Ferroactinolita
La ferroactinolita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup dels amfíbols. Forma una sèrie de solució sòlida amb la tremolita-actinolita, de la qual n'és el terme extrem ric en ferro(II). Aquest fet és el que va inspirar Nils Sundius per assignar el nom de farro-actinolita a aquest mineral l'any 1946.[1]
 Ferroactinolita | |
|---|---|
| Fórmula química | ☐Ca₂(Fe2,5-0,02+,Mg2,5-5,0)Si₈O22(OH)₂ |
| Epònim | actinolita i Ferrós  |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > inosilicats > amfíbols |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DE.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DE.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/F.10 |
| Heys | 14.22.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,91Å; b = 18,17Å; c = 5,27Å; β = 104,98° |
| Grup espacial | grup espacial C2/m |
| Color | negre-verd, verd fosc |
| Exfoliació | distingible/bona - en {110} |
| Duresa | 5 a 6 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc verdós |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,668 nβ = 1,685 nγ = 1,702 |
| Birefringència | δ = 0,034 |
| Angle 2V | mesurat: 10° to 12°, calculat: 88° |
| Dispersió òptica | r > v o r < v |
| Impureses comunes | Ti, Al, Mn, Na, K, F, P |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA2012 s.p. |
| Símbol | Fact |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La ferroactinolita és un silicat de fórmula química ☐Ca₂(Fe2,5-0,02+,Mg2,5-5,0)Si₈O22(OH)₂. A més dels elements de la seva fórmula també pot contenir impureses de titani, alumini, manganès, sodi, potassim fluor i fòsfor. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls tenen forma de fulla o són columnars; també fibrosos radiants; granulars, massius.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs de és 5 a 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ferroactinolita pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O11; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferrohornblenda, ferrotschermakita, joesmithita, magnesiohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannilloïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferrotaramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferricatoforita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrokatophorita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, katophorita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.
Formació i jaciments modifica
La ferroactinolita es forma en esquists blaus i esquists verds rics en ferro, també en formacions de ferro metamorfosades i com a part d'un conjunt de filons que tallen skarns de Ca-Fe-Si.[2]
Ha estat trobada a Alemanya,l'Argentina, Austràlia, Àustria, el Brasil, el Camerun, el Canadà, Eslovàquia, Espanya, els Estats Units, França, Grècia, Groenlandia, Itàlia, el Japó, Namíbia, Noruega, el Pakistan, Portugal, el Regne Unit, la República Txeca, Romania, Rússia, Sud-àfrica, Suècia, Suïssa i la Xina. A Catalunya, s'ha trobat ferroactinolita al barranc de les Collades, a la localitat de Tremp (Pallars Jussà, Lleida) i a la mina Joaquina primera, a la localitat de Bellmunt del Priorat (El Priorat, Tarragona).[1]
Sol trobar-se associada amb altres minerals com: hedenbergita (producte de substitució), andradita, ilvaïta (contacte metamòrfic), cummingtonita, quars, magnetita, riebeckita, biotita i hematita (formacions de ferro).[2]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Ferro-actinolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Ferro-actinolite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 22 gener 2017].