Götzenita

mineral sorosilicat

La götzenita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la rinkita. Rep el nom per Gustav Adolf von Götzen (1866-1910), viatger alemany que va ser el primer europeu a pujar el mont Shaheru, al Kivu Nord (Zaire), la localitat tipus per a l’espècie.

Infotaula de mineralGötzenita
Götzenite, Fluorite, Calcite-172533.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaNaCa6Ti(Si2O7)2OF3
EpònimGustav Adolf von Götzen Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMont Shaheru, Volcà Nyiragongo, Territori de Nyiragongo, Kivu Nord, República Democràtica del Congo
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BE.22
Nickel-Strunz 9a ed.9.BE.22 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/C.12 Modifica el valor a Wikidata
Dana56.2.5.4
Heys17.2.7
Propietats
Sistema cristal·lítriclínic
Estructura cristal·linaa = 9,667 Å; b = 5,731 Å; c = 7,334 Å; α = 90°; β = 101,05°; γ = 101,31°
Simetria1 - pinacoide
Grup espacialp1
Colorgroc molt clar, bronze, blanc, incolor, blanc
Exfoliacióperfecta en {100}, bona en {001}
Duresa5,5 a 6
Lluïssorvítria, grassa
Color de la ratllablanc
Densitat3,03 a 3,14 g/cm3 (mesurada); 2,84 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,651 a 1,662 nβ = 1,653 a 1,665 nγ = 1,659 a 1,672
Birefringènciaδ = 0,008 a 0,010
Angle 2Vmesurat: 38° a 74°, calculat: 62° a 68°
Dispersió òpticar > v forta
Més informació
Estatus IMAaprovat i mineral redefinit (Rd) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1962 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La götzenita és un silicat de fórmula química NaCa6Ti(Si2O7)2OF3. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1957. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la götzenita pertany a "09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si2O7, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació" juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, shkatulkaïta, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, tilleyita, killalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Smithsonian, amb el número de catàleg: 142981.

Formació i jacimentsModifica

Va ser descoberta al mont Shaheru, dins el volcà Nyiragongo, a Kivu Nord (República Democràtica del Congo). També ha estat descrita en altres indrets del país, així com a Kenya, Namíbia, Tanzània, el Marroc, Dinamarca, Noruega, Romania, Alemanya, Itàlia, Ucraïna, Rússia i el Canadà.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Götzenita
  1. «Götzenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 desembre 2019].