Osona
|
Per a altres significats, vegeu «Osona (desambiguació)». |
La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central. Osona forma part de la regió de l'Alt Ter.
| |||||
| Tipus | comarca de Catalunya  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Àmbit funcional territorial | Catalunya Central | ||||
| Capital | Vic | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 160.821 (2019) (129,15 hab./km²) | ||||
| Gentilici | osonenc, osonenca, osonencs, osonenques | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 1.245,2 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| PIB nominal | 4.079.200.000 € (2014) | ||||
| PIB per capita | 26.800 € (2014) | ||||
| Codi IDESCAT | 24 | ||||
| Lloc web | osona.cat | ||||
La capital de la comarca és Vic, situada al centre de la comarca i al centre també de la plana de Vic, ocupa l'espai central de la comarca. Limita amb les comarques següents: al nord amb el Ripollès, la Garrotxa i el Berguedà, a l'oest amb el Lluçanès, el Moianès i el Bages, a l'est amb la Selva i al sud amb el Vallès Oriental. Els límits territorials de la comarca comprenen la major part de la subcomarca natural del Lluçanès (sotsvegueria històrica), el Voltreganès i Les Guilleries. Comprèn la major part de l'històric Comtat d'Osona. Té 164.555 habitants oficialment (2023), i té 162.929 habitants sense comptar amb els municipis de la subcomarca del Lluçanès que van votar negativament per no unir-se a la comarca del Lluçanès.
La comarca d'Osona es a dins de la regió de l'Alt Ter, una regió composta amb Osona, el Ripollès, el Lluçanès i possiblement el Moianès i la Garrotxa.
Toponímia
modificaL'origen del topònim ve dels ausetans, la ciutat de Vic antigament es deia Ausa o Ausona en llatí, amb els segles el topònim va derivar a Osona.
Geografia
modifica
La comarca d'Osona és la més oriental de les comarques centrals i la de més heterogènia composició. Dins de les seves terres corresponents a les quatre grans unitats de relleu de Catalunya. El nucli de la comarca és constituït per la plana de Vic, conca d'erosió oberta en les margues gris-blavenques de la depressió central per l'acció conjunta del riu Ter. Pel nord, tanquen la plana els primers replecs pirinencs -serres de Milanys, Bellmunt i Curull-, que s'enllacen pel nord-est amb l'altiplà de Cabrerès, pertanyent a la serralada Transversal. Per l'est, el curs encaixat del Ter separa aquest altiplà del massís pre-litoral de les Guilleries, el qual continua amb el del Montseny. Els contraforts occidentals del pla de la Calma (Massís del Montseny) i els cingles de Bertí tanquen la comarca pel sud. Entre aquestes dues formacions muntanyoses, el riu Congost ha obert un estret per on circula la carretera i la línia de ferrocarril que comunica la plana de Vic amb el Vallès i Barcelona. Per l'oest, són els altiplans del Moianès i del Lluçanès els que delimiten perfectament la conca.
Clima
modifica
El clima d'Osona és mediterrani continental humit, tot i que als relleus del nord (àrea prepirinenca) i a l'est (Montseny, Guilleries i Collsacabra) la precipitació és abundant o molt abundant i la temperatura és més baixa. La precipitació cau de manera regular durant tot l'any, però l'hivern és l'estació més seca. Pel que fa a la temperatura, l'estiu és calorós a la Plana de Vic i més fresc a la resta. L'hivern és fred a tota la comarca, amb inversió tèrmica i boires que afecten sovint la plana. L'amplitud tèrmica és alta al centre i oest de la comarca i només l'estiu queda lliure de la possibilitat de glaçades.[1]
Vegetació
modifica
La vegetació d'Osona és molt diversa i comprèn des de boscos caducifolis humits fins a pinedes mediterrànies.
El paisatge natural de la plana de Vic ha anat canviant amb el pas del temps. Es creu que la zona de la plana era ocupada per extensos boscos de roure martinenc. A l'actualitat resten pocs exemples d'aquest hàbitat, ja que el bosc original s'ha perdut en favor d'altres usos més productius, principalment camps de conreu. Als relleus de transició que delimiten la plana, degut a la inversió tèrmica, hi és abundant l'alzina, ja sigui formant boscos monoespecífics (alzinars) o pluriespecífics (juntament amb el roure martinenc). En molts casos aquestes quercínies es desenvolupen en el sotabosc de pinedes de pi roig, plantades en el seu moment per obtenir-ne productes silvícoles, però que a l'actualitat s'estan veient molt afectades per la sequera i les altes temperatures associades al canvi climàtic.
Al Cabrerès i al Bisaura, degut a un clima més plujós i fresc, hi abunden els boscos de fulla caduca i la vegetació eurosiberiana. El roure martinenc és l'espècie més estesa, però són destacables les fagedes neutròfiles que es constitueixen a les obagues i raconades ombrívoles. A part de rouredes i boscos de faig, són molt característics d'aquestes regions els prats mesòfils i altres hàbitats oberts associats a la ramaderia extensiva, generalment més estesos al Cabrerès. Al Bisaura hi té una presència important el pi roig, que forma boscos mixtos amb roures i faigs.
A les Guilleries, el clima més marítim i humit fa que la vegetació sigui molt rica i densa, amb arbres de fulla perenne a les zones més baixes i a les solanes i boscos de fulla caduca a les parts més fresques.[2] A la banda osonenca d'aquest massís hi domina l'alzina i el roure martinenc, però es poden trobar boscos o rodals de faig i d'altres caducifolis, com el freixe de fulla gran, el roure sessiliflor o el vern, així com plantacions de castanyer i de coníferes. La surera, molt abundant als vessants selvatans, és extremadament rara al cantó osonenc degut a la menor influència que hi tenen les marinades.
La vegetació del Montseny és molt similar a la de les Guilleries, però potser amb una menor presència de boscos mixtos caducifolis.[2] En qualsevol cas, és molt important la superfície ocupada per l'alzinar muntanyenc i, degut a la major altitud, per les fagedes acidòfiles. El roure martinenc segueix tenint una paper rellevant, sobretot a les obagues de menor altitud, com també l'hi tenen les plantacions de castanyer. En aquest massís és molt destacable la presència de l'avet, que en el vessant osonenc creix sobretot a la Baga del Matagalls.
A l'altiplà del Lluçanès, el paisatge natural segurament estaria constituït pels roures martinencs i les alzines carrasques, però l'ésser humà l'ha canviat afavorint les pinedes, de les quals destaca per la seva abundància la de pi roig. També hi trobem prats secs de pastura i extensions de pi blanc, pi pinyoner i pinassa.
Subcomarques
modificaLes subcomarques d'Osona són el Bisaura, la Vall del Ges, el Lluçanès (la major part del qual s'ha separat d'Osona per constituir una comarca pròpia), la plana de Vic, el Cabrerès, el Voltreganès i Guilleries-Montseny.
El Bisaura
modificaEl Bisaura és una subcomarca situada entre Osona i el Ripollès i formada pels municipis de Sant Quirze de Besora, Montesquiu, Sora, Santa Maria de Besora i Vidrà. La seva identitat pròpia respecte a la plana de Vic i el Ripollès queda palesa pel fet que, a la divisió comarcal de Catalunya, l'any 1932 va ser integrada al Ripollès, mentre que l'any 1990 va ser integrada a Osona.
Els seus pobles tenen més de 1000 anys d'història i formen part del naixement de Catalunya. Els cinc municipis ocupen una superfície de poc més de 100 km² i conjuntament sumen una població total de 3.760 habitants (any 2022).
Voltreganès
modificaEl Voltreganès és una subcomarca formada per un conjunt de pobles d'Osona: Sant Hipòlit de Voltregà, les Masies de Voltregà, Santa Cecília de Voltregà, Vinyoles, Orís i el Conanglell. Limita amb el Lluçanès, Gurb, Manlleu, Borgonyà i Torelló. El dia 3 de Febrer als municipis de Les Masies de Voltregà i Sant Hipòlit de Voltregà se celebren els "Fets de la Gleva", on es commemoren els atacs en la Guerra de Successió l'any 1714. El seguici va des de l'església de Sant Hipòlit fins al Santuari de la Gleva, amb escopetes i canons. A les Masies de Voltregà s'hi situa el Santuari de Nostra Senyora de la Gleva (també anomenat Santuari de la Gleva, La Gleva o Santuari de la Mare de Déu de la Gleva). Aquest el segon més important de Catalunya després del Santuari de Montserrat.
Municipis
modifica| Municipi | Habitants |
|---|---|
| Aiguafreda | 2.567 |
| Balenyà | 3.969 |
| Brull, el | 287 |
| Calldetenes | 2.601 |
| Centelles | 7.726 |
| Espinelves | 248 |
| Esquirol, l' | 2.263 |
| Folgueroles | 2.268 |
| Gurb | 2.697 |
| Malla | 266 |
| Manlleu | 21.172 |
| Masies de Roda, les | 751 |
| Masies de Voltregà, les | 3.222 |
| Montesquiu | 1.110 |
| Muntanyola | 721 |
| Orís | 355 |
| Roda de Ter | 6.680 |
| Rupit i Pruit | 277 |
| Sant Agustí de Lluçanès | 109 |
| Sant Bartomeu del Grau | 945 |
| Sant Boi de Lluçanès | 572 |
| Sant Hipòlit de Voltregà | 3.711 |
| Sant Julià de Vilatorta | 3.230 |
| Sant Martí de Centelles | 1.247 |
| Sant Pere de Torelló | 2.568 |
| Sant Quirze de Besora | 2.115 |
| Sant Sadurní d'Osormort | 89 |
| Sant Vicenç de Torelló | 2.083 |
| Santa Cecília de Voltregà | 184 |
| Santa Eugènia de Berga | 2.303 |
| Santa Eulàlia de Riuprimer | 1.450 |
| Santa Maria de Besora | 165 |
| Seva | 3.770 |
| Sora | 217 |
| Taradell | 6.809 |
| Tavèrnoles | 340 |
| Tavertet | 126 |
| Tona | 8.455 |
| Torelló | 14.902 |
| Vic | 48.364 |
| Vidrà | 178 |
| Viladrau | 1.133 |
| Vilanova de Sau | 310 |
La comarca conté 42 municipis, (43 si es fa efectiva la inclusió d’Aiguafreda aprovada en referèndum el 2022). Dels 43 municipis incluint Aiguafreda, 3 pertanyen a la província de Girona (Espinelves, Vidrà i Viladrau) i els 47 restants a la província de Barcelona. Les seves extensions varien des dels 51,60 km² de Gurb als 0,97 km² de Sant Hipòlit de Voltregà.
El 15 d'abril de 2015, el municipi de Collsuspina deixà de formar part d'Osona després de fer un referèdum per crear la nova comarca del Moianès. Els resultats van ser d'un 50,26% a favor de la nova comarca i un 44,44% en contra.
El 29 de maig de 2022, el municipi d'Aiguafreda va manifestar la voluntat de canviar del Vallès Oriental a Osona després de fer un referèndum on el 60,6% de la població es volia incorporar a Osona. La Generalitat ho haurà d'aprovar abans que el canvi es faci efectiu.[3]
La comarca és molt activa i disposa de molts dels serveis de què poden disposar les grans capitals, com ara una universitat; la majoria, ubicats a la seva capital: Vic (amb una superfície de 30,92 km² i 46.214 habitants l'any 2019).
Personatges
modifica- Categoria principal: osonencs
És terra de grans escriptors i poetes, com ara Jacint Verdaguer, Emili Teixidor, Miquel Martí i Pol, Maria Àngels Anglada, Segimon Serrallonga, entre altres. També destaca en l'àmbit musical amb figures com ara Pep Sala, Rafael Subirachs, Esquirols, Sau, o Quimi Portet. Altres personatges rellevants d'Osona són: Jaume Balmes, Ildefons Cerdà, Antoni Pladevall i Font, Pilarín Bayés i Francesc Mora Borrell.
Economia
modificaEl riu Ter va ser la seu de diverses colònies tèxtils, que juntament amb la ramaderia porcina i bovina, van enriquir la comarca. Actualment la zona combina els tres sectors econòmics de manera equilibrada amb un creixement dels serveis. La Universitat de Vic està servint d'impuls.
Demografia
modifica
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
| ||||||||||||||||||||
Política i govern
modifica| Mapa dels municipis de la comarca segons les alcaldies obtingudes en les eleccions municipals 2019. |  |
ERC-AM
PSC-CP
CUP-PA
Independents
|
Símbols
modificaEscut
modificaL'escut oficial d'Osona és un escut caironat de sinople, un jove, nu, portant sobre l'espatlla una palma, sobre un cavall corrent, tot d'or; la bordura componada d'or i de gules. Per timbre una corona mural de comarca. Va ser aprovat el 5 de novembre de 1995.[4] La figura de l'escut és una reproducció de la que es podia veure al revers d'una moneda ibèrica dels ausetans (s. IV, III i II aC) encunyada a Osona. Portava a l'anvers el perfil del cap d'un jove acompanyat d'un símbol, sovint un porc senglar, i en el revers un genet que porta una palma i a sota la llegenda en escriptura ibèrica AUSESKEN: dels ausetans. La bordura simbolitza els quatre pals de l'escut de Catalunya.
Bandera
modificaLa bandera d'Osona és apaïsada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, de sinople, un jove, nu, portant sobre l'espatlla una palma, sobre un cavall corrent, tot d'or; la bordura componada d'or i de gules. Va ser aprovada el 12 de maig de 1997.[5]
Referències
modifica- ↑ Servei Meteorològic de Catalunya. «Climatologies comarcals». Web. Arxivat de l'original el 2010-10-11. [Consulta: 29 juliol 2014]. CC-BY-SA-3.0
- ↑ 2,0 2,1 de Bolòs, Oriol «[Consejo Superior de Investigaciones Científicas El bosc mesòfil a les Muntanyes Catalanídiques septentrionals]». Collectanea Botanica, 22, 1993, pàg. 55-71. DOI: http://hdl.handle.net/10261/23407.
- ↑ «L’adscripció comarcal d’Aiguafreda. Resultats - Ajuntament d'Aiguafreda». [Consulta: 29 desembre 2022].
- ↑ «RESOLUCIÓ d'11 de maig de 1995, per la qual es dóna conformitat a l'adopció de l'escut heràldic de la comarca d'Osona.». DOGC. Generalitat de Catalunya, 2054, 11-05-1995 [Consulta: 19 juliol 2013].
- ↑ «RESOLUCIÓ de 12 de maig de 1997, per la qual es dóna conformitat a l'adopció de la bandera de la comarca d'Osona.». DOGC. Generalitat de Catalunya, 2403, 12-05-1997 [Consulta: 19 juliol 2013].
Vegeu també
modificaEnllaços externs
modifica
