Nechelyustovita

La nechelyustovita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la lamprofil·lita. Rep el nom en honor de Georgii Nikolayevich Nechelyustov (Георгия Николаевича Нечелюстова) (n. 1939).

Nechelyustovita
Fórmula química	(Ba,Sr,K)₂(Na,Ti,Mn)₄(Ti,Nb)₂(Si₂O₇)₂O₂(O,H₂O,F)₂·4.5H₂O
Epònim	Georgii N. Nechelyustov (en)
Localitat tipus	Mina d'apatita de Kirovskii, Mont Kukisvumtxorr, massís de Khibini, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BE.55
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BE.55
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/C.13
Dana	56.2.10.6
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,37Å; b = 7Å; c = 24,05Å; β = 91,1°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i aprovat
Codi IMA	IMA2006-021
Símbol	Nec
Referències

Característiques

La nechelyustovita és un silicat de fórmula química (Ba,Sr,K)₂(Na,Ti,Mn)₄(Ti,Nb)₂(Si₂O₇)₂O₂(O,H₂O,F)₂·4.5H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2006. Cristal·litza en el sistema monoclínic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la nechelyustovita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina d'apatita de Kirovskii, situada al mont Kukisvumtxorr, dins el massís de Khibini (óblast de Múrmansk, Rússia). Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.