival-cannes.fr… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: ev0000147/2012 Modifica el valor a Wikidata

El festival va obrir amb la pel·lícula estatunidenca Moonrise Kingdom, dirigida per Wes Anderson i va tancar amb la darrera pel·lícula de Claude Miller, Thérèse Desqueyroux.[5] L'anunci principal de la programació es va dur a terme el 19 d'abril. El cartell oficial del festival inclou Marilyn Monroe, amb motiu del 50è aniversari de la seva mort.[6]

La Palma d'Or fou atorgada al director austríac Michael Haneke per la pel·lícula Amour. Haneke ja havia guanyat la Palma d'Or en 2009 per Das weiße Band. El jurat va donar el Gran Premi a Reality de Matteo Garrone, mentre que la pel·lícula de Ken Loach La part dels àngels fou guardonada amb el Premi del Jurat.

Jurat modifica

 
Nanni Moretti, President del jurat de la competició principal
 
Tim Roth, President del jurat d'Un Certain Regard
 
Carlos Diegues, President del jurat de la Caméra d'Or
 
El jurat de la competició principal; d'esquerra a dreta: Alexander Payne, Andrea Arnold, Jean Paul Gaultier, Hiam Abbass, Emmanuelle Devos, Raoul Peck, Diane Kruger, Nanni Moretti, Ewan McGregor, i el president del festival Gilles Jacob

Competició principal modifica

Les següents persones foren nomenades per formar part del jurat de la competició principal en l'edició de 2012:[7][8]

Un Certain Regard modifica

Les següents persones foren nomenades per formar part del jurat de la secció Un Certain Regard de 2012:

Cinéfondation i curtmetratges modifica

Les següents persones foren nomenades per formar part del jurat de la secció Cinéfondation i de la competició de curtmetratges:

Càmera d'Or modifica

Les següents persones foren nomenades per formar part del jurat de la Càmera d'Or de 2012:

  • Carlos Diegues, director brasiler (President)[10]
  • Gloria Satta, periodista italiana
  • Rémy Chevrin, director de fotografia francès
  • Hervé Icovic, director artístic francès
  • Michel Andrieu, director francès
  • Francis Gavelle, crític de cinema francès

Jurats independents modifica

El següent jurat independent va premiar les pel·lícules en el marc de la Setmana Internacional de la Crítica.

Gran Premi Nespresso[11]

  • Bertrand Bonello, director francès(President)
  • Francisco Ferreira, crític portuguès
  • Akiko Kobari, crític de cinema i dansa japonès
  • Robert Koehler, crític estatunidenc
  • Hanns-Georg Rodek, crític alemany

Premi France 4 Visionary [11]

Premi Nikon Discovery al Curtmetratge

Selecció oficial modifica

La selecció oficial es va anunciar el 19 d'abril al Grand Hôtel de París. Entre els comentaris després de l'anunci, els periodistes van assenyalar el nombre inusualment elevat de pel·lícules de Hollywood a la programació, l'absència de directores femenines a la competició principal, així com l'absència de directors novells en la competició.[12][13] Thierry Frémaux, líder artístic del festival, va respondre que la gent no s'hauria de centrar només en les pel·lícules de la competició: "La selecció és un conjunt; heu de considerar tot el paquet."[13]

En competició – pel·lícules modifica

Les següents pel·lícules competiren per la Palma d'Or:[14][15] El guanyador de la Palma d'Or ha estat destacat

Títol original Director(s) País
Baad el Mawkeaa بعد الموقعة Yousry Nasrallah   Egipte,   França
La part dels àngels Ken Loach   Regne Unit,   França,   Bèlgica,   Itàlia
După dealuri Cristian Mungiu   Romania,   França,   Bèlgica
Cosmopolis David Cronenberg   França,   Canadà
Holy Motors Leos Carax   França,   Alemanya
Jagten Thomas Vinterberg   Dinamarca,   Suècia
Da-Reun Na-Ra-e-Suh 다른 나라에서 Hong Sang-soo   Corea del Sud
V tumane В тумане Sergei Loznitsa   Alemanya,   Rússia,   Letònia,   Països Baixos,   Belarús
Killing Them Softly Andrew Dominik   Estats Units
Lawless John Hillcoat   Estats Units
Raiku samuwan in rabu ライク・サムワン・イン・ラブ Abbas Kiarostami   França,   Japó
Amour Michael Haneke   França,   Alemanya,   Àustria
Moonrise Kingdom (opening film) Wes Anderson   Estats Units
Mud Jeff Nichols   Estats Units
Sur la route Walter Salles   Brasil,   França,   Regne Unit,   Estats Units
The Paperboy Lee Daniels   Estats Units
Paradies: Liebe Ulrich Seidl   Àustria,   Alemanya,   França
Post Tenebras Lux Carlos Reygadas   Mèxic,   França,   Alemanya,   Països Baixos
Reality Matteo Garrone   Itàlia,   França
De rouille et d'os Jacques Audiard   França,   Bèlgica
Donui Mat 돈의 맛 Im Sang-soo   Corea del Sud
Vous n'avez encore rien vu Alain Resnais   França,   Alemanya
(CdO) indica pel·lícula elegible a la Caméra d'Or a la pel·lícula de debut.[16]

Un Certain Regard modifica

Les següents pel·lícules foren seleccionades per competir a Un Certain Regard.[14] Els guanyadors d'Un Cretain Regard han estat destacats.

Títol original Director(s) País
11.25 Jiketsu no Hi: Mishima Yukio to Wakamonotachi
自決の日 三島由紀夫と若者たち
Kōji Wakamatsu   Japó
7 días en La Habana Julio Médem
Laurent Cantet
Juan Carlos Tabío
Benicio del Toro
Gaspar Noé
Pablo Trapero
Elia Suleiman
  Espanya
Después de Lucía Michel Franco   Mèxic
Antiviral (CdO) Brandon Cronenberg   Canadà
Beasts of the Southern Wild (CdO) Benh Zeitlin   Estats Units
Djeca Aida Begić   Bòsnia i Hercegovina
La confession d'un enfant du siècle Sylvie Verheyde   França
Gimme the Loot (CdO) Adam Leon   Estats Units
Les Chevaux De Dieu Nabil Ayouch   Marroc
Le grand soir Benoît Delépine &
Gustave de Kervern
  França
Laurence Anyways Xavier Dolan   Canadà
Aimer à perdre la raison Joachim Lafosse   França,   Bèlgica
Miss Lovely (CdO) Ashim Ahluwalia   Índia
Fúchéng mí shì 浮城谜事 Lou Ye   R.P. de la Xina
La pirogue Moussa Toure   Senegal
La playa DC (CdO) Juan Andrés Arango   Colòmbia
Renoir Gilles Bourdos   França
Student Darezhan Omirbaev   Kazakhstan
Trois monde Catherine Corsini   França
Elefante blanco Pablo Trapero   Argentina
(CdO) indica pel·lícula elegible a la Caméra d'Or a la pel·lícula de debut.[16]

Pel·lícules fora de competició modifica

Les següents pel·lícules foren seleccionades per ser projectades fora de competició:[14]

Títol original Director(s) País
Cruel Summer Kanye West   Estats Units/  Qatar
Hemingway & Gellhorn Philip Kaufman   Estats Units
Madagascar 3: Europe's Most Wanted Eric Darnell, Tom McGrath, Conrad Vernon   Estats Units
Io e te Bernardo Bertolucci   Itàlia
Thérèse Desqueyroux (pel·lícula de clausura) Claude Miller   França
Projeccions a mitjanit
Dario Argento's Dracula Dario Argento   Itàlia,   França,   Espanya
Ai to Makoto 愛と誠 Takashi Miike   Japó
Maniac Franck Khalfoun   Estats Units,   França
The Sapphires (CdO) Wayne Blair   Austràlia
65è Aniversari
Le Film anniversaire: Une journée particulière
- Histoire(s) de festival N°4
Gilles Jacob, Samuel Faure   França
(CdO) indica pel·lícula elegible a la Caméra d'Or a la pel·lícula de debut.[16]

Projeccions especials modifica

Les següents pel·lícules foren mostrades com a projeccions especials.[14]

Títol original Director(s) País
The Central Park Five Ken Burns, Sarah Burns, David McMahon   Estats Units
Les Invisibles Sébastien Lifshitz   França
Journal de France Claudine Nougaret, Raymond Depardon   França
Le Serment de Tobrouk Bernard-Henry Lévy, Marc Roussel   França
Mekong Hotel Apichatpong Weerasethakul   Tailàndia
A Música Segundo Tom Jobim Nelson Pereira Dos Santos   Brasil
Der Müll im Garten Eden Fatih Akın   Alemanya
The Resistance Peng Zhang Li   R.P. de la Xina,   Estats Units
Roman Polanski: A Film Memoir Laurent Bouzereau   Regne Unit,   Alemanya
Trashed Candida Brady   Regne Unit
Villegas (CdO) Gonzalo Tobal   Argentina,   Països Baixos,   França
(CdO) indica pel·lícula elegible a la Caméra d'Or a la pel·lícula de debut.[16]

Cinéfondation modifica

Les següents pel·lícules foren seleccionades per ser projectades a la competició Cinéfondation, que se centra en pel·lícules fetes per estudiants d'escoles de cinema. Es van seleccionar les següents entrades, de més de 1.700 treballs de 320 escoles diferents.[17] El guanyador del primer premi Cinéfondation ha estat destacat.

Títol Director(s) Escola
Abigail Matthew James Reilly NYU,   Estats Units
The Ballad of Finn + Yeti Meryl O'Connor UCLA,   Estats Units
Riyoushi Shoichi Akino Tokyo University of the Arts,   Japó
Derrière moi les oliviers Pascale Abou Jamra ALBA,   Líban
Tabăra din Răzoare Cristi Iftime UNATC,   Romania
Pude ver un puma Eduardo Williams UCINE,   Argentina
Resen Eti Tsicko TAU,   Israel
Head over Heels Timothy Reckart NFTS,   Regne Unit
Los anfitriones Miguel Angel Moulet EICTV,   Cuba
Terra Piero Messina CSC,   Itàlia
Matteus Leni Huyghe Sint-Lukas Brussels,   Bèlgica
Les Ravissements Arthur Cahn La Fémis,   França
Doroga na Taisia Igumentseva VGIK,   Rússia
Slug Invasion Morten Helgeland The Animation Workshop,   Dinamarca
Tambylles Michal Hogenauer FAMU,   Txèquia

Curtmetratges en competició modifica

De les 4.500 presentacions, es van seleccionar les següents pel·lícules per al concurs de curtmetratges.[17] El guanyador de la Palma d'Or al millor curtmetratge ha estat destacat.

Títol original Director(s) País
The Chair Grainger David   Estats Units
Cockaigne Emilie Verhamme   Bèlgica
Gasp Eicke Bettinga   Alemanya
Mi Santa Mirada Alvaro Aponte-Centeno   Puerto Rico
Night Shift Zia Mandivwalla   Nova Zelanda
Chef de meute Chloé Robichaud   Canadà
Sessiz-Bêdeng L. Rezan Yesilbas   Turquia
Ce Chemin Devant Moi Mohamed Bourokba   França
Falastein, sandouk al intezar lil burtuqal Bassam Chekhes   Síria
Yardbird Michael Spiccia   Austràlia

Cannes Classics modifica

Les següents pel·lícules foren projectades a la secció Cannes Classics.[18][19] la "pel·lícula muntatge" hongaresa Final Cut: Hölgyeim és uraim, dirigida per György Pálfi, fou seleccionada per clausurar la secció de Cannes Classics.[18]

Documentals sobre Cinema[20]

Títol original Director(s) País
Claude Miller, cinéaste de l'intime Emmanuel Barnault   França
Me and My Dad Katrine Boorman   Regne Unit,   Irlanda
Method to the Madness of Jerry Lewis Gregg Barson   Estats Units
Woody Allen: A Documentary Robert Weide   Estats Units

Pel·lícules restaurades[21]

Títol original Director(s) País
An All-Colored Vaudeville Show (1935) (curt) Roy Mack   Estats Units
Narayama bushikō (1958) 楢山節考 Keisuke Kinoshita   Japó
Cléo de 5 à 7 (1962) Agnès Varda   França,   Itàlia
Final Cut: Hölgyeim és uraim (2012) György Pálfi   Hongria
A Great Day in Harlem (1994) Jean Bach   Estats Units
Les Barbouzes (1964) Georges Lautner   França,   Itàlia
Jammin' the Blues (1944) (curt) Gjon Mili   Estats Units
Jaws (1975) Steven Spielberg   Estats Units
Viaggio in Italia (1954) Roberto Rossellini   Itàlia,   França
Lawrence of Arabia (1962) David Lean   Regne Unit
C'era una volta in America (1984) Sergio Leone   Itàlia,   Estats Units
The Ring (1927) Alfred Hitchcock   Regne Unit
Runaway Train (1985) Andrei Konchalovsky   Estats Units
Tess (1979) Roman Polanski   França,   Regne Unit
Cabra Marcado para Morrer (1984) Eduardo Coutinho   Brasil
Xica da Silva (1976) Carlos Diegues   Brasil

World Cinema Foundation[22]

Títol original Director(s) País
Lewat Djam Malam (1954) Usmar Ismail   Indonèsia
Kalpana (1954) Uday Shankar   Índia

Cinéma de la Plage modifica

Cinéma de la Plage és una part de la Secció Oficial del festival. Les projeccions a l'aire lliure a la platja de Canes són obertes al públic.[23]

Títol original Director(s) País
Casino Royale (2006) Martin Campbell   Regne Unit,   Txèquia,   Estats Units, a.o.
Diamonds Are Forever (1971) Guy Hamilton   Regne Unit
Dr. No (1962) Terence Young   Regne Unit
From Russia with Love (1963) Terence Young   Regne Unit
Le farceur Philippe de Broca   França
On Her Majesty's Secret Service (1969) Peter Hunt   Regne Unit
Project A (1982) Jackie Chan   Hong Kong
Red Tails (2012) Anthony Hemingway   Estats Units

Seccions paral·leles modifica

Setmana Internacional dels Crítics modifica

El 23 d'abril es va anunciar la programació de la Setmana Internacional de la Crítica al lloc web de la secció. El concurs consisteix exclusivament en debuts com a directors, cosa que va subratllar el director artístic de la secció, Charles Tesson, que no era intencional, sinó només la forma en què es va produir quan es va valorar la qualitat dels enviaments. Es van seleccionar les següents pel·lícules.[24]

Pel·lícules – El guanyador del Grand Prix Nespresso ha estat destacat.

Títol original Director(s) País
Aquí y allá (CdO) Antonio Méndez Esparza   Espanya,   Estats Units,   Mèxic
Au galop (CdO) Louis-Do de Lencquesaing   França
Hors les murs (CdO) David Lambert   Bèlgica,   Canadà,   França
Les Voisins de Dieu (CdO) Meni Yaesh   Israel,   França
Halahal (CdO) Vasan Bala   Índia
Sofia's Last Ambulance (CdO) Ilian Metev   Alemanya,   Croàcia,   Bulgària
Los salvajes (CdO) Alejandro Fadel   Argentina
(CdO) indica pel·lícula elegible a la Caméra d'Or a la pel·lícula de debut.[16]

Curtmetratges i migmetratges

Títol original Director(s) País
순환선 / Soonhwanseon Shin Su-won   Corea del Sud
La Bifle Jean-Baptiste Saurel   França
' O Duplo Juliana Rojas   Brasil
Family Dinner Stefan Constantinescu   Suècia
Hazara Shay Levi   Israel
Orizont Paul Negoescu   Romania
Ce n'est pas un film de cow-boys Benjamin Parent   França
Fleuve rouge, Song Hong Stéphanie Lansaque & François Leroy   França
Un dimanche matin Damien Manivel   França
Yeguas y cotorras Natalia Garagiola   Argentina

Projeccions especials

Títol original Director(s) País
Augustine Alice Winocour   França
Broken Rufus Norris   Regne Unit
J'enrage de son absence Sandrine Bonnaire   França,   Luxemburg,   Bèlgica

Quinzena dels directors modifica

La programació de la Quinzena dels Directors fou anunciada en conferència de premsa el 24 d'abril.[25] Foren seleccionades les pel·lícules:[26]

Pel·lícules – El guanyador del premi Art Cinema ha estat destacat.

Títol original Director(s) País
3 Pablo Stoll   Uruguai,   Alemanya,   Argentina
Alyah (CdO) Elie Wajeman   França
Camille redouble Noémie Lvovsky   França
Infancia clandestina Benjamin Ávila   Argentina,   Espanya,   Brasil
Dangerous Liaisons Hur Jin-ho   R.P. de la Xina,   Corea del Sud
Sueño y silencio Jaime Rosales   Espanya,   França
Ernest et Célestine Stéphane Aubier & Vincent Patar, Benjamin Renner   França,   Bèlgica,   Luxemburg
Fogo Yulene Olaizola   Mèxic,   Canadà
Gangs of Wasseypur Anurag Kashyap   Índia
Adieu Berthe, l'enterrement de mémé Bruno Podalydès   França
Rengaine (CdO) Rachid Djaïdani   França
Dae-gi-eui-wang 돼지의 왕(CdO) Yeon Sang-ho   Corea del Sud
La noche de enfrente Raúl Ruiz   França,   Xile
No Pablo Larraín   Xile,   Estats Units
Opération Libertad Nicolas Wadimoff   Suïssa,   França
El Taaib Merzak Allouache   Algèria
Room 237 (CdO) Rodney Ascher   Estats Units
Sightseers Ben Wheatley   Regne Unit
La sirga (CdO) William Vega   Colòmbia,   França,   Mèxic
The We and the I Michel Gondry   Estats Units
Yek Khanévadéh-e Mohtaram (CdO) Massoud Bakhshi   Iran
(CdO) indica pel·lícula elegible a la Caméra d'Or a la pel·lícula de debut.[16]

Curtmetratges – El guanyador del Premier Prix Illy for Short Filmmaking ha estat destacat.

Títol original Director(s) País
The Curse Fyzal Boulifa   Regne Unit,   Marroc
Portret Z Pamieci Marcin Bortkiewicz   Polònia
Porcos Raivosos Leonardo Sette, Isabel Penoni   Brasil
Königsberg Philipp Mayrhofer   França
Os vivos tambem choram Basil da Cunha   Suïssa,   Portugal
Os mortos-vivos Anita Rocha da Silveira   Brasil
Rodri Franco Lolli   França
Tram Michaela Pavlátová   França,   Txèquia
Avec Jeff Marie-Eve Juste   Canadà
Wrong Cops Quentin Dupieux   França

Premis modifica

 
Michael Haneke, guanyador de la Palma d'Or
 
Matteo Garrone, guanyador del Grand Prix

Premis oficials modifica

La Palma d'Or fou atorgada a la pel·lícula francesa Amour dirigida per Michael Haneke. Haneke havia guanyat anteriorment amb Das weiße Band en 2009.[27] Love tells the story of an elderly couple preparing for death.[28] Durant el seu discurs d'acceptació, el director va dir: "Moltes, moltíssimes gràcies als meus actors que han fet aquesta pel·lícula. És la seva pel·lícula. Són l'essència d'aquesta pel·lícula."[27]

Moretti va dir que cap dels guanyadors havia estat seleccionat per unanimitat i va qualificar aquest resultat com "un terreny intermedi que no hauria agradat a ningú". Va revelar que Holy Motors, Paradies: Liebe i Post Tenebras Lux van ser les pel·lícules que més van dividir el jurat.[29]

Les següents pel·lícules i persones van rebre premis de la secció oficial de 2011:[30][31] En Competició

Un Certain Regard[30]

Caméra d'Or[30]

Cinéfondation[30]

  • 1r Premi: The Road to de Taisia Igumentseva
  • 2n Premi: Abigail de Matthew James Reilly
  • 3r Premi: The Hosts de Miguel Angel Moulet

Curtmetratges[30]

Premis independents modifica

Premis FIPRESCI[32][33]

Premi Vulcan a l'Artista Tècnic[34]

Jurat Ecumènic[35][33]

Premis en el marc de la Setmana Internacional de la Crítica[31]

Premis en el marc de la Quinzena dels Directors[36]

Premi del Jurat de la Joventut[37]

Association Prix François Chalais[38]

Jurat Palma Queer[39]

Premi Palma Dog[40]

Referències modifica

  1. «Festival de Cannes 2012». festival-cannes.com. Arxivat de l'original el 16 octubre 2015. [Consulta: 11 desembre 2011].
  2. «Nanni Moretti named 2012 Cannes jury president». LA Times. [Consulta: 21 gener 2012].
  3. «Tim Roth to lead Cannes Un Certain Regard jury». BBC News. [Consulta: 13 abril 2012].
  4. «The Artist star to host Cannes film ceremonies». The Telegraph. [Consulta: 19 abril 2012].
  5. «Claude Miller's last film to close the Festival de Cannes», 18-04-2012. Arxivat de l'original el 5 agost 2012.
  6. «The iconic actress and sex symbol was selected in tribute to the 50th anniversary of her death.». hollywoodreporter.com. [Consulta: 3 març 2012].
  7. «All Juries 2012». festival-cannes.fr. Arxivat de l'original el 19 març 2016.
  8. «The Jury of the 65th Festival de Cannes». festival-cannes.com. Cannes Film Festival. Arxivat de l'original el 24 maig 2012.
  9. «The Jury for the Cinéfondation and Short Films». Cannes Film Festival. Arxivat de l'original el 3 març 2016. [Consulta: 29 març 2012].
  10. «Juries 2012: Caméra d'Or». Festival de Cannes. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 25 maig 2014].
  11. 11,0 11,1 «Feature Films Jury». Semaine de la Critique. Arxivat de l'original el 5 març 2016. [Consulta: 28 abril 2015].
  12. Bradshaw, Peter. «Cannes film festival 2012 lineup: the competition's still a man's world». guardian.co.uk. The Guardian, 19-04-2012. [Consulta: 20 abril 2012].
  13. 13,0 13,1 Leffler, Rebecca. «Cannes 2012: Thierry Fremaux on Increased Star Power and the Festival's Mission (Q&A)». The Hollywood Reporter, 19-04-2012. [Consulta: 20 abril 2012].
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 «2012 Official Selection». Cannes. Arxivat de l'original el 31 desembre 2013. [Consulta: 19 abril 2012].
  15. «Cannes Film Festival 2012 line-up announced». timeout. Arxivat de l'original el 20 de desembre 2012. [Consulta: 19 abril 2012].
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 «Around the selection 2012 : Caméra d'or». festival-cannes.com. Cannes Film Festival. Arxivat de l'original el 18 desembre 2012.
  17. 17,0 17,1 «Short films in the spotlight at the 65th Festival de Cannes». festival-cannes.com. Cannes Film Festival. Arxivat de l'original el 17 abril 2012. [Consulta: 17 abril 2012].
  18. 18,0 18,1 «Cannes Classics 2012». Cannes Film Festival, 25-04-2012. Arxivat de l'original el 15 febrer 2017. [Consulta: 28 abril 2015].
  19. «Around the Selection 2012: Cannes Classics». Cannes Film Festival. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 28 abril 2015].
  20. «Documentaries about Cinema 2012». festival-cannes.com. Arxivat de l'original el 30 de juliol 2017. [Consulta: 30 juliol 2017].
  21. «Restored prints 2012». festival-cannes.com. Arxivat de l'original el 31 de juliol 2017. [Consulta: 30 juliol 2017].
  22. «Documentaries about Cinema 2012». festival-cannes.com. Arxivat de l'original el 31 de juliol 2017. [Consulta: 30 juliol 2017].
  23. «Cinema de la Plage 2012». festival-cannes.com. Arxivat de l'original el 31 de juliol 2017. [Consulta: 31 juliol 2017].
  24. «51e selection de la Semaine de la Critique - 2012». semainedelacritique.com. [Consulta: 10 agost 2017].
  25. Leffler, Rebecca. «Cannes 2012: Michel Gondry's 'The We & The I' to Open Director's Fortnight». The Hollywood Reporter. [Consulta: 24 abril 2012].
  26. «Quinzaine 2012». quinzaine-realisateurs.com. Arxivat de l'original el 1 d’agost 2017. [Consulta: 1r agost 2017].
  27. 27,0 27,1 «Cannes 2012: Michael Haneke's 'Love' wins Palme d'Or». The Daily Telegraph. Telegraph Media Group, 27-05-2012 [Consulta: 27 maig 2012].
  28. Brooks, Xan «Cannes 2012: Amour's love is justified, but why cold-shoulder Cosmopolis?». The Guardian. Guardian Media Group, 27-05-2012 [Consulta: 27 maig 2012].
  29. Lemercier, Fabien. «Nanni Moretti: 'No prize was agreed on unanimously'». cineuropa.org. Cineuropa, 28-05-2012. [Consulta: 28 maig 2012].
  30. 30,0 30,1 30,2 30,3 30,4 «Awards 2012: All the awards». festival-cannes.com. Cannes Film Festival. Arxivat de l'original el 7 febrer 2017.
  31. 31,0 31,1 «65ème Festival de Cannes». cinema-francais.fr. [Consulta: 29 juliol 2017].
  32. «FIPRESCI Awards 2012». fipresci.org. [Consulta: 29 juliol 2017].
  33. 33,0 33,1 Kilday, Scott. «Cannes 2012: FIPRESCI Prizes Go to 'Beasts of the Southern Wild' and 'V tumane'». The Hollywood Reporter, 26-05-2012. [Consulta: 29 maig 2012].
  34. «Cannes Film Festival Awards per 2012». imdb.com. [Consulta: 30 juliol 2017].
  35. «Jury Œcuménique Palmarés 2012». cannes.juryoecumenique.org. [Consulta: 24 juliol 2017].
  36. Ford, Rebecca. «Cannes 2012: 'No' Takes Top Prize at Directors' Fortnight». The Hollywood Reporter, 25-05-2012. [Consulta: 25 maig 2012].
  37. «Holy Motors». lostinsf.com. Arxivat de l'original el 9 d’agost 2017. [Consulta: 26 maig 2017].
  38. «Association Prix François Chalais Cannes 2012». francois-chalais.fr. Arxivat de l'original el 2 d'agost 2017. [Consulta: 1r agost 2017].
  39. AFP. «Queer Palm 2012: 'Laurence Anyways' de Xavier Dolan distingué à Cannes» (en francès). lepoint, 27-05-2012. [Consulta: 26 maig 2017].
  40. Collin, Robbie. «Cannes 2012: The Palm Dog: a prize per four-legged friends». The Daily Telegraph, 25-05-2012. [Consulta: 29 maig 2012].

Enllaços externs modifica