Chevkinita-(Ce)
La chevkinita-(Ce) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la chevkinita. Rep el nom en honor de Konstantin Vladimirovich Chevkin (Константина Владимировича Чевкина) (26 d'abril de 1803 - 3 de novembre de 1875), cap de l'Estat Major del Cos d'Enginyers de Mineria de Rússia.
 Chevkinita-(Ce) | |
|---|---|
-88665.jpg)  | |
| Fórmula química | (Ce,La,Ca,Th)4(Fe2+,Mg)(Fe2+,Ti,Fe3+)2(Ti,Fe3+)2(Si2O7)2O8 |
| Epònim | Konstantin Chevkin (en)  |
| Localitat tipus | Pit No. 17, Monts Ilmen, Província de Txeliàbinsk, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.70 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BE.70 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.17 |
| Dana | 56.2.8.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 13,370(3) Å; b = 5,660(2) Å; c = 11,280(3) Å; β = 100,87(3)° |
| Simetria | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | p21/b |
| Color | negre |
| Macles | sí |
| Fractura | concoidal |
| Duresa | 5 a 5,5 |
| Lluïssor | resinosa, submetàl·lica |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,967 a 1,973 nβ = 2,020 nγ = 2,050 |
| Birefringència | δ = 0,083 |
| Dispersió òptica | forta |
| Impureses comunes | Ca, Nb, Mg, Th, Sr, Zr |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i Estatus complementari: publicat abans de 1959 |
| Codi IMA | IMA1987 s.p. |
| Referències | [1] |
CaracterístiquesModifica
La chevkinita-(Ce) és un silicat de fórmula química (Ce,La,Ca,Th)4(Fe2+,Mg)(Fe2+,Ti,Fe3+)2(Ti,Fe3+)2(Si2O7)2O8. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 5,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la chevkinita-(Ce) pertany a "09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si2O7, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació" juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonosovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, shkatulkaïta, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, tilleyita, killalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.
Formació i jacimentsModifica
Va ser descoberta al Pit Núm. 17 dels monts Ilmen, a la província de Txeliàbinsk (Rússia). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chevkinita-(Ce) |
- ↑ «Chevkinite-(Ce)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 desembre 2019].