Estronalsita
L'estronalsita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup dels feldespats. El seu nom prové de la seva composició química: estronci, sodi (en llatí natrium) i alumini. És un aluminosilicat. Forma solució sòlida amb la banalsita.
 Estronalsita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Na₂SrAl₄Si₄O16 |
| Epònim | silici, sodi, alumini, estronci i composició química |
| Localitat tipus | Pedrera de la companyia minera Tanaka Olivine, Rendai, Kōchi, Prefectura de Kōchi, Shikoku, Japó |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.FA.60 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.FA.60 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/J.07 |
| Dana | 76.1.6.2 |
| Heys | 16.12.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,41Å; b = 9,9Å; c = 16,72Å; |
| Grup espacial | space group Iba2 (en)  |
| Color | blanc |
| Exfoliació | no observada |
| Duresa | 6,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 2,95 g/cm³ (mesurada); 2,95 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,563 nβ = 1,564 nγ = 1,574 |
| Birefringència | δ = 0,011 |
| Angle 2V | mesurat: 32°, calculat: 36° |
| Dispersió òptica | forta |
| Fluorescència | no |
| Impureses comunes | Ba, Ca, Sr |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1983-016 |
| Any d'aprovació | 1983 |
| Símbol | Sns |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
L'estronalsita és un silicat de fórmula química Na₂SrAl₄Si₄O16. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'estronalsita pertany a «09.FA - Tectosilicats sense H₂O zeolítica, sense anions addicionals no tetraèdrics» juntament amb els següents minerals: kaliofil·lita, kalsilita, nefelina, panunzita, trikalsilita, yoshiokaïta, megakalsilita, malinkoïta, virgilita, lisitsynita, adularia, buddingtonita, celsiana, hialofana, microclina, ortosa, sanidina, rubiclina, monalbita, albita, andesina, anortita, bytownita, labradorita, oligoclasa, reedmergnerita, paracelsiana, svyatoslavita, kumdykolita, slawsonita, lisetita, banalsita, anortoclasa, danburita, maleevita, pekovita, lingunita i kokchetavita.
Formació i jaciments modifica
Es forma com a mineral secundari d'alteració en vetes que tallen xenòlits de tufs metamorfitzats i màfics (Rendai, Japó) i en vetes i grans en agregats jadeítics amb serpentina (Mont Osha, Japó). Ha estat descrita associada a pectolita, slawsonita, albita, calcita, aragonita, natrolita, thomsonita, prehnita, atolita, resenhahnita i vuagnaïta.[2]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estronalsita |
- ↑ «Stronalsite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «Stronalsite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 15 de juliol 2012. [Consulta: 26 desembre 2015].