Götzenita
La götzenita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la rinkita. Rep el nom per Gustav Adolf von Götzen (1866-1910), viatger alemany que va ser el primer europeu a pujar el mont Shaheru, al Kivu Nord (Zaire), la localitat tipus per a l'espècie.
Götzenita | |
---|---|
Fórmula química | NaCa₆Ti(Si₂O₇)₂OF₃ |
Epònim | Gustav Adolf von Götzen |
Localitat tipus | Mont Shaheru, Volcà Nyiragongo, Territori de Nyiragongo, Kivu Nord, República Democràtica del Congo |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.22 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BE.22 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/B.09 |
Dana | 56.2.5.4 |
Heys | 17.2.7 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | triclínic |
Estructura cristal·lina | a = 9,667 Å; b = 5,731 Å; c = 7,334 Å; α = 90°; β = 101,05°; γ = 101,31° |
Grup puntual | 1 - pinacoide |
Grup espacial | p1 |
Color | groc molt clar, bronze, blanc, incolor, blanc |
Exfoliació | perfecta en {100}, bona en {001} |
Duresa | 5,5 a 6 |
Lluïssor | vítria, grassa |
Color de la ratlla | blanc |
Densitat | 3,03 a 3,14 g/cm³ (mesurada); 2,84 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Índex de refracció | nα = 1,651 a 1,662 nβ = 1,653 a 1,665 nγ = 1,659 a 1,672 |
Birefringència | δ = 0,008 a 0,010 |
Angle 2V | mesurat: 38° a 74°, calculat: 62° a 68° |
Dispersió òptica | r > v forta |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i aprovat |
Codi IMA | IMA2016 s.p. i IMA1962 s.p. |
Símbol | Göz |
Referències | [1] |
Característiques
modificaLa götzenita és un silicat de fórmula química NaCa₆Ti(Si₂O₇)₂OF₃. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1957. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la götzenita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Smithsonian, amb el número de catàleg: 142981.
Formació i jaciments
modificaVa ser descoberta al mont Shaheru, dins el volcà Nyiragongo, a Kivu Nord (República Democràtica del Congo). També ha estat descrita en altres indrets del país, així com a Kenya, Namíbia, Tanzània, el Marroc, Dinamarca, Noruega, Romania, Alemanya, Itàlia, Ucraïna, Rússia i el Canadà.