Euxenita-(Y)

L'euxenita-(Y) és un mineral de la classe dels òxids. El seu nom prové del grec εΰζευος (hospitalari), en al·lusió al gran nombre d'elements rars que conté.

Infotaula de mineralEuxenita-(Y)
Euxenite - Vegusdal, Norvegia 01.jpg
Agregat de cristalls d'euxenita-(Y) provinent de Vegusdal, Noruega
Fórmula química(Y,Ca,Ce,U,Th)(Nb,Ta,Ti)₂O₆
Epònimhospitalitat i estranger Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.04.DG.05
Nickel-Strunz 9a ed.4.DG.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/D.19 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Hàbit cristal·límassiu, cristalls anèdrics en matriu
Colornegre, negre terrós, negre verdós
Maclescomunes en [201]
Exfoliacióno en té
Fracturaconcoidal a concoidal
Duresa5,5 a 6,5
Lluïssorsubmetàl·lica brillant, grassa a resinosa en fractures
Color de la ratllagroguenca, grisenca o vermellosa
Diafanitatopaca
Gravetat específica4,7 a 5
Propietats òptiquesisotròpica
Índex de refracción = 2,06 - 2,24
Mineral radioactiu Radioactive.svg
Radioactivitatoriginalment cristal·lina, amorfa a causa del dany per radiació
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) i mineral reanomenat (Rn) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1987 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolEux-Y Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

L'euxenita-(Y) és la forma mineral d'un òxid múltiple de fórmula química (Y,Ca,Ce,U,Th)(Nb,Ta,Ti)₂O₆. En la seva composició són elements essencials, a més de l'oxigen, l'itri i el niobi, sent el contingut d'aquest últim del 33,16%. L'euxenita-(Y) també inclou elements com calci, tàntal, ceri i titani. En menor mesura pot contenir urani i tori, sent un mineral altament radioactiu. És dimorf de l'aeschynita-(Y), i isostructural amb la tanteuxenita-(Y). Forma una sèrie de solució sòlida amb la policrasa-(Y).[2]

Cristal·litza en el sistema ortoròmbic presentant morfologia granular o massiva. Quan es presenta de manera massia, els cristalls, uniformement indistingibles, formen masses grans. Pot patir el procés de metamictització, que comporta la pèrdua de l'estructura cristal·lina a conseqüència del dany produït per la radiació. És de color variable que va del negre al verd oliva, amb lluentor grassa. Té duresa 6,5 a l'escala de Mohs, comparable a la de la pirita. És soluble en àcid fluorhídric i àcid sulfúric i es dissol fàcilment en hidròxid potàssic. Quan s'escalfa no es fon, però crepita i brilla.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'euxenita-(Y) pertany a "04.DG: Òxids i hidròxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitjana); cadenes que comparteixen costats d'octàedres" juntament amb els següents minerals: fersmita, kobeïta-(Y), loranskita-(Y), policrasa-(Y), tanteuxenita-(Y), uranopolicrasa, itrocrasita-(Y), fergusonita-(Y)-β, fergusonita-(Nd)-β, fergusonita-(Ce)-β, itrotantalita-(Y), foordita, thoreaulita i raspita.

Formació i jacimentsModifica

Es troba en pegmatites granítiques i en sorres negres detrítiques. Els jaciments són escassos, localitzant el tipus nomenclatural a Jølster (Sogn og Fjordane, Noruega). En aquest mateix país existeixen dipòsits en Kragerø (Telemark), a l'illa d'Hidra (Vest-Agder) i en Evje og Horness i Iveland (Aust-Agder). Fora d'Europa cal assenyalar els jaciments que hi ha a Madagascar, a Ankazobe (Antananarivo), així com els dels Estats Units, en Arizona, Colorado, Idaho i Wyoming. Sol trobar-se associada a altres minerals com: albita, microclina, biotita, moscovita, ilmenita, monacita, xenotima, zircó, beril, magnetita, granat, al·lanita, gadolinita, aeschynita-(Y), thorita, uraninita, betafita i columbita.[3]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Euxenita-(Y)
  1. «Euxenite-(Y)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r març 2015].
  2. «Euxenite-(Y)-Polycrase-(Y) series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r març 2015].
  3. «Euxenite-(Y)» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 1r març 2015].