Àzeri

llengua turquesa
(S'ha redirigit des de: Idioma àzeri)

L'àzeri o azerbaidjanès o azerbaidjanés[4] és una llengua turquesa parlada per uns 9.000.000 de persones a l'estat de l'Azerbaidjan, incloent-n'hi 414.900 a la República Autònoma de Nakhtxivan (Azerbaidjan)[5] i altres 20.000.000 aproximadament als estats veïns (sobretot a l'Iran, al territori d'Azerbaijan meridional).[6][7][8][9][10]

Infotaula de llenguaÀzeri
Azərbaycan dili Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua natural, macrollengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants30.000.000[1]
Parlants nadius23.000.000 Modifica el valor a Wikidata (2007 Modifica el valor a Wikidata)
Parlat aKvemo Kartli i Derbent Modifica el valor a Wikidata
Oficial aAzerbaidjan
Autòcton deÀsia
EstatAzerbaidjan, Iran, Geòrgia, Rússia, Turquia, Ucraïna, Kazakhstan, Armènia (fins a 1988)[2][3]
Distribució de l'àzeri
Classificació lingüística
llengües turqueses
llengües turqueses comunes
llengües oguz Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí, alfabet persa, alfabet ciríl·lic i alfabet àrab Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióAcadèmia Nacional de Ciències de l'Azerbaidjan
Codis
ISO 639-1az
ISO 639-2aze
ISO 639-3aze Modifica el valor a Wikidata
SILazj
Glottologazer1255 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueaze Modifica el valor a Wikidata
ASCL4302 Modifica el valor a Wikidata
IETFaz Modifica el valor a Wikidata

La llengua té dos grans dialectes, l'àzeri del nord, parlat a la República de l'Azerbaidjan i el Daguestan, on és oficial, i l'àzeri del sud, parlat a la regió iraniana de l'Azerbaidjan, on és la llengua majoritària, tot i que no hi és oficial. Encara que hi ha un grau molt alt d'intel·ligibilitat mútua entre ambdues formes d'àzeri, hi ha diferències significatives en fonologia, lèxic, morfologia, sintaxi i fonts de préstecs. També es parla en menor grau a les comunitats àzeris de Geòrgia i Turquia i a les comunitats de la diàspora, principalment a Europa i Amèrica del Nord.

La seva literatura és molt rica. Dintre de la seva família, només és superada per la uzbeka. Els primers textos àzeris daten del segle xiv i estaven escrits amb alfabet àrab. Quan les llengües turqueses van canviar a la grafia llatina, el 1924 ho feu l'àzeri del nord, però en 1939 la Unió Soviètica va imposar l'alfabet ciríl·lic, que va ser el d'ús fins a la independència de l'Azerbaidjan. Els àzeris iranians van intentar recuperar el 1991 la grafia àrab, que a l'Iran s'havia mantingut sempre,[11] però finalment es va imposar l'ús dels caràcters llatins.[12]

L'idioma té moltes paraules provinents del mongol i de l'àrab clàssic, per influència de l'islam. És una llengua aglutinant, com la resta de llengües turqueses. No té articles ni gènere i acostuma a col·locar el verb al final de la frase.

L'àzeri és mútuament intel·ligible amb el turc i el turcman, fins al punt que en diferents moments han estat considerats la mateixa llengua.

Exemple d'àzeri amb traducció al català: «Ey göylərdə olan Atamız, adın müqəddəs tutulsun…», «Pare nostre que ets al cel, sigui santificat el teu nom…».

Alfabets

modifica
Alfabet àzeri: taula de transliteració
Àrab Llatí Ciríl·lic Llatí IPA
fins a 1918 1918–1939 1958–1991 des de 1992
A a А а A a [ɑ]
B в Б б B b [b]
C c Ҹ ҹ C c [dʒ]
چ Ç ç Ч ч Ç ç [tʃ]
D d Д д D d [d]
E e Е е E e [e]
ع Ə ə Ә ә Ə ə [æ]
F f Ф ф F f [f]
گ G g Ҝ ҝ G g [ɡʲ]
Ƣ ƣ Ғ ғ Ğ ğ [ɣ]
ﺡ,ﻩ H h Һ һ H h [h]
X x Х х X x [x]
ی Ь ь Ы ы I ı [ɯ]
ی I i И и İ i [ɪ]
ژ Ƶ ƶ Ж ж J j [ʒ]
ک K k К к K k [k]
Q q Г г Q q [ɡ]
L l Л л L l [l]
M m М м M m [m]
N n Н н N n [n]
O o О о O o [ɔ]
Ɵ ɵ Ө ө Ö ö [œ]
پ P p П п P p [p]
R r Р р R r [r]
ﺙ,ﺱ,ﺹ S s С с S s [s]
Ş ş Ш ш Ş ş [ʃ]
ﺕ,ﻁ T t Т т T t [t]
U u У у U u [u]
Y y Ү ү Ü ü [y]
V v В в V v [v]
ی J j Ј ј Y y [j]
ﺫ,ﺯ,ﺽ,ﻅ Z z З з Z z [z]

Comparació d'algunes paraules

modifica
Àzeri Català Àzeri Català Àzeri Català
yaşam vida bəli sabahınız xeyir bon dia
ana mare ata pare günortanız xeyir bona tarda
oğlan fill qız noia axşamınız xeyir bona nit
salam hola sağ olun gràcies blanc

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. UNPO
  2. Н. Г. Волкова (Наталья Георгиевна Волкова — одна из ведущих советских этнографов-кавказоведов, признанный ученый в области этнической истории народов Кавказа, автор нескольких монографических исследований по этническому составу населения Северного Кавказа, по кавказской этнонимике) Кавказский Этнографический Сборник, Статья: Этнические процессы в Закавказье в XIX—XX вв. — IV. — СССР, Институт Этнографии им. М.Маклая, АН СССР, Москва: Наука, 1969. — С. 10. — 199 с. — 1700 экз.
  3. Saparov, Arseny «The alteration of place names and construction of national identity in Soviet Armenia» (en francès). Cahiers du monde russe. Russie - Empire russe - Union soviétique et États indépendants, 44, 1, 01-01-2003, pàg. 179–198. DOI: 10.4000/monderusse.8604. ISSN: 1252-6576. «According to this plan some 100,000 people had to be «voluntarily» resettled. The emigration occurred in three stages: 10,000 people were resettled in 1948, another 40,000 in 1949, and 50,000 in 1950.»
  4. Azerbaidjanés en pronúncia occidental i azerbaidjanès en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu: el llibre d'estil.
  5. «Nakhchivan Autonomous Republic» (en anglès). Nakhchivan.az. Arxivat de l'original el 2012-12-09. [Consulta: 4 abril 2023].
  6. "Peoples of Iran" Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. in Looklex Encyclopedia of the Orient. Consultat el 22 gener 2009.
  7. "Iran: People" Arxivat 2012-02-03 a Wayback Machine., CIA: The World Factbook: 24% of Iran's total population. Consultat el 22 gener 2009.
  8. G. Riaux, "The Formative Years of Azerbaijani Nationalism in Post-Revolutionary Iran", Central Asian Survey, 27(1): 45-58, març 2008: 25% of Iran's total population (p. 46). Consultat el 22 gener 2009.
  9. "Iran" Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine., Amnesty International report on Iran and Azerbaijanis. Consultat 30 juliol 2006.
  10. "Borders and Brethren: Iran and the Challenge of Azerbaijani Identity" in The Azerbaijani Population by Brenda Shaffer, pp. 221–225. The MIT Press (2003), ISBN 0-262-19477-5
  11. Coene, Frederik. he Caucasus (en anglès). Routledge, 2009, p. 74. ISBN 1135203024. 
  12. Reflections on Knowledge and Language in Middle Eastern Societies (en anglès). Cambridge Scholars Publishing, 2010, p. 295. ISBN 1443824739. 

Enllaços externs

modifica
Llengües turqueses
Turquès occidental
Ogur Bólgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix
Oguz Afxar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qaixqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹
Karluk Aini² | Turc d'Ili | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek
Kiptxak Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krimtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹
Turquès oriental
Kirguís-Kiptxak Altai | Kirguís
Argu Khalaj
Siberià Altai septentrional | Txulim | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakhà / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Iugur occidental
Turc antic
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida