Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya
La consellera de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya és la màxima representant del Departament de Justícia, Drets i Memòria. L'actual consellera és Gemma Ubasart i González, des del 10 d'octubre de 2022.
Funcions
modificaCorresponen al Departament de Justícia, Drets i Memòria les funcions:[1]
- Les funcions relacionades amb l'Administració de justícia a Catalunya i la seva modernització.
- Els serveis penitenciaris, la reinserció i la justícia juvenil.
- La conservació, l'actualització i el desenvolupament del dret civil de Catalunya.
- Les associacions, les fundacions, els col·legis professionals i les acadèmies.
- Els notaris i registradors.
- La promoció i desenvolupament dels mitjans alternatius de resolució de conflictes.
- La memòria democràtica.
- Qualsevol altra que li atribueixin les lleis i altres disposicions.
Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC)
modificaL'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya és un òrgan tècnic al servei de l'Administració de justícia, adscrit al Departament de Justícia, Drets i Memòria i dependent de la Secretaria per a l'Administració de Justícia,[2] amb seu a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat.[3] L'Institut té una doble missió d'auxiliar els jutjats, tribunals, fiscalies, etc. mitjançant la pràctica de proves pericials mèdiques previstes en la normativa[4] i de realitzar docència i investigació relacionades amb la medicina legal i forense.[5]
Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE)
modificaEl Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), creat per la Llei 5/1989, de 12 de maig, és l'empresa pública del Departament de Justícia, Drets i Memòria que té com a objectiu fonamental la reinserció sociolaboral de les persones privades de llibertat, a través de la formació en oficis i el treball productiu.[6]
Centre de Mediació de Catalunya
modificaEl Centre de Mediació de Catalunya, creat per la Llei 15/2009, de 22 de juliol, de mediació en l'àmbit del dret privat,[7] és una institució, adscrita al Departament de Justícia que té com a principals objectius fomentar i difondre la mediació i facilitar-hi l'accés a tots els ciutadans, estudiar les tècniques de mediació, gestionar el Registre general de persones mediadores en l'àmbit familiar i el Registre general de persones mediadores en els àmbits de dret privat, designar la persona mediadora, fer el seguiment del procediment, homologar els estudis, els cursos i la formació específica en matèria de mediació, i organitzar el servei públic. L'any 2015 va presentar el Pla Nacional d'Impuls de la Mediació.[8]
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE)
modificaEl Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) és un organisme autònom administratiu adscrit al Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya, creat per la Llei 18/1990, de 15 de novembre, amb la finalitat de desenvolupar activitats de formació especialitzada i d'investigació en l'àmbit del dret i la justícia.
La missió principal del Centre consisteix a planificar i organitzar la formació de tot el personal que treballa al Departament de Justícia, així com fomentar la recerca en estudis sobre l'execució penal i les ciències de la criminologia, l'Administració de justícia i el dret propi de Catalunya.
Memorial Democràtic
modificaEl Memorial Democràtic de Catalunya és una institució pública de la Generalitat de Catalunya, independent de tota opció política, religiosa o ideològica, que persegueix el respecte dels drets humans. Fou creat l'1 de novembre de 2007 amb la Llei 13/2007, del 31 d'octubre, del Memorial Democràtic.
Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC)
modificaEl Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC) té com a objectiu la recollida de documentació sobre la història contemporània de Catalunya i fomentar la seva investigació i divulgació. D’aquesta manera, el CHCC promou i en alguns casos dirigeix estudis i treballs d’investigació, així com la redacció de memòries de persones que evoquen vivències de la Guerra Civil, la postguerra, la lluita antifranquista i l'exili.
Llista de consellers
modifica# | Legislatura | Nom | Inici mandat | Fi mandat | Partit polític | ||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Conselleria de Justícia i Dret (1931-1939) | |||||||
1 | 1931-1932 | Pere Comas i Calvet | 28 d'abril de 1931 | 24 de gener de 1933 | Esquerra Republicana de Catalunya | ||
1932-1933 | |||||||
2 | Pere Corominas i Montanya | 24 de gener de 1933 | 3 de gener de 1934 | ||||
3 | 1934-1939 | Joan Lluhí i Vallescà | 3 de gener de 1934 | 6 d'octubre de 1934[a] | Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra | ||
1 de març de 1936[b] | 26 de maig de 1936 | ||||||
- | Pere Comas i Calvet | 26 de maig de 1936 | 31 de juliol de 1936 | Esquerra Republicana de Catalunya | |||
4 | Josep Quero i Molares | 31 de juliol de 1936 | 26 de setembre de 1936 | ||||
5 | Andreu Nin i Pérez | 26 de setembre de 1936 | 17 de desembre de 1936 | Partit Obrer d'Unificació Marxista | |||
6 | Rafael Vidiella i Franch | 17 de desembre de 1936 | 3 d'abril de 1937 | Unió General de Treballadors | |||
7 | Joan Comorera i Soler | 3 d'abril de 1937 | 5 de maig de 1937 | ||||
- | Rafael Vidiella i Franch | 5 de maig de 1937 | 29 de juny de 1937 | ||||
Departament de Justícia (1980-2002) | |||||||
8 | I | Ignasi de Gispert i Jordà | 8 de maig de 1980 | 24 d'agost de 1982 | Unió Democràtica de Catalunya[c] | ||
9 | Agustí Bassols i Parés | 24 d'agost de 1982 | 9 de maig de 1986 | ||||
II | |||||||
10 | Joaquim Xicoy i Bassegoda | 9 de maig de 1986 | 4 de juliol de 1988 | ||||
- | III | Agustí Bassols i Parés | 4 de juliol de 1988 | 22 de desembre de 1992 | |||
IV | |||||||
11 | Antoni Isac i Aguilar | 22 de desembre de 1992 | 1 de febrer de 1995 | ||||
12 | Núria de Gispert i Català | 1 de febrer de 1995 | 5 de febrer de 2001 | ||||
V | |||||||
VI | |||||||
13 | Josep-Delfí Guàrdia i Canela | 5 de febrer de 2001 | 4 de novembre de 2002 | ||||
Departament de Justícia i Interior (2002-2003)[9] | |||||||
- | VI | Núria de Gispert i Català | 4 de novembre de 2002 | 17 de desembre de 2003 | Unió Democràtica de Catalunya[c] | ||
Departament de Justícia (2003-2022)[10] | |||||||
14 | VII | Josep Maria Vallès i Casadevall | 17 de desembre de 2003 | 29 de novembre de 2006 | Ciutadans pel Canvi[d] | ||
15 | VIII | Montserrat Tura i Camafreita | 29 de novembre de 2006 | 29 de desembre de 2010 | Partit dels Socialistes de Catalunya | ||
16 | IX | Pilar Fernández i Bozal | 29 de desembre de 2010 | 27 de desembre de 2012 | Independent[c] | ||
17 | X | Germà Gordó i Aubarell | 27 de desembre de 2012 | 14 de gener de 2016 | Convergència Democràtica de Catalunya[c] | ||
18 | XI | Carles Mundó i Blanch | 14 de gener de 2016 | 28 d'octubre de 2017[e] | Esquerra Republicana de Catalunya[f] | ||
19 | XII | Ester Capella i Farré | 29 de maig de 2018 | 26 de maig de 2021 | Esquerra Republicana de Catalunya[12] | ||
20 | XIII | Lourdes Ciuró i Buldó | 26 de maig de 2021 | 10 d'octubre de 2022 | Junts per Catalunya | ||
Departament de Justícia, Drets i Memòria (2022-) | |||||||
21 | XIII | Gemma Ubasart i González | 10 d'octubre de 2022 | En el càrrec | Independent |
Notes
modifica- ↑ Suspensió del govern arran dels fets del sis d'octubre.
- ↑ Restitució del govern.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 A proposta de Convergència i Unió
- ↑ A proposta del Partit dels Socialistes de Catalunya.
- ↑ Destituït arran de l'aplicació de l'article 155 pel Govern d'Espanya.[11]
- ↑ A proposta de Junts pel Sí
Referències
modifica- ↑ «DECRET 21/2021, de 25 de maig, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 25-05-2021. [Consulta: 28 maig 2021].
- ↑ «Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya». Gencat.cat. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2021-05-18. [Consulta: 28 maig 2021].
- ↑ «Cataluña.-El Instituto de Medicina Legal de Catalunya se muda a la Ciudad de la Justicia de L'Hospitalet (Barcelona)» (en castellà). El economista. Ecoprensa, S.A, 22-12-2008. [Consulta: 23 gener 2013].
- ↑ Diversos Autors. Temari Específic Cos de Psicòlegs Generalitat de Catalunya. Barcelona: Adams, 2010. ISBN 978-84-9943-483-4.
- ↑ «L'Institut de Medicina Legal estudia els casos de mort sobtada per evitar que es repeteixin en una família». 324.cat. CCRTV, 06-07-2012. [Consulta: 29 gener 2013].
- ↑ «Web del CIRE». Gencat, 21-07-2014. [Consulta: 21 juliol 2014].
- ↑ «Llei 15/2009». [Consulta: 3 febrer 2015].
- ↑ Pla Nacional d'Impuls de la Mediació ( PDF). Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya.Arxivat 2015-02-04 a Wayback Machine.
- ↑ «DECRET 253/2002, de 4 de novembre, de creació i reorganització de diferents departaments». DOGC. [Consulta: 29 octubre 2022].
- ↑ «DECRET 296/2003, de 20 de desembre, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència». DOGC. [Consulta: 29 octubre 2022].
- ↑ Ugart, Daniel S.; Serra, Ot; F. Fornells, Mariona «Rajoy cessa Puigdemont i el Govern i anuncia eleccions autonòmiques per al 21 de desembre». Ara.cat, 27-10-2017 [Consulta: 22 maig 2018].
- ↑ «Quim Torra nomena els consellers del nou govern de la Generalitat». Vilaweb, 19-05-2018. [Consulta: 22 maig 2018].