Ilvaïta

mineral sorosilicat

La ilvaïta és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la lawsonita. El seu nom prové de Ilva, el nom antic de l'illa d'Elba, on s'hi troba la seva localitat tipus.[1]

Infotaula de mineralIlvaïta
Ilvaite-Quartz-233498.jpg
modifica
Fórmula químicaCaFe3+Fe2+
2
(Si2O7)O(OH)
EpònimElba modifica
Localitat tipusTorre di Rio - Santa Filomena area (Monte della Torre), Rio Marina, illa d'Elba, Província de Liorna, Toscana, Itàlia
Classificació
Categoriasilicats > sorosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BE.07
Nickel-Strunz 9a ed.9.BE.07 modifica
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/C.10 modifica
Dana56.2.3.3
Heys14.22.7
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 8,800Å; b = 13,019Å; c = 5,852Å;
Simetriammm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidalnegr
Grup espacialP2₁ modifica
Colornegre-ferro, negre grisenc obscur
Exfoliaciódistingible/bona - distingible en {001}, {010}
Fracturairregular, desigual
Tenacitatfràgil
Duresa5,5 a 6
Lluïssorsubmetàl·lica
Color de la ratllanegre, tendint a verd o marró
Diafanitatopaca
Densitat3,99 a 4,05 g/cm3 (mesurada); 4,064 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,727 nβ = 1,870 nγ = 1,883
Birefringènciaδ = 0,156
Pleocroismefort
Angle 2Vmesurat: 20° to 30°, calculat: 30°
Dispersió òpticaforta r<v
Impureses comunesMg, Mn
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959 modifica
Any d'aprovació1811
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La ilvaïta és un sorosilicat de fórmula química CaFe3+Fe2+
2
(Si2O7)O(OH). Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Els cristalls són prismàtics, estriats al llarg de {001}, de fins a 25 cm; també poden ser columnars, radiants o massius compactes.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5 a 6. És n'anàleg mineral amb ferro de la manganilvaïta.[1] N'existeixen polimorfs monoclínics i ortoròmbics.[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ilvaïta pertany a "09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si2O7, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació" juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, shkatulkaïta, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, tilleyita, killalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jacimentsModifica

La ilvaïta es forma en contacte amb roques metasomàtiques i dipòsits de ferro; també apareix en pedres calcàries metamorfosades i dolomies amb altres minerals calco-silicats.[2] Va ser descoberta l'any 1811 a l'àrea de Torre di Rio - Santa Filomena a l'illa d'Elba (Província de Liorna, Itàlia).[1]

Sol trobar-se associada amb altres minerals com: quars, magnetita, hedenbergita, esfalerita i fluorita.[2]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ilvaïta
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Ilvaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Ilvaite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 29 novembre 2017].