Viquipèdia

L'Horta Sud (històrica)

comarca natural i històrica del País Valencià

L'Horta Sud, és una comarca històrica valenciana del centre del País Valencià amb una població de 454.858 habitants.[1] Junt a l'Horta Nord formaven la comarca de l'Horta. La tradicional capital de l'Horta Sud ha estat Torrent, seu del Museu Comarcal de l'Horta Sud i de la Mancomunitat Intermunicipal de l'Horta Sud.[2][3][4]

Plantilla:Infotaula geografia políticaL'Horta Sud
Imatge
Localització
Map
 39° 24′ 14″ N, 0° 27′ 30″ O / 39.403941°N,0.458294°O / 39.403941; -0.458294
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València Modifica el valor a Wikidata
CapitalTorrent Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Alaquàs
Albal
Alcàsser
Aldaia
Alfafar
Benetússer
Beniparrell
Catarroja
Llocnou de la Corona
Manises
Massanassa
Mislata
Paiporta
Picanya
Picassent
Quart de Poblet
Sedaví
Silla
Torrent
Xirivella Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície310 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb

Limita al nord amb l'Horta Nord, a l'est amb València, a l'oest amb el Camp de Túria, la Foia de Bunyol i la Ribera Alta i al sud amb la Ribera Baixa.[5]

Geografia modifica

Relleu modifica

El relleu en tot el territori de la comarca de l'Horta Sud forma part de les planes i depressions de les zones costaneres de la depressió del golf de València. Els punts més alts de la comarca són la Serra Perenxisa, amb 329 m. formant part de les darrers contraforts de la Serralada Ibèrica, i El Vedat de Torrent amb 144 m.[6][5]

Hidrologia modifica

L'únic riu que passa per la comarca és el riu Túria, que delimita la comarca de l'Horta Sud de l'Horta Nord i del que s'aprofita el seu cabal gràcies a una xarxa de séquies. Després de la riuada de València de 1957, es va desviar el llit del riu Túria al seu pas per València, amb el Pla Sud. Desviament que va suposar grans modificacions en l'horta al sud de València i en el traçat original de les séquies d'aquesta zona.[5][7]

Els barrancs més importants de l'Horta Sud són el Barranc de Torrent, també anomenat Barranc de Xiva, Poio, Catarroja, etc.) i el Barranc de Picassent. També passa per la comarca el canal Xúquer-Túria que travessa els termes de Picassent, Torrent, Alaquàs, Aldaia, Quart de Poblet i Manises.[5]

Les séquies de l'Horta Sud modifica

Les séquies que reguen l'Horta de València s'originen en temps dels romans, i durant les èpoques musulmana i posteriors, van millorar i ampliar. Les séquies més importants capten l'aigua del Túria a través d'assuts i es transportada mitjançant séquies fins a les zones de regadiu, totes elles per davall de la corba de nivell dels 40 metres. Les séquies mare que reguen l'Horta Sud són la séquia de Quart (que rega els municipis de Manises, Quart, Aldaia, Alaquàs, Torrent, Xirivella, Picanya, Paiporta i Benetússer), Mislata (que rega Mislata, Xirivella i València), Favara (que rega València, Paiporta, Sedaví, Benetússer i Alfafar) i la séquia de Rovella que sols rega les terres de València. A mitjan segle xix es va construir la séquia de l'Or que aprofita els sobrants de la ciutat de València i abasteix a València i Alfafar.

La séquia Reial del Xúquer, des de 1801 que la perllongaren, rega unes 3.400 hectàrees a Albal, Beniparrell, Silla, Alcàsser i Picassent.[5]

Població modifica

En 2018 tenia una població de 456.755 habitants, que distribuïts en els 310 km², suposa una densitat de població elevada de 1467 habitants per quilòmetre quadrat.[1][5] Amb la següent distribució per municipis:[8]

L'Horta Sud (2019)
Municipi Població Extensió Densitat
Alaquàs 29.341 3,9 7.523,3
Albal 16.175 7,37 2.194,7
Alcàsser 9.908 9,01 1.099,7
Aldaia 31.492 16,1 1.956,0
Alfafar 20.763 10,1 2.055,7
Benetússer 14.668 0,76 19.300,0
Beniparrell 1.931 4 482,8
Catarroja 27.827 13 2.140,5
Llocnou de la Corona 118 0,04 2.950,0
Manises 30.693 19,6 1.566,0
Massanassa 9.538 5,6 1.703,2
Mislata 43.278 2,1 20.608,6
Paiporta 25.304 3,9 6.488,2
Picanya 11.409 7,1 1.606,9
Picassent 20.709 85,78 241.4,0
Sedaví 10.245 2 5.122,5
Silla 18.467 25 738,7
Torrent 81.245 69,26 1.173,0
Quart de Poblet 24.536 19,6 1.251,8
Xirivella 29.108 5,2 5.597,7
Total 456.755 310 1.473,4

Cultura modifica

Museus[1] modifica

A l'Horta Sud existeixen diversos museus i col·leccions museogràfiques:

Ocupació modifica

La població ocupada a la comarca l'any 2011 era de 400.035 persones.[16]

Política i govern modifica

A l'Horts Sud existeix la Mancomunitat Intermunicipal de l'Horta Sud, com a entitat local supramunicipal de caràcter representatiu, que li pertoca l'organització i prestació d'obres, serveis i activitats de forma mancomunada, a més de la gestió, impuls i execució de les encomanades pels Municipis integrants, per a la consecució dels seus comuns interessos, com ara: Serveis Generals i comuns per a tots els membres, serveis assistencials, serveis de Dotació, serveis culturals, serveis de Patrimoni i Entorn, serveis sanitaris, serveis Tècnics i centres de desintoxicació per drogodependents.[17]

Impacte ambiental modifica

  • Urbanisme.

Al voltant de l'any 2005, la febra constructora i el model que fomentava la depredació del territori, junt a una llei urbanística autonòmica que afavoria la urbanització a través de Programes d'Actuació Integrada (PAI) promoguts per empreses privades, feien amb PAI que auguraven un gran impacte ambiental a la comarca com foren Nou Mil·lenni a Catarroja i Gran Manises, que d'haver-se portat a terme hagueren estruït 3.600 fanecades d'horta a banda d'important patrimoni arquitectònic.[18]

  • L'AVE

El tren d'alta velocitat AVE Madrid-València en superfície ha provocat un impacte ambiental important generant contaminació acústica, ocupació de terres fèrtils, efecte barrera i l'agreujament del risc d'inundacions. El tram que ve d'Albacete ha afectat a Alcàsser, Torrent, Picassent, Beniparrell, Silla, Albal, Catarroja i Picanya. El tram que ve de Conca afectat ha Quart de Poblet, Torrent, Alaquàs i Aldaia.[19]

  • Línies aèries d'alta tensió

A l'Horta Sud les línies d'alta tensió provoquen impacte per l'ener­gia electromagnètica generada al seu voltant, a la comarca la xarxa té una longitud 215 km anb les corresponents torres, la pertinent ocupació de sòl i l'espai de servitud del cablejat.[20]

La creació d'un segon by-pass a València afectarà directament al Clot de les Tortugues, un paratge natural d'alt valor al terme de Picassent.infraestructura.[21][22]

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «La comarca de l'Horta Sud reivindica su demarcación» (en castellà), 27-11-2018. [Consulta: 19 gener 2019].
  2. ↑ «Català y Folgado instan a Ros a actuar para que Torrent no pierda la capitalidad». Levante-EMV, 13-06-2017.
  3. ↑ «Mancomunitat Intermunicipal de l'Horta Sud – Presentació». Arxivat de l'original el 2019-01-12. [Consulta: 18 gener 2019].
  4. ↑ «Presentació | Museu Comarcal de l´Horta Sud». [Consulta: 18 gener 2019].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 «Guia didàctica. El Museu Comarcal de l'Horta Sud». [Consulta: 16 gener 2019].
  6. ↑ J.M. Alcañiz «Còpia arxivada». TORRENT. Serra Perenxisa. Diputació de València. Arxivat de l'original el 2019-01-20 [Consulta: 19 gener 2019].
  7. ↑ La Universitat de València i els seus entorns. 2. L'Horta de València, el Massís del Caroig i els Parcs Naturals del Carrascal de la Font Roja i de la Serra de Mariola. València: Universitat de València, 2014. ISBN 9788437094267. 
  8. ↑ «INE. Provincia Municipio Unidad Poblacional Total 2018 Hombres 2018 Mujeres 2018». ines.es, 2019. [Consulta: 19 gener 2019].
  9. ↑ 9,0 9,1 «ARGOS». [Consulta: 19 gener 2019].
  10. ↑ Levante-EMV «El MUPA se adhiere a la Red de Museos Etnológicos de la Diputación». [Consulta: 22 maig 2018].
  11. ↑ Acord municipal de adhesió a la Xarxa de Museus Etnològics Locals. 13 de març de 2017
  12. ↑ «EL MUSEU D'HISTÃ’RIA I ARQUEOLOGIA OBRI LES PORTES». [Consulta: 19 gener 2019].[Enllaç no actiu]
  13. ↑ Levante-EMV. «El castell d'Alaquàs ja és museu» (en castellà). [Consulta: 19 gener 2019].
  14. ↑ «Museo de Historia de Benetússer». benetusser.es. [Consulta: 19 gener 2019].
  15. ↑ Error en el títol o la url.«». [Consulta: 19 gener 2019].
  16. ↑ Navarro, José Antonio; Isabel Pina; Jaume Portet; Cristina Millán. Análisis territorial de l'Horta Nord (en castellà). Pactem Nord (Territorio y políticas sociales. Estudios e investigaciones, (publicación nº23).). 
  17. ↑ «Mancomunitat Intermunicipal de l'Horta Sud – Presentació». Arxivat de l'original el 2019-01-12. [Consulta: 19 gener 2019].
  18. ↑ «Voracitat urbanística a l'Horta». fundaciohortasud.org, 2005. [Consulta: 19 gener 2019].
  19. ↑ «500 associacions de la comarca demanen un AVE soterrat a l'Horta». fundaciohortasud.org, 2003. [Consulta: 19 gener 2019].
  20. ↑ Tortosa, Paco. «La comarca de l'Horta: el cap i casal devora l'horta fèrtil que l'envolta», 26-07-2011. [Consulta: 19 gener 2019].
  21. ↑ «Picassent limpia y señaliza la ruta del Clot de les Tortugues como atractivo turístico» (en castellà), 17-08-2017. [Consulta: 19 gener 2019].
  22. ↑ «Contra les agressions a l'Horta i la Marjal - ACCIO ECOLOGISTA-AGRO». Arxivat de l'original el 2019-01-20. [Consulta: 19 gener 2019].

Comarques naturals del País Valencià

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=L%27Horta_Sud_(històrica)&oldid=32685191»