Perrierita-(Ce)

mineral sorosilicat

La perrierita-(Ce) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la perrierita. Rep el nom en honor de Carlo Perrier (7 de juliol de 1886 - 22 de maig de 1948), mineralogista i professor de mineralogia de la Universitat de Gènova. Juntament amb Emilio Segre, va descobrir l'element tecneci el 1937.

Infotaula de mineralPerrierita-(Ce)
Fórmula químicaCe4MgFe3+2Ti2(Si2O7)2O8
EpònimCarlo Perrier Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusNettuno, Ciutat metropolitana de Roma Capital, Laci, Itàlia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BE.70
Nickel-Strunz 9a ed.9.BE.70 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/C.17 Modifica el valor a Wikidata
Dana56.2.8.3
Heys14.9.22
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 13,60 Å; b = 5,615 Å; c = 11,68 Å; β = 113,6°
Simetria2/m - prismàtica
Grup espacialp21/b
Colormarró, marró vermellós, negre
Duresa5,5
Lluïssorvítria, resinosa
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,900 a 1,950 nβ = 2,010 nγ = 2,020 a 2,060
Birefringènciaδ = 0,120
Angle 2Vmesurat: 60°, calculat: 32° a 82°
Dispersió òpticar > v forta
Més informació
Estatus IMAmineral reanomenat (Rn) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1987 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La perrierita-(Ce) és un silicat de fórmula química Ce4MgFe3+2Ti2(Si2O7)2O8. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1950. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la perrierita-(Ce) pertany a "09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si2O7, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació" juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, shkatulkaïta, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, tilleyita, killalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jacimentsModifica

Va ser descoberta a Nettuno, dins la Ciutat metropolitana de Roma Capital, al Laci (Itàlia). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta, inclosa l'Antàrtida. També ha estat descrita al meteorit marcià NWA 7034, el que es creu que és el segon més antic mai descobert.[2] Als territoris de parla catalana ha estat descrita a Seganta, al municipi de Camporrells, a la comarca de a Llitera (Osca).

ReferènciesModifica

  1. «Perrierite-(Ce)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 desembre 2019].
  2. «Northwest Africa 7034 Martian meteorite (NWA 7034), Northwest Africa Meteorites» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 desembre 2019].