Viquipèdia

Cos estrany

En medicina un cos estrany (CE) és qualsevol massa o partícula de material que no forma part de l'organisme o no és normal on és trobada i que no és absorbida ràpidament,[1] essent un objecte aliè a l'organisme que hi ha penetrat més o menys profundament.[2] Ja sigui un objecte inhalat, deglutit o introduït a un orifici anatòmic (de l'orella, del nas, etc.) o que ha entrat en el cos a través de la pell produint una ferida (una estella, una espina, un projectil, etc.).

Plantilla:Infotaula malaltiaCos estrany
Imatge endoscòpica d'un cos estrany (raspall de dents) a l'estomac modifica
Tipustraumatisme físic Modifica el valor a Wikidata
Especialitatmedicina d'urgències Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10T15-T19, T14.0
CIM-9930-939, 919.6
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0172529 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD005547 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0016542 Modifica el valor a Wikidata

La introducció accidental d'objectes en ulls, nas, orelles i vies respiratòries és un problema freqüent. De vegades treure'ls és fàcil, però és recomanable no forçar la seva extracció sense assistència per part de professionals de la salut.

Tot i ser un fenomen poc vist en la pràctica clínica, els cossos estranys de petites dimensions poden migrar des del seu punt de fixació inicial fins a altres teixits més o menys distants,[3] on en determinats casos romanen molt temps sense produir a penes símptomes.[4] Hi ha que migren a través d'una estructura vascular[5] i uns altres ho fan desplaçant-se pels teixits tous en direcció a la pell.[6]

Cossos estranys en l'ull modifica

El globus ocular i les seves estructures adjacents són d'una gran sensibilitat. Qualsevol cos estrany, per petit que siga, origina de seguida molèstia o dolor, llagrimeig, parpelleig i enrogiment. El llagrimeig, el parpelleig i els moviments del globus ocular són respostes que procuren desplaçar el cos estrany cap a l'exterior, cap a l'angle extern. No és inhabitual que un CE atrapat sota la parpella inferior causi una o més erosions corneals verticals que empitjoren al parpellejar repetidament.[7] Si la còrnia està perjudicada pot existir fotofòbia i perill d'aparició d'una opacitat en ella si el cas no es tracta de forma adequada.[8]

La lesió que produeix un CE que entra en contacte amb l'ull depèn de la seva mida i naturalesa i de la velocitat que porta al fer-ho.

  • cossos estranys superficials: només afecten la superfície ocular (conjuntiva o còrnia). Són els més freqüents i acostumen a causar lesions poc importants. Sovint, una correcta irrigació de l'ull permet eliminar-los.[9]
  • cossos estranys intraoculars: penetren dins del globus ocular.[10] No són gaire comuns i, en cas de sospitar la seva existència, cal sempre fer una exploració oftalmològica i/o procediments d'imatge el més aviat possible.[11] Qualsevol cos estrany penetrant és una lesió greu que pot generar serioses complicacions visuals,[12] com ara endoftalmitis, despreniment de retina[13] o queratitis bul·losa.[14]

Els CEs oculars metàl·lics són habituals en treballadors industrials que realitzen treballs de soldadura, perforació o afilament. Alguns d'ells evolucionen sense causar símptomes.[15] Quan són de ferro i porten molt temps retinguts a l'interior de l'ull poden ocasionar una siderosi ocular.[16] Els de pintura seca abunden en els pintors i decoradors. Els orgànics (sobretot vegetals) en pagesos i jardiners, comportant aquests un alt risc d'infecció afegida.[17] Inusualment, es veuen pèls urticants d'aranya[18] o fiblons d'abelles mel·líferes enclavats a l'espai subconjuntival.[19] Inclús s'ha registrat la presència d'exemplars d'halíctids vius a la mucosa palpebral.[20] En alguns casos de loaiasi, els cucs de Loa loa poden migrar i ocupar la cambra anterior de l'ull.[21]

Cossos estranys en les orelles modifica

Petits objectes i fins i tot artròpodes o les seves larves[22] poden introduir-se en el conducte auditiu extern (CAE). És un fet bastant habitual que afecta a un grup etari homogeni i no solament als nens.[23] Les paparres són els àcars que es troben amb més freqüència dins del CAE.[24] En aquests casos cal actuar de la manera següent:

  • No intentar treure'l amb cap instrument perquè hi ha perill d'introduir-lo més i de danyar el timpà i l'orella mitjana.
  • Inclinar el cap amb l'orella afectada cap avall i sacsejar-la amb suavitat per afavorir que l'objecte caiga per gravetat.
  • De vegades, si l'objecte està poc introduït, es troba a la vista i és flexible o mal·leable, es pot intentar agafar amb unes pinces de depilació i extreure'l amb molta cura.
  • Si no és possible extreure'l amb facilitat, cal acudir al servei d'urgències. Una vegada avaluades les característiques pròpies del cas, el metge té diverses opcions a l'hora de retirar el CE (extracció manual instrumentada, succió, irrigació, cianoacrilat), sent preceptiu comprovar després l'estat del CAE i del timpà amb l'otoscopi.[25] Tots els procediments presenten pros i contres i per tal de facilitar la decisió de la tècnica més adequada a les circumstàncies de cada pacient ha estat dissenyat un diagrama de flux específic.[26]

Aquests cossos estranys impliquen un cert risc de desenvolupar una otitis[27] i, amb menys freqüència, de complicacions intratemporals subsegüents a aquesta.[28] De forma ocasional, un CE òtic pot ser confós amb incrustacions de cerumen al CAE.[29]

Cossos estranys en el nas modifica

Si un cos estrany s'introdueix en el nas, la manera d'actuar és molt semblant a quan s'ha allotjat en l'orella. El que no s'ha de fer és intentar extreure'l amb cap instrument ni inhalant amb força, ja que pot introduir-s'hi encara més. És recomanable respirar per la boca mentre l'objecte està en el nas, i sonar-se tapant la fossa nasal lliure amb suavitat per veure si es pot expulsar. Si no s'aconsegueix, el millor és anar al servei d'urgències.

La major part dels casos es veuen en nens, sobretot d'entre 2 i cinc anys, encara que també s'observen en individus amb malalties psiquiàtriques o discapacitat intel·lectual. Pot ser difícil identificar aquests cossos estranys si el propi pacient no indica la seva existència o una altra persona no està present en el moment de ser introduïts. En principi, treure'ls no comporta una actuació medica complexa, però alguna vegada pot ser necessari practicar abans una anestèsia general.[30] Les complicacions més habituals són epistaxis, sinusitis i otitis mitjana. Rarament, la retenció del cos estrany ocasiona cel·lulitis preseptal, meningitis o tètanus.[31] Els objectes intranasals tenen tendència a allotjar-se en la zona baixa del cornet nasal inferior o davant del cornet mitjà i, si passen desapercebuts, poden romandre anys dins de la cavitat nasal.[32] Amb el temps, alguns d'ells es calcifiquen i formen rinòlits.[33]

Cossos estranys en les vies aèries modifica

Aquesta és, sens dubte, la situació més urgent i greu que es pot donar, ja que depenent de la grandària de l'objecte i de la seua ubicació en les vies respiratòries, pot arribar a obstruir-les totalment o parcialment. El cos estrany pot quedar-se allotjat en la tràquea o en els bronquis i produir una asfíxia per ennuegament,[34] per la qual cosa és summament important extreure'l del tracte respiratori el més aviat possible. En aquests casos cal aplicar a l'afectat, amb caràcter d'urgència, la maniobra de Heimlich.

Per edats, aquesta mena de successos té una distribució bimodal: es veu sobretot en nens d'entre 1 i 3 anys i en persones majors de 60 anys. En els dos grups, els cossos estranys predominants són de naturalesa orgànica (trossos de menjar, llavors, fruits secs), encara que ha estat descrita l'aspiració de múltiples objectes més o menys inversemblants (pedres, agulles, globus, dents o vàlvules de fonació protèsiques)[35][36][37] i també de petits animals vius sencers (alevins, cucs o sangoneres).[38] L'aspiració i la ingesta simultània de CEs és un fet possible, si bé excepcional.[39]

Els signes i símptomes de l'aspiració d'un cos estrany poden variar molt segons sigui el grau d'impediment respiratori. Els més habituals són dispnea, tos i moviments i sorolls respiratoris anormals o reduïts. Adesiara, apareix un edema pulmonar postobstructiu.[40] Emperò, de vegades la simptomatologia és inespecífica o inexistent; una circumstància que dificulta molt el diagnòstic, en especial si la radiografia de tòrax no mostra alteracions. Inclús l'evidència d'atrapament aeri, atelèctasi o pneumotòrax no és patognomònica d'inhalació de cos estrany, obtenint-se amb molta freqüència la diagnosi definitiva per mitjà de l'avaluació endoscòpica.[41]

Quan el CE no es retirat després de l'aspiració i el grau d'obstrucció de la via és moderat, el material pot quedar retingut al tracte respiratori inferior durant anys[42] o fins i tot dècades i mostrar eventualment l'aspecte d'un procés tuberculós o d'una neoplàsia.[43] A mitjà i llarg termini, les complicacions més comunes d'aquesta mena de CEs són la pneumònia i la formació de granulomes, si bé amb certa freqüència apareixen broncospasmes, hemoptisis (sobretot si l'objecte aspirat és punxegut, una característica singular que pot comportar la resecció d'un segment pulmonar)[44] estenosis bronquials, abscessos pulmonars o bronquièctasis (dilatacions de la llum bronquial).[45] S'han descrit alguns casos d'actinomicosi pulmonar greu relacionats amb CEs intrabronquials de tipus orgànic.[46] En adults, no és extraordinari que els CEs respiratoris de llarga evolució es confonguin amb l'existència d'una MPOC[47] o d'una fibrosi quística.[48]

Cossos estranys en les vies digestives modifica

Normalment i, en especial en l'adult, els objectes solen travessar tot l'intestí sense causar problemes, llevat que per la forma o la grandària quedi obstruït. Hi ha un mecanisme de defensa del tub digestiu que funciona molt bé: la motilitat intestinal fa que el cos estrany avance per tot l'intestí i siga expulsat en la defecació sense problemes, fins i tot si es tracta d'objectes punxeguts. Però de vegades, si la grandària és considerable, poden allotjar-se en l'esòfag i bloquejar-lo o, més rarament, en l'intestí prim i generar un quadre d'obstrucció intestinal que pot arribar a ser greu. En alguns casos, per tal d'evitar lesions a la mucosa, és convenient extreure endoscòpicament el cos estrany de l'esòfag si la seva morfologia o posició així ho indiquen.[49] Les agulles de cosir poden travessar l'estómac o el duodè i quedar inserides en el fetge[50] o el pàncrees.[51] S'han descrit apendicitis, perforacions i vòlvuls (torsions)[52] intestinals infantils després d'ingerir imants, molts provinents de joguines inadequades per a nens petits o sense les preceptives garanties de seguretat.[53] La ingesta d'imants de neodimi és especialment perillosa.[54] Excepcionalment, la perforació del budell es manifesta mesos després que el cos estrany hagi entrat dins de l'aparell digestiu.[55]

Per regla general, els bezoars són CEs intragàstrics, si bé el seu extrem distal pot prolongar-se fins a ocupar l'intestí prim o el còlon ascendent (síndrome de Rapunzel).[56] De forma insòlita, es localitzen al recte.[57] La composició de la majoria d'ells és orgànica, sent els més comuns els fitobezoars (formats per l'acumulació de restes vegetals no digerides),[58] els tricobezoars (causats per la ingesta compulsiva de pèls)[59] i els lactobezoars (un conglomerat patològic de llet i moc que es crea a l'estómac d'alguns lactants, de vegades quan prenen llet en pols poc hidratada).[60] Els fàrmacobezoars són molt inusuals i es veuen sobretot en casos d'ingesta massiva de medicaments que contenen derivats de la cel·lulosa.[61]

El desallotjament quirúrgic d'un cos estrany intragàstric voluminós comporta efectuar una gastrotomia transversa, la qual pot tenir un caràcter molt urgent si el motiu és la ingesta i posterior ruptura d'un paquet de cocaïna, material que també pot obstruir el pílor o l'intestí[62] o causar la mort de l'individu per sobredosi de la droga.[63] De vegades, objectes perforants a l'intestí prim o al còlon provoquen una peritonitis complicada que requereix la pràctica d'una enterotomia o una colectomia a la zona de lesió.[64]

Els individus prèviament sotmesos a cirurgia gastrointestinal o amb malformacions congènites o variants anatòmiques particulars del tracte digestiu són proclius a la retenció, fins i tot recidivant, de cossos estranys.[65]

Els objectes retinguts en la zona anorectal és veuen amb certa freqüència en la pràctica mèdica.[66][67] Moltes vegades són un problema diagnòstic i terapèutic pels professionals, ja que la gran variabilitat en forma i mida d'aquests particulars cossos estranys fa que la seva identificació i extracció requereixi sovint una considerable perícia. Si el pacient està estable i no mostra signes de perforació, habitualment s'intenta la retirada l'objecte per via transanal al servei d'urgències, emprant anestèsia local o sedació conscient. Quan aquest procediment fracassa, cal intentar l'extracció del cos estrany a la sala d'operacions sota anestèsia general. La laparotomia quirúrgica es reserva pels casos de ruptura o d'isquèmia colorectal.[68] En relació directa o indirecta amb CEs d'aquesta índole retinguts, s'ha descrit algun cas de dany permanent del plexe lumbosacre[69] i d'ictus embòlic subsegüent a endocarditis infecciosa.[70]

Si una persona que s'ha engolit un cos estrany presenta salivació abundant, dolor abdominal, vòmits o qualsevol altre símptoma de malestar, ha d'acudir al metge sens falta.

Cossos estranys intracardíacs modifica

Els CEs poden arribar al cor a causa d'un traumatisme involuntari directe,[71] d'una autoagressió,[72] o d'una embolització.[73] També apareixen en l'òrgan per desplaçament des d'un altre punt del tòrax.[74] Molt poques vegades provenen d'una regió corporal diferent.[75] És un fet raríssim que siguin la causa d'un tamponament cardíac.[76] Quan estan envoltats per una acumulació de teixit fibrós és fàcil confondre'ls amb una neoplàsia cardíaca.[77]

Cossos estranys intracranials modifica

Quasi sempre són el resultat de traumatismes penetrants. No és rar que es localitzin a llocs on la resistència dels ossos del crani és menor, com ara l'òrbita[78] o les porcions escatosa i auricular de l'os temporal.[79] Hi ha casos en els quals aquests CEs originen poca o cap simptomatologia.[80] Generalment, però, s'acompanyen de lesions vasculars cerebrals tributàries de neurocirurgia urgent.[81] Rares vegades, el cos estrany es desplaça des del lloc d'entrada inicial fins a l'interior del parènquima cerebral formant una massa granulomatosa que provoca l'aparició de convulsions epilèptiques anys després d'haver-se produït el traumatisme.[82] En algun cas, el material sintètic deixat intencionadament durant l'extracció quirúrgica d'un tumor cerebral origina un granuloma de cos estrany que fa sospitar l'ulterior i progressiva creixença d'una recidiva de la neoplàsia.[83]

Cossos estranys iatrogènics modifica

Són els derivats d'un acte mèdic, sigui curatiu o amb finalitat diagnòstica. La seva tipologia és tan diversa com els procediments que els originen. Encara que els avenços tecnològics i la millora dels protocols de sala d'operacions ha disminuït molt el seu nombre, els produïts per una intervenció quirúrgica figuren entre els més comuns, en especial els formats per material tèxtil (gases o apòsits de cotó que queden involuntàriament allotjades a l'interior del camp operatori) i que reben el nom de textilomes.[84] Poden crear una massa amb aspecte de tumor maligne,[85] abscessificar-se, desencadenar una peritonitis, comprimir estructures adjacents o provocar la formació d'una fístula.[86] Amb molta menys freqüència, el cos estrany és una agulla de sutura o un altre instrument metàl·lic com ara una fulla de bisturí.[87]

Quan un implant de mama de silicona es trenca el seu contingut produeix cossos estranys granulomatosos (siliconomes) fora de la pròtesi, localment o a certa distància, difícils d'identificar amb tècniques d'imatge i que es tracten la majoria de vegades efectuant la seva excisió.[88] Trobar un cos estrany de plàstic rígid perdut en el decurs d'aquest tipus de cirurgia és un fet del tot insòlit.[89]

Una de les infreqüents complicacions dels cateterismes és la gènesi de cossos estranys a causa de la fragmentació del tub[90] o del despreniment de petits trossos pertanyents al material que el recobreix.[91]

Referències modifica

  1. ↑ «Cos estrany». Diccionari Enciclopèdic de Medicina. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Cos estrany». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ Ma, J; Sun, Y; Dai, B; Wang, H «Migration of an Ingested Fish Bone to the Submandibular Gland: A Case Report and Literature Review» (en anglès). Biomed Hub, 2019 Ag 20; 4 (2), pp: 1-4. DOI: 10.1159/000501873. PMC: 6985887. PMID: 31993424 [Consulta: 11 febrer 2022].
  4. ↑ Landis, BN; Giger, R «An unusual foreign body migrating through time and tissues» (en anglès). Head & Face Medicine, 2006 Set 11; 2, pp: 30. DOI: 10.1186/1746-160X-2-30. PMC: 1570450. PMID: 16965623 [Consulta: 11 febrer 2022].
  5. ↑ Adil, T; Btissam, B; Othmane, B; Hassane, N; et al «A Foreign Body in the Pharynx Migrating through the Internal Jugular Vein: Case Report of Unusual Complication» (en anglès). Otolaryngology, 2014; 4 (3), pp: 172. DOI: 10.4172/2161-119X.1000172. ISSN: 2161-119X [Consulta: 11 febrer 2022].
  6. ↑ Sinha, R; Sen, I; Saha, J; Mukherjee, A; Guha, R «Migration of a fish bone from the upper aerodigestive tract to the skin of the neck: a case report» (en anglès). Ear Nose Throat J, 2013 Ag; 92 (8), pp: E15. DOI: 10.1177/014556131309200821. ISSN: 1942-7522. PMID: 23975496 [Consulta: 11 febrer 2022].
  7. ↑ Camodeca, AJ; Anderson, EP «Corneal Foreign Body» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Abr 26; NBK536977 (rev), pàgs: 7. PMID: 30725662 [Consulta: 7 febrer 2022].
  8. ↑ Lima Gómez, V; Rodelas Hernández, E «Topografía de los cuerpos extraños corneales: utilidad para su tratamiento» (en castellà). Trauma, 2002 Gen-Abr; 5 (1), pp: 16-19. ISSN: 1405-1001 [Consulta: 20 febrer 2019].
  9. ↑ Brady, CJ «How to Remove a Foreign Body from the Eye» (en anglès). MSD Manual (Professional Version). Merck Sharp & Dohme Corp, 2020; Maig (rev), pàgs: 6 [Consulta: 20 febrer 2019].
  10. ↑ Gupta, A; Tripathy, K «Intraocular Foreign Body» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Oct 27; NBK576415 (rev), pàgs: 14. PMID: 35015440 [Consulta: 7 febrer 2022].
  11. ↑ Ding, J; Fernando-Sieminski, S; Yoganathan, P «Intraocular Foreign Bodies — A Review from Entry to Exit and Beyond» (en anglès). US Ophthalmic Rev, 2015 Oct; 8 (2), pp: 135–138. DOI: 10.17925/USOR.2015.08.02.135. ISSN: 1756-1760 [Consulta: 15 març 2022].
  12. ↑ Jung, HC; Lee, SY; Yoon, CK; Park, UC; Heo, J; Lee, EK «Intraocular Foreign Body: Diagnostic Protocols and Treatment Strategies in Ocular Trauma Patients» (en anglès). Journal of Clinical Medicine, 2021 Abr 25; 10 (9), pp: 1861. DOI: 10.3390/jcm10091861. PMC: 8123265. PMID: 33923011 [Consulta: 7 febrer 2022].
  13. ↑ Parke 3rd, DW; Pathengay, A; Flynn Jr, HW; Albini, T; Schwartz, SG «Risk Factors for Endophthalmitis and Retinal Detachment with Retained Intraocular Foreign Bodies» (en anglès). J Ophthalmol, 2012 Abr 26; 2012, pp: 758526. DOI: 10.1155/2012/758526. PMC: 3350973. PMID: 22619702 [Consulta: 8 febrer 2022].
  14. ↑ Dong, PN; Duong, NTN; Cung, LX; Huong, DNV; Dinh Ngan, ND; Thien, CD; et al «Bullous Keratopathy Secondary to Anterior Chamber Angle Foreign Body» (en anglès). Open Access Macedonian Journal of Medical Sciences, 2019 Des 20; 7 (24), pp: 4311-4315. DOI: 10.3889/oamjms.2019.381. PMC: 7084005. PMID: 32215084 [Consulta: 8 febrer 2022].
  15. ↑ Chang, YS; Jeong, YC; Ko, BY «A case of an asymptomatic intralenticular foreign body» (en anglès). Korean J Ophthalmol, 2008 Des; 22 (4), pp: 272-275. DOI: 10.3341/kjo.2008.22.4.272. PMC: 2629922. PMID: 19096248 [Consulta: 7 febrer 2022].
  16. ↑ Casini, G; Sartini, F; Loiudice, P; Benini, G; Menchini, M «Ocular siderosis: a misdiagnosed cause of visual loss due to ferrous intraocular foreign bodies-epidemiology, pathogenesis, clinical signs, imaging and available treatment options» (en anglès). Doc Ophthalmol, 2021 Abr; 142 (2), pp: 133-152. DOI: 10.1007/s10633-020-09792-x. PMC: 7943509. PMID: 32949328 [Consulta: 7 febrer 2022].
  17. ↑ Colby, K; Block, L «Abrasiones corneanas y cuerpos extraños» (en castellà). Manuales MSD. Merck Sharp & Dohme Corp, 2017; Set (rev), pàgs: 4 [Consulta: 20 febrer 2019].
  18. ↑ Stagg, BC; Ambati, BK «Tarantula Hairs as Corneal Foreign Bodies» (en anglès). Case Rep Ophthalmol, 2011 Set; 2 (3), pp: 323-326. DOI: 10.1159/00033310. PMC: 3220910. PMID: 22125534 [Consulta: 24 febrer 2022].
  19. ↑ Bhalerao SA, Singh P, Rani PK, Rathi V «The sting of a honey bee: An unusual subconjunctival foreign body» (en anglès). Indian J Ophthalmol, 2017 Nov; 65 (11), pp: 1226-1228. DOI: 10.4103/ijo.IJO_533_17. PMC: 5700603. PMID: 29133661 [Consulta: 10 abril 2019].
  20. ↑ BBC «Taiwan doctor finds four sweat bees living inside woman's eye» (en anglès). Asia News, 2019; Abr 10, pp: 1 [Consulta: 10 abril 2019].
  21. ↑ Kagmeni, G; Cheuteu, R; Bilong, Y; Wiedemann, P «Anterior Chamber Live Loa loa: Case Report» (en anglès). Clin Med Insights Case Rep, 2016 Jul 14; 9, pp: 55-56. DOI: 10.4137/CCRep.S40012. PMC: 4946581. PMID: 27441005 [Consulta: 24 febrer 2022].
  22. ↑ Feng HM; Shih, CP «An Unusual Auricular Foreign Body» (en anglès). New England Journal of Medicine, 2014 Feb 13; 370 (7), pp: e11. DOI: 10.1056/NEJMicm1212769. ISSN: 1533-4406. PMID: 24521132 [Consulta: 19 febrer 2019].
  23. ↑ Jerves Urgilés, ME; Vargas Aguayo, AM «Cuerpos extraños en el conducto auditivo externo» (en castellà). An Orl Mex, 2009; 54 (1), pp: 14-19. ISSN: 1665-5672 [Consulta: 19 febrer 2019].
  24. ↑ Grady CA, McDonald DR, Poppen CF, Pritt BS «Dermacentor tick attached to tympanic membrane» (en anglès). Lancet, 2011 Jul 23; 378 (9788), pp: 347. DOI: 10.1016/S0140-6736(11)60981-1. ISSN: 0140-6736. PMID: 21723598 [Consulta: 2 maig 2019].
  25. ↑ Lotterman, S; Sohal, M «Ear Foreign Body Removal» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Feb 16; NBK459136 (rev), pàgs: 5. PMID: 29083719 [Consulta: 12 abril 2019].
  26. ↑ Ng, TT «Aural foreign body removal: there is no one-size-fits-all method» (en anglès). Open Access Emergency Medicine, 2018 Nov 8; 10, pp: 177-182. DOI: 10.2147/OAEM.S178850. PMC: 6233696. PMID: 30519123 [Consulta: 12 abril 2019].
  27. ↑ Jadczyszyn, J; Chmielik, LP; Zawadzka-Głos, L «Otitis externa induced by a foreign body – a case report» (en anglès). New Medicine, 2014; 4, pp: 129-131. ISSN: 1731-2507 [Consulta: 19 febrer 2019].
  28. ↑ Obara, Y; Suetake, M; Wataya, H; Irimada, M; Ohyama, K «Subacute mastoiditis due to foreign bodies in the external auditory canal and middle ear» (en anglès). Otology Japan, 1995; 5 (1), pp: 22-25. DOI: 10.11289/otoljpn1991.5.22. ISSN: 1884-1457 [Consulta: 19 febrer 2019].
  29. ↑ Geyton T, Holden C, Watts S «Aural foreign body in situ for 9 years mimicking impacted wax» (en anglès). BMJ Case Rep, 2018 Mar 28; 2018, pii: bcr-2017-223761. DOI: 10.1136/bcr-2017-223761. ISSN: 1757-790X. PMID: 29592992 [Consulta: 12 abril 2019].
  30. ↑ Ng, TT; Nasserallah, M «The art of removing nasal foreign bodies» (en anglès). Open Access Emergency Medicine, 2017 Nov 6; 9, pp: 107-112. DOI: 10.2147/OAEM.S150503. PMC: 5683766. PMID: 29158694 [Consulta: 8 març 2019].
  31. ↑ Baranowski K, Sinha V «Foreign Body, Nose» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2018 Nov 5; NBK459279 (rev), pàgs: 4. PMID: 29083647 [Consulta: 8 març 2019].
  32. ↑ Hulse, K; Thompson, C; Gohil, R; Hathorn, I «An unusual case of chronic nasal foreign body» (en anglès). British Medical Journal Case Reports, 2018 Maig 18; 2018, pii: bcr-2018-225429. DOI: 10.1136/bcr-2018-225429. ISSN: 1757-790X. PMID: 29776949 [Consulta: 9 març 2019].
  33. ↑ Corrales, R; Sánchez, MS; Moñux, A «Rinolito en fosa nasal derecha» (en castellà/anglès). Acta Otorrinolaringológica Española, 2015 Jul-Ag; 66 (4), pp: 243-244. DOI: 10.1016/j.otorri.2013.10.004. ISSN: 1988-3013. PMID: 24484854 [Consulta: 9 març 2019].
  34. ↑ Duckett SA, Roten RA «Choking» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2018 Oct 27; NBK499941 (rev), pàgs: 3. PMID: 29763116 [Consulta: 27 març 2019].
  35. ↑ Samprathi, M; Acharya, S; Biswal, B; Panda SS; Das, RR «An Unusual Foreign Body Masquerading as Pneumonia» (en anglès). J Pediatr, 2016 Nov; 178, pp: 300-300.e1. DOI: 10.1016/j.jpeds.2016.07.026. ISSN: 0022-3476. PMID: 27526620 [Consulta: 29 març 2019].
  36. ↑ Paradis T, Wollenberg M, Tieu B «Extraction of a Large Central Airway Foreign Body Using Flexible Bronchoscopy Combined with an Endobronchial Blocker» (en anglès). Case Rep Surg, 2016 Maig; 2016, pp: 3179184. DOI: 10.1155/2016/3179184. PMC: 4870340. PMID: 27274879 [Consulta: 29 març 2019].
  37. ↑ Schembri J, Cortis K, Mallia Azzopardi C, Montefort S «Aspiration of a speaking valve» (en anglès). BMJ Case Rep, 2013 Jul 16; 2013, pii: bcr2013200066. DOI: 10.1136/bcr-2013-200066. PMC: 3736530. PMID: 23861275 [Consulta: 12 abril 2019].
  38. ↑ Yang ZC, Yang J, Wu XW, Xing XQ «Opacidad de vidrio esmerilado asociada a una sanguijuela endobronquial» (en castellà/anglès). Archivos de Bronconeumología, 2018 Ag; 54 (8), pp: 433-434. DOI: 10.1016/j.arbres.2017.10.022. ISSN: 1579-2129. PMID: 29290455 [Consulta: 29 març 2019].
  39. ↑ Subotic D, Atanasijadis N, Moskovljevic D, Asujic D «Repeated Synchronous Aspiration and Ingestion of a Sharp Metallic Foreign Body in a Mentally Disabled Adolescent» (en anglès). Case Rep Surg, 2019 Gen 23; 2019, pp: 1296061. DOI: 10.1155/2019/1296061. PMC: 6364118. PMID: 30809413 [Consulta: 1r abril 2019].
  40. ↑ Bashir, A; Ahmad, SQ; Silverman, J; Concepcion, E; Lee, H «Post-obstructive pulmonary edema from aspirated nuts» (en anglès). SAGE Open Medical Case Reports, 2017 Jun 30; 5, pp: 2050313X17717391. DOI: 10.1177/2050313X17717391. PMC: 5502936. PMID: 28717510 [Consulta: 11 abril 2019].
  41. ↑ Foltran, F; Ballali, S; Passali, FM; Kern, E; Morra, B; Passali, GC; Berchialla, P; et al «Foreign bodies in the airways: A meta-analysis of published papers» (en anglès). International Journal of Pediatric Otorhinolaryngology, 2012 Maig 14; 76 (Supl 1), pp: S12-S19. DOI: 10.1016/j.ijporl.2012.02.004. ISSN: 0165-5876. PMID: 22333317 [Consulta: 29 març 2019].
  42. ↑ Reddy, RZ; Carter, YM; Hsia, DW «Successful Removal of a Chronic Aspirated Foreign Body after Twelve Years» (en anglès). Case Rep Pulmonol, 2018 Maig 31; 2018, pp: 8241591. DOI: 10.1155/2018/8241591. PMC: 6000843. PMID: 29955410 [Consulta: 11 abril 2019].
  43. ↑ Alharthi, BJ; Masoodi, I; Almourgi, MA; Alzahrani, S «Occult foreign body in the lung mimicking bronchogenic carcinoma» (en anglès). British Medical Journal Case Reports, 2014 Des 17; 2014, pii: bcr2014207438. DOI: 10.1136/bcr-2014-207438. PMC: 4275724. PMID: 25519864 [Consulta: 11 abril 2019].
  44. ↑ Kargl, S; Frechinger, B; Pumberger, W «Haemoptysis in a teenager: late diagnosis of unnoticed foreign body aspiration» (en anglès). British Medical Journal Case Reports, 2014 Des 22; 2014, pii: bcr2014207310. DOI: 10.1136/bcr-2014-207310. PMC: 4275712. PMID: 25535232 [Consulta: 12 abril 2019].
  45. ↑ Rodríguez, H; Cuestas, G; Botto, H; Nieto, M; Cocciaglia, A; et al «Complicaciones debido a la aspiración de cuerpos extraños en niños» (en castellà/anglès). Acta Otorrinolaringol Esp, 2016 Mar-Abr; 67 (2), pp: 93-101. DOI: 10.1016/j.otorri.2015.01.003 10.1016/j.otorri.2015.01.003. ISSN: 1988-3013. PMID: 25857247 [Consulta: 11 abril 2019].
  46. ↑ Baek JH, Lee JH, Kim MS, Lee JC «Pulmonary actinomycosis associated with endobronchial vegetable foreign body» (en anglès). Korean J Thorac Cardiovasc Surg, 2014 Des; 47 (6), pp: 566-568. DOI: 10.5090/kjtcs.2014.47.6.566. PMC: 4279833. PMID: 25551084 [Consulta: 30 abril 2019].
  47. ↑ Hewlett, JC; Rickman, OB; Lentz, RJ; Prakash, UB; Maldonado, F «Foreign body aspiration in adult airways: therapeutic approach» (en anglès). Journal of Thoracic Disease, 2017 Set; 9 (9), pp: 3398-3409. DOI: 10.21037/jtd.2017.06.137. PMC: 5708401. PMID: 29221325 [Consulta: 11 abril 2019].
  48. ↑ Palasamudram Shekar, S; Bajarano, P; Hadeh, A; Rojas, E; et al «Case of Missing Plastic: Foreign Body Bronchiectasis» (en anglès). Cureus, 2018 Jul 12; 10 (7), pp: e2974. DOI: 10.7759/cureus.2974. PMC: 6136889. PMID: 30221100 [Consulta: 11 abril 2019].
  49. ↑ Leuin, S; Handwerker, J «Heart of Gold» (en anglès). N Engl J Med, 2019 Feb 14; 380, pp: 664. DOI: 10.1056/NEJMicm1716103. ISSN: 1533-4406. PMID: 30763189 [Consulta: 19 febrer 2019].
  50. ↑ Bostancı, Ö; İdiz, UO;Battal, M; Kaya, C; Mihmanlı, M «Case of an intrahepatic sewing needle and review of the literature» (en anglès). Ulus Travma Acil Cerrahi Derg, 2017 Gen; 23 (1), pp: 77-80. DOI: 10.5505/tjtes.2016.48995. ISSN: 1306-696X. PMID: 28261777 [Consulta: 15 febrer 2022].
  51. ↑ Dal, F; Hatipoğlu, E; Teksöz, S; Ertem, M «Foreign body: A sewing needle migrating from the gastrointestinal tract to pancreas» (en anglès). Turk J Surg, 2018 Gen 3; 34 (3), pp: 256-258. DOI: 10.5152/turkjsurg.2017.3391. PMC: 6173595. PMID: 30302435 [Consulta: 15 febrer 2022].
  52. ↑ Arslan S, Basuguy E, Zeytun H, Okur MH, et al «Jejunoileal perforation and volvulus caused by multiple magnet ingestion» (en anglès). Acta Clin Croat, 2015 Mar; 54 (1), pp: 96-98. ISSN: 0353-9466. PMID: 26058250 [Consulta: 23 febrer 2019].
  53. ↑ George, AT; Motiwale, S «Magnets, children and the bowel: a dangerous attraction?» (en anglès). World J Gastroenterol, 2012 Oct 14; 18 (38), pp: 5324-5328. DOI: 10.3748/wjg.v18.i38.5324. PMC: 3471100. PMID: 23082048 [Consulta: 23 febrer 2019].
  54. ↑ Hodges, NL; Denny, SA; Smith, GA «Rare-Earth Magnet Ingestion-Related Injuries in the Pediatric Population: A Review» (en anglès). Am J Lifestyle Med, 2015 Jul 22; 11 (3), pp: 259-263. DOI: 10.1177/1559827615594336. PMC: 6125079. PMID: 30202341 [Consulta: 23 febrer 2019].
  55. ↑ Li, C; Yong, CC; Encarnacion, DD «Duodenal perforation nine months after accidental foreign body ingestion, a case report» (en anglès). BMC Surg, 2019 Set 10; 19 (1), pp: 132. DOI: 10.1186/s12893-019-0594-5. PMC: 6734462. PMID: 31500608 [Consulta: 8 febrer 2021].
  56. ↑ Durán Ferreras, I; López Bernal, F; Martínez Vieira, A; Álamo Martínez, JM; Docobo Durántez, F «Síndrome de Rapunzel» (en castellà). Rev Esp Enferm Dig, 2005 Des; 97 (12), pp: 921-922. ISSN: 1130-0108. PMID: 16454614 [Consulta: 1r maig 2019].
  57. ↑ Kopke Túlio, M; Barreiro, P; Bana e Costa, T; Chagas, C «Rectal bone bezoar: an unusual finding» (en anglès). BMJ Case Rep, 2016 Abr 15; 2016, pp: bcr2016215232. DOI: 10.1136/bcr-2016-215232. PMC: 4840688. PMID: 27084903 [Consulta: 3 maig 2019].
  58. ↑ Rodicio JL, Bongera M, Abdel-Lah O, Hevia I, et al «Fitobezoar gastroduodenal tratado con Coca-Cola®» (en castellà). Rev Esp Enferm Dig, 2012 Feb; 104 (2), pp: 101-102. DOI: 10.4321/S1130-01082012000200014. ISSN: 1130-0108. PMID: 22372809 [Consulta: 1r maig 2019].
  59. ↑ Delgado Duatis, G; Guillen, G «Tricobezoar: una causa inusual de obstrucción intestinal» (en castellà). An Pediatr (Barcelona), 2015 Oct; 83 (4), pp: 289-290. DOI: 10.1016/j.anpedi.2015.03.004. ISSN: 1695-9531. PMID: 25869791 [Consulta: 1r maig 2019].
  60. ↑ Heinz-Erian P, Gassner I, Klein-Franke A, Jud V, Trawoeger R, et al «Gastric lactobezoar - a rare disorder?» (en anglès). Orphanet J Rare Dis, 2012 Gen 4; 7, pp: 3. DOI: 10.1186/1750-1172-7-3. PMC: 3307440. PMID: 22216886 [Consulta: 1r maig 2019].
  61. ↑ von Düring, S; Challet, C; Christin, L «Endoscopic removal of a gastric pharmacobezoar induced by clomipramine, lorazepam, and domperidone overdose: a case report» (en anglès). J Med Case Rep, 2019 Feb 27; 13 (1), pp: 45. DOI: 10.1186/s13256-019-1984-0. PMC: 6391823. PMID: 30808405 [Consulta: 6 maig 2019].
  62. ↑ Elkbuli A, Ehrhardt JD Jr, Hai S, McKenney M, Boneva D «Surgical care for ingested cocaine packets: Case report and literature review» (en anglès). Int J Surg Case Rep, 2019 Gen 29; 55, pp: 84-87. DOI: 10.1016/j.ijscr.2019.01.013. PMC: 6360268. PMID: 30716708 [Consulta: 3 maig 2019].
  63. ↑ Gomes; MJ; João, A; Bargiela, I «Body-Packing: A Rare Diagnosis to Keep in Mind» (en anglès). Eur J Case Rep Intern Med, 2020 Jun 18; 7 (9), pp: 001750. DOI: 10.12890/2020_001750. PMC: 7473674. PMID: 32908836 [Consulta: 8 febrer 2022].
  64. ↑ Obinwa, O; Cooper, D; O'Riordan, JM; Neary, P «Gastrointestinal Foreign Bodies» (en anglès). A: Actual Problems of Emergency Abdominal Surgery, Chap. 5 (Garbuzenko, D; Ed.) InTechOpen, 2016; Set 21, pp: 75-94. ISBN 978-953-51-2647-8. DOI: 10.5772/63464 [Consulta: 23 març 2019].
  65. ↑ Bidarmaghz, B; McGregor, H; Raufian, K; Tee, CL «Perforation of the Meckel's diverticulum with a chicken bone: a case report and literature review» (en anglès). Surg Case Rep, 2019 Feb 1; 5 (1), pp: 15. DOI: 10.1186/s40792-019-0577-x. PMC: 6361192. PMID: 30707313 [Consulta: 7 febrer 2022].
  66. ↑ Flores-Suarez R, Reyes-del Valle J «A Foreign Body» (en anglès). N Engl J Med, 2010 Oct 28; 363 (18), pp: 1748. DOI: 10.1056/NEJMicm0707656. ISSN: 1533-4406. PMID: 20979475 [Consulta: 23 març 2019].
  67. ↑ Romera Barba E, González-Costea Martínez R, Navarro García MI, Vázquez Rojas JL «Cuerpo extraño rectal» (en castellà). Cir Esp, 2017 Mar; 95 (3), pp: 169. DOI: 10.1016/j.ciresp.2016.12.009. ISSN: 0009-739X [Consulta: 23 març 2019].
  68. ↑ Coskun A, Erkan N, Yakan S, Yıldirim M, Cengiz F «Management of rectal foreign bodies» (en anglès). World J Emerg Surg, 2013 Mar 13; 8 (1), pp: 11. DOI: 10.1186/1749-7922-8-11. PMC: 3601006. PMID: 23497492 [Consulta: 23 març 2019].
  69. ↑ Meister FA, Amygdalos I, Neumann UP, Lurje G «Rectal foreign body insertion as a rare cause of persistent lumbosacral plexus injury» (en anglès). Ann R Coll Surg Engl, 2017 Jul; 99 (6), pp: e191-e192. DOI: 10.1308/rcsann.2017.0109. PMC: 5696992. PMID: 28660835 [Consulta: 10 maig 2019].
  70. ↑ Pandey BB, Dang TC, Healy JF «Embolic stroke complicating Staphylococcus aureus endocarditis circumstantially linked to rectal trauma from foreign body: a first case report» (en anglès). BMC Infect Dis, 2005 Maig 27; 5, pp: 42. DOI: 10.1186/1471-2334-5-42. PMC: 1174869. PMID: 15921523 [Consulta: 10 maig 2019].
  71. ↑ Burgazli, KM; Cetin, SM; Atmaca, N; Mericliler, M; et al «An unusual case of retained bullet in the heart since World War II: a case report» (en anglès). Eur Rev Med Pharmacol Sci, 2013 Feb; 17 (3), pp: 420-421. ISSN: 2284-0729. PMID: 23426548 [Consulta: 16 febrer 2022].
  72. ↑ Borracci, RA; Milani, AP; Ahuad Guerrero, RA «Aguja de coser intracardíaca en una mujer con conducta autoagresiva» (en castellà). Rev Esp Cardiol, 2005 Abr; 58 (4), pp: 456-457. DOI: 10.1157/13073903. ISSN: 1579-2242. PMID: 15847743 [Consulta: 16 febrer 2022].
  73. ↑ Ghatak, A; Baik, P; Cardoso, R; Dobrinsky, J; Kaynak, H; Marzouka. G; et al «The story of the lost needle: Foreign body embolization to the heart» (en anglès). J Cardiol Cases, 2015 Abr 2; 11 (6), pp: 175-177. DOI: 10.1016/j.jccase.2015.03.004. PMC: 6281894. PMID: 30546560 [Consulta: 16 febrer 2022].
  74. ↑ Noori, NM; Mousavi, SHS; Ahmadabadi, CA «Unusual Needle Migration into the Heart of a Pediatric Patient» (en anglès). J Tehran Heart Cent, 2021 Gen; 16 (1), pp: 34-37. DOI: 10.18502/jthc.v16i1.6599. PMC: 8728862. PMID: 35082866 [Consulta: 16 febrer 2022].
  75. ↑ Iglesias, JF; Qanadli, SD; Godin, G; Degrauwe, S «An unusual intracardiac foreign body» (en anglès). Cardiol J, 2019; 26 (6), pp: 814-815. DOI: 10.5603/CJ.2019.0125. PMC: 8083049. PMID: 31970746 [Consulta: 16 febrer 2022].
  76. ↑ Ulaş, MM; Kocabeyoğlu, SS; Diken, A; Lafçı, G; Yalçınkaya, A «Right ventricular penetration and acute cardiac tamponade caused by sewing needle in a woman under antipsychotherapeutic treatment» (en anglès). Anadolu Kardiyol Derg, 2013 Set 25; 13 (6), pp: E33-E34. DOI: 10.5152/akd.2013.219. ISSN: 1308-0032. PMID: 24064101 [Consulta: 16 febrer 2022].
  77. ↑ Udemgba, C; Missov, E; Percy, R; Sattiraju, S «A case report of an unusual left atrial mass» (en anglès). Eur Heart J Case Rep, 2020 Des 28; 5 (1), pp: ytaa500. DOI: 10.1093/ehjcr/ytaa500. PMC: 7850628. PMID: 33554028 [Consulta: 16 febrer 2022].
  78. ↑ Kim, HY; Kim, H; Yoon, ES «Unrecognized intraorbital wooden foreign body» (en anglès). Arch Craniofac Surg, 2018 Des; 19 (4), pp: 300-303. DOI: 10.7181/acfs.2018.02047. PMC: 6325338. PMID: 30613095 [Consulta: 14 març 2022].
  79. ↑ Berk, T; Pape, HC; Jukema, GN «Perforating foreign body causing incomplete facial paralysis» (en anglès). Trauma Case Rep, 2020 Nov 6; 30, pp: 100370. DOI: 10.1016/j.tcr.2020.100370. PMC: 7689329. PMID: 33294580 [Consulta: 14 març 2022].
  80. ↑ Maghsoudi, M; Shahbazzadegan, B; Pezeshki, A «Asymptomatic Intracranial Foreign Body: An Incidental Finding on Radiography» (en anglès). Trauma Mon, 2016 Maig 1; 21 (2), pp: e22206. DOI: 10.5812/traumamon.22206. PMC: 5003497. PMID: 27626006 [Consulta: 15 març 2022].
  81. ↑ Hull, KL; Denton-Beaumont, R «An unsuspected intracranial foreign body on the acute medical unit» (en anglès). BMJ Case Rep, 2019 Jul 15; 12 (7), pp: e230010. DOI: 10.1136/bcr-2019-230010. PMC: 6663196. PMID: 31308190 [Consulta: 15 març 2022].
  82. ↑ Aulino, JM; Gyure, KA; Morton, A; Cole, JW «Temporal lobe intraparenchymal retained foreign body from remote orbital trauma» (en anglès). AJNR Am J Neuroradiol, 2005 Ag; 26 (7), pp: 1855-1857. ISSN: 1936-959X. PMC: 7975185. PMID: 16091543 [Consulta: 22 març 2022].
  83. ↑ Winter, SF; Forst, DA; Oakley, DH; Batchelor, TT; Dietrich, J «Intracranial Foreign Body Granuloma Mimicking Brain Tumor Recurrence: A Case Series» (en anglès). Oncologist, 2021 Maig; 26 (5), pp: e893-e897. DOI: 10.1002/onco.13766. PMC: 8100550. PMID: 33780077 [Consulta: 22 març 2022].
  84. ↑ Sonarkar, R; Wilkinson, R; Nazar, Z; Gajendra, G; Sonawane, S «Textiloma presenting as a lump in abdomen: A case report» (en anglès). Int J Surg Case Rep, 2020 Oct 13; 77, pp: 206-209. DOI: 10.1016/j.ijscr.2020.10.081. PMC: 7653198. PMID: 33176255 [Consulta: 13 febrer 2022].
  85. ↑ Ajri, A; Touimi, KB; El Berni, Y; Erguibi, D; et al «Abdominal textiloma mimicking as gastrointestinal stromal tumor: A case report» (en anglès). Ann Med Surg, 2021 Set; 70 (5), pp: 102795. DOI: 10.1016/j.amsu.2021.102795. ISSN: 2049-0801 [Consulta: 13 febrer 2022].
  86. ↑ Sakorafas, GH; Sampanis, D; Lappas, C; Papantoni, E; et al «Retained surgical sponges: what the practicing clinician should know» (en anglès). Langenbecks Arch Surg, 2010 Nov; 395 (8), pp: 1001-1007. DOI: 10.1007/s00423-010-0684-4. ISSN: 1435-2443. PMID: 20652587 [Consulta: 13 febrer 2022].
  87. ↑ Kumar, R; Astir, A «Surgical blade retrieval from Abdomen by Laparotomy after 5 yrs! - Case report and Review of literature on retained foreign bodies in abdomen» (en anglès). Int J Surg Med, 2017 Jul; 3 (3), pp: 183-189. DOI: 10.5455/ijsm.retained-surgical-sponge. ISSN: 2367-7414 [Consulta: 13 febrer 2022].
  88. ↑ Khan, R; Al Hamadi, A; Khattab, Y; Ikram, F «Siliconoma: A Diagnosing Dilema. Case Report» (en anglès). Surg Case Rep, 2019 Oct 31; 2 (5), pp: 1-2. DOI: 10.31487/j.SCR.2019.05.11. ISSN: 2613-5965 [Consulta: 14 febrer 2022].
  89. ↑ Franco, C; Moskovitz, A; Weinstein, I; Kwartin, S; Wolf, Y «Long Term Rigid Retained Foreign Object After Breast Augmentation: A Case Report and Literature Review» (en anglès). Front Surg, 2021 Oct 12; 8, pp: 725273. DOI: 10.3389/fsurg.2021.725273. PMC: 8545888. PMID: 34712692 [Consulta: 14 febrer 2022].
  90. ↑ Kart, Y; Bilaloglu, E; Duman, L «An Unusual Complication of Foley Catheterization in a Child: Urethral Foreign Body» (en anglès). J Indian Assoc Pediatr Surg, 2021 Nov-Des; 26 (6), pp: 454-455. DOI: 10.4103/jiaps.JIAPS_232_20. PMC: 8637990. PMID: 34912149 [Consulta: 14 febrer 2022].
  91. ↑ Abbasi, M; Dai, D; Liu, Y; Fitzgerald, S; et al «Iatrogenic Foreign Materials Associated with Retrieved Clot Tissue via Mechanical Thrombectomy» (en anglès). AJNR Am J Neuroradiol, 2021 Jul; 42 (7), pp: 1239-1249. DOI: 10.3174/ajnr.A7106. ISSN: 1936-959X. PMID: 34255735 [Consulta: 14 febrer 2022].

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cos estrany
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cos_estrany&oldid=33103829»