Chevkinita-(Ce)
La chevkinita-(Ce) és un mineral de la classe dels silicats que pertany al subgrup de la chevkinita, dins el grup homònim. Rep el nom en honor de Konstantin Vladimirovich Chevkin (Константина Владимировича Чевкина) (26 d'abril de 1803 - 3 de novembre de 1875), cap de l'Estat Major del Cos d'Enginyers de Mineria de Rússia.
 Chevkinita-(Ce) | |
|---|---|
-88665.jpg)  | |
| Fórmula química | Ce₄(Ti,Fe²⁺,Fe³⁺)₅O₈(Si₂O₇)₂ |
| Epònim | Konstantin Chevkin (en)  |
| Localitat tipus | Pit No. 17, Monts Ilmen, Província de Txeliàbinsk, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.70 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BE.70 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.17 |
| Dana | 56.2.8.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 13,370(3) Å; b = 5,660(2) Å; c = 11,280(3) Å; β = 100,87(3)° |
| Simetria | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | p21/b |
| Color | negre |
| Macles | sí |
| Fractura | concoidal |
| Duresa | 5 a 5,5 |
| Lluïssor | resinosa, submetàl·lica |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,967 a 1,973 nβ = 2,020 nγ = 2,050 |
| Birefringència | δ = 0,083 |
| Dispersió òptica | forta |
| Impureses comunes | Ca, Nb, Mg, Th, Sr, Zr |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) |
| Codi IMA | IMA1987 s.p. |
| Símbol | Cvk-Ce |
| Referències | [1] |
CaracterístiquesModifica
La chevkinita-(Ce) és un silicat de fórmula química Ce₄(Ti,Fe²⁺,Fe³⁺)₅O₈(Si₂O₇)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 5,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la chevkinita-(Ce) pertany a "09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació" juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.
Formació i jacimentsModifica
Va ser descoberta al Pit Núm. 17 dels monts Ilmen, a la província de Txeliàbinsk (Rússia). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chevkinita-(Ce) |
- ↑ «Chevkinite-(Ce)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 desembre 2019].