Gastronomia de la Costera

Cuina de la Costera
Regió	Costera
Tipus de cuina	Cuina del País Valencià

La cuina de la Costera tracta sobre el menjar i les begudes típics de la gastronomia d'aquesta comarca. La Costera és una comarca d'interior que es conforma d'una vall allargada que estén des de la plana de la Ribera Alta fins a l'altiplà d'Almansa. Conjuga elements de cuina costanera com la paella i l'arnadí de la Ribera amb la d'interior, com l'arròs al forn^[1] - Xàtiva és seu del concurs nacional d'aquest plat -, el putxero o la gatxamiga manxega.^[2] Comparteix amb les altres comarques centrals una certa preponderància de dolços d'origen àrab, com ara l'almoixàvena. A continuació es detalla els elements més destacables de la gastronomia d'aquesta comarca.

Dolços

L'arnadí, típic igualment a la Ribera, és un dolç a base de polpa de carabassa o moniato amb ametlla molta i sucre que es prepara al forn.^[3] Les taronges de Xàtiva són fetes a base de formatge sense sal, ou, farina i llevat. Un altre dolç, l'almoixàvena,^[4] es prepara en canvi a base de farina escaldada, mantega, ous, sucre, oli d'oliva i canyella. De pastissos es pot parlar del bescuit anomenat "El Marquès", el pastís de Nevasa amb ous, sucre i cafè, els pastissets farcits de moniato i els ‘'sequillos. El Torró de gat ^[5] és un tipus de torró típic de Xàtiva que es menja junt amb pa de catalinetes durant la festivitat local de les Catalinetes. Xàtiva i Llanera de Ranes són els llocs més destacats per a la rebosteria.

La coca

La recepta més típica per a la coca a la Costera és la de la coca de llanda.^[6]

Putxero

El putxero de la Costera es prepara amb carn de gallina, corder, vedella i diverses verdures.

Altres plats típics

Gatxamiga a la Font de la Figuera
Arròs al forn amb fesols i naps
Arròs caldòs amb cigrons i bledes.
Paella

Begudes típiques

Burret. És una beguda alcohòlica popular a tota la comarca i més enllà, feta a base de coca-cola i cafè-licor.

Ingredients bàsics

Hortalisses i llegums de tota classe: tomàquet, albergínia, pebrera, carxofa, fava, bajoca, cigró, fesols, bleda, nap, col.
Taronja i raïm
Ametlla, carabassa i moniato
Corder, gallina, vedella
botifarra de ceba, llonganissa blanca

Fires gastronòmiques

La Fira d'Agost de Xàtiva, del 15 al 20 d'agost, destaca una àmplia oferta gastronòmica. A l'abril, Xàtiva celebra el Concurs Nacional d'Arròs al Forn, en el qual hi ha dues categories: popular i professional.

Referències

↑ «Arròs al Forn: El Secret Més Ben Guardat de la Cuina Valenciana». Comunitatvalenciana.com. [Consulta: 29 octubre 2023].
↑ Amorós, Juli Martínez; Domènech, Faust Ripoll. «Gatxamiga per a huit persones». A: Manual de valencià. Nivell superior C2. Universidad de Alicante, 2010-09-30, p. 91. ISBN 978-84-9717-118-2.
↑ «La Costera» (en vl). Diputació de València-València Turisme. [Consulta: 29 octubre 2023].
↑ «almoixàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 29 octubre 2023].
↑ Fàbrega i Colom, Jaume. Cuina i cultura del gust al País Valencià: El patrimoni culinari. Universidad de Alicante, 2019-04-01, p. 507. ISBN 978-84-9717-656-9.
↑ Martí Cànoves, Maria Julia «La nostra cuina: Els dolços». Quaderns d'Investigació d'Alaquàs, 2005, pàg. 137.

[1] «Arròs al Forn: El Secret Més Ben Guardat de la Cuina Valenciana». Comunitatvalenciana.com. [Consulta: 29 octubre 2023].

[2] Amorós, Juli Martínez; Domènech, Faust Ripoll. «Gatxamiga per a huit persones». A: Manual de valencià. Nivell superior C2. Universidad de Alicante, 2010-09-30, p. 91. ISBN 978-84-9717-118-2.

[3] «La Costera» (en vl). Diputació de València-València Turisme. [Consulta: 29 octubre 2023].

[4] «almoixàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 29 octubre 2023].

[5] Fàbrega i Colom, Jaume. Cuina i cultura del gust al País Valencià: El patrimoni culinari. Universidad de Alicante, 2019-04-01, p. 507. ISBN 978-84-9717-656-9.

[6] Martí Cànoves, Maria Julia «La nostra cuina: Els dolços». Quaderns d'Investigació d'Alaquàs, 2005, pàg. 137.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]