La raïta és un mineral de la classe dels fil·losilicats. Va ser descoberta l'any 1973 en una muntanya del Massís de Lovozero, a la península de Kola, a l'óblast de Múrmansk (Rússia), sent nomenada així en honor de la gesta del grup de científics que l'any 1969 van viatjar en un vaixell construït enterament de papir, al que van batejar Ra.

Infotaula de mineralRaïta
Fórmula químicaNa₃(Mn2+)₃Ti€0.25SiO20 (OH)₂ ·10H₂O
EpònimRa Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusYubileinaya pegmatite (Yubileinoye; Jubilejnaja), Karnasurt Mt, Massís de Lovozero, Península de Kola], óblast de Múrmansk, Regió del Nord, Rússia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.EE.55
Nickel-Strunz 9a ed.9.EE.55 Modifica el valor a Wikidata
Dana78.5.8.1
Heys14.18.30
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 30,6Å; b = 5,31Å; c = 18,2Å;
Grup puntual2 2 2 - disfenoide
Colormarró pàl·lid a groc daurat, marró vermellós, bronze, rosa fort
Tenacitatfràgil
Duresa3 Mohs
Lluïssorvítria, sedosa
Color de la ratllagroc
Diafanitattransparent
Densitat2,32 a 2,39 g/cm³ (mesurada); 2,51 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,540(2) nβ = 1,542(2) nγ = 1,550(2)
Birefringènciaδ = 0,010
Pleocroismevisible
Angle 2Vmesurat: 53°, calculat: 54°
Dispersió òpticafeble
Impureses comunesCa, Ti, Fe, Zr, Al, Nb, Ta, Mg, K, C
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1972-010
Any d'aprovació1973
SímbolRai Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Un sinònim és la seva clau: IMA1972-010.[2]

Característiques químiques

modifica

És un silicat hidroxilat i hidratat de sodi, manganès i titani. L'estructura molecular és d'un fil·losilicat amb unitats de tetraedres simples d'anells de sis membres connectats mitjançant anells d'octàedres o bandes d'octàedres.

Estructuralment està relacionada amb els fil·losilicats tuperssuatsiaïta (Na(Fe3+)₃Si₈O20(OH)₂·H₂O) i windhoekita (Ca₂(Fe3+)2.67Si₈O20(OH)₄·10H₂O).

A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: calci, titani, ferro, zirconi, alumini, niobi, tàntal, magnesi, potassi i carboni.

Formació i jaciments

modifica

Apareix en roques nefelines, en les parets de les fractures emplenades amb nefelina en pegmatites alcalines.

Sol trobar-se associat a altres minerals com: nefelina, egirina, mountainita, natrolita, zorita, albita, sodalita, sérandita, analcima, ancilita, epididimita, eudialita o nenadkevichita.

Referències

modifica
  1. «Raite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. Mer'kov, A.N., Bussen, I.V., Goiko, E.A., Kul'chitskaya, E.A., Men'shikov, Yu.P., y Nedorezova, A.P., 1973.