Rengeïta

mineral sorosilicat

La rengeïta és un mineral de la classe dels silicats que pertany al subgrup de la perrierita, dins del grup de la chevkinita. Rep el nom del mont Renge i el cinturó metamòrfic de Renge, on es troben els jaciments de jadeitita.

Infotaula de mineralRengeïta
Fórmula químicaSr₄ZrTi₄(Si₂O₇)₂O₈
EpònimMount Renge (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusPlatja d'Oyashirazu, Ōmi, Itoigawa, Niigata, Japó
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BE.70
Nickel-Strunz 9a ed.9.BE.70 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/C.17 Modifica el valor a Wikidata
Dana56.2.13.5
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 13,983(10) Å; b = 5,6722(9) Å; c = 11,996(10) Å; β = 114,215(7)°
Grup puntual2/m - prismàtica
Grup espacialp21/b
Colormarró verdós fosc
Exfoliacióno observada - no en té
Duresa5 a 5,5
Lluïssoradamantina
Color de la ratllamarró verdós clar
Densitat4,12 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Pleocroismefort
Dispersió òpticar > v forta
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1998-055
Any d'aprovació1998
SímbolRge Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques modifica

La rengeïta és un silicat de fórmula química Sr₄ZrTi₄(Si₂O₇)₂O₈. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1998, i la primera publicació data del 2001. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la rengeïta pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments modifica

Es troba com a component de còdols i pedres de jade lavanda i jade verd. Va ser descoberta a la platja d'Oyashirazu, a Ōmi, dins la ciutat d'Itoigawa (Niigata, Japó). També ha estat descrita al proper riu Kotaki, també dins l'àrea de la ciutat d'Itoigawa, i al mont Kaskasnyuntxorr, al massís de Khibini (óblast de Múrmansk, Rússia). Aquests indrets són els únics a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències modifica

  1. «Rengeite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 desembre 2019].