L'oxiplumboromeïta és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup romeïta.[2]

Infotaula de mineralOxiplumboromeïta

Cristall d'oxiplumboromeïta de la Serra Minera de Cartagena-La Unión, Múrcia, Espanya Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaPb₂Sb₂O₇
Epònimoxigen, plom i romeita Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusHarstigen mine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriaòxids
Propietats
Sistema cristal·lícúbic
Hàbit cristal·lígrans arrodonits, octàedres imperfectes, terrós
Estructura cristal·linaa = 10.3783(6) Å
Grup espacialgrup espacial 227 Modifica el valor a Wikidata
Colorgroc a marronós
Duresa5
Densitat6,732 g/cm3 (calculada)
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2013-042 Modifica el valor a Wikidata
SímbolOpr Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

L'oxiplumboromeïta és un òxid de plom i antimoni, l'anàleg de plom de l'oxicalcioromeïta. Podria incloure gran part del material comú, però poc estudiat, conegut com a bindheimita. Cristal·litza en el sistema cúbic, formant grans arrodonits, i més rarament octàedres imperfectes. També s'hi pot trobar en hàbit terrós. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 5. Forma una sèrie de solució sòlida amb la fluorcalcioromeïta.[3]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'oxiplumboromeïta pertany a «04.DH: Òxids amb proporció metall:oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitjana); plans que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb els següents minerals: brannerita, ortobrannerita, thorutita, kassita, lucasita-(Ce), betafita, jixianita, hidropiroclor, fluornatromicrolita, hidrokenoelsmoreïta, bismutostibiconita, monimolita, cuproromeïta, stetefeldtita, estibiconita, rosiaïta, zirconolita, liandratita, petscheckita, ingersonita i pittongita.

Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Alforja (Alforja, Baix Camp),[4] a la mina San Miguel (Ribes de Freser, Ripollès),[5] a la mina de Les Ferreres (Camprodon, Ripollès),[6] i a la mina «Iris 18» d'Escornalbou, a Riudecanyes (Baix Camp, Tarragona).[7]

Referències modifica

  1. «Oxyplumboroméite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2015].
  2. «Roméite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2015].
  3. «Roméite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2015].
  4. Abella i Creus, Joan «Plumboagardite, green anglesite and other minerals from the Alforja mine, Alforja, Tarragona, Catalunya». Mineral Up, 2, 2018 [Consulta: 21 novembre 2023].
  5. Pedro Mingueza, Joan Rosell-Riba, David Ruiz-Corominas, Jordi Ibáñez-Insa, Albert Vaquero, Valentín Bártulos «Estudi mineralògic de la mina "San Miguel", Ribes de Freser, el Ripollès, Girona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 2, 2022, pàg. 3-38 [Consulta: 21 novembre 2023].
  6. Rosell Riba, Joan; Díaz-Acha, Yael; Ibáñez Insa, Jordi; Campmany i Guillot, Josep. Mines i minerals de la serra de Les Ferreres, les mines de Rocabruna. Grup Mineralògic Català, 2022. ISBN 978-84-09-47312-0 [Consulta: 21 novembre 2023]. 
  7. Joan Vinyoles Verdaguer · Josep Lluís Garrido Rufaste · Adolf Cortel Ortuño · Josep Carreras Peñalvert «La mina "Iris 18" (grup miner "Porvenir") d'Escornalbou, Riudecanyes, el Baix Camp, Tarragona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya [Barcelona], 13, 2, novembre 2019, pàg. 3-46 [Consulta: 23 novembre 2023].