Estronciochevkinita

L'estronciochevkinita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al subgrup de la perrierita, dins del grup de la chevkinita. Va ser anomenada així l'any 1983 per Stephen E. Haggerty i Anthony N. Mariano en honor de Konstantin Vladimirovich Chevkin, i per la dominància de l'estronci en la composició.

Estronciochevkinita
Fórmula química	(Sr,La,Ce,Ca)₄Fe²⁺(Ti,Zr)₂Ti₂(Si₂O₇)₂O₈
Epònim	chevkinite mineral group (en) i estronci
Localitat tipus	Cerro Sarambi, Departament de Concepción, Paraguai
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BE.70
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BE.70
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/C.17
Dana	56.2.8.2
Heys	14.9.24
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 13,56Å; b = 5,7Å; c = 11,1Å; β = 100,32°
Grup espacial	grup espacial P2₁/a
Color	negre
Duresa	5 a 6
Lluïssor	submetàl·lica
Color de la ratlla	marró
Diafanitat	opaca
Impureses comunes	Al, Y, Cr, Mn, Ba, Na
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1983-009
Any d'aprovació	1983
Símbol	Scvk
Referències

Característiques

L'estronciochevkinita és un silicat de fórmula química (Sr,La,Ce,Ca)₄Fe²⁺(Ti,Zr)₂Ti₂(Si₂O₇)₂O₈. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5 a 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'estronciochevkinita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), jinshajiangita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

Es forma en les bandes més màfiques de dics de fenita que es formen radialment al voltant de carbonatites. S'ha trobat associada a sanidina, egirina, nefelina, hematites, zeolites i loparita rica en estronci.