Estronciochevkinita
L'estronciochevkinita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la chevkinita (i al subgrup de la perrierita). Anomenada així l’any 1983 per Stephen E. Haggerty i Anthony N. Mariano en honor a Konstantin Vladimirovich Chevkin, i per la dominància de l’estronci en la composició.
 Estroncioiochevkinita | |
|---|---|
| Fórmula química | (Sr,La,Ce,Ca)4Fe2+(Ti,Zr)2Ti2(Si2O7)2O8; segons la IMA: (Sr,Ce,La)4Fe2+(Ti,Zr)4 (Si2O7)2; la fórmula idealitzada seria: Sr4Fe2+(Ti,Zr)4 (Si2O7)2 O8. |
| Epònim | chevkinite mineral group (en)  , solució sòlida mineral i estronci  |
| Localitat tipus | Cerro Sarambi, Departament de Concepción, Paraguai |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.70 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BE.70 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.17 |
| Dana | 56.2.8.2 |
| Heys | 14.9.24 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 13,56Å; b = 5,7Å; c = 11,1Å; β = 100,32° |
| Grup espacial | P2₁ |
| Color | negre |
| Duresa | 5 a 6 |
| Lluïssor | submetàl·lica |
| Color de la ratlla | marró |
| Diafanitat | opaca |
| Impureses comunes | Al, Y, Cr, Mn, Ba, Na |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1983-009 |
| Any d'aprovació | 1983 |
| Referències | [1] |
CaracterístiquesModifica
L'estronciochevkinita és un silicat de fórmula química (Sr,La,Ce,Ca)4Fe2+(Ti,Zr)2Ti2(Si2O7)2O8. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5 a 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l 'estronciochevkinita pertany a "09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si2O7, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació" juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonosovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, shkatulkaïta, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), jinshajiangita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, tilleyita, killalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.
Formació i jacimentsModifica
Es forma en les bandes més màfiques de dics de fenita que es formen radialment al voltant de carbonatites. S’ha trobat associada a sanidina, egirina, nefelina, hematites, zeolites i loparita rica en estronci. [2]
ReferènciesModifica
- ↑ «Strontiochevkinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «Strontiochevkinite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 26 desembre 2015].