Corts de València (1419)
Les Corts de València de 1419, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Alfons V d'Aragó el dia 20 d'agost de 1419, a Orpesa estant, per a reunir-se a València el 28 d'agost, i foren finalitzades el 18 de setembre del mateix any.[1][2]
En aquestes corts són convocats, pel braç reial, les ciutats de València i Xàtiva, i les viles i llocs de Morella, Alzira, Oriola, Castelló, Borriana, Vila-real, Alacant, Castellfabib, Ontinyent, Cullera, Biar, Ademús, Bocairent, Xixona, Corbera i Alpont, mentre Llíria, després de diverses reclamacions, hi participa; pel braç eclesiàstic, els bisbes de València, Sogorb i Tortosa, els capítols de les catedrals de València i Sogorb, els abats de Valldigna, Benifassà, Sant Bernat de Rascanya i Valdecrist, junt amb el majoral de Quart, el mestre de Montesa, i els comanadors de Montalban i Enguera (Sant Jaume), Torrent (Sant Joan de Jerusalem) i Begís (Calatrava); i pel braç militar, més de trenta barons (dels quals destaquen la reina Na Violant, l'infant Joan, duc de Montblanc, Alfons, duc de Gandia, i Frederic, comte de Luna), cinquanta-sis cavallers i catorze donzells.[3]
Aquestes corts són convocades per Alfons el Magnànim per aconseguir els diners necessaris per a realitzar el viatge a Sardenya, amb la pretensió de consolidar el domini de l'illa. Després de la proposició reial del 29 d'agost de 1419, on explica les seves intencions, i de la inicial oposició de les corts, pels perills i per la mancança d'un hereu, finalment el rei Alfons obté un donatiu de 40.000 florins (22.000 lliures).[4][2]
En aquestes corts són aprovades i publicades 15 rúbriques i el donatiu, algunes en diversos capítols o apartats, que corresponen a tres documents. El primer, de 13 de setembre de 1419, comprèn 6 furs:[5][6] nomenament dels jutges de greuges, prohibició als estrangers d'ocupar càrrecs públics (confirmació del privilegi signat a Sant Cugat el 19 d'agost de 1419), creació del mestre racional del regne de València i ratificació de l'obligatorietat d'enviar els documents de l'administració reial a l'arxiu del Palau del Real, anul·lació del fur aprovat a les corts de 1417-1418 sobre els salaris dels notaris i escrivans dels tribunals civil i criminal, delimitació de la jurisdicció reial i senyorial a la vila d'Onda, i procediment per a l'elecció dels oficials del braç militar de la Diputació del General.[7][8] El segon document és la proferta o donatiu,[9] on s'estableix la quantitat: 40.000 florins; l'impost que permetrà la recaptació: les generalitats, i el permís a la Diputació del General per avançar en l'entrega del donatiu mitjançant el carregament de censals. I el tercer document, de 16 de setembre, comprèn tres furs sobre el control de les escriptures públiques.[10][11]
Referències i notes
modifica- ↑ Danvila y Collado 1905: p. 346.
- ↑ 2,0 2,1 Muñoz Pomer 2008: p. 44.
- ↑ Muñoz Pomer 2009: pp. 139-140.
- ↑ Muñoz Pomer 2010: pp. 66-67.
- ↑ Furs e ordinacions 1482: fol. 224r-227v.
- ↑ López Rodríguez 2005: pp. 239-240.
- ↑ Actum curiarum: fol. 9r-10r.
- ↑ Mora d'Almenar 1625: p. 5.
- ↑ Furs e ordinacions 1482: fol. 227v.
- ↑ Furs e ordinacions 1482: fol. 227v-228r.
- ↑ Montesa 1867: VII, pp. 515-516.
Bibliografia
modifica- Danvila y Collado, Manuel. Estudios críticos acerca de los orígenes y vicisitudes de la legislación escrita del antiguo Reino de Valencia; Estudios e investigaciones histórico-críticas acerca de las Cortes y Parlamentos del Antiguo Reino de Valencia (en castellà). Madrid: Establecimiento Tipográfico de Jaime Ratés, 1905 [Consulta: 8 octubre 2014].
- López Rodríguez, Carlos. Nobleza y poder político: El reino de Valencia (1416-1446) (en castellà). València: Universitat de València, 2005. ISBN 978-84-370-8115-1 [Consulta: 8 octubre 2014].
- Montesa, Amalio Marichalar, Marqués de; Manrique, Cayetano. Historia de la legislación y recitaciones del derecho civil de España (en castellà). Vol. VII. Madrid: Imprenta Nacional, 1863 [Consulta: 8 octubre 2014].
- Mora d'Almenar, Guillem Ramon. Volum, e recopilacio de tots los furs, y actes de Cort, que tracten dels negocis, y affers respectants a la Casa de la Deputacio y Generalitat de la Ciutat, y Regne de Valencia : en execucio del Fur 83 de les Corts del Any M.DC.III (en català i llatí). València: Felip Mey, 1625 [Consulta: 28 octubre 2014].
- Muñoz Pomer, Maria Rosa «Les assemblées médiévales de Valence et leurs actes parlementaires» (en francès). Parliaments, Estates and Representation, núm. 28, 2008, pp. 27-53. DOI: 10.1080/02606755.2008.9522273. ISSN: 1947-248X [Consulta: 14 octubre 2014].
- Muñoz Pomer, Maria Rosa «Siguiendo las huellas de las cortes de 1419» (en castellà). Saitabi, núm. 59, 2009. ISSN: 0210-9980 [Consulta: 8 octubre 2014].
- Muñoz Pomer, Maria Rosa «"Havem-vos demanat sosteniment per lo fet de Cerdenya". Eco y rastro de las cortes de 1419» (en castellà). Saitabi, núm. 60-61, 2010-2011. ISSN: 0210-9980 [Consulta: 8 octubre 2014].
Fonts
modifica- Actum curiarum generalis regni Valentie = Cortes en la Centuria 1400 y de 1500 (en català i llatí). [Manuscrit], 1510/1600 [Consulta: 8 octubre 2014].
- Furs e ordinacions del regne de Valencia (en català i llatí). València: Lambert Palmart, a despes. de Gabriel Luis de Arinyo, 1482. s/f; s/p [Consulta: 8 octubre 2014].