Yoshimuraïta

mineral sorosilicat

La yoshimuraïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'epistolita. Va rebre el seu nom l'any 1961 per Takeo Watanabe, Yoshio Takeuchi i Jun Ito en honor de Toyofumi Yoshimura, professor de mineralogia de la Universitat de Kyushu (Japó).

Infotaula de mineralYoshimuraïta
Yoshimuraite.jpg
Cristalls de yoshimuraïta de color taronja modifica
Fórmula químicaBa2Mn2Ti(Si2O7)(PO4)O(OH)
EpònimToyofumi Yoshimura (en) Tradueix modifica
Localitat tipusmina Noda-Tamagawa, Noda-mura, Kunohe-gun, Prefectura d'Iwate, Regió de Tohoku, Honshū, Japó
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BE.42
Nickel-Strunz 9a ed.9.BE.42 modifica
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/C.25 modifica
Dana58.2.6.1
Heys17.10.26
Propietats
Sistema cristal·lítriclínic
Estructura cristal·linaa = 7(1) Å; b = 14,71(2) Å; c = 5,39(1) Å; α = 93,52(2)°; β = 90,2(2)°; γ = 95,3(2)°
Simetria1 - pinacoide
Grup espacialgrup espacial 1 modifica
Colormarró ataronjat, vermell, marró fosc
Tenacitatfràgil
Duresa4,5
Diafanitattranslúcida
Densitat4,13 a 4,2 g/cm3 (mesurada); 4,21 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,763 nβ = 1,777 nγ = 1,785
Birefringènciaδ = 0,022
Angle 2Vmesurat: 85° to 90°, calculat: 72°
Dispersió òpticamolt forta
Impureses comunesAl, Fe, Zn, Mg, Ca, Na, K, H
Més informació
Estatus IMAaprovat i mineral redefinit (Rd) modifica
Codi IMAIMA2016 s.p. i IMA1967 s.p. modifica
Any d'aprovació1959
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La yoshimuraïta és un silicat de fórmula química Ba2Mn2Ti(Si2O7)(PO4)O(OH). Cristal·litza en el sistema triclínic. Es troba en forma de cristalls tabulars, aplanats, de fins a 5 centímetres. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la yoshimuraïta pertany a "09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si2O7, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació" juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, quadrufita, polifita, bornemanita, shkatulkaïta, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, tilleyita, killalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jacimentsModifica

Va ser descoberta l'any 1959 a la mina Noda-Tamagawa, a Noda-mura, Kunohe-gun, a la prefectura d'Iwate (Regió de Tohoku, Honshū, Japó). També a l'illa de Honshu, ha estat trobada a la mina Tanohata (Shimohei-gun, Regió de Tohoku) i a la mina Taguchi (Shidara-cho, Regió de Chubu). Sol trobar-se associada a altres minerals com: richterita, rodonita, feldespat, riebeckita, aegirina-augita i quars.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Yoshimuraïta
  1. «Yoshimuraite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 agost 2016].