Obre el menú principal
Història d'Andorra
Història d'Andorra
Formació geològica
Període prehistòric
Període romà
Edat Mitjana
Alta Edat Mitjana
Baixa Edat Mitjana
Època moderna
Reforma i Contrareforma
Els Segadors
Segle XIX
Revolució Francesa
Entre absolutistes i liberals
La Qüestió d'Andorra
Segle XX
Primera Guerra Mundial
Del bucolisme a la revolució
Entre l'Estat català i Primo de Rivera
Guerra Civil
Segona Guerra Mundial
Andorra i el franquisme
Boom econòmic
Transició Nacional
Generació constitució
Segle XXI
Salt a la globalització
Transició energètica
Guerra antiterrorista
La crisi de les Subprimes
Crisi del paradís fiscal
Procés d'independència català i Andorra
Nacionalisme andorrà
Coprincipat parlamentari i monarquia
Història dels Països Catalans

Andorra com la resta de països del món va incorporar-se a l'anomenat sistema-món en el començament del segle XX. La revolució de la tecnologia va influenciar de manera considerable la vida dels andorrans i andorranes. Tauletes, ordinadors, drons, compres on-line, llibres digitals,... Tot plegat va acabar per evolucionar el país. A més, la tendència migratòria va acabar per consolidar-se, tot i la crisi del 2008. D'altra banda, en un món global, el país, en tant que microestat, semblava no poder-se imposar com a estat sobirà. Característica, però, comuna de petits països com ara Mònaco o Sant Marino.

Un món globalModifica

La globalització es revela com un fenomen que tendeix a superar qualsevol tipus de frontera. Mentre els problemes dels clients anglesos es resolien per telèfon en centres d’atenció situats a l’Índia, a Andorra un producte defectuós es resolia a través d’una pàgina web espanyola o francesa que té l’interlocutor a Algèria o a l’Amèrica Llatina. És certament l’un dels signes més evidents de l’arribada de la globalització a Andorra. Les empreses multinacionals es van anar imposant al país. La tendència a comprar marques es va anar incorporant en les mentalitats. Així els andorrans s’acomodaven a un estil de vida dit occidental en què el comerç s’intercionalitza, s’integra en un mercat comú, el turisme esdevé mundial i gràcies a internet les comunicacions fan que el món s’empetiteixi. El govern andorrà va ser de fet el primer a voler seguir la línia d’obertura cap a aquest nou “ordre mundial” cercant nous turistes, fent estudis en països europeus diferents. Les visites d’altres nacionalitats que les tradicionals (francès, català i espanyol) van marcar el principi de la dècada 2000 com un anunci de l’entrada d’Andorra en la globalització. El client rus, principalment, en va ser el més visible tot[1] i la presència d’anglesos, escocesos, catalans, portuguesos, txecs, ucraïnesos, alemanys, flamenc... L’arribada d’internet va fer que el comú de Sant Julià de Lòria es plantegés l’any 2015, per exemple, en plenes eleccions, potenciar el comerç electrònic com a “complement del model tradicional”.[2] Com a mostra que Andorra també havia adoptat l’estil de vida global es pot mencionar la presència de multinacionals com ara McDonald’s,[3] Eleclrec,[4] Burguer King,[5] Pans&Company,[6] Total,[7] BP, Inditex (Zara, Stradivarius, Pull&Bear,...),[8] Toyota, Volvo, K-Tuin (franquícia d’Apple a Catalunya i Espanya),.[9] La ciutadania va experimentar canvis en la vestimenta (cada cop més uniforme), en la música que s’escoltava (també uniforme: k-pop, èxit d’OT,...).[10]

 
Subway va obrir les portes a Andorra la Vella l'any 2016.

El fenomen dels productes “made in China” és un exemple més d’aquesta adaptació. Nike, Reebook i moltes marques d’esport, que fabricaven els productes a preus escandalosos a països pobres on abusaven dels seus assalariats, també es venien al país. De les empreses andorranes més grans a destacar per la seva capacitat d’aglutinar més de la meitat del comerç del país està l’Andorra 2000 o Pyrenées Andorra (la mateixa empresa), l’Escale, ViaModa o el Punt de Trobada (convertit en l’Eleclerc), el Sant Eloi i el supermercat River. L’arribada de les TIC (Tecnologies de la Informació i de la Comunicació) van fer que al món industrialitzat s’apostés per la microelectrònica, la robòtica o la biotecnologia. A Andorra també hi ha exemples d’aquesta aposta. L’any 2015 va obrir les portes a Andorra la Vella una empresa de robòtica, ANDOrobots, especialitzada en la venda de robots de tota mena: impressores 3D (tota una novetat en la dècada dels 2010), drons aeris, aspiradores robot, robots educatius, materials per a assistència remota,.[11] El 2 de juny del 2014 és constituïda, d’altra banda, la primera empresa de biotecnologia a Andorra. Andbio volia impulsar projectes d’R+D al país, generar un clima d’inversió que afavorís la relació entre professionals de les biociències i ser també capdavantera en l’àmbit de la recerca en cèl·lules mare.[12] Culturalment parlant es pot evocar el fet que a l’escola s’aprengués anglès o que la graella televisiva d’Andorra hagués incorporat canals internacionals d’informació com l’Euronews, la BBC Word o la CNN News.[13] També es pot evocar la interconnexió a nivell comercial que existia entre països a conseqüència de l’anomenat sistema-món (world-system). Per exemple, l’any 2015 i a conseqüència de la guerra civil a Ucraïna provocada per la Revolta de l’Euromaidan, l’ocupació hotelera russa va baixar. Els governs d’Antoni Martí van intensificar les relacions diplomaticocomercials amb la Xina, el Brasil i Rússia. D’altra banda, i seguint dins del marc del sistema-món, també es pot destacar la presència de capital estranger (principalment rus) a Andorra.[14][15][16][17][18]

L'arribada dels programes de telerealitatModifica

La televisió també va passar a uniformalitzar-se. El fenomen de la telerealitat va envair les pantalles televisives d’arreu del món. Sorgien versions del mateix programa a totes les televisions del planeta. El Big Brother va tenir la seva versió portuguesa, francesa, espanyola, argentina, holandesa, alemanya, britànica, xilena,.. Basant-se en el vaticini de George Orwell en la seva famosa obra 1984 on preveia que el món seria vigilat per un gran germà que ho veuria tot i ho controlaria tot, la productora holandesa Endemol va dissenyar un concurs on un grup de voluntaris viurien aïllats durant tres mesos en una casa farcida de càmeres de televisió. El programa va ser un èxit absolut allà on es va estrenar.[19] A Andorra no va ser menys. La televisió andorrana mai en va fer una versió però el país va seguir les versions espanyola, francesa i portuguesa atès que es rebien els canals de televisió d’aquests països.[20] El Gran Hermano de Telecinco després va ser adaptat amb una espècie de telexou musical, Operación Triunfo, que va ser un gran èxit a Andorra. Els guanys espectaculars[21] que va generar OT va portar la competència a crear els seus propis programes de “talentxou”: Popstars, X Factor, Pop Idols, The Voice, Rising Stars.[22] A Andorra es contractaven cantants d’OT per les festes majors (ex.: Gisela, per representar Andorra en el festival d’Eurovisió, o la Beth, en Bustamante,... per les festes majors). Les vendes de CD a Andorra van estar acaparades durant un bon temps pels concursants d’aquest programa. I malgrat l’èxit homogeneïtzador de la versió espanyola a Andorra, també hi va haver gent que va preferir mirar la versió francesa (Star Académy) i portuguesa (Operação Triumfo). Més o menys coincidint amb aquest onada de realitys també s’ha de destacar la pujada dels programes i revistes del cor. Les revistes alimentaven els programes de telerealitat i aquests s’autoalimentaven d’elles. Quan aquests programes van començar a perdre força van ser substituïts per sèries de televisió renovades que semblaven més aviat a pel·lícules. Andorra també va seguir aquesta onada (ex.: Joc de Trons, The Wolk In Dead, Perduts...).[23][24][25][20][26][27][28]{{Cal citació}}

Grans i petitsModifica

 
El primer McDonald's d'Andorra obre les portes al 1984[29]

Segons la història de les relacions internacionals, existeixen superpotències (els EUA), potències (les que ho varen ser al segle XIX), petites potències (Dinamarca, per exemple) i microestats. Els microestats, contràriament a la resta, no aconsegueixen imposar-se en la diplomàtica internacional, no tenint la capacitat per fer-se respectar. I aquesta dinàmica, que va del més influent i preponderant almenys, es veu perfectament reflectida en la teoria del sistema-món. Andorra es va integrar per la seva situació geogràfica en aquest nou escenari però amb un paper totalment secundari. Podríem dir que fins i tot nul.[30]

Les potències dites hegemòniques van aconseguir penetrar molt bé dins d’Andorra. Prova d’això la presència de McDonald’s, canals de televisió americans, cadenes multinacionals,... Però potser la forma més evident d’aquest desequilibri és la presència d’Andorra a Internet o a la premsa. Aquest nou escenari feia que només les grans nacions amb poder economicopolític aconseguissin ser notícia a la plana internacional de cada país. Per tant, Andorra mai apareixia en els mitjans estrangers i si ho feia normalment no era per bones notícies. És força significatiu que quan el secretari general de l’ONU, Ban-Kimoon, va visitar el 2014 el país, la premsa andorrana s’interessés en la presència d’Andorra en la resta de mitjans de comunicació estrangers.[31] També es pot evocar la invisibilitat d’Andorra a internet (encara que la ciutadania andorrana fos de la que hi tenia més accés al món). Per exemple, la botiga de compres d’Apple, l’iTunes, estava present a Malta, Macedònia o Grècia però no a Andorra.[32][33] El país va desaparèixer dels principals serveis on-line: YouTube, Apple, Microsoft, Fnac, Amazon, eBay, PayPal.[32][34][35] De fet, la presència d’Andorra com a país només era visible a Google i únicament en el seu servei de cerques (www.google.ad). La resta del temps Andorra no apareixia en la llista de països de les multinacionals. Però tot i així la població del país utilitzava tots aquests serveis encara que emmascarats sota una altra bandera (de forma general l’espanyola, catalana, portuguesa, brasilera, americana, britànica o francesa).{{Cal citació}}

I malgrat tot semblava que els petits països, i així ho sostenen els autors "Andorra, un llarg viatge", eren els que millors possibilitats de prosperar tenien dins d’aquest sistema-món. La crisi de les subprimes ho va evidenciar. Islàndia va aconseguir sortir de la crisi amb més facilitat que la resta de països perquè precisament era més petita, però també perquè no pertanyia al conjunt supranacional de la UE. Encara que, d’altra banda, la por de no tenir capacitat de pagar-se les pèrdues fes projectar entre la població l’imaginari que calia unir-se a l’organisme supranacional europeu. En aquest sentit un petit país immers en aquest escenari presenta diversos avantatges: capacitat de flexibilitat, proximitat, capacitat d’exportació de talent (ex.: a Andorra per l’alt grau de coneixement en llengües),... A més, internet permetia que els petits països poguessin relacionar-se de manera equitativa i tenir més visibilitat de cara als més grans, tot i la contradicció. La penetració d’internet a Andorra era de les més altes d’Europa i del món, fet que permet vendre productes més lluny que les fronteres tradicionals, per exemple.[36] Però semblava que aquesta mateixa visibilitat només es donava si el país entrava a formar part del sistema. Una situació que compartien petits països com Xipre, Mònaco, San Marino,...

La gent a Andorra també comprava productes per internet o consumia serveis que es venien de manera gratuïta o pagant per internet. La presència de la llengua catalana a Internet va ser possible gràcies a la insistència de la ciutadania catalana. Andorra apareixia com un país invisible, incapaç de fer pressió. Simplement es nodria de l’exterior, però aquest mai d’Andorra. Una enquesta publicada pel govern andorrà l’any 2015 ve a demostrar exactament això. Segons l’enquesta, la majoria dels francesos que visitaven el país només es quedaven al Pas de la Casa pensant que Andorra és el Pas de la Casa. L’enquesta també posava en relleu que bona part no sabia que Andorra és un estat. Pensava que el país és Espanya o bé que pel fet de tenir-hi un copríncep francès Andorra els hi pertanyia.[37]

Representació diplomàticaModifica

Un exemple pragmàtic de les diferències entre grans i petits està en la representació d’Andorra a nivell diplomàtic. Andorra disposava de 8 ambaixades o missions diplomàtiques permanents. El país tenia una ambaixada a París, Madrid, Brussel·les i Lisboa i després disposava de missions diplomàtiques, és a dir, feien funcions tant d’ambaixada com de representació del país. És cas de la missió diplomàtica de Nova York que representava el país a l’ONU. Les altres delegacions se situaven a Ginebra (ONU), Viena (OSCE) i a Estrasburg (Consell d’Europa). Amb aquest cos diplomàtic Andorra aconseguia ser present arreu del planeta dintre de la normalitat. Però el fet que Andorra sigui un país petit fa que les delegacions diplomàtiques siguin molt reduïdes anant de 2 a 4 persones. Per exemple, Maria Ubach el 2014 era ambaixadora de París, Portugal, delegada permanent a l’UNESCO i representant personal del cap de govern al Consell Permanent de la Francofonia. Aquest cos diplomàtic també tenia moltes vegades dificultats en fer-se escoltar i, com a element més d’anàlisi, es pot remarcar aquesta presència “normal”. És a dir, una presència mínima, però no àmplia. La presència d’Andorra a la Cimera Iberoamericana o al Consell de la Francofonia no deixa de visibilitzar aquesta diferència entre grans i petits. Ser-hi, forma part de l’estratègia diplomàtica dels governs que aprofiten l’ocasió per establir contactes amb altres països amb els quals no té cap mena de delegació habitual. Els països reconeixen Andorra, però per la seva mida petita i, per tant, poca influència internacional, els ambaixadors tenen sovint dificultats a parlar amb els caps d’estat d’altres estats i, en aquest sentit, aprofiten ben sovint l’ocasió de recepcions i actes oficials per contactar-hi atès que no hi ha necessitat de demanar cita prèvia.[38]

Neocolonialisme econòmicModifica

 
Seu central d'Andbank, el sector financer, l'un dels més importants de l'Andorra del segle XXI

És en el context de neocolonització que s’ha d’entendre la presència d’Andorra a l’Organització Internacional de la Francofonia i la Cimera Iberoamericana. Tant l’una com l’altre són en realitat una còpia, més o menys aconseguida, del Commonwealt britànic. Els antics imperis pretenien doncs estrènyer lligams amb les antigues colònies mitjançant una organització que té com a bases la cooperació econòmica, però també implícitament cultural. Precisament Andorra va adherir a aquestes dues organitzacions per raons econòmiques. Això permetia Andorra col·laborar econòmicament amb grans països que dominaven l’escena neocolonial, com és Espanya i França, i a aquests darrers els permetia pensar que tenien algun ull posat sobre Andorra, encara que sigui en l’imaginari. Per exemple, Andorra només podia representar-se en castellà o en portuguès a la Cimera Iberoamericana.[39][40][41]{{Cal citació}}

Jocs dels Petits Estats d'EuropaModifica

És molt probablement per aquesta preponderància de les grans potències que els països més petits, o econòmicament menys forts, van anar teixint aliances de manera a contrarestar juntament la dominació dels grans, per exemple, en organitzacions com l’ONU (ex.: la Unió Africana).[30]{{Cal citació}} A Andorra, d’exemples com la Unió Africana n’hi ha dos. Primerament l’acostament dels governs i partits polítics andorrans als microestats europeus de cara al pacte d’associació amb la Unió Europea que va centrar els ulls de la premsa l’any 2014-2015. L’excap de govern, Jaume Bartumeu, va visitar més d’una vegada Sant Marino per fer-hi discursos en què s’oferia el diàleg i unió. Va haver-hi pactes de coordinació i col·laboració entre petits estats.[42] Especialment entre Mònaco, Andorra i Sant Marino. Els petits països europeus van sentir la necessitat, quant a l'àmbit de l'esport, de donar visibilitat i recompensa als esportistes dels seus països davant la preponderància que tenien els més grans en competicions molt importants com ara els Jocs Olímpics Moderns.{{Cal citació}} Andorra va ser seu dels Jocs Olímpics dels Petits Estats per dos cops. Potser, la vegada més sonada va ser la segona, l’any 2005, en la seva onzena edició. La mascota triada va ser el Bagaleu (un mussol) i la imatge de la campanya es va centrar en el color rosa.[43] El nedador Hocine Haciane va ser l’esportiu andorrà que més hi va destacar, emportant-se a cada edició les millors medalles en la seva categoria. Va arribar a conquerir fins a 25 melades, a ser entre els 16 millors nedadors del món en els 400 metres estils en piscina curta i també d’entre els 22 millors del món en piscina olímpica. És precisament per esgotament (deia que “estava saturat”) que va abandonar la professió l’any 2012.[44] Una mica com a efecte de la globalització també es pot destacar el fet que clubs de futbol, d’handbol o bàsquet andorrans contractessin jugadors estrangers en una pràctica ja generalitzada al món sencer on els jugadors esdevenien un producte més que clubs d’esport es venien entre ells. Però en lloc de parlar de venda, es preferia l’eufemisme “fitxatge”.[45][46][47][48]

La crisi del sector musicalModifica

La lenta adaptació de la indústria musical a la globalització va fer que fos el primer sector a patir una crisi descomunal. La quantitat de CD que es venien va començar a baixar any rere any. Els motius d’aquest fenomen són diversos. D’un costat estava el preu excessiu dels CD. La gent també va cansar-se de les apostes musicals arriscades i pobres musicalment. A més, l’arribada d’internet va fer que sorgissin les plataformes P2P, streaming,... La pirateria es va estendre per tot arreu fent caure de manera espectacular el sector. Les plataformes legals de venda de música on-line van trigar a aparèixer. El sector del cinema també va viure una crisi semblant a la musical. Els DVD també queien en picat. Ara bé, tant les discogràfiques com les productores o distribuïdores de films es van salvar gràcies als concerts i sales de cinema. És força significatiu que la barrera marcada per obtenir un distintiu musical (dics d’or, de platí o plata) fos baixant any rere any. Les discogràfiques, d’altra banda, van anar fusionant-se. Apareixia un escenari totalment monopolitzat per dues majors (Universal Music i Emi). La crisi del 2008 només va acabar per reforçar encara més aquest efecte d’hegemonia. Els governs dels països industrialitzats i del bloc central-oest d’Europa van intentar com van poder parar els efectes de la pirateria mitjançant lleis restrictives que podien portar el consumidor a la presó. França va haver de reconèixer que aquestes mesures no tenien cap efecte i va retirar la polèmica “Llei Adoppy” amb la qual l’estat podia espiar l’usuari per tal d’esbrinar si descarregava música il·legal. Sent així, li enviava un correu electrònic en què l’hi informava que havia de cessar les descàrregues o seria engarjolat.[49][50][51]{{Cal citació}}

A Andorra tots aquests canvis també es van viure. Però en el cas andorrà va ser de manera molt més intensa que a la resta de països. La manca de legislació sobre la pirateria va fer que si les botigues de músiques s’havien multiplicat vertiginosament anys anteriors, ara queien també vertiginosament. No hi ha dades del nombre de gent ni de descàrregues il·legals que s’haguessin pogut fer a Andorra. Però el Tonet de la Música és un bon exemple que el país no va viure al marge de la pirateria. La cadena de botigues de música andorrana va haver de tancar la porta pràcticament d’un dia per l’altre. De tenir botigues a totes les parròquies i pobles d’Andorra va passar a tancar-les totes. El seu responsable va declarar a la premsa que és una notícia “pèssima” per al sector cultural. “Evidentment que és una decisió llargament meditada, precisament perquè 59 anys d’activitat no es llencen per la borda”. Unes paraules molt rellevants pel que fa a la crisi del sector musical a Andorra. Però aquesta tampoc va ser l’única notícia evident dels canvis a què s’estava anant.[52] Andorra Telecom va tenir un problema cabdal amb les societats d’autors francesa i espanyola a principi de la dècada dels 2000. La parapública emetia canals de televisió espanyols, catalans, portuguesos i francesos sense pagar els drets d’autor corresponents. França i Espanya van amenaçar que portarien el govern andorrà als tribunals. El problema es va resoldre de dues maneres. Primera, Andorra Telecom es comprometia a pagar una multa milionària a canvi de no veure’s als jutjats i el govern per la seva banda crearia una Societat de Drets d’Autors que comencés a regular el dret intel·lectual. La polèmica generada per la quantitat escandalosa de la multa potser podria haver-se d’interpretar com una forma d’ingerència. La situació de la indústria discogràfica als països veïns era molt pèssima. Tant que la Societat d’Autors Espanyola (SGAE) es dedicava a multar gent que cantava cançons pel carrer![53][54][55] És possiblement per això que la societat francesa i espanyola van decidir estirar les orelles d'Andorra conscients que el país no tenia cap mena de legislació que impedís la pirateria. Andorra tampoc té pes en el sistema-món. La llei que va acabar per aprovar el parlament andorrà, a més de crear la SDADV (Societat de Drets d’Autors i Drets dels Veïns), també volia protegir el dret intel·lectual dels artistes andorrans –que per altra banda els mateixos artistes andorrans reclamaven. Amb l’arribada de la SDADV per primer cop es va començar a cobrar en bars, discoteques, hotels,...[56][57][58][59]

L'aventura eurovisiva andorranaModifica

Vegeu també: Andorra al Festival d'Eurovisió

En aquest context de crisi de la indústria musical Andorra va aconseguir un cert protagonisme dins del panorama musical gràcies a la seva participació en el Festival d’Eurovisió. RTVA (Ràdio i Televisió d’Andorra) s’hi va presentar sis cops. La primera representant va ser escollida entre el públic català i andorrà perquè RTVA va col·laborar amb TV3. Marta Roure, i la cançó, Jugarem a Estimar-nos, va empotar-se el passi en el programa “12 Punts”. Era la primera vegada que sonava el català a Eurovisió després que RTVE prohibís a Manuel Serrat cantar el “la, la, la” en català en ple franquisme. Es pot entendre doncs l’expectació que va generar la participació andorrana a Catalunya, però també a Espanya. El disc del programa, 12 Punts, que era els punts als quals aspiren tots els participants, va acabar per entrar a la llista d’èxits espanyola, tot i que a cavalles de les 30 més comprades. Així i tot era la primera vegada que un artista andorrà aconseguia un ressò tan important. El punt àlgid de la participació andorrana va arribar gràcies al grup Anonymous. Es tractava d’uns 4 joves andorrans que havien creat un grup de rock-punk que va aconseguir la màxima puntuació andorrana al certamen. El grup va crear el fenomen fans atorgat a un artista andorrà, cosa que mai s’havia vist al país. De sobte, el país sencer es va bolcar amb la participació andorrana, esperant la victòria. Una victòria que mai va arribar. Marta Roure va ser l’única representant que va aconseguir treure un disc al mercat en solitari. La Gisela, exconcursant d’OT, va crear polèmica perquè va representar el país amb una cançó, Casanova, cantada pràcticament en la seva totalitat en anglès. De fet, la cançó només preveia una frase en català: “vull escoltar que tu m’estimes”. La Sussanna Georgi va ser l’única cantant coneguda internacionalment (pel duet Me&My) que va representar el país. Però el Festival d’Eurovisió és un certamen car i difícil de guanyar. Arribada la crisi del 2008 RTVA ha d’abandonar el projecte. El dèficit de la televisió pública andorrana era insostenible. Lluís Cartes, per la seva banda, mai va arribar a representar el país tot i presentar-se com a candidat i malgrat ser l’un dels cantants andorrans més cèlebres a l’exterior (número 1 a Catalunya com a membre de Lexu’s). Els representants es van escollir en un principi a la Fira d’Andorra la Vella. Després se celebrava una gala de presentació de l’artista. Cantants d’OT com Manuel Carrasco hi van ser convidats.[60][61][62][63][64][65][66][67][68][69][70][71][72]{{Cal citació}}

Generació digitalModifica

L’ordinador va representar tota una revolució quan van aparèixer els primers Personal Computer. La tecnologia va anar avançant a poc a poc fins a explotar realment a principis de segle XXI canviant completament el modus vivendi de les persones. L’aparició dels xats, blocs, robots, smartsphones, tablets, de les xarxes socials com Facebook i Twitter van trasbalsar la manera de comunicar-se entre persones, de treballar, de curar malalties, de conèixer i informar-se. Va ser una autèntica revolució. Andorra per la seva mida petita s’hi va adaptar amb més facilitat i més ràpidament. És força significatiu que Andorra fos un dels primers països europeus a acomiadar-se de l’ADSL i el tercer al món en acomiadar-se de la televisió analògica.[73][74] En l’àmbit de la tecnologia es pot evidenciar els avantatges de ser un petit país. Per exemple, Andorra era l’any 2014 l’únic país al món que tenia tots els dominis esquiables a Google Snowmobile.[75] L’arribada dels smartphones gràcies a la invenció de l’iPhone per part d’Apple va acabar per posar la cirera al pastís. Un estudi revelava que dos terços dels menors d’Andorra jugaven amb videojocs diàriament.[76] L’iPad va ser incorporat a les escoles andorranes com a material obligatori.[77] De fet, Andorra va ser el primer país al món en obligar l’alumnat a portar un iPad que substituís els llibres. La utilització massiva de l’applicació WhatsApp va suposar una verdadera competència per Andorra Telecom que es va plantejar fins i tot fer cobrar per la utilització de la xarxa. L’administració, per la seva banda, va agilitzar la burocràcia ajudant-se d’internet, permetent que els tràmits es poguessin fer on-line. Fins i tot el vot a distància es podia tramitar per la xarxa.[78][79][80]

Andorra Telecom era l’única empresa de telecomunicacions que hi havia a Andorra. El govern la va mantenir així perquè es va adonar ràpidament del negoci que representaven les TIC. El boom tecnològic va fer que el govern es plantegés canvis, començant per la modificació del nom de la companya (STA), que va passar a dir-se Andorra Telecom. El canvi en realitat responia a una motivació de modificació profunda de l’ens per tal d’adaptar-la als nous temps. La va transformar en una societat anònima protegida de qualsevol intent de privatització. Un resultat que va ser fruit de la voluntat de la UE d’eliminar el roaming, que donava molts guanys a l’operadora andorrana.[81][82] Així Andorra Telecom va ser el centre difusor de la nova tecnologia a Andorra. Es comportava com un monopoli. El govern i els mateixos partits polítics volien que la situació continués així mateix.[83] Organitzava salons del videojoc, va implantar la fibra òptica, la TDT, el 4G, zones de Wi-Fi...[84][85][86] Les aplicacions, un nou concepte de programari que va inventar Apple, van revolucionar la forma en com el país es comunicava i tractava el turisme. Per exemple, la Cambra de Comerç va crear una aplicació per tal que els empresaris poguessin seguir el calendari fiscal i comptable.[87][88] L’onada YouTube va tenir molta influència arreu del món. Fenòmens com el Harlem Shake, el LipDub, el Gangnam Style i tants altres també van acabar per conquistar la població andorrana.[89][90][10][91] L'any 2015 en plenes eleccions generals el país va aconseguir que el hashtag #EG2015 fos trènding tòpic, una paraula que, d’altra banda, acabava de fer irrupció en els mitjans de comunicació.[92] Aquests precisament van haver d’adaptar-se amb moltes dificultats. El Diari d’Andorra va ser el primer diari del país que va decidir adoptar la fórmula de pagament on-line. Fòrum.ad es va presentar com el primer diari digital del país, tot i l’existència d’andorradirecte.ad. El BonDia va omplir el buit de periòdics gratuïts, una tendència que també s’anava estenent per tot Europa.

Ordino StudiosModifica

En el context de digitalització de la societat es pot parlar d’una empresa particularment important per a Andorra. Ordino Studios fou una empresa andorrana que va obrir les portes en plena crisi de les Subprimes i que va tenir presència a la premsa del país per presentar-se com la primera startup andorrana que creava videojocs. Els responsables de la sèrie nord-americana Stargate li van demanar que creés el videojoc de la sèrie per als mòbils i tauletes. Però si el 2012 tot semblava que arrencava espectacularment, un any més tard el caos s’apoderava de l’empresa. En efecte, el Diari d’Andorra informava que Ordino Studios tenia un deute que s’elevava gairebé a tres milions d’euros. D’aquest deute una part la va pagar el propi govern que havia incentivat en un principi la creació d’aquesta startup. Per l’ocasió van sortir a la premsa veus que qualificaven Ordinos Studos com un entrament de bojos que era evident que estaria condemnat al fracàs. Segons informa la premsa, Jordi Albà, director i responsable d ‘Ordinos Studos va organitzar “una empresa que pràcticament només vivia del crèdit, excepte els 230.000 euros que Andorra Televisió li va pagar per assumir el Club Piolet”, el programa infantil de la televisió pública andorrana. Ordino Studos pretenia en un principi constituir-se com una productora de televisió que acollís gravacions de programes i anuncis per a cadenes estrangeres. No aconseguint-t’ho es va centrar en la creació del videojoc de Stargate. Des de la premsa es va denunciar que el govern d’Antoni Martí mai s’hagués “molestat a mirar quina era l’estructura d’ingressos” perquè “en cas contrari, era impossible que li haguessin deixat ni un sol euro”. Tot i així, Ordino Studos queda per la història andorrana com una mostra més de l’arribada de les noves tecnologies en la societat globalitzada de principis de segle XXI.[93][94]

Llibertat d'expressióModifica

L'afer WikiLeaks i AndorraModifica

La democratització d’internet va començar a ser vista al principi de la dècada dels 2000 com un igualador i un contrapoder. L’aparent dificultat per controlar allò que es publicava feia que es poguessin denunciar casos de corrupció, manipulació... Internet es transformava en una eina potent que contribuïa a enderrocar governs.[95] Per exemple, la Primavera Àrab va ser possible gràcies a Facebook.[96] Aquest fet no va escapar a les mans de les grans multinacionals, poders supranacionals o governs. Tots van voler controlar aquesta nova eina. És en aquest intent que s’ha d’entendre la preocupació per la vigilància a distància (ex.: el cas dels televisors Samung, denunciats per enregistrar la veu dels seus clients sense permís),[97] la manipulació de dades en massa o l’anomenada “neutralitat a la xarxa”.[98] La polèmica generada a partir del cas d’Edward Snowden i de Julian Asssange va posar en dubte l’ètica periodística atès que fins aleshores cap mitjà de comunicació havia estat capaç de denunciar-ho; i de fet en molts casos la premsa contribuïa a la propaganda estatal.[99] La premsa mundial estenia la sensació que la novel·la d’Orwell es complia. Andorra no va quedar al marge d’aquesta espècie de “gran germà”. Tot i l’existència d’un organisme regulador i que en teoria protegia les dades dels usuaris a Andorra (APDA), el cas d’Edward Snowden posava en entredit la manera en com la policia andorrana, el govern andorrà o les altres institucions del país podien o no fer un ús intencionat de les dades dels seus ciutadans. En una entrevista a Vancouver Edward Snowden va arribar a ironitzar sobre l’existència d’una CIA a l’andorrana. CIA que ningú coneixia.[100] Dit de boca de Snowden i vistes les polèmiques per les escoltes il·legals a Andorra, les seves paraules prestaven a entendre que la ironia era un fet verídic. I és que quan va esclatar el cas WikiLeaks Andorra va estar al punt de mira de la premsa andorrana per la publicació de documentació que afirmava que Albert Pintat va decidir no presentar-se a les eleccions generals degut a amenaces del copríncep Nicolas Sarkozy: “la pressió francesa porta Andorra a reduir el secret bancari, el primer ministre [Albert Pintat] a abandonar la cursa per a la reelecció”. El cap de govern va haver de reconèixer els fets.[101][102]

Espionatge il·legalModifica

Les línies punxades per la policiaModifica

L’any 2010 sortia a la llum una marcada controvèrsia per escoles il·legals en despatxos de la policia. La policia andorrana escoltava presumiblement els despatxos exteriors de ministres, polítics, detinguts,... Les escoltes havien estat autoritzades pels governs liberals encara que Albert Pintat assegurés que “no en sabia res” i que ho trobava “incomprensible”.[103][104] L’afer va ser portat als tribunals i es va descobrir que els serveis secrets espanyols (CNI) tenien una línia telefònica connectada (amb el vistiplau del govern andorrà) als despatxos del cos d’ordre andorrà.[105] El cap de govern Antoni Martí va declarar que la justícia hauria de permetre “esclarir els dubtes que hagin pogut sorgir”. Tanmateix, va rellevar els directors policials, segons ell, perquè “la seva honorabilitat quedi planament restablerta”.[106] Molt probablement degut a l'escàndol, la premsa informava que la justícia andorrana hauria estat investigant la possible destrucció de proves per part dels implicats.[107][108]

Afer màquines d'escoltes il·legalsModifica

Durant el debat de pressupostos per al 2015 el parlament andorrà (compost majoritàriament per DA i minoritàriament per SDP i PS) va aprovar la compra d’una màquina il·legal per escoltar a la ciutadania sense que ella mateixa en sigui conscient. La compra va ser denunciada pel cap de l’oposició d’SDP, Jaume Bartumeu, que afirmava que DA havia amagat la màquina entre les línies del pressupost per aconseguir que l'adquisició passés desapercebuda. La màquina permetia fer escoltes sense cap protecció legal a telèfons mòbils. Segons argumentava DA, la tecnologia 4G era tan novedosa que calia una màquina adequada per controlar els traficants.[109][110][111] Malgrat l'evidència,[112] el PS va donar el vistiplau a l'adquisició de l’aparell considerant també que es tracta d'una qüestió de 4G. En canvi, l'SDP va preferir titllar l'adquisició d'"absurditat" perquè era evident que "no ho expliquen pel 4G, 3G o 23G, ho expliquen perquè els han descobert".[113] Però, les aliances a què van arribar, posteriorment, els partits que volien presentar-se a les eleccions generals del 2015, van deixar clarament el ciutadà en un desconcert absolut i els Verds en un gros descrèdit. És a dir, el PS va aliar-se amb els Verds d'Andorra creant la conjuntura "Junts".[114] No era doncs d'entendre que un partit que havia de difondre la filosofia de l'anti-globalització, de la protecció de dades, del reciclatge i consum equitatiu,... ara es dediqués a acceptar aliances amb partits que acabaven d'aprovar l'adquisició de màquines per escoltar massivament i il·legalment a la població andorrana. Per tot plegat es pot dir amb contundència que Andorra no va escapar a aquest escenari de control a l’estil Orwell. De fet, les polèmiques pels mètodes que utilitzava Facebook per “vigilar” els seus usuaris havien estat més d’una vegada portada arreu del món, Andorra inclosa.[115]

Llei mordassaModifica

L'any 2014, durant la legislatura d'Antoni Martí, el seu partit, majoritari a la cambra parlamentària andorrana, va aprovar l'anomenada "llei mordassa", qualificada així per l'oposició atès que pretenia poder multar o jutjar algun mitjà de comunicació que s'atrevís a criticar el seu govern amb l'excusa que la nova llei el que fa és "protegir els drets a la intimitat, a l'honor i la pròpia imatge" (que de fet és l'objecte de la llei).[116] La llei va ser molt mal rebuda pels mitjans de comunicació. El grup La Veu del Poble, per exemple, responsable dels diaris BonDia i Més Andorra, va decidir dies abans de l'aprovació, que només va rebre suport del partit en qüestió, publicar un diari tot buit titulant "aquest és el tipus de premsa que vol el govern de DA".[117][118] Tanmateix, la llei va tirar endavant malgrat l'oposició ferma de la resta de la cambra parlamentària i, a pesar, de la vulneració de la Constitució mateixa.[117][119]

Mitjans de comunicació sota vigilànciaModifica

Liberalització dels horaris comercialsModifica

Una mica per tot arreu al món industrialitzat es va assistir a una liberalització dels horaris comercials. Pels països com França, Espanya, País Basc, Catalunya o Portugal es tractava més aviat d’obrir els dissabtes i diumenges, dies normalment festius. Però a Andorra la qüestió se centrava en l’obertura dels negocis fins a les nou o les dotze de la nit. L’excusa per obrir a Andorra va ser que és “país de turisme”. La primera proposició d’obertura dels comerços en dies festius va venir del govern liberal d’Albert Pintat. Va decidir que s’obriria les botigues el dia de la constitució. Una decisió criticada pels sindicats amb manifestacions al carrer. El govern conservador d’Antoni Martí simplement va continuar amb aquesta línia proposant obertures de nit fins a les dotze. Un cop més es va topar amb els sindicats. L’únic govern que va intentar tancar botigues va ser l’efímer Jaume Bartumeu que es va trobar amb la resistència del patronat. En efecte, algunes botigues van decidir no acatar l’ordre de tancament els diumenges a la tarda. Per Jaume Bartumeu l’objectiu era que les famílies poguessin reunir-se. Els sindicats denunciaven que la gent tenia por a les represàlies, que els acomiadaments improcedents havien augmentat i per això només un 3% de la població estava adherida a un sindicat. El Raonador del Ciutadà alertava que l’assetjament laboral havia incrementat amb la crisi econòmica del 2008. Els socialdemòcrates es van mostrar molt reaccionaris envers aquesta liberalització (una mica com la resta de països europeus) considerant que es tractava d’una mesura que afavoria el “campi qui pugui” o que era literalment una “llei injusta”.[120][121][122][123][124][125][126][127][128][129][130][131][132][133][134][135][136]

BibliografiaModifica

ReferènciesModifica

  1. http://www.elperiodic.ad/editorial/28326/el-turista-rus-cada-cop-se-sent-mes-atret-per-andorra [enllaç sense format]
  2. http://www.bondia.ad/societat/sant-julia-vol-potenciar-el-comerc-electronic-com-complement-del-model-tradicional [enllaç sense format]
  3. http://www.pyrenees.ad/ca/mc-donalds
  4. http://www.puntdetrobada.com [enllaç sense format]
  5. http://visitandorra.com/ca/comer/burger-king/ [enllaç sense format]
  6. http://visitandorra.com/ca/comer/restaurante-pans-company/ [enllaç sense format]
  7. http://www.santeloi.com/ca/carburants-sant-eloi/estacions-de-servei.html [enllaç sense format]
  8. http://www.zara.com/ad/ [enllaç sense format]
  9. https://www.k-tuin.com/index.php/tiendas/andorra [enllaç sense format]
  10. 10,0 10,1 https://www.youtube.com/watch?v=7r_pPsUVAIc [enllaç sense format]
  11. http://www.andorobots.com/?language=ca
  12. http://www.elperiodic.ad/noticia/37596/neix-una-associaci-per-generar-clima-dinversi-biotecnolgica
  13. http://www.tdt.ad/
  14. http://www.ara.ad/societat/Menys-ocupacio-hotelera-Cap-baixada_0_1272472908.html
  15. http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=19166&Itemid=413
  16. http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/nom-programa/Jordi-Cinca-ministre-de-finances-i-funcio/audio/774474/
  17. http://www.elperiodicdandorra.ad/societat/36199-andorra-turisme-refora-la-presncia-entre-el-mercat-rus.html
  18. http://www.elperiodicdandorra.ad/societat/25258-el-futur-passa-per-aprendre-rus.html
  19. http://www.anuaris.cat/article/televisio_tv3_es_lider_en_la_temporada_del_gran_hermano/1450/
  20. 20,0 20,1 http://www.tdt.ad
  21. http://www.cedal.org.co/index.shtml?apc=h1b1---&x=861&cmd%5B126%5D=c-1-'30'
  22. http://cultura.elpais.com/cultura/2014/07/11/television/1405095209_922407.html
  23. DMG, suplement dominical; Diari d'Andorra; núm. 5 el diumenge 23 de novembre del 2014
  24. http://musica21.me/escuchar/jose-galisteo.html
  25. http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=23294
  26. http://www.andorradifusio.ad/media/els-fenomens-de-gran-hermano
  27. http://www.lavozdegalicia.es/genteytelevision/2007/12/11/00031197391763657249996.htm
  28. http://www.elperiodicdandorra.ad/opinio_blog/la-finestra-oberta/35035-el-show-de-truman
  29. https://www.youtube.com/watch?v=jUSp8kGfen8
  30. 30,0 30,1 http://www.puf.com/Que_sais-je:Les_relations_internationales
  31. http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&id=24160&view=item&Itemid=380
  32. 32,0 32,1 http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=10069
  33. http://apple.com
  34. http://www.youtube.com
  35. http://www.groupe-fnac.com/index.php/la-fnac-dans-le-monde/
  36. Armengol Aleix, 2009.
  37. http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=38188
  38. http://www.ara.cat/suplements/andorra/Diplomacia-mida-dun-microestat_0_1306669349.html
  39. http://www.vilaweb.cat/noticia/926828/20041129/andorra-membre-lorganitzacio-internacional-francofonia.html
  40. http://www.vilaweb.cat/noticia/921312/20041117/andorra-cimera-iberoamericana-observador.html
  41. http://www.observatoridelallengua.cat/arxius_documents/informe6_ok.pdf
  42. http://www.elperiodic.ad/noticia/38489/bartumeu-visita-san-marino-convidat-pel-partito-socialista
  43. http://www.coa.ad/index.php/index.php?option=com_content&view=section&layout=blog&id=5&Itemid=27
  44. http://www.elperiodic.ad/noticia/25518/haciane-es-retira-per-sempre
  45. http://www.alternatives-internationales.fr/quel-monde-en-2014-_fr_pub_1269.html
  46. http://www.bondia.ad/esports/betinho-fitxara-pel-morabanc-si-supera-la-revisio-medica
  47. http://www.bondia.ad/esports/barry-williams-arriba-amb-ambicio-ajudar-aconseguir-lascens
  48. http://www.bondia.ad/search/node/jugador%20estranger
  49. http://www.dkespanol.com/cl/historia-y-cultura/musica-la-historia-visual-definitiva.html
  50. https://www.youtube.com/watch?v=sFPaZjE1Cyc
  51. http://www.20minutes.fr/dossier/hadopi
  52. http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=11878
  53. http://www.levante-emv.com/valencia/2015/06/18/multa-joven-cantar-calle-micalet/1279775.html
  54. http://blogs.20minutos.es/entradagratuita/2008/12/10/la-sgae-acosa-y-si-puede-derriba/comment-page-2/
  55. http://www.libertaddigital.com/internet/a-palos-con-un-cobrador-de-la-sgae-1276388710/
  56. http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=8131
  57. http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=15203&Itemid=380
  58. http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=13247
  59. http://www.bondia.ad/cultura/155000-euros-la-gestio-dels-drets-dautor
  60. http://www.andorradifusio.ad/eurovisio
  61. http://www.escunited.com/home/interview-andorras-10th-anniversary-in-eurovision/
  62. http://anuaris.cat/continguts/general/cronologia_imprimir.php?id=30136
  63. http://anuaris.cat/continguts/general/cronologia_imprimir.php?id=28385
  64. http://anuaris.cat/continguts/general/cronologia_imprimir.php?id=28213
  65. http://diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=20497
  66. http://diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=32542
  67. http://www.laxarxa.com/cultura-i-xarxes/actualitat/musica/noticia/la-canco-andorrana-d-eurovisio-ja-puja-a-les-llistes-d-exit
  68. http://www.vilaweb.cat/noticia/2233516/20070116/grup-punk-rock-anonymous-representara-andorra-eurovisio.html
  69. http://eurovision-spain.com/iphp/noticia.php?numero=3675
  70. http://www.enderrock.cat/noticia/1699/anonymous/apunta/cap/eurovisi/oacute
  71. http://eurovision.tv
  72. http://www.eurovision-spain.com
  73. http://www.ara.ad/suplement/pais-que-jubila-lADSL_0_1271272870.html?print=1
  74. http://www.ccma.cat/324/Andorra-apaga-el-senyal-analogic-de-televisio-i-obre-les-portes-a-lemissio-en-digital/noticia/216020/
  75. http://www.bondia.ad/economia/andorra-es-converteix-en-lunic-pais-que-te-tots-els-dominis-esquiables-google-snowmobile
  76. http://www.ara.cat/xarxes/joves-dentre-miren-mobil-vegades_0_1259874165.html?print=1
  77. http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=25530
  78. http://www.diariandorra.ad/index.php?Itemid=380&view=item&id=21428&option=com_k2
  79. http://www.ara.ad/societat/Dos-menors-juguen-videojocs-diariament_0_1271273057.html?print=1
  80. http://www.bondia.ad/politica/els-residents-lestranger-ja-poden-fer-la-sollicitud-votar-correu
  81. http://www.bondia.ad/economia/el-govern-estudia-convertir-andorra-telecom-en-una-societat-anonima
  82. http://cadenaser.com/m/emisora/2014/05/15/radio_ser_principat_d_andorra/1400107447_850215.html
  83. http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=39490
  84. http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=39362
  85. http://www.bondia.ad/economia/andorra-tindra-enguany-wi-fi-gratuita-les-zones-amb-mes-afluencia-turistica
  86. http://www.andorradifusio.ad/noticies/andorra-telecom-vol-tenir-xarxa-4g-operativa-loctubre
  87. http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=25340
  88. http://bondia.ad/societat/lapda-se-centra-en-les-dades-de-lambit-sanitari
  89. https://diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=23566
  90. https://diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=26738&Itemid=435
  91. https://www.youtube.com/watch?v=g273H1Rftts
  92. http://www.elperiodic.ad/noticia/42515/eg2015-es-trending-topic
  93. http://www.bondia.ad/societat/ordino-studios-produira-un-videojoc-sobre-la-serie-nord-americana-stargate
  94. http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&id=29962&view=item&Itemid=380
  95. https://www.youtube.com/watch?v=Izt_WqCzYHE
  96. http://blogs.ccma.cat/60minuts.php?itemid=44481
  97. http://www.lavozdegalicia.es/noticia/tecnologia/2015/02/10/samsung-asegura-espia-usuarios-smart-tv/00031423556832513203393.htm
  98. http://www.media.cat/2015/06/16/per-damunt-de-les-urnes-el-gran-germa-avanca/
  99. http://www.conexionbrando.com/1341527
  100. http://www.eltiempo.com/mundo/ee-uu-y-canada/snowden-dice-que-hay-muchos-programas-de-espionaje-que-aun-no-ha-revelado/13612710
  101. http://www.elperiodic.ad/noticia/16968/labando-de-pintat-a-wikileaks
  102. https://wikileaks.org/plusd/cables/08BARCELONA109_a.html
  103. http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=20133&Itemid=429&limitstart=10
  104. http://www.bondia.ad/politica/albert-pintat-afirma-que-no-en-sabia-res
  105. http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=35202&Itemid=380
  106. http://www.vilaweb.cat/noticia/4172431/20140210/govern-dandorra-relleva-cupula-policia-cas-presumptes-escoltes-illegals.html
  107. http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=21301&Itemid=276&limitstart=30
  108. http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=20106
  109. http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=37700
  110. http://www.elperiodic.ad/noticia/41112/bartumeu-anuncia-que-la-policia-tindr-un-nou-aparell-descoltes
  111. http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=35577
  112. http://www.elperiodic.ad/opinio/article/41200/la-mquina-descoltar
  113. http://www.andorradifusio.ad/noticies/espot-reitera-que-sistema-descoltes-es-urgent-i-necessari
  114. http://forum.ad/2015/01/22/psverdsiniciativa-ciutadanaindependents-validen-les-seves-llistes-sota-el-nom-junts/
  115. http://forum.ad/?s=facebook+protecció+dades&x=0&y=0
  116. http://www.mes.ad/index.php?option=com_content&view=article&id=199:hemeroteca-juny-2014&catid=47:2014&Itemid=230
  117. 117,0 117,1 http://www.andorradifusio.ad/noticies/saprova-lanomenada-llei-mordassa-tot-i-que-loposicio-considera-que-vulnera-llibertat
  118. http://cadenaser.com/m/emisora/2014/06/05/radio_ser_principat_d_andorra/1401921871_850215.html
  119. http://www.consellgeneral.ad/ca/accessos-directes/constitucio-i-reglament/copy_of_la-constitucio-del-principat-d-andorra
  120. http://www.bondia.ad/societat/el-govern-estableix-en-102-els-dies-de-tancament-de-les-botigues-les-nou
  121. http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=37011#
  122. http://www.bondia.ad/politica/bartumeu-considera-lamentables-les-cartes-enviades-pels-empresaris-als-treballadors-sobre
  123. http://forum.ad/2011/10/13/e-ps-acusa-de-nou-el-govern-dinactiv...rma-que-limpacte-economic-dels-nous-horaris-comercials-es-nul/
  124. http://forum.ad/2014/11/12/els-comercos-podran-obrir-el-dissabte-14-de-marc-dia-de-la-constitucio/
  125. http://www.bondia.ad/societat/el-raonador-constata-un-augment-dels-casos-dassetjament-les-empreses
  126. http://forum.ad/2011/11/23/l’enquesta-d’horaris-comercials-fa-descartar-lobertura-dun-o-mes-dies-fins-a-les-12-de-la-nit/
  127. http://www.bondia.ad/politica/nomes-el-34-dandorrans-i-el-22-de-no-andorrans-estan-en-un-sindicat
  128. http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/10/18/paisvasco/1413624658_501597.html
  129. http://www.lemonde.fr/economie/article/2015/02/24/le-conseil-d...erture-des-magasins-de-bricolage-le-dimanche_4582436_3234.html
  130. http://www.publico.pt/local-porto/jornal/liberalizacao-dos-horarios-comerciais-no-porto-em-risco-18909
  131. http://www.bondia.ad/societat/els-sindicats-denuncien-un-increment-dels-acomiadaments-improcedents
  132. http://www.publico.pt/politica/noticia/ps-admite-discutir-maior-l...alizacao-dos-horarios-das-grandes-superficies-comerciais-1327444
  133. http://www.bondia.ad/politica/alis-es-partidari-que-els-comercos-tambe-puguin-obrir-meritxell-nadal-i-cap-dany
  134. http://www.bondia.ad/politica/saprova-la-flexibilitzacio-dels-horaris-comercials-malgrat-que-el-ps-consideri-que
  135. http://forum.ad/2015/03/14/manifest-del-14-de-marc-contra-lobertura-del-sector-del-comerc-en-la-festa-nacional/
  136. http://antiga.intersindical-csc.cat/index.php?obre=01premsa_ampliar&id=214