Viquipèdia

Jacques Nichet

director de cinema francès

Jacques Nichet (Albi, 1 de gener de 1942[1] - Tolosa de Llenguadoc, 29 de juliol de 2019)[2] va ser un autor, escenògraf, així com un director de cinema francès.

Infotaula de personaJacques Nichet
Biografia
Naixement1r gener 1942 Modifica el valor a Wikidata
Albi (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 juliol 2019 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Tolosa (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole Normale Supérieure (1964–) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, realitzador, dramaturg Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Premis
IMDB: nm0629308 Allocine: 401143 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

El 1965, mentre era estudiant a l'École normale supérieure, on va entrar el 1964,[3] Jacques Nichet va fundar un grup universitari, el Théâtre de l'Aquarium, que va dirigir fins al 1968. Tercer el 1967 en el concurs per a l'agregació de lletres clàssiques, va ensenyar durant uns quinze anys com a professor de estudis de teatre a la Universitat de París VIII.[4]

El 1970, va crear un col·lectiu d'una quinzena d'artistes (incloent-hi Jean-Louis Benoît i Didier Bezace) que es van instal·lar el 1973 a la Cartoucherie de Vincennes, per invitació d'Ariane Mnouchkine, per crear el Théâtre de l'Aquarium que encara existeix avui dia.[5]

Fins al 1980, Jacques Nichet va participar en dotze produccions, entre elles Marchands de ville (1972), Ah Q, de Jean Jourdheuil i Bernard Chartreux, basada en Lu Xun (1975), La jeune lune tient la vieille lune toute une nuit dans ses bras (1976) i Correspondance (1980).

El 1986, Jacques Nichet va ser cridat per dirigir el Centre dramatique national de la regió Llenguadoc-Rosselló a Montpeller, que va anomenar Théâtre des Treize Vents.[6] Compta amb autors tan diferents com Federico García Lorca (La Savetière prodigieuse), Denis Diderot, Javier Tomeo (Monstre aimé), Pedro Calderón de la Barca (Le Magicien prodigieux), Eduardo De Filippo (Sik-Sik, Le Haut-de-forme) o Serge Valletti (Domaine ventre).[7] El va dirigir fins al 1998.[8]

El 1991, va fundar amb Jean-Michel Déprats un centre internacional de traducció teatral la seu del qual ara és a Montpeller: La Maison Antoine Vitez[9].

Va presentar La Tragédie du roi Christophe d'Aimé Césaire al Festival d'Avinyó 1996.[8]

L'octubre del 1998, Jacques Nichet pren la direcció del Théâtre national de Toulouse Midi-Pyrénées (TNT),[10] continuant la seva tasca de direcció d'autors contemporanis : presenta Le jour se lève, Léopold ! de Serge Valletti (1998), Silence complice de Daniel Keene (1999) i Combat de nègre et de chiens de Bernard-Marie Koltès (Paris, Théâtre de la Ville, 2001). El gener de 2003, va posar en escena Les Cercueils de zinc, de Svetlana Aleksiévitx (creació). També compta amb autors clàssics, com ara Horváth, Shakespeare, Sophocle, Erdman, Leopardi.[8]

El 2004, va posar en escena Antígona de Sòfocles, que va ser estrenad a l'Odéon-Théâtre de l'Europe.[11]

El 2007 va deixar la TNT, que dirigia des del 1998 amb l'ajuda de Richard Coconier, aleshores Jean Lebeau, perquè, va dir: “En la professió, és costum treballar fins als 70 anys. Als 65 anys vaig sentir que havia de completar un cicle, vaig decidir sorprendre'm forçant el destí... La vida només és interessant si és sorprenent!". Presenta la seva darrera creació al TNT, titulada Le Commencement du bonheur.[12]

El 2008 funda la companyia L'Inattendu i escenifica Le Collectionneur d'instants de Quint Buchholz i La Ménagerie de verre de Tennessee Williams.[8]

Durant el curs 2009-2010 va ocupar la càtedra de creació artística del Collège de France.[8] La seva lliçó inaugural es titula Le théâtre n'existe pas.[13]

El 2018 va posar en escena la seva darrera obra, Compagnie de Samuel Beckett.[14]

Escenografies modifica

Théâtre de l'Aquarium fins al 1980, Jacques Nichet va participar en dotze produccions, entre elles
Théâtre des Treize Vents Montpeller
TNT-Théâtre national de Toulouse Midi-Pyrénées

Llibres modifica

  • Je veux jouer toujours. Toulouse : Éditions Milan, 2008.

Filmografia modifica

Referències modifica

  1. ↑ Avís de la persona d'autoritat el el lloc web del catàleg general de la BnF.
  2. ↑ [1], sur sceneweb.fr
  3. ↑ «L'annuaire / a-Ulm». ens.fr. [Consulta: 17 novembre 2021].
  4. ↑ Zink, Michel «Jacques Nichet. Metteur en scène de théâtre titulaire de la chaire de Création artistique pour l'année académique 2009-2010». La lettre du Collège de France, 01-04-2010, pàg. 9–10. DOI: 10.4000/lettre-cdf.1021. ISSN: 1628-2329.
  5. ↑ «histoire de l'Aquarium - Théâtre de l'aquarium». www.theatredelaquarium.net. Arxivat de l'original el 2019-08-06. [Consulta: 10 setembre 2023].
  6. ↑ «Les Archives du Centre Dramatique National Montpellier». www.lesarchivesduspectacle.net. [Consulta: 6 agost 2019].
  7. ↑ «Jacques Nichet - Les Archives du Centre Dramatique National Montpellier». www.lesarchivesduspectacle.net. [Consulta: 6 agost 2019].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 «Biographie de Jacques Nichet» (en francès). www.college-de-france.fr. [Consulta: 6 agost 2019].
  9. ↑ «Historique - Maison Antoine Vitez / Centre International de la Traduction Théâtrale» (en francès). Maison Antoine Vitez. [Consulta: 6 agost 2019].
  10. ↑ «Le CDN – ThéâtredelaCité». theatre-cite.com. [Consulta: 6 agost 2019].
  11. ↑ «Antigone de SOPHOCLE, mise en scène JACQUES NICHET» (en francès). https://www.theatre-odeon.eu/, 2004.
  12. ↑ Brigitte Salino «Jacques Nichet, l'art de partir». Le Monde.
  13. ↑ «Le théâtre n'existe pas» (en francès). www.college-de-france.fr. [Consulta: 6 agost 2019].
  14. ↑ Brigitte Salino «Jacques Nichet, metteur en scène, fondateur du Théâtre de L'Aquarium, est mort». Le Monde, 01-08-2019.
  15. ↑ [2], a saison15-16.cdn-besancon.fr

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jacques_Nichet&oldid=33108658»