Ria d'Ortigueira

La ria d'Ortigueira, també coneguda com a ria de Ortigueira i Ladrido,[1] és una ria de la província de La Corunya, a Galícia. Forma part de les Rías Altas i es troba entre la ria de Cedeira i la ria d'O Barqueiro. Es troba a la desembocadura del riu Mera, a la costa del mar Cantàbric.[2]

Infotaula de geografia físicaRia d'Ortigueira
Imatge
TipusRia i estuari Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaOrtigueira (província de la Corunya) Modifica el valor a Wikidata
 43° 44′ 11″ N, 7° 49′ 30″ O / 43.73638°N,7.82506°O / 43.73638; -7.82506Coord.: 43° 44′ 11″ N, 7° 49′ 30″ O / 43.73638°N,7.82506°O / 43.73638; -7.82506
Afluent
Llúdries al port d'Ortigueira

Coneguda també com a ria de Santa Marta de Ortigueira [3] o, més comunament, com ria d'Ortigueira, és un importantíssim lloc de pas i hivernada d'aus aquàtiques que es troba inscrita en el Conveni de Ramsar, a l'Inventari de zones humides de Galícia [4] i en el Registre general d'espais naturals de Galícia [5]

És considerada ZEPA (Zona d'especial protecció per a les aus) i ZEC (Zones especial de conservació).[6]

GeografiaModifica

Es troba encaixonada entre la serra de Capelada per l'oest i la serra de Coriscada per l'est. Les dues discorren gairebé paral·leles en direcció nord-est i culminen al mar Cantàbrica, en els caps Ortegal i Estaca de Bares respectivament. La ria d'Ortigueira ocupa un vast i serpentejant estuari creat pel riu Mera. En el seu marge oriental es troba el riu Baleo, el qual al seu torn forma la petita ria de Lladruc, la qual pren el seu nom del llogaret situat als peus de la seva desembocadura. Les seves aigües banyen als municipis d'Ortigueira i Afecte.

Té uns 10 km de longitud, una amplada màxima de 3 km i el seu calat és tan reduït que es buida gairebé del tot durant la baixamar, deixant exposada una amplíssima plana intermareal en la qual predominen els llims i fangs en els seus trams alt i mig i els fons sorrencs en el seu tram final, en els voltants de la platja de Morouzos.[7]

ClimatologiaModifica

El clima de la ria d'Ortigueira és oceànic, amb temperatures suaus a l'estiu i hivern i pluges molt abundants, normalment superiors als 1000 mm de precipitació mitjana anual. La humitat relativa és alta durant tot l'any i la temperatura mitjana anual ronda els 13º.[8]

Durant els mesos que van de juny a octubre predominen els vents de direcció nord-est.[9] Són vents càlids que arriben des del mar carregats d'humitat i que es refreden en ascendir les serres costaneres. Es tracta de l'efecte Föhn: el ràpid refredament condensa el vapor d'aigua i es genera un mantell ennuvolat d'estancament ( Núvol orogràfic ) a baixa altitud, molt típic dels estius de tota la costa nord gallega, que deixa temperatures molt suaus i freqüents encara que febles precipitacions al marge de sobrevent de les serres.

FloraModifica

Com a la resta de litoral de Galícia, el bosc autòcton ha desaparegut pràcticament de les seves riberes causa de el monocultiu d'eucaliptus, tot i que encara sobreviuen petits pedaços on proliferen els salzes, bedolls, castanyers, roures, etc. Al sotabosc abunden les esbarzers (Rubus lusitanicus) i diverses espècies de falgueres amb preponderància de la falguera aquilina (Pteridum aquilinum), mentre que en el matoll les espècies predominants són els tojos (Ulex europaeus) i la ginesta negra (Cytisus scoparius) [10] Al llarg de les ribes i en els illots que no queden coberts per la marea creixen jonqueres ( Scirpus holoschoenus i Juncus acutus principalment) ia principis de la primavera, a les zones ombrívoles i embassades, floreixen milers d'exemplars de lliri groc ( Iris pseudacorus ).

En la plana intermareal podem trobar praderies de Zostera marina i multitud d'espècies d'algues, com ara: molsa d'Irlanda, Gelidium sesquipedale, laminaria i Codium tomentosum.[11] Finalment, els topònims Ortigueira [12] i Ortegal (d'origen llatí) fan referència a l'abundància de ortigues, que de fet continuen sent molt abundants i utilitzades tradicionalment en aquesta zona per les seves virtuts terapèutiques i gastronòmiques.

FaunaModifica

MamífersModifica

Llúdriga, cabirol, senglar, teixó, guineu, marta, mostela, esquirol vermell, ratpenat orellut daurat, rata d'aigua, etc.

Amfibis i rèptilsModifica

Reineta arbòria, granota roja, tritó ibèric, salamandra lusitànica, salamandra comuna, escurçó de Seoane i llangardaix verd i negre.</br> També hi ha la sargantana serrana (Sargantana Serrana), un rèptil l'hàbitat típic són les serres i serralades de mitjana i alta muntanya, entre els 600 i els 2000 msnm ; però que a l'entorn d'aquesta ria habita a les zones costaneres a nivell de la mar.[13]

AusModifica

És un dels aiguamolls més importants de Galícia i constitueix un santuari per a un gran nombre d'espècies d'anàtids, limícoles i garses que passen l'hivern al seu abric. Moltes altres espècies fan escala a les seves riberes durant els seus trànsits migratoris de primavera i tardor.

A continuació, una relació de les espècies presents al llarg de l'any:

espècies sedentàries
pardal de bardissa raspinell comú Ànec collverd gaig Astor comú trist
Pinsà borroner Mallerenga carbonera mallerenga petita cargolet cotxa fumada cornella
corb tallarol capnegre tallarol de casquet sit gratapalles esparver comú
gavià argentat Pardal falcó pelegrí mallerenga blava cadernera Cuereta blanca
òliba blauet merla d'aigua merla mite Ànec negre comú
tudó passerell Perdiu pit-roig picot garser gros pinsà
Picot verd comú Polla d'aigua comuna aligot comú bruel bitxac comú tórtora turca
garsa Verderol
espècies hivernants
becadell comú Tètol cuanegre Tètol cuabarrat Alosa vulgar ànec griset ànec cuallarg
Ànec xiulador eurasiàtic Xivitona comuna Gamba verda Gamba roja comuna Gamba roja pintada fredeluga europea
Grasset de muntanya Grasset de costa xatrac àrtic xatrac comú xatrac becllarg Corriol anellat gros
Pigre gris Corb marí gros corb marí emplomallat Territ variant territ gros territ fosc
territ de tres dits Platalea estornell negre estornell vulgar martinet blanc agró blanc
bernat pescaire gabió Gavina vulgar Gavià fosc Garsa de mar eurasiàtica Ànec cullerot comú
Remena-rocs comú Cabusset comú cabussó collnegre cabussó orellut Becut eurasiàtic polit cantaire
espècies d'estiu
Capsot d'esquena roja Enganyapastors europeu oreneta comuna falciot negre
Espècies accidentals i / o en pas migratori
Àguila peixatera gavot Mascarell atlàntic xoriguer comú corriol camanegre corriol pit-roig
Daurada grossa Calàbria grossa còlit gris cucut comú verderola Sit blanc
Gavinot polar Bec de serra petit bec de serra mitjà Tórtora eurasiàtica

referènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ria d'Ortigueira
  1. [1] Arxivat 2016-06-13 a Wayback Machine.. Ministerio de Fomento (desembre del 2002). Accedit el 15 de juliol del 2015.
  2. «Atlas nacional de España» (en español). Arxivat de l'original el 13 de junio de 2016. [Consulta: 9 juliol 2015].
  3. Geografía descriptiva de la comarca de Ortigueira. Cantón Grande, 21. La Coruña: Establecimientos gráficos Zincker Hermanos, 1931, p. 36. 
  4. «DECRETO 127/2008, de 5 de junio, por el que se desarrolla el régimen jurídico de los humedales protegidos y se crea el Inventario de humedales de Galicia». Diario Oficial de Galicia. [Consulta: 10 juliol 2015].
  5. «DECRETO 157/1995, de 3 de junio, por el que se incluyen las zonas denominadas Umia–O Grove, A Lanzada, laguna Bodeira y punta Carreirón; ría de Ortigueira; laguna y arenal de Valdoviño y ría del Eo en el Registro General de Espacios Naturales de Galicia.». [Consulta: 11 juliol 2015].
  6. Decreto 37/2014, de 27 de marzo, por el que se declaran zonas especiales de conservación los lugares de importancia comunitaria de Galicia y se aprueba el Plan director de la Red Natura 2000 de Galicia (D.O.G. n.º 62, de 31 de marzo de 2014).
  7. Geografía descriptiva de la comarca de Ortigueira. Cantón Grande 21 - A Coruña: Establecimientos gráficos Zincke Hermanos, 1931, p. 36. 
  8. «Exposición sobre meteorología» (en español). [Consulta: 9 juliol 2015].
  9. «La Costa Atlántica Gallega». Arxivat de l'original el 7 de septiembre de 2015. [Consulta: 10 juliol 2015].
  10. «Humedales de Galicia». [Consulta: 12 juliol 2015].
  11. «Camino de la costa». Arxivat de l'original el 14 de marzo de 2016. [Consulta: 12 juliol 2015].
  12. «El proceso de cristianización». Arxivat de l'original el 4 de marzo de 2016. [Consulta: 12 juliol 2015].
  13. «Distribución de Iberolacerta monticola en la provincia de A Coruña (Galicia, Noroeste de España). Supervivencia de un relicto climático». Boletín de la Asociación Herpetológica Española, 2012, pàg. 81-87 [Consulta: 2 febrer 2017].