Obre el menú principal

Llista de ciutats d'Etrúria

article de llista de Wikimedia
(S'ha redirigit des de: Lorium)

Aquesta és una llista de ciutats d'Etrúria:

Aqua Caeretanae
fou una vila prop de Caere, a Etrúria, amb uns famosos banys. És la moderna Bagno di Sasso.
Centumcellae
Ciutat a la costa d'Etrúria a uns 80 km de Roma. Fou construïda per Trajà que hi va tenir una vila. Fou una ciutat bastant gran que a la caiguda de l'Imperi, va passar als gots i fou atacada pels bizantins i ocupada per Belisari, però reconquerida per Tòtila, fins que Narsès la va recuperar. El 812: destruïda pels sarraïns i els seus habitants es van retirar a l'interior i van fundar Civita Vecchia.
Cosa
una antiga ciutat d'Etrúria a la costa entre Portus Herculis i Garviscae. Alguns la situen entre les 12 ciutats de la lliga Etrusca però no n'hi ha cap constància. Plini el Vell diu que depenia de Volci, que era a uns 35 km, però no se sap si era així des sempre o només en el temps en què va escriure. La ciutat no té registres històrics; només apareix el 273 aC quan una colònia romana s'hi va establir, i se sap que pocs anys abans els romans havien triomfat sobre Volci.
Estatònia
(Statonia, Στατωνία) : ciutat del sud d'Etrúria esmentada per Estrabó com una petita ciutat. Plini el Vell l'esmenta com a municipalitat. Tenia pedreres al seu territori que probablement tocava al de Tarquínia.
Ferònia (llatí Feronia)
fou una ciutat del sud d'Etrúria al peu del mont Soracte, al territori de Capena, amb un cèlebre temple o santuari de la deessa de Ferònia, i una cova sagrada annexa. Estrabó és l'únic que esmenta la ciutat del mateix nom, però altres autors només esmenten la Lucus Feroniae o la Feroniae fanum, però probablement la ciutat va sorgir al llarg dels anys entorn de la fira que es feia a les reunions anyals. Ferònia fou una deessa dels sabins i foren aquest poble els que assitien a les reunions del santuari, tot i que el santuari era a Etrúria i dependent de la ciutat de Capena. La primera menció dels festivals anyals és del temps del rei Tul·li Hostili. El temple va acumular riqueses en el curs dels anys i Anníbal: temptat d'acostar-se al santuari durant la seva retirada de Roma el 211 aC amb el propòsit de saquejar-lo, cosa que va fer i es va emportar tot l'or i plata. La història esmenta alguns prodigis que van passar alí i molta gent acudien pels miracles; alguns devots creuaven descalços per les brases roents (algunes fonts diuen que això correspon a un temple d'Apol·lo al cim del Soracte, però probablement es va traslladar des allí al més cèlebre santuari al seu peu).
Fregenae
Ciutat de la costa d'Etrúria entre Alsium i la desembocadura del Tíber. Tit Livi l'esmenta com a colònia marítima probablement establerta al mateix temps que Alsium el 245 aC.[1] Velleius Paterculus esmenta la fundació de les dues colònies però dóna el nom de Fregellae en lloc de Fregenae, però Epitome diu que Fregenae fou fundada com a colònia al mateix temps que Brundisium[2] i com que aquesta se sap que fou fundada el 244 aC segons el mateix Velleius Paterculus, cal pensar que es referia a Fregenae i no a Fregellae que havia de ser més antiga. Construïda en terreny pantanós i poc sa, no va assolir importància i quan es va construir Portus Augusti a la dreta del Tíber va esdevenir un llogaret. Encara apareix a Estrabó, Plini el Vell i als Itineraris però Rutilus a la seva descripció de la costa d'Etrúria ja no l'esmenta i no s'han trobar ruïnes que li puguin correspondre que haurien de ser prop de Torre di Maccarese, entre Palo i Porto, a la desembocadura del riu Arone.
Graviscae 
ciutat de la costa d'Etrúria entre Cosa i Castrum Novum. Es creu que era situada a la rodalia del riu Marta on queden les restes de dues antigues ciutats: una a la dreta, a menys de 2 km de la desembocadura; i un altre a la costa a la vora del rierol San Clementino o Le Saline, també a menys de 2 km de la desembocadura del Marta. No consta la seva existència abans de l'establiment d'una colònia romana el 181 aC, però se sap que formava part del territori de Tarquínia (Tarquinii) i es pensa que podria haver estat el port d'aquesta ciutat, igual que Pyrgi era el port de la veïna Caere. La zona era poc fèrtil i saludable i la ciutat fou poc prospera però existia encara en temps d'Estrabó, Plini el Vell i Claudi Ptolemeu i encara surt als Itineraris. Rutili l'esmenta en 416 com a ciutat amb completa decadència amb només un grup de cases.
Herbanum 
ciutat d'Etrúria esmentada per Plini el Vell,[3] que la situa a l'interior. Alguns suposen que podria ser la ciutat anomenada Urbs Vetus per Paulus Diaconus, i Urbiventum per Procopi, noms que corresponen a Orvieto. Herbanum seria el nom llatí de la ciutat etrusca sobre la que Orvieto es va edificar, però això només és una hipòtesi.
Liburni Portus 
port de la costa d'Etrúria al sud de Porto Pisano, prop de la desembocadura de l'Arno, que és la moderna ciutat de Livorno.
Lorium o Laurium 
ciutat del sud d'Etrúria i estació de la via Aurèlia, a uns 18 km de Roma. És coneguda perquè la família d'Antoní Pius tenia una vila a la ciutat, que l'emperador va convertir en palau i on va residir freqüentment; també fou el lloc preferit com a residència del seu successor Marc Aureli. Encara era seu d'un bisbe al segle V però després va ser abandonada. Es creu que correspon a Castel di Guido, a la vora del rierol Bottaccia, on s'han trobat restes d'edificis i tombes; a la part alta es veuen les restes d'un edifici mes luxòs probablement la vila-palau de l'emperador.
Luna (Λούνα) 
ciutat d'Etrúria, a l'esquerra del riu Macra a poca distància de la seva desembocadura i per tant prop de Ligúria, però hi ha discrepàncies si era ciutat etrusca o lígur. Plini l'esmenta[3] com la primera ciutat d'Etrúria i també la situen a Etrúria Estrabó i Claudi Ptolemeu. Pomponi Mela l'assigna en canvi a Ligúria. Quan el riu Macra va ser convertit en límit entre les dues regions, Luna va quedar dins Etrúria però anteriorment, quan els romans van arribar a la zona, eren el lígurs el que la dominaven. Livi diu que fou etrusca abans de pertànyer als lígurs, però de moment no s'hi han trobat restes etrusques.
Maesia Silva 
zona boscosa d'Etrúria en territori de veïs que fou conquerida per Ancus Marcius. El lloc de la zona no ha pogut estar determinat però era segurament a la dreta del Tíber, entre Roma i la costa. Plini el Vell diu que a la selva abundaven els cascalls.
Pirgi (Pyrgi
ciutat de la costa d'Etrúria entre Alsium i Castrum Novum, a uns 50 km de Roma i 10 km de Caere (de la que feia de port). Va sorgir entorn del temple d'Eileithyia. El 384 aC: atacada per Dionís el vell de Siracusa, atret per les riqueses del temple; la ciutat fou sorpresa i el temple saquejat i es diu que el botí va pujar a 1000 talents. Sembla que des de llavors els habitants de Pirgi es van dedicar sovint a la pirateria. És esmentada com a colònia marítima de Roma per Tit Livi, junta amb Fregenae i Castrum Novum,[4] apareix a diverses obres geogràfiques i Estrabó diu que era una ciutat petita. A l'edat mitjana va agafar el nom de Santa Severa.
Portus Lunae
fou el port de la colònia romana de Luna, sutuat a uns dos km de la ciutat, a la costa, que fou famós per la seva situació i protecció, considerat ser el port natural on cabien tots els vaixells d'Europa. Els romans el van utilitzar freqüentment com a base naval. És el modern golf de La Spezia. Un promontori anomenat Lunae Promontorium (avui Ponta Bianca) formava una divisió del golf. El golf tenia una llargada de 10 km i una amplada de 5 i dins tenia com a petits subports que formaven Portus veneris (Porto Venere) a l'oest, i Portus Ericis (Lerici) a l'est.
Soracte 
una muntanya d'Etrúria, al sud-est de Falèria, en la que hi havia un temple dedicat a Apol·lo i molt proper un llac d'aigües sulfuroses, els vapors de les quals provocaven la mort dels ocells. Modernament es va dir Monte San Silvestro o Preste.
Suana (Σοῦανα) moderna Sovana
Ciutat del sud d'Etrúria a la vall del Fiora a uns 35 km de la costa i a uns 30 km a l'oest de Volsinii. A la rodalia s'han trobar però tombes etrusques. A l'època cristiana fou seu d'un bisbe.
Sudertum (Σούδερτον)
Ciutat del sud d'Etrúria entre Volsinii i la costa. Plini el Vell l'esmenta com a municipi.[5] La ciutat no ha pogut ser situada i és esmentada també com a Subertum.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista de ciutats d'Etrúria  
  1. Livi, Titus. «1.14.8». A: The Roman History (en anglès). Hackett Publishing. ISBN 1603847022. 
  2. Patercle, Gai Vel·lei. «1, XIV». A: An Abridgment of the History of Rome (en anglès). T. Cadell and W. Davies, 1814. 
  3. 3,0 3,1 Plini el Vell. «III.V». A: Naturalis Historiae (en anglès). 
  4. Livi, Titus. «V.36». A: The Roman History (en anglès). Hackett Publishing. ISBN 1603847022. 
  5. Smith, William. Dictionary of Greek and Roman Geography (en anglès), 1854.