Estronciochevkinita

L'estronciochevkinita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la chevkinita (i al subgrup de la perrierita). Anomenada així l’any 1983 per Stephen E. Haggerty i Anthony N. Mariano en honor a Konstantin Vladimirovich Chevkin, i per la dominància de l’estronci en la composició.

Infotaula de mineralEstroncioiochevkinita
Fórmula química(Sr,La,Ce,Ca)4Fe2+(Ti,Zr)2Ti2(Si2O7)2O8; segons la IMA: (Sr,Ce,La)4Fe2+(Ti,Zr)4 (Si2O7)2; la fórmula idealitzada seria: Sr4Fe2+(Ti,Zr)4 (Si2O7)2 O8.
Epònimchevkinite mineral group (en) Tradueix, solució sòlida mineral i estronci modifica
Localitat tipusCerro Sarambi, Departament de Concepción, Paraguai
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BE.70
Nickel-Strunz 9a ed.9.BE.70 modifica
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/C.17 modifica
Dana56.2.8.2
Heys14.9.24
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 13,56Å; b = 5,7Å; c = 11,1Å; β = 100,32°
Grup espacialP2₁ modifica
Colornegre
Duresa5 a 6
Lluïssorsubmetàl·lica
Color de la ratllamarró
Diafanitatopaca
Impureses comunesAl, Y, Cr, Mn, Ba, Na
Més informació
Estatus IMAaprovat modifica
Codi IMAIMA1983-009
Any d'aprovació1983
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

L'estronciochevkinita és un silicat de fórmula química (Sr,La,Ce,Ca)4Fe2+(Ti,Zr)2Ti2(Si2O7)2O8. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5 a 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l 'estronciochevkinita pertany a "09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si2O7, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació" juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonosovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, shkatulkaïta, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), jinshajiangita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, tilleyita, killalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jacimentsModifica

Es forma en les bandes més màfiques de dics de fenita que es formen radialment al voltant de carbonatites. S’ha trobat associada a sanidina, egirina, nefelina, hematites, zeolites i loparita rica en estronci. [2]

ReferènciesModifica

  1. «Strontiochevkinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. «Strontiochevkinite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 26 desembre 2015].