Matsubaraïta
La matsubaraïta és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la chevkinita. Va ser anomenada en honor de Satoshi Matsubara, especialista en minerals d'estronci.[1]
 Matsubaraïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Sr4Ti5O8(Si2O7)2 |
| Epònim | Satoshi Matsubara (en)   |
| Localitat tipus | riu Kotaki (Kotakigawa), Itoigawa, Prefectura de Niigata, Chubu, Honshū, Japó |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > sorosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.70 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BE.70 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.17 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 13,848Å; b = 5,626Å; c = 11,878Å; β = 114,94° |
| Simetria | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | P2₁ |
| Color | gris amb un to blau |
| Exfoliació | no ha estat observada - no en té |
| Fractura | no ha estat observada |
| Duresa | 5 a 6 |
| Lluïssor | adamantina |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 4,13 g/cm3 (calculada) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2000-027 |
| Referències | [1] |
CaracterístiquesModifica
La matsubaraïta és un sorosilicat de fórmula química Sr4Ti5O8(Si2O7)2. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 5 a 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la matsubaraïta pertany a "09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si2O7, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació" juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, shkatulkaïta, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, tilleyita, killalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.
JacimentsModifica
La matsubaraïta va ser descoberta al riu Kotaki (Kotakigawa), a Itoigawa, a la Prefectura de Niigata (Chubu, Honshū, Japó). Es tracta de l'únic indret on ha estat descoberta aquesta espècie mineral.
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 «Matsubaraite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].