Fersmanita

mineral sorosilicat

La fersmanita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor de l'acadèmic Aleksandr Evgenievich Fersman (8 de novembre de 1883 - 20 de maig de 1945), mineralogista, fundador del Museu Mineralògic Fersman de Moscou (Rússia). La fersmita, un altre mineral, també porta el seu nom.

Infotaula de mineralFersmanita
Fersmanite-18481.jpg
modifica
Fórmula químicaCa4(Na,Ca)4(Ti,Nb)4(Si2O7)2O8F3
EpònimAlexander Fersman (en) Tradueix modifica
Localitat tipusFiló Núm. 1 de Labuntsov, Mont Eveslogtxorr, Massís de Jibiny, Província de Múrmansk, Rússia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BE.72
Nickel-Strunz 9a ed.9.BE.72 modifica
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/C.16 modifica
Dana56.2.5.3
Heys17.8.6
Propietats
Sistema cristal·lítriclínic
Estructura cristal·linaa = 7,21 Å; b = 7,21 Å; c = 20,45 Å; α = 95,15°; β = 95,6°; γ = 89,04°
Grup espacialgrup espacial 15 modifica
Duresa5,5
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,873 a 1,886 nβ = 1,914 a 1,930 nγ = 1,914 a 1,939
Birefringènciaδ = 0,041 a 0,053
Dispersió òpticarelativament forta
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) modifica
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La fersmanita és un silicat de fórmula química Ca4(Na,Ca)4(Ti,Nb)4(Si2O7)2O8F3. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fersmanita pertany a "09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si2O7, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació" juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, shkatulkaïta, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, tilleyita, killalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jacimentsModifica

Va ser descoberta al filó Núm. 1 de Labuntsov, dins el mont Eveslogtxorr, al massís de Jibiny (Província de Múrmansk, Rússia). També ha estat descrita en altres indrets de la província de Múrmansk, així com a la república de Sakhà (Rússia), Romania, Alemanya, el Brasil i els Estats Units.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fersmanita
  1. «Fersmanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 desembre 2019].