Funció generatriu de moments

concepte en teoria de probabilitats i estadística
(S'ha redirigit des de: Funció generadora de moments)

En Teoria de la probabilitat i Estadística, la funció generatriu de moments o funció generadora de moments d'una variable aleatòria és una funció que conté tota la informació de les propietats probabilístiques de la variable. En comparació amb la funció característica, té l'avantatge que al ser una funció real de variable real es pot treballar amb eines més elementals; però, d'altra banda, atès que hi ha variables que no tenen funció generatriu de moments, els resultats que s'obtenen són menys generals.

A més de caracteritzar la distribució de probabilitat, la funció generatriu de moments té molt bones propietats en relació amb la suma de variables aleatòries independents i amb la convergència en distribució.

Definició i exemples

modifica

Sigui   una variable aleatòria. La funció generatriu de moments (f.g.m.) de   en el punt  , que designarem per   o per  , es defineix [1][2]per  sempre que aquesta esperança sigui finita. Atès que   , l'esperança anterior sempre es pot calcular, però pot donar infinit. Quan és finita en un entorn de 0 (o en un conjunt més gran que inclogui un entorn de 0), es diu que la variable aleatòria té funció generatriu de moments.

Si   és discreta, que pren valors   amb probabilitats   , llavors,   sempre que la sèrie anterior sigui convergent.

Si   és contínua amb funció de densitat  , llavors,  sempre que aquesta integral sigui convergent.

Exemples

modifica

Exemple 1. Sigui   una variable aleatòria binomial  . Escrivim  . Llavors  que és finita per a qualsevol  . Així, la f.g.m. de   és  
Exemple 2. Sigui   una variable exponencial amb paràmetre   ,amb funció de densitat   Aleshores  Així,   només està definida per  ; concretament, la f.g.m. és  
Exemple 3. Sigui   una variable aleatòria amb distribució de Cauchy   amb funció de densitat  Aleshores, per qualsevol  , Per tant,   no té f.g.m.

Remarca. Tal com hem dit a la definició, sempre que es diu que una variable aleatòria té f.g.m. es sobreentén que té f.g.m. en un entorn de zero o un conjunt que contingui un entorn de zero.

Propietats

modifica

Funció generatriu de moments d'una transformació afí d'una variable aleatòria

modifica

Sigui   una variable aleatòria amb f.g.m.   en un entorn de zero   , amb   . Aleshores [2] la variable aleatòria  amb  , té f.g.m.  

Funció generatriu de moments i moments

modifica

Aquesta propietat estableix el lligam entre la f.g.m d'una variable aleatòria i els seus moments, i d'aquí ve el nom d'aquesta funció.

Sigui   una variable aleatòria amb f.g.m.   en un entorn de zero   , amb  . Aleshores [3]

  1. La variable   té moments de tots els ordres. Designarem el moment d'ordre   per  :  
  2. La f.g.m.   és infinitament diferenciable i  
  3. La f.g.m.   es pot desenvolupar en sèrie de MacLaurin:  
  4. Més generalment,[4] la f.g.m.   es pot desenvolupar en sèrie de Taylor en tot punt    on   és un entorn de   tal que  . Es diu que   és una funció analítica (real) en   .


Exemple 4. Continuant amb l'exemple 2 de més amunt,   una variable exponencial amb paràmetre   . Havíem calculat que la f.g.m. és  Per a  , tenim que   , i llavors l'expressió   és la suma d'una sèrie geomètrica de raó en valor absolut menor que 1:  En conseqüència, atès que el desenvolupament en sèrie de potències és únic, comparant aquesta fórmula amb la donada a la propietat 3, deduïm que els moments de   són  

Funció generatriu i suma de variables independents

modifica

Siguin   variables aleatòries independents, amb f.g.m.  respectivament. Aleshores [2] la variable aleatòria  té f.g.m.   que val  

La funció generatriu de moments determina la distribució de la variable aleatòria

modifica

Siguin   i   dues variables aleatòries amb f.g.m.   i   respectivament. Si per algun   , aleshores   i   tenen la mateixa distribució de probabilitat.[2][5]

Per a la demostració, vegeu l'apartat Extensió al camp complex més avall.

Funció generatriu de moments i convergència en distribució

modifica

Sigui   una successió de variables aleatòries amb f.g.m.   respectivament, definides en  , per algun  . Suposem que per algun  ,  on   és una funció (finita) definida en  . Aleshores existeix una variable aleatòria   tal que  que té f.g.m.   i  Per a la demostració, vegeu Curtiss.[5]

Una propietat important de les funcions característiques diu que si una successió de variables aleatòries convergeix en distribució a una variable aleatòria, aleshores les funcions característiques de les variables de la successió convergeixen a la funció característica del límit. Aquesta propietat no és certa en general per a funcions generatrius de moments. Curtiss [5] dona un contraexemple.

Domini de la funció generatriu de moments

modifica

Sigui   una variable aleatòria amb f.g.m.   . S'anomena domini de la f.g.m.,[4] i es designa per  , al conjunt  El conjunt   és un interval, finit o infinit, que conté el 0.

En efecte, en primer lloc, com que per  ,  , tenim que  . Ara, si  , i prenem   , per la desigualtat de Hölder amb   i   tenim que  Per tant,   . D'on es dedueix que   ha de ser un interval.

Extensió al camp complex. La transformada de Laplace

modifica

Recordem que una variable aleatòria a valors complexos és una expressió de la forma on   i   són variables aleatòries ordinàries. Si ambdues   i   tenen esperança, aleshores es defineix l'esperança de   per  Designem per   el mòdul d'un nombre complex  , llavors, la condició per tal que   tingui esperança és   ja que  

Sigui   una variable aleatòria. S'anomena transformada de Laplace [4][5] de  en el punt   a  sempre que aquesta esperança existeixi, és a dir, Cal notar que si   té funció de densitat  , aleshores  que és la transformada de Laplace bilateral ordinària de la funció  , a part del signe de l'exponent, que en probabilitats es pren positiu per coherència amb les altres notacions. En el cas general, si   té funció de distribució   , llavors  on la integral de la dreta és una integral de Lebesgue-Stieltjes, i que és la transformada de Laplace bilateral clàssica (excepte el signe de l'exponent); per les propietats de la transformada de Laplace en aquest context general veieu el clàssic llibre de Widder .[7]

Exemple 5. Continuem amb la distribució exponencial de paràmetre   de l'exemple 2. Llavors  i la integral de la dreta és la transformada de Laplace clàssica de la funció   en el punt  . Llavor s'obté (veieu [8] per al càlcul d'aquesta transformada de Laplace)  on   és la part real del nombre complex  .

Domini de la transformada de Laplace

 
Figura 2. Franja del pla complex   (en verd).

Sigui  . Llavors,  on hem utilitzat la fórmula d'Euler,  per deduir que el número complex   està sobre la circumferència unitat i, per tant, té mòdul 1.

Retornant a la transformada de Laplace, tenim que  Llavors, si designem per   el domini de la transformada de Laplace:  tindrem que  

Llavors, si, per exemple,   amb  ,   serà la franja del pla complex formada per   tals que  , la qual inclourà l'eix imaginari  , vegeu la Figura 2.

Relacions entre la funció generatriu de moments, la transformada de Laplace i la funció característica.

Sigui   una variable aleatòria amb funció generatriu de moments   en   per a  . Tal com hem comentat, la transformada de Laplace   existirà en la franja   i, òbviament,  D'altra banda, si designem per   la funció característica de   ,  atès que  , tindrem que  

Cas vectorial

modifica

Tots els resultats anteriors s'estenen al cas vectorial de la següent manera. Sigui   un vector aleatori. La funció   definida en aquells punts  on l'esperança de la dreta és finita, s'anomena funció generatriu de moments [10] de  . Quan està definida en un entorn de  , es diu que el vector aleatori té funció generatriu de moments.

Remarcarem les tres propietats següents que són especialment útils:

Unicitat.[11] Si la funció generatriu de moments d'un vector aleatori està definida en un entorn de  , aleshores determina unívocament la distribució d'aquest vector.

Independència.[11] Siguin   i   dos vectors aleatoris tal que el vector   té funció generatriu de moments definida en un entorn de zero. Aleshores   són independents si i només si

 Moments.[10] Si un vector aleatori   té funció generatriu de moments en un entorn de  , aleshores té moments de tots els ordres i  

Vegeu uns exemples a la secció següent.

Funció generatriu de moments i funcions característiques d'algunes distribucions importants

modifica
Distribució Funció generatriu de moments   Funció característica  
Degenerada      
Bernoulli      
Geomètrica (Vegeu nota (1))    
Binomial      
Binomial negativa      
Poisson      
Uniforme (contínua)      
Uniforme discreta  ,      
Laplace      
Normal      
Khi quadrat      
Khi quadrat no central      
Gamma      
Exponential      
Beta     (vegeu Sèrie hipergeomètrica)
Cauchy   No existeix  
Normal multivariable  

(Vegeu nota (2))

   
Multinomial      
Cauchy multivariant (Vegeu nota (2))

 

No existeix  

Notes

(1) Distribució geomètrica relativa al número de proves fins al primer èxit, inclòs aquest, amb probabilitat d'èxit  .
(2) El vectors estan escrits en columna i   designa el transposat del vector  



Referències

modifica
  1. Sanz i Solé, Marta. Probabilitats. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, 1999, p. 118. ISBN 84-8338-091-9. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Degroot, Morris H. Probabilidad y Estadística. 2a. edición. Mèxico: Addison-Wesley Iberoamericana, 1988, p. 190-194. ISBN 0-201-64405-3. 
  3. Athreya, Krishna Balasundaram; Lahiri, Soumendra Nath. Measure theory and probability theory. New York: Springer, 2006, p. 194-196. ISBN 978-0-387-32903-1. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Hoffmann Jørgensen, Jørgen. Probability with a view toward statistics. 1. Boca Raton: CRC Press, 2003, p. 283-284. ISBN 978-0-412-05221-7. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Curtiss, J. H. «A Note on the Theory of Moment Generating Functions» (en anglès). The Annals of Mathematical Statistics, 13, 4, 1942-12, pàg. 430–433. DOI: 10.1214/aoms/1177731541. ISSN: 0003-4851.
  6. Nadarajah, Saralees «Making the Cauchy work». Brazilian Journal of Probability and Statistics, 25, 1, 2011, pàg. 99–120. ISSN: 0103-0752.
  7. Widder, D. V.. The Laplace Transform. London: Princeton University Press, 1946. 
  8. Marsden, Jerrold E.; Hoffman, Michael J. Basic complex analysis. 2. ed., 9. pr. New York: Freeman, 1997, p. 527. ISBN 978-0-7167-1814-7. 
  9. Carrier, George F.; Krook, Max; Pearson, Carl E. Functions of a complex variable: theory and technique. Philadelphia (Pa.): SIAM, 2005, p. 65. ISBN 978-0-89871-595-8. 
  10. 10,0 10,1 Athreya, Krishna B. Measure theory and probability theory. Nova York: Springer, 2006, p. 198-199. ISBN 0-387-32903-X. 
  11. 11,0 11,1 Seber, George Arthur Frederick; Lee, Alan J. Linear regression analysis. 2nd ed. Hoboken (N.J.): J. Wiley, 2003, p. 13-14. ISBN 978-0-471-41540-4.