Antonio Medina García
Antonio Medina García (Barcelona, 2 d'octubre de 1919 - 31 d'octubre de 2003) fou un jugador d'escacs i Àrbitre Internacional d'escacs català.[1][2] Va obtenir el títol de Mestre Internacional (MI) el 1950. Va ser guardonat el 2004 (pòstumament) amb la Insígnia d'Or de la Federació Catalana d'Escacs.[3] Va rebre també la distinció de Forjador de la Història Esportiva de Catalunya de la Generalitat
 Antonio Medina García (1965)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 octubre 1919 Barcelona |
| Mort | 31 octubre 2003 (84 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Catalunya Veneçuela |
| Activitat | |
| Ocupació | Mestre Internacional d'escacs (1950) Àrbitre Internacional (1974) |
| Nacionalitat esportiva | Espanya |
| Esport | escacs |
| Títol d'escaquista | 3 cops Campió de Catalunya 7 cops Campió d'Espanya 3 cops Campió de Veneçuela |
| Participà en | |
| 1976 | Olimpíada d'escacs de 1976 |
| 1972 | Olimpíada d'escacs de 1972 |
| 1970 | Olimpíada d'escacs de 1970 |
| 1968 | Olimpíada d'escacs de 1968 |
| 1966 | Olimpíada d'escacs de 1966 |
| 1964 | Olimpíada d'escacs de 1964 |
| Altres | |
| Títol | 3 cops Campió de Catalunya 7 cops Campió d'Espanya 3 cops Campió de Veneçuela |
| Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs. |
Biografia modifica
Va començar a jugar a escacs als catorze anys, però la Guerra Civil va interrompre la seva formació com a jugador. Un cop acabada, de seguida va començar a destacar, i va ser durant anys el millor jugador català, i el millor espanyol juntament amb el mallorquí (instal·lat a Barcelona) Artur Pomar. Els anys 1940 la seva progressió va ser ràpida. El 1942, amb només 23 anys, va guanyar la semifinal del Campionat d'Espanya, i va estar a punt de jugar contra Ramón Rey Ardid pel títol de campió nacional. El 1943 entaulà amb Paul Keres, un jugador de classe mundial. El 1944 guanyà el seu primer campionat d'Espanya, cosa que repetiria fins a un total de 7 ocasions.[4] El 1945 a Gijón, va guanyar una partida al Campió mundial Aleksandr Alekhin.
Fou el segon tauler, rere Artur Pomar, de la selecció espanyola a l'històric Matx Radiofònic entre l'Argentina i Espanya de 1946.[5]
Entre 1953 i 1962 va marxar a viure a Veneçuela, on va guanyar tres cops el campionat nacional, i va poder jugar el Zonal centreamericà i posteriorment l'Interzonal de 1955, dins el cicle pel campionat del món.
Clubs catalans on va jugar modifica
Medina ha estat jugador del Club d'escacs Barcelona, del Club d'escacs Ruy López-Paluzíe, del Club d'escacs Olot, i del Club d'escacs Vulcà (aquest darrer, fusionat amb el Barcelona l'any 1999).[1]
Resultats destacats en competició modifica
Campionats nacionals modifica
Medina fou set cops Campió d'Espanya (1944, 1945, 1947, 1949, 1952, 1963, i 1964),[6] i tres cops Campió de Catalunya (1947, 1949, i 1950).[7] Va guanyar també tres cops el Campionat d'escacs de Veneçuela (1955, 1956 i 1958).[8]
Torneigs internacionals modifica
El seu primer gran èxit en un torneig internacional fou a Gijón 1944, on hi fou segon, només rere el Campió del món Aleksandr Alekhin, a qui a més va guanyar en el seu enfrontament directe.[9] Medina va obtenir posteriorment nombroses victòries en torneigs internacionals: guanyà el 1946 a Cáceres, i a Sabadell; el mateix any fou tercer al fort Torneig Internacional de Barcelona, per darrere de Miguel Najdorf i Abe Yanofsky.[10] El 1947 guanyà a Múrcia i a Melilla; el 1948 fou segon a Mar del Plata, el 1949 guanyà a Vic i a Burgos; el 1950 a Saragossa, Alacant, Berga, i Madrid; el 1952 a Lisboa, Tarragona, i Hastings B; el 1953 empatà als llocs 1r a 4t al Torneig principal de Hastings (amb Harry Golombek, Jonathan Penrose i Daniel Yanofsky);[11] el 1954 guanyà el Torneig Zonal de Caracas,[12] i fou posteriorment 19è al Torneig Interzonal de Goteborg 1955 (el campió fou David Bronstein).[13] El 1962 va guanyar l'Obert dels Estats Units a San Antonio. El 1965 guanyà a Màlaga; el 1967 a Olot, i empatà al 2n-5è lloc a Amsterdam; el 1968 empatà als llocs 1r a 3r al Hoogovens "B" de Wijk aan Zee, amb 10/15 punts,[14] i el 1970 guanyà a Berga.
Olimpíades d'escacs modifica
Medina va representar Espanya a sis Olimpíades d'escacs els anys 1964, 1966, 1968, 1970, 1972, i 1976.
Àrbitre d'escacs modifica
Medina obtingué el títol d'Àrbitre Internacional (AI) el 1974, i sobretot a partir de la dècada dels 1980 va arbitrar nombrosos esdeveniments de la màxima categoria mundial, com la Final de Candidats de 1989 entre Anatoli Kàrpov i Andrei Sokolov, una semifinal de candidats entre Vassili Smislov i Zoltán Ribli el 1983, l'Olimpíada d'escacs de 1988 a Salònica, i el Torneig de la Copa del Món de Barcelona 1989.
Partida destacada modifica
Medina – F.J. Pérez, Campionat d'Espanya, València, 1947.[15] Obertura Ruy López, variant oberta.
1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ab5 a6 4.Aa4 Cf6 5.0-0 Cxe4 6.d4 b5 7.Ab3 d5 8.dxe5 Ae6 9.c3 Ac5 10.Cbd2 0-0 11.Ac2 f5 12.Cb3 Ab6 13.Cfd4 Cxd4 14.Cxd4 De7 (dona avantatge a les blanques 14...Axd4 15.cxd4 f4 16.f3 Cg3 17.hxg3 fxg3 18.Dd3 Af5 19.Dxf5 Txf5 20.Axf5 Dh4 21.Ah3 Dxd4+ 22.Rh1 Dxe5 23.Ad2!) 15.f3! Cg5 16.Rh1 Cf7 17.Te1 Dd7 18.Ae3! Tab8 (no 18...Cxe5? 19.Cxe6 Dxe6 20.Axb6 cxb6 21.f4) 19.b4! Cd8 20.Ab3 c6 21.f4 De7 22.a4 Db7 23.Df3 Te8 24.Ta2 Cf7 25.Tea1 Ac8 26.axb5 cxb5 27.h3 Axd4 28.Axd4 Dd7 29.Tg1! Ch6 30.Ad1 De7 31.Dh5 Cf7 32.g4 De6 33.gxf5 Dxf5 34.Txg7+! Rf8 (o 34...Rxg7 35.e6+) 35.Tag2 1-0
Notes i referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Martín González, Àngel; López Manzano, Antonio. Federació Catalana d'Escacs. FCE: 75 Anys d'Història 1925-2000. 1a edició, 2001, pàg.84. ISBN 84-607-1908-1.
- ↑ «Obituari d'Antonio Medina» (en castellà). lloc web de la Federació Andalusa d'escacs. Arxivat de l'original el 28 de setembre 2007. [Consulta: 24 febrer 2011].
- ↑ Historial de guardons de la FCE Arxivat 2010-01-23 a Wayback Machine. [Consulta 27 desembre 2009]
- ↑ El 2009, Medina conserva el rècord de Campionats d'Espanya guanyats, amb 7 edicions, només igualat per Arturo Pomar i Miguel Illescas, que també han guanyat 7 cops. Article a El País 02/10/2009 (castellà) en ocasió del Campionat d'Espanya de 2009. [Consulta 27 desembre 2009]
- ↑ «Espanya i l'Argentina disputaran un matx radiotelefònic d'escacs». La Vanguardia, 27-09-1946, pàg. 12 [Consulta: 6 octubre 2019].
- ↑ Historial del Campionat d'Espanya d'escacs (castellà) [Consulta 27 desembre 2009]
- ↑ Historial del Campionat de Catalunya d'escacs (castellà) [Consulta 27 desembre 2009]
- ↑ Historial del campionat d'escacs de Veneçuela Arxivat 2011-10-03 a Wayback Machine. (castellà) [Consulta 27 desembre 2009]
- ↑ «Partida Medina-Alekhin, Gijón 1944, 1-0». [Consulta: 24 febrer 2011].
- ↑ «Torneig de Barcelona 1946». 365chess.com. [Consulta: 27 desembre 2012].
- ↑ «Torneig de Hastings 1952-1953» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 27 desembre 2012].
- ↑ Zonals americans Arxivat 2011-06-05 a Wayback Machine. Resum de torneigs zonals a Amèrica [Consulta 27 desembre 2009]
- ↑ «Taula de Classificació» (en anglès). Interzonal de Goteborg. Pàgines d'escacs de Mark Weeks. [Consulta: 24 febrer 2011].
- ↑ «Taules completa de resultats de l'edició "B" de 1968». jmrw.com. Arxivat de l'original el 9 de març de 2012. [Consulta: 24 febrer 2011].
- ↑ Medina va guanyar aquesta edició del Campionat d'Espanya, i el seu rival, el també Mestre Internacional Francisco José Pérez, la següent, el 1948 a Múrcia. Pérez fou posteriorment campió espanyol en dues ocasions més, per un total de tres títols.
Enllaços externs modifica
- Antonio Medina García a ChessGames.com (anglès)
- Partides d'Antonio Medina García a «365chess.com». [Consulta: 27 desembre 2009]. (anglès)
- Fitxa d'Antonio Medina García a OlimpBase «olimpbase.org». [Consulta: 27 desembre 2009]. (anglès)
| Títols | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Rafael Llorens |
Campió de Catalunya d'escacs 1947 |
Succeït per: Romà Bordell |
| Precedit per: Romà Bordell |
Campió de Catalunya d'escacs 1949-1950 |
Succeït per: Jaume Lladó |
| Precedit per: José Sanz Aguado |
Campió d'Espanya absolut 1944-1945 |
Succeït per: Artur Pomar Salamanca |
| Precedit per: Artur Pomar Salamanca |
Campió d'Espanya absolut 1947 |
Succeït per: Francisco José Pérez Pérez |
| Precedit per: Francisco José Pérez Pérez |
Campió d'Espanya absolut 1949 |
Succeït per: Artur Pomar Salamanca |
| Precedit per: Román Torán Albero |
Campió d'Espanya absolut 1952 |
Succeït per: Román Torán Albero |
| Precedit per: Artur Pomar Salamanca |
Campió d'Espanya absolut 1963-1964 |
Succeït per: Jesús María Díez del Corral |
| Precedit per: Andrés Sadde |
Campió de Veneçuela absolut 1955-1956 i 1958 |
Succeït per: Salvador Díaz |