Nogai

Llengua túrquica parlada al Sudest d'Europa
(S'ha redirigit des de: Tàtar nogai)
Per a altres significats, vegeu «Nogay».

Nogai (també nogay o tàtar nogai) és una llengua parlada al sud-oest de Rússia pels nogais.[1] S'hi distingeixen tres dialectes: qara-nogay (nogai negre o del Nord), parlat a Daguestan; nogai propi,[2] al krai de Stàvropol; i aqnogay (nogai blanc o occidental), als marges del riu Kuban, a la República de Karatxai-Txerkèssia, i al districte Mineralnye Vody.[3] El qara-nogay i el nogai propi són molt similars, mentre que l'aqnogay mostra algunes diferències.

Infotaula de llenguaNogai
Ногай
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius87.119 Modifica el valor a Wikidata (2010 Modifica el valor a Wikidata)
Parlat aDaguestan, krai de Stàvropol, Karatxai-Txerkèssia i óblast d'Astracan Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deDaguestan, Txetxènia, Karatxai-Txerkèssia
EstatRússia i Turquia
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nostràtiques
llengües altaiques
llengües turqueses
llengües turqueses comunes
llengües kiptxak
llengües kiptxak-nogai Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet ciríl·lic i alfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2nog Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3nog Modifica el valor a Wikidata
Glottolognoga1249 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuenog Modifica el valor a Wikidata
UNESCO348 Modifica el valor a Wikidata
IETFnog Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2897 Modifica el valor a Wikidata

Parlants modifica

Les últimes referències, les trobem al darrer cens soviètic del 1989:

  • Al krai de Stàvropol, hi havia 28.562 nogais, dels quals 27.415 (el 95,98%) parlaven nogai, 885 (el 3,10%) parlaven rus i 262 (0,92%) parlaven altres llengües.
  • Al Daguestan, hi havia 28.294, dels quals 23.803 (el 84,13%) parlaven nogai, 148 (el 0,52%) parlaven rus i 4.343 (el 15,35%) parlaven altres llengües.
  • A Karatxai-Txerkèssia, hi havia 12.993, dels quals 12.598 (el 96,96%) parlaven nogai, 226 (1,74%) parlaven rus i 169 (1,30%) parlaven altres llengües.
  • A Txetxènia, hi havia 6.884, dels quals 6.808 (el 98,90%) parlaven nogai, 49 (0,71%) parlaven rus i 27 (0,39%) altres llengües

A banda de parlar-se al sud-est de la Rússia europea, també hi ha parlants al Kazakhstan, Uzbekistan, Ucraïna, Bulgària, Romania i Turquia.[4]

Malgrat ser un poble tan dispers i sense una regió autònoma pròpia, mantenen una taxa de retenció lingüística força alta.

Desenvolupament literari modifica

Són famosos els cicles èpics Ithega, Musa, Mamai, Orak, Shura batyr, Gathel soltan, Kazy Togan, Er Targyn, Koblandy Batyr i Gaysa uly Amat. Des del segle xvi, s'ha intentat donar-los llengua escrita en alfabet corànic. El 1928, s'hi introduïren dos sistemes d'escriptura diferenciats utilitzant l'alfabet llatí, però que el 1938 foren substituïts pel ciríl·lic i una llengua unificada basada en l'aqnogai. El 1938, es fundà el diari Lenin Yoli (Camí de Lenin) i destacaren els autors Khasan Bulatukov (1907-1937) autor d’Azrat (1937) i Fatimat (1932), A. Kh. Dzhanibekov (1879-1936) i F. Abdukzhailov (1913).

Actualment, s'editen dos diaris en nogai, Nogaj Davysy a Txerkessk i Golos Stepi a Daguestan.

Referències modifica

  1. «Nogai» (en anglès). Ethnologue Free. [Consulta: 3 febrer 2024].
  2. Paksoy, H. B. «Z. V. Togan: The origins of the Kazaks and the Özbeks» (en anglès). Central Asian Survey, 11, 3, 1992-09, pàg. 83–100. DOI: 10.1080/02634939208400781. ISSN: 0263-4937.
  3. Wixman, Ronald. Peoples of the USSR: An Ethnographic Handbook (en anglès). Routledge, 2017-07-28, p. 92. ISBN 978-1-315-47540-0. 
  4. Katzner, Kenneth; Miller, Kirk. The Languages of the World (en anglès). Routledge, 2002-09-11, p. 18. ISBN 978-1-134-53288-9. 

Enllaços externs modifica


Llengües turqueses
Turquès occidental
Ogur Bólgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix
Oguz Afxar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qaixqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹
Karluk Aini² | Turc d'Ili | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek
Kiptxak Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krimtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹
Turquès oriental
Kirguís-Kiptxak Altai | Kirguís
Argu Khalaj
Siberià Altai septentrional | Txulim | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakhà / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Iugur occidental
Turc antic
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida