Consell d'Afers Exteriors de la Unió Europea

El Consell d'Afers exteriors és una de les formacions internes en què es constitueix el Consell de la Unió Europea. La seva existència és obligada, per raó de la seva expressa previsió constitucional (art. 16.6 del Tractat de la Unió Europea). Les seves reunions se celebren una vegada al mes a la seu del Consell a Brussel·les o a Luxemburg.

Consell d'Afers Exteriors de la Unió Europea

Dades
Tipus	autoritat
Història
Creació	1r desembre 2009
Governança corporativa
Presidència	Federica Mogherini
Alt representant	Josep Borrell i Fontelles
Entitat matriu	Consell de la Unió Europea
Part de	Consell de la Unió Europea
Lloc web	consilium.europa.eu…

El Consell d'Afers exteriors és a qui correspon elaborar l'acció exterior de la Unió atenent les línies estratègiques definides pel Consell Europeu, i vetllar per la seva coherència; és també a vegades responsable d'executar aquestes polítiques, especialment quan es donen en l'àmbit de la PESC (incloent la Política comuna de seguretat i defensa de la Unió Europea), si bé a través de la Comissió i de l'Alt Representant.

El Consell d'Afers exteriors és l'única formació del Consell que se sostreu del sistema de presidències rotatòries i disposa d'una presidència estable, que correspon amb caràcter nat a l'Alt Representant i Vicepresident per a Afers exteriors de la Comissió Europea, posat actualment exercit per la socialista britànica Catherine Ashton.

Fins a l'entrada en vigor l'1 de desembre de 2009 del Tractat de reforma institucional de la Unió Europea, aquesta formació va estar integrada en l'anterior Consell d'Assumptes Generals i Relacions Exteriors, que des de llavors ha quedat separat en dues formacions diferents: el Consell d'Afers exteriors i el Consell d'Afers Generals. Per la complexitat dels temes abordats, no és infreqüent que la seva habitual composició dels ministres d'afers exteriors de la Unió es vegi ocasionalment alterada; així, per tractar temes de comerç internacional o de desenvolupament, acudiran els ministres del ram concernits. Això és particularment accentuat en temes de política comuna de seguretat i defensa, on solen ser convocats els ministres de defensa dels Estats membres.

Composició

Govern representat	Ministre	Partit nacional	Partit europeu	Antiguitat
Unió Europea	Federica Mogherini AR i presidenta (sense vot)	PD	PES	1 de desembre de 2014
Bèlgica	Didier Reynders	MR	ELDR	6 de desembre 2011
Bulgària	Nikolaj Mladenow	GERB	PPE	27 de gener de 2010
Dinamarca	Lene Espersen	KF	PPE	23 de febrer de 2020
Alemanya	Heiko Maas	SPD	PES	14 de març de 2018
Estònia	Urmas Paet	RE	ELDR	13 d'abril de 2005
Finlàndia	Alexander Stubb	Kokoomus	PPE	4 d'abril de 2008
França	Michelle Aliot-Marie	UMP	PPE	15 de novembre de 2010
Grècia	Dimitris Droutsas	PASOK	PES	7 de septiembre de 2010
Irlanda	Micheál Martin	Fianna Fáil	ELDR	7 de maig de 2008
Itàlia	Franco Frattini	PdL	PPE	8 de maig de 2008
Letònia	Maris Riekstins	TP	PPE	8 de noviembre de 2007
Lituània	Audronius Ažubalis	TS-LKD	PPE	11 de febrero de 2010
Luxemburg	Jean Asselborn	CSVP	PES	31 de juliol de 2004
Malta	Borg	PN	PPE	12 de març de 2008
Països Baixos	Stef Blok	VVD	ELDR	7 de març de 2018
Àustria	Michael Spindelegger	ÖVP	PPE	2 de desembre de 2008
Polònia	Radosław Sikorski	PO	PPE	16 de novembre de 2007
Portugal	Luís Amado	PS	PES	3 de juliol de 2006
Romania	Teodor Baconschi	PD-L	PPE	23 de desembre de 2009
Suècia	Carl Bildt	Moderaterna	PPE	6 d'octubre de 2006
Eslovàquia	Mikuláš Dzurinda	SDKU	PPE	8 de juliol de 2010
Eslovènia	Samuel Žbogar	SD	PES	21 de novembre de 2008
Espanya	Trinidad Jiménez	PSOE	PES	21 d'octubre de 2010
Txèquia	Karl zu Schwarzenberg	TOP 09	Sense Partit	13 de juliol de 2010
Hongria	János Martonyi	Fidesz	PPE	29 de maig de 2010
Regne Unit	William Hague	Conservatives	Aliança de Conservadors i Reformistes Europeus	12 de maig de 2010
Xipre	Markos Kiprianu	DIKO	PES (associat)	3 de març de 2008
Unió Europea (Comissió Europea)	Kristalina Georgieva Comissària de Cooperació (sense vot)	Independent	Independent	9 de febrer de 2010